PIJUCLIMB

El Retorn: Bombo infierno

2012-01-24T18:34:00.008+01:00

Després d’un mes de parada tècnica per una petita averia interna, per fi he tornat a tocar roca....res millor que Cala Montse... i a sobre, un sector “vidilla” per no passar por...

Així cau el “game over” al Manantial… ja mola, perquè aquestes vies s’estan sobant a marxes forçades quan encara no tenen ni un any!

I per completar la “migdiada” , visita ràpida al nou sector de l’esquerra: “Bombo Infierno” on ja han caigut al primer "pegue" el 7a i el 7b(aquest molt regalat).
Interessants i originals vies pels marcats desploms que creuen... anirem fent la resta.

Felicitats l'equipador pel curro... les topos, al seu blog:

http://tibalifort.blogspot.com/

i a http://lanochedelloro.com/

Collegats, Pessó: Terra Verge

2011-12-07T08:57:00.009+01:00

Diumenge vam repetir amb el Pastes la última via de Collegats

http://capitancabernicola.blogspot.com/2011/12/croquis-actualizado-de-terra-verge.html

Bona línia, molt mantinguda i oberta amb mestria: …les xapes justes i necessàries!

La nova graduació ens sembla correcte, potser el pas de 7a+ massa collat: xapa enganyosa i forats amagats...a vista molt dur, caic en els dos intents... el Josep encadena de segon al flash

Roca molt cutre al LL1 i en algun tramet del LL3, això li puja un plus picant i no hauria de ser inconvenient per qui busca una via d’aventura.

El problema que espatlla la via és la terra i el liquen que hi ha per tot arreu, una llàstima!

Amb un joc d'aliens complert a partir del verd i un de camalots fins el 3.5 sense repetir res es passa be, afegir algun tasconet mitjà.

Sol tot el dia fins a les 16h

6h cotxe-cotxe
Baixem pels ràpels que hi ha a l’esquerra, al final de la paret, just quan la paret canvia d’orientació i es torna est, amb un cable al inici i dos ràpels amb cadena i argolla (55m i 30 m)

Es veuen molt projectes i vies noves pel sector que no surten a la guia de l’Armand...s’agraeix informació!!!

LL2:

Ll3:

LL4:

LL5:

Cova de l'Ós "reloaded"

2011-11-09T18:23:00.007+01:00

Pels qui no ho sapigueu, la Cova de l’Ós ha gaudit d’un renaixement des del passat estiu, gràcies al Roger Cararach.

Ell ha equipat vies noves i també reequipat i sanejat (en definitiva, recuperat) moltes de les antigues que estaven abandonades, recobertes de molsa i fang i amb el peu de via tapat per l’heura ...sorprenentment fins i tot algun interrogant antic no passa de 7a i és boníssim

Hi hem anat fent la majoria de noves i totes són alta qualitat, molt bones i recomanables.

També hem anat fent vàries de les “recuperades” i ens semblen imprescindibles... fa anys ens van semblar desagradables i ara és un gust escalar-les

En general plaques verticals i molt mantingudes de foradet petit i peus tècnics, però també trobem alguna fissura molt estètica, esperons espectaculars o sostres físics, en general ben llargues, 30m

És d’agrair que apuren la reunió fins a dalt de tot de la paret, ... incomprensiblement alguns equipadors deixen la feina a mitges desaprofitant metres interessants.

Els graus correctes, és un tipus d’escalada que magnesiada baixa la dificultat...ara, després de la pluja, costen bastant més.

L’equipament , pel meu gust perfecte.

Encara pot petar alguna cosa en les menys repetides, sobretot les llastretes de peus sospitoses...això li dona un plus “picantet” que a força de repeticions desapareixerà!

Les topos aquí:
http://equiplasargantana.wordpress.com/2011/09/04/sector-de-la-cova-de-los-a-montserrat/

doncs això, felicitats al Roger...molt bona feina!!!

Integral 20 d'Octubre: Postmortem+Tudiguembu free

2011-11-03T17:38:00.008+01:00

Dissabte el Montsec es va llevar tot mullat, amb el Ganxets busquem la dosi de tàpia, però calia una paret que sequés ràpid... ens decidim a repetir aquest “invent” del amics Sam i Pastes:

http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2011/10/integral-20d0ctubre-roca-regina.html#comments

La decisió es encertada, les plaques de Regina sequen ràpid i sense rastre de xorreres...

La Postmortem feia tant que la vaig fer (ens fem vells!) que no recordava rés...i déu n’hi do, aquí no regalen: és una línia equipada per dalt típica de l’època...algun tram rebuscat i xapes mal ubicades, alternats amb trams realment bons i curiosos, graus collats i spits envellits...o sigui que cal apretar...així i tot hem caic al crux...el rotpunkt a pendre pel sac!

L’enlllaç obert pel Sam i el Josep està molt ben trobat, sense expansions i directe de R a R, però mola anar posant peces, no fos cas que es trenqués alguna cosa, li posen 6a, però és dels "clàssics"... cal mirar-s’ho amb calma!

La Tudiguembu encara està bruta i gens tocada, vam tenir un parell de voladetes al trencar-se cantos, per sort està mooolt equipada.
Els graus colladets.
El 7a anant recte té pinta de molt dur, per l’esquerra, surtin-se de la línia de xapes, es fa be, però no pots xapar l’spit directament, només la baga que penja i d’aquí cal fer una excursioneta, mola posar un friend abans de tornar a la línia de xapes.

Per dalt algun 6b surt dur, per acabar be la festa.

En definitiva, combinació de dues vies irregulars, interessant per apretar i fer metres, imprescindible si et col.leccionista de Regina, però no recomanable a qualsevol.

Porteu aliens groc, vermell, carbassa i lila per anar tranquils, no es una via freeky!

Vam fer la baixada que porta de nou cap al Torrent del Bosc i ens va semblar més còmode i potser una mica més ràpida: del cim baixar lleugerament cap al oest per un camí molt marcat fins un trencall on hi ha un cartell de medi ambient que marca Torrent del Pont cap a l’esquerra, en baixada fins al riu, el creuem i fem un parell de pujades fortes fins devallar ja cap a la carretera. Ideal per combinar amb la zona d’esportiva....si queda pila!

Paret de St. Jeroni, via Sàxia

2011-10-17T09:26:00.011+02:00

Aquest dissabte vam fer una d’aquelles joies imprescindibles que hem faltava per la “cole”

Una topo amb graus baixos i només 4 tirades potser no motiva prou...la realitat és la d'una via psicològicament tensa i si volem apurar l’Ae, caldrà apretar fort...afegir que gaudirem d'una llarga excursió per assolir aquest remot recó del massís.

Les constants excursions són antològiques i sempre en escalada força tècnica, grau collat tipus nord, roca a estudiar i sense marques de repeticions... aquí s’ha de navegar!

A la segona meitat del tercer llarg comença un Ae amb les xapes a tocar: va sortint tot en lliure, potser 7a, molt guapo, però amb roca molt discreta on cal seleccionar contínuament (hem peten fins a 3 cantos però aconsegueixo aguntar-me) i a sobre cal anar recuperant exprés sense penjar-se. A punt d'arribar, consegueixo xapar l’spit de sobre el sostre, faig fins a 4 manxades amb les respectives destrepades per buscar totes les possibilitats...però res, allà no hi ha canto...al final hem llenço a la desesperada però tampoc surt res...1 pas d’Ae i tornar a arrancar en lliure el 4m que falten fins la R
La guia parla de 7b si s’encadena tot...a mi no em quadra...(ha petat algo?)

mar de pedra al LL3

En definitiva, via molt recomanable.... i si el tram inicial de la via l’haguessin encarat per la placa enlloc de la xemeneia i el LL3 sortís tot en lliure (per la dreta del sostre la línia es més factible) ja seria brutal!

Adjunto topo arreglada...

Més info al blog d'en Pastes

Peña Montañesa Oest: Sin casa, ni perro, ni jardín

2011-10-10T10:08:00.009+02:00

Brutal via i tot un màster en estil d’obertura…si la qualitat de la roca es excepcional, el compromís que hi aporten els amics francesos està a l’alçada... qui vulgui assaborir la seva essència, també s’haurà de posar al nivell.

Material proposat i graduació perfectes, sempre obligat... aquí l’aire serà el company de viatge... i el sol a partir de les 12h

Hem toquen les tirades “batejades”... en aquell moment intueixo que significa això, però després m’adono de la sort que he tingut: escalar la bellesa...

Llàstima del “rot punkt”, un error en un peu hem tanca les opcions... però ni això, ni els ràpels de nit, ni la corda enganxada que hem de tallar espatllen la jornada, al contrari, donen més caràcter a l’aventura.

Ara les R’s per rapelar per la via estan una mica millor, però continuen sent justetes...millor portar cordinos llargs per reforçar.

Genials tots els companys: els de cordada pel bon rotllo...i a tots els demés per esperar-nos a peu de via i portar-nos de tornada a les fosques i pel sopar preparat que ens trobem a la furgo...

Ah!, molts ànims a tots els que es puguin trobar mai sense casa...la vida et compensa per altres “vies”...

la topo de l'autor a
http://www.christian-ravier.com/Sites/Nouvelles/Entrees/2011/6/15_Sin_Casa,_ni_Perro,_ni_Jardin.html

i més info a
http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/montanesa-sin-casa-ni-perro-ni-jardin.html

Montserrat, noves vietes d'esportiva a l'ombra

2011-10-06T18:12:00.013+02:00

Algunes vietes noves a l’ombra que la penya ha equipat últimament i hem anat encadenant:

Avellaners.
Nova via a l’esquerra (inici del passamà). Mooolt bona i llarga, desplom a bloc, diédre tipus nord i placa final brutal. Ens sembla 7b+ que altres repetidors confirmen. Ben equipada

La Piula.
Un nou 7b al sector d’ombra, la segona a la dreta de la ferrada. Placa-esperó desplomat amb dos xapatges cabrons a vista. Amb les cintes posades ja queda perfecte.

Boixar. El Fitot
Dues noves vies que complement el sector per l’esquerra. Un 6b+i un 7a/b que comparteixen cantells, potser la de l’esquerra es podria haver estalviat i la de la dreta, “Mr. Joan Tejo” quedaria més maca. No passa de 7a si es va per la línia lògica.
Estaven molt brutes, ara han millorat bastant.
Topos a www.lanochedelloro.com

Boixar. Sector Congost:
Des del fons del barranc, remuntant la canal de l’esquerra de la balma fins un replanet, creuar-lo i baixar 2 m per una corda fixa i entrem en un mini congost amb un gran bloc a sobre. En general ombra, excepte alguna escletxa al migdia i sol a les parts de dalt de les vies oest
Roca rentada, tipus càmping i les mes llargues amb placa final de forats tipus sud a dalt. Interessants, però graduació suau i sobreequipades. El sector ja està molt visitat i bastant tocat.
Les dues dures, pel nostre gust tenen el grau intercanviat: “Ni bronquitis ni hòsties” no passa de 7a i “Karate a muerte” es més dura si vas recte i no et passes a la via de la dreta, que queda massa enganxada.
El 6c+ de la banda contraria, "Mackonajui", molaria allargar-lo i fer el sotret final.
Topos a www.lanochedelloro.com

Apa, felicitats als currantes!!!

Ossau: Arudy, Rocher blanc, Pont de Camps, Olorón

2011-09-12T18:43:00.017+02:00

ARUDY

Repetim per segon any consecutiu visita d’escalada familiar a aquesta escola d’esportiva 5***** de la Vall d’Ossau.

A les vies dels subsectors del Circ hi trobarem tot el catàleg possible: desplom, fissures, placa tècnica….tota la varietat de graus i orientacions vàries per anar jugant amb el sol, graus colladets i equipament de luxe amb predomini de químics amb trams obligadets. Alguna clàssica polida, però si travessem el barranc, a l’altre banda les vies estan poc tocades.

El sector de La Fonderie es brutal i únic: una gran bòveda amb canto XL, s’hi pot escalar plovent, equipament perfecte amb químics, tot grau, cotació suau (excepte al subsector de dalt, collat)

Tots dos sectors són factibles per anar amb mainada.

ROCHER BLANC

De lluny i mirant la ressenya la paret prometia moltíssim... la realitat va ser un altre: roca llisa cara nord tapissada de molsa relliscosa, vies poc o gens tocades, graus marcianos... vam repassar la majoria de línies i aquesta paret semblava abandonada... el dia era plujós (encara que a peu de via no et mulles) i estàvem enmig del núvol, potser això va afectar la nostra percepció.
Finalment vam tocar un parell d’entrades i allò no s’agafava per enlloc... una decepció.
Si algú te mes info...

BLOC A PONT DE CAMPS (MIDI OSSAU)

Un altre alternativa... a 9 uns km al nord de la frontera del Portalet, sota el Midi d’Ossau.
Bons Prats, riuet i aproximació nul.la…. ideal per nens
Dificultats pintades amb codi de colors

La topo a: http://lamaisondelamontagne.pagesperso-orange.fr/topo.pdf

ROCÒDROM D’OLORON

Al poble d'Oloron, a un 20min d'Arudy, just davant de l’Ajuntament. Una bona opció per dies de pluja. Top-ropes montats per a tots el graus de 4 a 8º, moltes línies per a la mainada

Topos d’Arudy a la guia local, de venda a l’estanc (davant de la biblioteca) o la nova guia del Luichy on trobarem tota la zona d’Ossau, tàpies incloses.

Mestre Llop al Peladet

2011-09-04T20:48:00.003+02:00

Bona via, de les millors del Peladet, molt variada: te la placa ratllada típica del sector, desploms amb canto i travesses de roms amb equlibris...molt original i bastant equipat, gràcies a l’autor per tunejar-la i deixar que els domingueros la gaudim...

No m’enrotllo, trobareu fotos i comentaris al blog del Ganxets, del Pastes i del Vilaplana.

Només dir que els graus m’han semblat correctes, tirant a suaus (tot ha sortit a vista, els setens de primer) i que de material només hem fet servir els aliens, del blau al carbassa (no ens ha calgut camalots, ni tascons, ni repetir res)

Ull que hi ha una línia nova a l’esquerra, molt junta a uns 5m i que pot dur a confusió al LL2

Amb dues cordes de 60m es pot baixar amb 4 ràpels (saltar-se R6, R4 i R1)

Salut

Villanueva de Valdegobia

2011-08-31T18:41:00.005+02:00

Excelent escola d’Euskadi, ideal per a l’estiu.
Suposo que ja la coneix tothom, però per mi va ser una bona sorpresa...per si algú va despitat com jo, algunes anotacions:

A les parets de l’esquerra, cara NO, hi ha ombra (ben fresca, portar forro gruixut) a partir de les 12h. D'aquesta paret, el sector La Campa, el més popular i pròxim al cotxe, es un prat genial ideal per la mainada (s’hi pot pujar amb cotxet de bebé) entre sol i ombra.

Predomini de placa desplomada de 20-25m amb forats positius en calcari tou.

Graduació correcte tirant a suau i equipament excel.lent amb químics

Topos a:
http://www.landher.net/datos/resenias_docs/archivo59/guia%20de%20escalada%20en%20villabuena%20de%20vadegobia.pdf o tambè a la guia Euskalarria, però a aquesta li falta algunes vies i sectors sencers

Accès: aparcar al entrar al poble i agafar el carrer que surt a l'esquerra de l'Ajuntament i del frontón, seguir recte i al primer trencall, continuar recte pel de l'esquerra, passant per una casa pairal amb horts, ara ja es pista de terra, trobem un trencall a mà dreta amb porta metàl.lica (no agafar-lo, aquest puja al sector Xorreras), per anar a la Campa, seguir recte...10 min tot plegat

fifi de toute ethique, Oscuros Balced, Guara

2011-07-13T08:37:00.016+02:00

Molt bona via per escalar tot el dia a l’ombra, en un retall nord i desplomat d’una de les parets dels Oscuros de Balced, a Guara.

Sobre el paper semblava una via curta i sense massa compromís, la realitat es d’una ruta dura que et deixa mes que satisfet.

Un 10 pels autors, tot un exemple de com obrir.

Vam utilitzar un joc d’aliens complert, repetir semàfor (o multirang vermell i groc), camalots fins el 3. (el 3.5 deixeu-lo a casa), tascons petits-mitjans molt útils al LL2.

Es pot anar amb simple de 80m i fer tots els ràpels.

topo on he modificat la distribució dels ràpels

Primer llarg: de tràmit, 7m de 5º que cal fer encordat, R en l’arbre a la terrasseta.

Segon llarg: cabró, el mes dur.... protegir sempre que es pugui amb tota la metralla per anar superant amb tranquilitat infinitat de passos tècnics i algun tram de roca a controlar.

Tercer llarg net però molt mes suau, dièdre i travessa fina protegida amb una xapa. portar tota la metralla.

LL3, 6c

Quart llarg flipant, placa coralina de canto casi equipat però amb xapes allunyades i amb un crux tècnic on mola ser alt per xapar. Amb el semàfor alien passem.

...fins aquí surt tot en lliure

LL4, 7b

Cinquè llarg: 7c duríssim que ni olorem, xapes mes properes però un tramet obligat. Amb el semàfor alien passem.

Sisé llarg: fissura entre sabines molestes, però cal escalar-lo per dir que has fet cim, friends mitjans.

Ràpels: El ràpel de dalt el bosc que diu la ressenya no la vam trobar.Nosaltres vam reforçar un rapel just al final de la via, a la vertical de la R5, on ja hi havia un bagueto vell, i a partir d’aquí vam rapelar totes les reunions de la via, inclosa la extra que hi ha al mig del 7c (mosquetons i cordinos excepte a l’arbre de la R1)

Aproximació: per la carretera de Bierge a Rodellar, a mig camí, al coll del Barranco Fondo , trencar a mà dreta per una pista (cartells Mirador Balced y Oscuros Balced) Conduir per la pista durant 1 km fins una cadena i aparcar. (100m abans hi ha unes taules, ideal per dormir). Seguir la pista caminant 5 min, fins un trencall amb una fita gegant i cartell Oscuros Balced, agafar el sender molt marcat, primer amb pujada, desprès plà i finalment amb baixada forta fins al riu. Seguir riu avall (alguns trams de camí pel marge dret) fins que veiem la paret al marge esquerra. Superar el bosc just per la vertical de la via (hem deixat una fita en un bloc sobre el riu). Nom “FIFI” a peu de via. 45 min. de camí.

Retorn: desfer el camí, millor esperar que li doni l’ombra fent un banyet al riu.

topo original i mes info a

http://nachbueno.blogspot.com/2011/07/fifi-de-toute-ethique-balces-guara.html

el Frontón de Gratal (Arguís)

2011-07-11T10:54:00.010+02:00

Bon sector d’esportiva, vies desplomades de blocs amb canto, cara oest, ombra fins al migdia.

Aproximació: carretera de Huesca a Sabiñanigo, agafar trencall cap a Argüís (pantà per banyar-se) , passar de llarg el poble i agafar mes endavant un trencall a mà esquerra direcció Bentué. Al cap d’uns 2 km, agafar trencall a mà esquerra una pista amb baixada (cartells Pozos de hielo) i un altre trencall a mà esquerra direcció est.

Anar pujant per la pista (cartell Vuelta al pantano de Argüís) fins passar davant d’uns pals grocs, fer 2 revolts mes de pujada fins a un pàrquing on tornen a aparèixer de nou els pals grocs, aparcar i a mà esquerra ja veiem el sector, 1 min caminant.

Topos extretes de www.aragonvertical.blogspot.com

Noms a peu de via

Vendetta a la Roca de Ponent i Llunàtic a la Massip

2011-07-01T09:21:00.011+02:00

La vendetta entra a la categoría de via excel.lent

La vam repetir ahir al finalitzar les regulacions i ens va deixat molt bon gust de boca.

Equipament generós per no passar gens de nervis, però deixant aire entre les xapes per conservar la sensació d’escalar.

Encara una mica bruta i alguna coseta pot petar, però la roca es inmillorable

A destacar el LL2, per emmarcar.

Els altres dos llargs també son molt interessants i no et pots despistar si vols apuntar-te el rotpunkt.

Juntament amb la Tierra y Libertad, son dos joies imprescindibles de la Sud

topo a www.tibalifort.blogspot.com

Nota 1: reconèixer que a vegades les regulacions tenen sentit...al LL2 hi ha un niu que ara ja està buit.

Nota 2: incomprensible la via nova de la dreta, una crivellada d’A0’s... total, per desviar-se i acabar per l’aresta, podria haver començat per l’agulla Clàudia i no omplir de ferro la paret...es una opinió...

Rematem la matinal amb la molt recomanable “Llunàtic ve de lluna” a la saturada Agulla JS Massip,

Amb un equipament mes comercial, recorre un genial pany de paret, potser el millor d’aquesta paret.

Les dues vies surten a vista, els graus proposats ens semblen correctes.

5h tot plegat cotxe-cotxe, tot a l’ombra.

fotos: LL1 i LL2 de la Vendetta

nova guia Cavallers

2011-06-29T17:58:00.008+02:00

Ja he fullejat la nova guia de Cavallers, Travessany i Aigües Tortes

http://www.lanochedelloro.com/

S’agraeix molt els pictogrames de informació al inici de cada sector esportiu, amb xumets per als nens, paraigües, orientacions, aproximacions i resums dels equipaments.

També destaca l’aparició de fotos panoràmiques per localitzar fàcilment cada sector i les línies de les vies llargues.

Ja en cada via d’esportiva, trobem , a part del grau i la llargada, informació menys habitual com el nº de xapes, morfologia de la roca, equipador i valoració de qualitat...una feinada que bastantes guies eviten

Un codi de colors al llom, facilita la localització ràpida de cada regió.

Mes de 400 pàg, moltes fotos a tot color, format de llibre.

En definitiva, molt bona feina de compendi i actualització...

Dabutem la Via 6c+, Roca del Diable

2011-06-15T08:33:00.004+02:00

Bona via l’ombra, oberta amb mestria per l’Emili

Graus correctes, bastant equipada però cal alguna apretada obligada.

Els tascons es poden obviar si porteu un joc complert d’aliens i friends fins el 3

Es rapela perfectament per la via

Llàstima que es fa curta, però sempre podem complementar amb un altre via o esportiva a la Pedrera i/o a la Terrasseta.

La topo original, on m'he pres la llicència de remarcar la part inferior, que no es veia.

El Pastes al LL2

les últimes del Vermell Est

2011-06-02T10:57:00.015+02:00

Aprofitant una topo de l'any passat, detallo les quatre últimes novetats (en groc) que hem anat fent al Vermell, just a la part esquerra de la cara est, ara ideals per escalar a l’ombra a partir del migdia

KOMANDO ENTRECOT, 7B+

via del Robert extrallarga i molt bona ...teniu el post de l’equipament aquí:

http://huuurra.blogspot.com/2010/12/komando-entrecot-7c-al-vermell-del.html

Inicialment proposada de 7c, crec que es queda de 7b+ suau, hem va sortir a vista posant cintes , o sigui que tant dura no es. Amb canto i reposos, potser algun pas de nyapeta surt cabró, però jo me`l vaig estalviar fent passos llargs a buscar forats bons.
Encara cal controlar la roca per que no et peti res, això de moment li aguanta el plus

MOLT ULL! Amb un 70m s’arriba al terra just quan la corda s’escapa del gri-gri! FEU UN NUS A LA PUNTA!

PRIMERA VIA A L’ESQUERRA DE LA XEMENEIA ESTORACH: 7a?

Per col.leccionistes, poc homogènia i roca a controlar en general.

Va pel mig de la cara nord de l’agulla, accedint-hi per la corda fixe, travessant un sostret pel mig , un pas de bloc amagat a vista i que tampoc hem va sortir després, al bar del Xico està apuntada de 7a, a mi hem sembla un bloc de 7b+ mínim. La resta de la via, tirant a facileta. …. El canto clau diria que te els dies contats, està reforçat amb una pasta que sembla silicona i el conjunt no fa gaire bona pinta.

SEGONA VIA A L’ESQUERRA DE LA XEMENEIA ESTORACH: 6c

Va per l’esperó nord-est. Línia força maca, però amb l’inconvenient del mal aspecte dels grans còdols, encara que al final aguanten perfectament i alguna excursió on cal posar el xip de “paret”... tot plegat no crec que es posi de moda. S’agrairia un accés directe escalant des de baix, afegint dues o tres xapes i així evitar pujar per la corda fixe

TERCERA VIA A L’ESQUERRA DE LA XEMENEIA ESTORACH: ?

Aquesta ja no la vam fer, va per la cara est. Segons m'han informat a posteriori, es una via de dues tirades molt equipada que arriba fins dalt de l'agulla. El segón llarg es el dur, 7b/Ae o 7b(Ae)..no queda clar a la ressenya

nova via a La Piula: GRACELAND, 6c/7a, 18m

2011-05-23T17:40:00.026+02:00

Nova via que he acabat d'equipar a l’ombra de la Piula:

GRACELAND, 6c+/7a, 18m (set cintes+R, parabolts M10 inox)

Ja són 7 vies de seté grau al sub-sector a la dreta de la ferrada, un oasi a l’ombra dins la cara sud.

topo de l'antiga onaclimb.com...ara www.lanochedelloro.com

En homenatge al legendari àlbum del 1986 d'en Paul Simon,

GRACELAND

Disc seminal de la fusió pop-rock amb músiques d’arrel, en aquest cas, sud-africanes...

A continuació, uns talls del concert a Zimbabwe... dedicats als "votants del Sr. Anglada i Sr Garcia-Albiol".

Peña Montañesa. Futuro Incierto

2011-05-18T12:44:00.019+02:00

Via al.lucinant, cinc estrelles.

Setens regalats i equipats, sisens collats (potser 6b/c obligat)

El LL2+LL3 s’empalmen, l’entrada a R per la fissura de l’esquerra es molt maca.

La variant en lliure fent el LL4+LL5 i que evita el A2 no queda massa clara, intento explicar-ho millor:

Cal pujar per la fissura de 6b fins a mitja tirada, on la fissura s’acaba momentàniament. Llavors cal flanquejar a l’esquerra 2m per una placa tombada i seguir amunt per un dièdre vermellós amb 2 pitons, un pont de roca i un desplomet, un cop superat aquest (6c), flanquejar a la dreta 1m i recte amunt. La R es un gran bloc on hi ha enrotllada la part inferior d’una corda estàtica.

El LL5 també es perdedor…a uns 10m de la R, a l’alçada del 2on pitó (te un cordino blanc), al mig d’un dièdre tombat, flanquejar saltant l’esperó tombat i fer 2m de flanqueig per una placa de regletes i ja veiem un pitó i el primer parabolt de la placa equipada.

El A0 del LL8 hem va sortir (de segon) i es 7b aprox.

Al Ae del LL10 no li vam veure possibilitats, però igual algú el treu...

Els dos últims llargs no els vam fer, anàvem tard i vam decidir baixar pels ràpels de la via Clásica de Verano: Caminar cap al Est 150m i just abans de la canal, a la vertical d’un arbre gran, baixar per unes grades herboses, fins que comença el barranc, on hi ha un bloc amb dos cordinos vermells i un maillón. Els altres tres ràpels són evidents, amb anelles

Micros de l’alien verd al carbassa, repetir semàfor, i cmalots del 0.75 al 3, joc de tascons

topo de desnivel modificada

Entrada a R6 desprès del preciós 7a

El brutal desplom ordesià del LL8... en lliure 7b

Sicilia (St. Vito lo Capo): Xorreres sobre el mar

2011-05-06T08:39:00.017+02:00

Una setmaneta d'escalada i platja en família...

ROCA SALINELLA (ST. VITO LO CAPO)

Equipament i graduació comercial, 260 vies de tot grau, sovint de qualitat.

peu de via dolent, però queda a just sobre el càmping "El Bahira" on es millor deixar els nens

CATEDRALE NEL DESERTO. MONTE MONACO (ST. VITO LO CAPO)

Genials plaques tècnciques intercalades amb xorreres.

Tot grau, però collat i de passos obligats.

5min. d'aprox i peu de via justet però correcte per al nens

NEVER SLEEPING WALL (CUSTONACCI)

Flipant placa desplomada de xorreres gegants.

Vies obertes per baix amb parabolts, seguros allunyats i algunes vies amb trams compromesos.

Tot grau, 4 min. d'aprox, bon peu de via per als nens

ROCCA DE CERRIOLO (CUSTONACCI)
Molt bones vies de coves i plaques desplomades amb xorreres.

Sector desconegut amb tot grau, equipament abundant, però amb parabolts inferiors oxidats
5 min. d'aprox. Peu de via dolent, però hi ha un parc abandonat amb bancs just a sota

Indian Creek (4): Six Shooter, Technicolor, 4x4

2011-05-02T12:00:00.019+02:00

4t i últim capítol amb les fotos de la setmaneta a Indian Creek:

N. SIX SHOOTER - via Lighting Bolt Cracks

LL1. 5.11-

LL2. 5.10

LL3. 510

SECTOR TECHNICOLOR

Whale's Back. 5.10

Techniclor, 5.11+

On the up & up. 5.10

SECTOR 4x4

4x4. 5.11-

Take, 5.10-

Unnamed nº 22. 5.11-

Indian Creek (3): Supercrack, Way Rambo, Broken Tooth

2011-04-19T08:30:00.020+02:00

SECTOR SUPERCRACK BUTRESS

Supercrack, 5.10

Gorilla, 5.10

Incredible Hand Crack, 5.10

3.A.M. crack, 5.10

SECTOR WAY RAMBO

Way Nutter, 5.9

Blue Sun, 5.10-

Layaway Plan, 5.11+

Fuzz, 5.10

SECTOR BROKEN TOOTH

Incisor, 5.11-

Heat Searcher, 5.10

Blue Sky Mining, 5.10+

Midnight Oil, 5.10+

Unnamed nº 7, 5.11-

Indian Creek (2). Sectors Donnelly, Battle of Bulge, Scarface

2011-04-12T17:18:00.049+02:00

SECTOR DONNELLY CANYON

The naked and the dead, LL1+LL2, 5.10-

Generic crack, 5.10-

Chocolate corner, 5.9

SECTOR BATTLE OF THE BULGE

Battle of the bulge, 5.11-

Crack attack, 5.11-

Think Pink, 5.11

SECTOR SCARFACE WALL

Wave Gravy, 5.10

Wik ward, 5.9

Dirt Cheap, 5,10+

Steel pulse, 5.11+

Scarface, 5.11-

Petit fragment en vídeo de l'encadenament a l'Scarface:

continuarà...

INDIAN CREEK, tips to travel

2011-04-06T10:32:00.030+02:00

Algunes anotacions que poden ser útils:

Millor època: PRIMAVERA (alguns sectors tancats per nidificació, com Catwall i Reservoir, dia mes llarg, possibles pluges o nevades, paisatge verdet i aigua als riuets per netejar, glaçades a la nit i caloreta de dia, mes forta de l’Abril en endavant,) o TARDOR (dia mes curt, mes fred a la nit, no hi ha aigua als rius, sense restriccions de nididifcació…)

Avió: Denver (a 5´30h de cotxe de Moab) te possibles vols mes barats que Las Vegas o Salt Lake

Aprofitar el viatge d'anada per aprovisionar de birres als estats veins (degut a la tradició mormona, a Utah son difícils del trobar, mes cares i/o de graduació baixa).

Una idea orientativa del set de camalots MÍNIM que cal pujar als sectors per poder fer la majoría de clàssiques imprescindibles de 5.10 i 5.11, pot ser:

1xnº4, 2xnº3.5, 6xnº3, 6xnº 2, 4xnº1, 4xnº0.75, 3xnº0.5, 2x0.4, semàfor aliens

Per qualsevol via mes especialitzada, caldrà anar ampliant el joc, com mes pogueu portar, millor. Tascons inútils.

Corda simple de 70m es sufucient per baixar-se fins i tot de les vies mes llargues (fins a 150 peus), però si en porteu dues millor, així podeu nusar-les i arribar sempre al terra i també us permetran ocasionalment fer una via de varis llargs encordats en doble

Bon preu pel material tècnic a la botiga GEARHEADS de Moab (terç final del poble, a l’esquerra, direcció Indian Creek, a costat de la 1ªbenzinera). Deixen omplir bidons buits amb aigua potable gratis...ah!, també tenen la guia nova i esparadrap!

Hi han supermercats de menjar tant a Moab (1h de cotxe) com a Monticello (40 min.de cotxe), a aquest últim, també lloguer de dutxes al RV park, entrada poble a mà esquerre (5 dollars/persona)

El cotxe es imprescindible per moure’s per als sectors. Ull a quedar-vos sense benzina!!!... gas station mes propera a Monticello.

WC químic (i tauló d’anuncis per contactes) a la carretera, al trencall amb el Cottonwood creek.

Una alternativa es fer un forat (útil una paleta) per cagar i cremar-hi el paper de wc i tapar-ho tot be....aquesta costum seria molt interessant de importar-la aquí!

Segons recomanen els locals, fer els focs sense utilitzar pedres i també dins un forat a la sorra i cubrir-lo de nou amb la terra al acabar. Un retall de xarxa metàlica serveix de graella per cuinar i no esteu limitats als cartutxos de gas.

Pròxims posts amb selecció de les millors fotos dels diferents sectors visitats.

CAN JORBA , El Manantial

2011-03-22T16:41:00.014+01:00

En l'escapadeta habitual d'un parell d'horetes per dinar menú de conglomerat, hem anat catar aquest nou sector. Ens hi trobem el Pep, un dels equipadors, encara currant per enllestir la última via... Felicitats per la feina de descobrir, desbrossar, equipar i sanejar aquestes bones línies!!! topo acabada de sortir del forn de http://www.lanochedelloro.com/ Jo m'apunto les de seté grau que mes bona pinta hem fan : CRAZY WOMAN i la de la seva esquerra, la GIORGIO PARPADELLE, les dues hem semblen 7a, però això es el de menys, són molt bones, placa mantinguda, pràcticament desplomada, fins al tram final, on ja tomba una mica, però tampoc perdona. Encara poc tocades, així que cal seleccionar una miqueta i que l'assegurador es cobreixi, "per si de cas".

Jesus a la "Giorgio"

Tornarem per fer la resta....

14/04/11: avui li hem fet una visita d'escalada tranquila "en parella"... Recomano molt la "reabilitació contínua" una meravella de via La "Ziga-zaga" perd molt degut a la feixa, però el mur de dalt val força la pena. anirem tatxant...

DIEDRE LOGIC, 7a "clean" al Vermell

2011-03-10T16:51:00.013+01:00

El video de la penya de http://www.escaladatradicional.blogspot.com/ ens va fer la boca aigua i avui hem anat a treu-re de passeig els “amics ” pel Vermell.

Viot de gran ambient, quin gust encastar a mort a Montserrat!

Surt a vista, posant les proteccions

He gastat un joc d’aliens del verd al lila i camalots del 0.75 al 3.5 (el nº 3 al final se m’ha quedat a l’arnés), i els tascons queden molt be (si puges exprés per xapar-los clar, no com jo!)

Hi han 3 claus posats, però estan fets caldo i no sol.lucionen res.

El grau proposat ens sembla correcte, 7a... mes o menys

Roca a controlar, algún bloc a la primera part i en general cal seleccionar el peus.

El Pastes també encadena, ja penjarà alguna foto al blog.

A veure si es generalitza la tendència i deixem les fisures “clean”, encara que sigui a sectors d’esportiva!!!

La excel.lent topo del Marcel, modifcada barruerament....(sorry!)

El Pastes a mort...la llargada no importa!!!

aquí el vídeo de la penya de http://www.escaladatradicional.blogspot.com/

Collegats. Tubabu,7a+,200m + Cafetera, 6c+,100m

2011-02-21T09:50:00.016+01:00

Diumenge toca "paret"amb el Pastes i ens posem d’acord desseguida...directes a la nova via del Ganxets a Collegats: la “TUBABU MUSUNGU”, 7a+, 200m

www.albertganxets.blogspot.com

Via molt bona, majoritàriament per placa amb conglomerat excel.lent, però com que sempre hi ha aire entre les xapes i no està gaire tocada, escalem finet per minimitzar les possibilitats que peti res.

La graduació: ni paternalista, ni filial….ens va semblar perfecte i ben obligadeta....tot plegat, la dosi ideal per gaudir-la!

De material si que en vam estalviar força: passem amb aliens verd, groc, vermell i carbassa i camalots 0.75, 1, 2 (El 3 el vaig posar un cop però era prescindible. El C4 no el vam ni agafar. Els tascons no calen.).

Amb corda simple es va be, però cal baixar per la ferrada, que segurament es mes ràpid.

A l’hivern cal començar ben d’hora i anar per feina, ja que el sol s’amaga ràpid

Ull a la R2, la tendència es anar a parar a la Sang de Crack, mentre la Tubabu queda a l’esquerra.

El LL4 es l'estrella: bombo amb forats bons però amagats al crux, cal aguantar per seleccionar-los i segona part de placa finíssima amb micro-merlets. Per sort em toca de segon i puc apuntar-me el rot-punkt.

En Josep al LL4

ATENCIÓ PREGUNTA: Algú ha fet o te info de la via MAIA, 7b, a l’esquerra de la Pitufos?

Per rematar el dia, fem una altra viot molt recomanable:

Via CAFETERA a l’Agulla del Trident, 6c+, 100m

Súper-equipada i de gran ambient, per gaudir sense compromís d’autèntiques patates “rigleres” al solet. Totes les tirades valen la pena, sobretot si rematem la jugada pel últim llarg de BULL LA SANG, que travessa el sostre.

Es baixa ràpid caminant cap a la dreta a buscar una canal amb cordes fixes.

topo modificada de onaclimb.com, ara www.lanochedelloro.com

aprofitant per fer estiraments

+fotos i comentaris a: http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2011/02/tubabu-musungula-cafetera.html

Nova via al Vermell. "De la Marian", 58m, 7a/+

2011-02-07T18:28:00.016+01:00

Un altre via nova al Vermell que tanca la trilogia de vies “XL” que he equipat en aquest sector i encadenada avui

Dedicada a la Marian...per als bons moments compartits!!!

Es una via llarguíssima de 7a/+ i uns 58m, (43m de via nova+15m del sòcol, per qualsevol de les vies antigues entre 6a i 5+).

La línia es força variada, amb una tècnica placa fissurada a la primera part, desplom al mig i mur excepcional a la part superior amb gran ambient, llàstima d'un parell de trams tombats a la meitat que li treuen continuïtat, aquí cal vigilar amb la roca (es fàcil però la xapa allunya)

Equipada amb parabolts M12. Calen 16 exprés mes les cintes extres necessàries per la via del sòcol, tot i que el mes recomanble es anar recuperant-les mentre escalem (es pot fer sense penjar-se) i deixar-lo net per evitar fregament.

Per fer-la des del terra amb una corda de 70m caldrà despenjar-se un segon cop d'una R intermitja a uns 18m de la superior,

(ULL, ARRIVA MOOOOLT JUST, FER SEMPRE UN NUS A LA PUNTA!!!),

que aprofita dues xapes properes, separades 1m l'una de l'altre (superior anella i inferior maillón) i d'aquí, ben justet al terra.

Topo resum de les tres vies noves, modificada de l'antiga onaclimb.com (ara http://www.lanochedelloro.com/)

El Jesus provant la via

Nova via al Vermell. Enrique Morente, 7a+/b, 53m

2011-01-14T08:19:00.006+01:00

Un altre viot que he equipat al Vermell i encadenat ahir amb el Pastes.

Aquest cop en homentage al gran mestre i renovador del flamenc Enrique Morente, que ens va deixar fa uns dies.

http://www.rtve.es/noticias/enrique-morente/

Es una línia llarguíssima de 7a+/b i 53m, (38m de via nova+15m del sòcol, per qualsevol de les vies antigues entre Vº a 6c) bessona a la de la seva dreta, la Kurt Albert, (sense els trams físics de les balmes, però mes mantinguda en placa montserratina i mes obligadeta)

La roca es bona, però com tota via nova, per triomfar cal evitar els cigronets sospitosos i tibar nomès del mes sòlid.

Malgrat tot, a la tercera xapa hi ha una llastra-reprisa. No se li ha de tibar a extracció (està soldada, però val mes prevenir...) la via va pel dièdre i nomès cal remontar-s’hi de peus.

Topo modificada de www.lanochedelloro.com

Equipada amb parabolts M12. Calen 18 exprés (alguna ben llarga per les xapes 4ª, 5ª i 6ª) mes les cintes extres del sòcol, tot i que el mes recomanble es anar recuperant-les mentre escalem (es pot fer sense penjar-se) i deixar-lo net per evitar fregament.

Per fer-la amb una corda de 70m caldrà despenjar-se un altre cop d'una R intermitja, a uns 15m de la superior, que aprofita dues xapes properes, separades 1m l'una de l'altre (superior anella i inferior maillón) i d'aquí, ben justet a sobre d’un bloc a 1’5 m del terra

SEMPRE ATENCIO AL FINAL DE LA CORDA i millor si FEU UN NUS A LA PUNTA!!!

Kurt Albert, 7b/+, 55m, nova via al Vermell

2010-12-15T18:19:00.015+01:00

He equipat una nova via al Vermell Est... en homenatge pòstum al creador de la “salsa perfecta” (mes o menys picant, segons els gustos), per amanir la ració de roca que tots necessitem: El "rotpunkt"!

Avui l'hem encadenada amb el Pastes

Surt una llarguíssima via de 7b/+, que, amb 55m, arriba pràcticament al cim (40m de via nova+15m del sòcol, per qualsevol de les vies antigues entre Vº a 6c)

Topo modificada de www.lanochedelloro.com

La via nova ha quedat perfectament equipada amb parabolts M12. Calen 21 cintes , però s’en pot recuperar alguna sense penjar-se. (un parell o tres de llargues per a les balmes de dalt)

Per al sòcol , caldran cintes extres, tot i que el mes recomanble es anar recuperant-les mentre escalem (es pot fer sense penjar-se) i deixar-lo net per evitar fregament.

Es tracta d’una placa típica montserratina bastant mantinguda i amb bona roca on travessem varies balmes que plantegen trams físics. La resta de placa demana finura moltserratina.

Per fer-la amb una corda de 70m caldrà despenjar-se d'una R intermitja, a uns 15m de la superior, que aprofita dues xapes properes, separades 1m l'una de l'altre (superior anella i inferior maillón) i d'aquí, ben justet al terra.

SEMPRE ATENCIO AL FINAL DE LA CORDA i millor si FEU UN NUS A LA PUNTA!!!

A l'últim terç de la via...però encara queda!

Nota: En breu tindré enllestides dues línies a la seva esquerra, igual de llargues.

Ja avanço que lamentablement, una d’elles estarà dedicada a a un altre mestre que ens ha deixat recentment...l’Enrique Morente...mentres, podem recordar-lo aquí:

http://www.rtve.es/mediateca/audios/20101214/adios-a-enrique-morente---13-12-10/963488.shtml

Cienfuens, Totem va!

2010-12-13T09:12:00.009+01:00

Via molt bona, per disfrutar a tope.

Amb el Paco la treiem a vista

El primer llarg s’acosta mes al 7a, ja que un cantell del crux s’està trencant i cal rebotar-lo.

El 7a/b ens va semblar 6c+ màxim, o 7a empalmant LL5+LL6.

Joc aliens complert i friends fins 3.5, no cal repetir, tascons prescindibles.

La intenció era fer després la Licantropunkt, però perdem molt temps als ràpels: m'equivoco escollint un ràpel directe que resulta massa desplomat, després rapelem de la R6 on sen's enganxa la corda... Al final hem arreglat la R del cim amb baguetes i un maillón per poder rapelar-la sense ennganxades, però es recomenable portar baguetilles per reforçar la resta de rapels.

Ull!, escalada regulada a partir del 01.12 fins Juliol

condicions òptimes

LL1, 7a

LL5, 7a/b o millor 6c+/7a

Cubells i Guia Pete

2010-11-17T12:27:00.011+01:00

Ja fa anys que per Internet voltaven unes ressenyes, però la rumorologia era d’equipaments molt envellits, vies curtes i poc mantingudes.

Res d’això: aquest cap de setmana vam fer una vista ràpida amb els nens i hem van semblar vies ben bones, plaques tècniques de punxes i mini-regletes amb un alçada mitja de 20m i parabolts, alguna encara amb spits, però no fan patir gens (inox M10)

Grau correcte, però de placa... a “l’antiga” i amb xapatges obligadets…tot plegat sense regalar, personalment, vaig haver d’apretar fort per poder treure a vista varis 6c+’s i un 7a

Escalfant dits a un bonic 6b+ del sector Braille

A la nova guia del Pete surt tota l'escola actualitzada amb les vies sobre foto .

Us la recomano: encara que casi tot estava ja publicat, es un excel.lent treball de recopilació que dona gust fullejar, ni que sigui com a llibre fanàtic de sobretaula, amb excel.lents fotos i informació complementaria ...però també surt algun sector inèdit del Montsec (almenys per mi) amb excel.lent pinta que clama una visita urgent i actualitzacions interessants dels sectors mes coneguts.

Tractament amb clorhídric de cantells polits

2010-11-10T08:21:00.015+01:00

_{Ja fa anys vaig llegir que els francesos del COSIROC van utilitzar àcid clorhídric per recuperar cantells polits. A continuació uns apunts sobre l’assaig que he fet per saber si es factible o no...}

_{Primer cal diferenciar un cantell polit (ha perdut l’abrasió degut al excessiu fregament de mans i peus) d’un cantell sobat (película de grassa humana dipositada per les mans, fàcilment eliminable fregant amb aigua i sabó)}

_{El calcari es una roca sedimentària formada majoritàriament per CARBONAT DE CALCI, amb un àcid fort com el clorhídric, formarà clorur càlcic (una sal inocua), diòxid de carboni i aigua.}

CaCO_3(s) + 2 HCl_(aq) → CaCl_2(aq) + CO_2(g) + H₂O_(l)

_{La reacció provoca nova porositat a la roca, tornant-li el tacte abrasiu.}

_{La dosificació ha de ser en petita quantitat (seqüències de gotes), mullant només la superfície del cantell que volem tractar (útil una ampolleta amb tap interior foradat tipus alcohol de farmàcia). Veureu que es produeix una efervescència que dura uns segons. Quan desapareix l’efervescència, repetir de nou l’operació, eixugant els regalims amb paper absorbent o de wc.}

_{He efectuat proves amb un còdol de calcari extremadament dur i polit:}.

_{En aproximadament 3 min es poden fer unes 10 aplicacions, gastant en total nomès uns10ml de producte (una culleradeta de café). Amb això, la roca ja agafa certa rugositat, encara que poc apreciable.}

_{Com mes cops es repeteixi l’operació, mes rugositat s’obtindrà, però cal temps i paciència.

En acabar, millor netejar amb aigua per eliminar la sal superficial.}

L’àcid clorhídric utilitzat en l’assaig es el mes concentrat que es fabrica (32%), només disponible en drogueries industrials.

Normes de seguretat:

Evitar el contacte amb la pell (utilitzar guants) i sobretot amb els ulls, es corrosiu i pot provocar cremades greus.

Es tòxic per inhalació, amb la dosificació gota a gota, no hi ha problema de gasos i no cal utilitzar cap mascareta, però evitar inhalar directament el producte.

_Conclusió:

_{La rugositat aconseguida en 5 min. d’aplicació es casi inapreciable. Caldria molta dosificació i temps per obtenir un resultat espectacular, per contra, el producte gastat es mínim}

_{Interessant nomès per casos extrems de vies dures amb passos claus polits que no es poden evitar amb cap altra seqüència...}

_{A utilitzar només per reequipadors amb idees clares i força paciènca,}i sempre que sigui possible amb el màxim consens d’equipadors, locals, etc.

Montanejos. Mijares. Esfinge+Monstruo esta ciego

2010-10-29T13:26:00.006+02:00

Amb el Sergi V. ens apuntem dues vies mes per flipar, mostra de la qualitat d’aquesta escola.

ESFINGE. 90m 6c+. A la guia nova 7a si empalmes

Clàssica de dificultat. Dos llargs d’encastament inicials seguides de dues tirades molt bones per les típiques plaques d’aspecte inaccessible. Amb la sobamenta, cal apretar encara mes per encadenar.

Rapelable amb un 6om

Davant mateix tenim la Pared de las Fisuras, amb atractives línies al mes estil Utah.

No resistim la temptació i creuem descalços el riu per tastar-les...

EL MOSTRUO ESTA CIEGO 6c.

La fissura mes vistosa del sector, tallada a ganivet.

El primer llarg el trobem acabat de reequipar amb parabolts inox i la pols dels forats recent. Es una fissura de 50m d’encastament molt mantinguts que va a parar al 1er forat del túnel. Surt amb 17 exprés i algun tramet obligat. Si es porten friends grans potser serveixen de complement. Li posen 6c, es grau antic Montanejos però com que es fissura, el grau collat no desentona.

A mi hem sembla un sacrilegi parabolar una fissura on entra una peça a cada metre, seria molt mes dura i potser demanaria tres jocs de camalots i segurament cauria en l’oblit... però seria flipant!...

El LL2 comença amb uns durs passos de bloc desplomats i just quan ja s’ha acabat la dificultat, desapareixen les xapes i només es veu un casquet d’spit. Sospito que encara estan reequipant-la i ens baixem. Al refu ens confirmen que ahir estaven treballant i encara no està acabada.

Aprofitem els minuts que queden per fer-li un top rope des de el forat del túnel al LL1+LL2 de la via de l'esquerra, també molt bona, un altra joia d’encastaments, també de 6c i igualment dura. Aquí si que cal portar material de complement entre xapa i xapa per al LL2.

Penyagolosa, Aromes de Taghia+Green Day

2010-10-26T17:57:00.014+02:00

Dissabte vam tornar a aquesta petita-gran paret amb el Segi V. per fer-nos en una jornada amb aquestes dues joies castellonenques.

AROMES DE TAGHIA.

LL1, 6a+: Tirada llarga per posar-se en situació, on trobem de tot: inici trencat, dièdre curiós i final de placa.

LL2 7a/b: Grandiosa tirada un cal navegar per placa coral.lina a través de crostetes i punxes excel.lents però d’aspecte amenaçador, amb potent final de superació de sostre.

LL3, 6c+: Inici rebuscat parasitant altres vies i final de diédre bonic...tot plegat es l’excusa per assolir la fissura del últim llarg...

LL4: 7a+: Curta però brutal tirada d’encastaments desplomats sense expansions, on caldrà trobar l’equilibri exacte entre autoprotacció i morro per poder “encadenar”.

3h,30’. Em surt al Rotpunkt (LL2 i 4 de segon).

LL2

LL4

Baixem i en uns minuts tornem a estar encordats de nou...

GREEN DAY

Equipament per dalt, amb resultat mes asèptic que l’anterior però de bellesa inigualable.

LL1 i LL2 tranquils de 5+ i 6a+, on caldrà autoprotegir algun tramet.

LL3: genial placa de 7a, totalment equipada per gaudir d’aquesta roca tan brutal.

LL4, 6c+: mes discontinua però amb algún tramet d’estudiar-s’ho be i apretar.

LL5: 6c. Orgàsmica i mantinguda fissura d’encastaments, te 4 xapes que fan mal als ulls però humanitzen la tirada seguint la tònica de la via.

2h, al rotpunkt.

LL3

LL4+LL5

Topos extretes de http://www.lanochedelloro.com/

També les trovareu a la nova guia de Castelló del Luichy.

Tierra y libertad, 7b+, 100m, Vinya Nova

2010-10-22T08:43:00.011+02:00

Brutal línia, ben mantinguda, a través d’un regal de roca montserratina,

llàstima que estigui equipat per dalt, es un terreny ideal per obertures desde baix,

però en general les assegurances estan be: obligadet però sense desfasar-se, només una excursioneta al LL1 on si que cal morro.

Es repeteix poc, per tant algun forat te terra i algun marlet de peu encara es pot trencar, gens marcada de magnesi.

Amb el Pastes li donem “pegue lunch session” (3h aprox cotxe-cotxe) i ens surt a vista excepte el pas clau del 7b+, molt cabró i amagat, a nosaltres ens caldria treballar-lo amb calma per encadenar.

A l'últim llarg se li podria pujar un plus tranquilament.

Rapelable amb una simple de 70m (ull al últim, molt just)

LL1

LL2

+ info al BLOG DEL PASTES

Les noves del Prohibitivo

2010-10-05T17:09:00.008+02:00

Els últims dies he fet unes vietes noves al Prohibitivo.

No sortien al llistat antic, però ara ja estan actualitzades a les ressenyes noves que estan penjades.

També he fet un dels interrogants que encara surten a la nova versió.

D’esquerra a dreta:

- Al primer subsector, La balena, hi ha dos 7a’s nous a l’esquerra de tot.

* El de mes a l’esquerra per mi es 7a/+, bastant rebuscat, ja que incomprensiblement te el final comú amb la de la dreta, si seguis recte, agafaria una bonica placa, però falta un parabolt. Una autèntica llàstima!

* La següent de la dreta te un inici mes suau i queda de 7a, més lògica i per tant, mes maca.

Jesus sobregant a aquesta via nova

Menció especial la R comuna d’aquestes vies, una xapussa tot i tenir dos parabolts i cadena!...si el que es vol es estalviar material, potser pot interessar aquest post

Ara aquesta placa ha quedat súper apretada de vies, la majoria comparteixen cantos.

- Seguint cap a la dreta, al sector Aspirina, entre “El Pervertit” i “La Normal”, hi ha una via d’interrogant, amb la primera xapa treta (potser per que expansionava en una llastra), te la pots saltar, hi ha canto, però amb caiguda important... si no es te clar, millor fer alguna del costat i sortir amb la segona pre –xapada. A mi hem va semblar 7a/+.

- Continuant cap a la dreta, entre el Bombo i El Dolmen, hi ha dues noves vies de fa mes temps:

* A la dreta de la “Riss” hi ha la SIKATRIU: 6c, amb un inici trencat i resta de placa fina.

* Just a la dreta, hi ha un altre nova, es diu “PROTESTERONA” i comença per l’esperó i amb diagonal, va a buscar la R comuna amb l’anterior. Molt trencada, però ben assegurada i força mantinguda. Te un parell de passos amagats i cal tacte per que no et peti res. 6c+ dur.

- Finalment, al Dolmen, hi ha l’última via d’aquesta fanàtica escoleta, ja porta mes d’un any equipada, però fins ara no l’han ressenyat i graduat, li posen 7c. Jo només li he donat un pegue i va ser bastant frustant, caldrà treballar-la.

Estic només a tres vies pel “game over”, però ara ve la feina mes dura...ja per l’estiu vinent!

nota apart: el tema de les cleques el trobo una porqueria, però en vies de 4 o 5 xapes...inexplicable!

Rapelar d’una via llarga amb gri-gri

2010-09-24T14:22:00.016+02:00

En una via equipada de varis llargs on decidim assegurar amb un fre automàtic , si hem de baixar en varis ràpels, hi han dues opcions habituals, però tenen alguns inconvenients.

Al final us detallo una tercera que m’he inventat i que penso que millora les altres.

1) L'opció mes coneguda es passar la corda fins la meitat per les anelles, fer un bucle a la corda just al sortir de les anelles i posar-hi un mosquetó per agafar i escanyar l’altre extrem que surt pel cantó contrari de les anelles i rapelar per aquest tram de corda, que queda fixada i per recuperar-la tibant del tram amb nus.

Es bastant perillosa per l'alta probabilitat de que s’enganxi el mosquetó o el bucle en branques i desaconsellable pel desgast a la zona del nus pel fregament.

També es la mes lenta ja que cal recuperar sempre tota una meitat de corda, desfer i tornar a fer el nus.

A mes, llencem les dues puntes avall amb el risc de que s’enganxin, sobretot si fa vent o be l’hem de portar tota plegada a sobre.

2) Rapelar els dos de cop.

Només recomanable si les reunions son a prova de bomba. Cal tenir clar que si un dels dos s'ancla a una assegurança i obra el fre, precipita el company al buit.

Es mes ràpida que l’anterior, ja que no cal esperar a que baixi el company, però també es perd molt temps localitzant la meitat de la corda i passant tota la meitat per l’anella. També cal llençar puntes avall o be l’hem de portar tota plegada a sobre.

3) Ara l’altra opció que m’he inventat:

Cal passar una punta per les anelles, encordar-se-la a l’arnés i l’altre extrem que surt de l’anella passar-lo pel grigri i despenjar-se un mateix fins la R (Veure figura A).

Es aconsellable que el col.lega et vagi donant corda des de la R, així que no cal llençar-la de cop i diminuim riscs d'enganxades

passem a la Figura B

Un cop arribes a la R inferior, t’hi ancles i sense desencordar-se, fas de CONTRAPES, així que pot baixar el company per l’altre extrem lliure ( no està de mes fixar-lo també a la R, no fos cas que el company s’equivoqués de punta!)

Un cop sou tots dos a la R, desfer el nus i només cal recuperar el tram just del ràpel, i no tota la meitat com en els cassos anteriors, guanyant temps i energia.

Tampoc no cal buscar la meitat de la corda, amb això estalviem molt de temps.

No cal tirar puntes avall, per tant, anul.lem el risc de que s’enganxin. Tampoc hi han nusos que es puguin enganxar o desgastar la corda.

NOTA: Això no un mètode exhaustiu, es una experiència personal, cadascú l’ha d’intepretar amb la precaució necessària.

L’EMPACHO DE GARNACHO ROSA NO ES LEGAL

2010-09-22T16:19:00.007+02:00

L’esportiva dels 80’s sense reequipar planteja un joc interessant i mes encara quan parlem de via llarga.

Al graus collats i mala ubicació de les assegurances li hem d’afegir el deteriorament de xapes i cargols i que les vies normalment estan poc marcades, ja que han caigut en l’oblit.

Diumenge volíem fer amb el Jesus una combinació d'aquest rotllo ideal per dies de calor:

casi 500m al Montsec, on precisament escasseja l’ombra.

Comencem pel Peladet amb la EMPACHO DE GARNACHO.

Viot compromès, obligat en 6c/+ en varis trams i amb el seguro molt lluny, sobretot al últim llarg. Molt interessant portar l'alien groc per disminuir l’exposició en el 6b i en el 6c

El grau està molt collat, excepte el 7a, que si que em sembla correcte i mes fàcil que el 6c

Els spits amb plaqueta petita es veuen força ben conservats, però sovint es una doble assegurança enllaçada amb cable d’acer, o sigui que es depèn exclusivament de la resistència dubtosa d’aquest cable...

LL2 i LL3 empalmables, igual que els dos últims.

LL2... "Vº levanta!"

LL5, 7a, es pot veure al detall l'invent: 4 expansions i al final depens d'un cable de dubtosa resistència

Surt tota en lliure, excepte el primer llarg de la Destellos, on el crux del mig, la regleta massa sobada m’escup.

Per cert, hi ha una via nova totalment equipada amb parabolts entre aquesta i la BABY BOOM. Algú sap quina es?

Rapelem i anem cap a les Bagasses per fer la COLOR DE ROSA, començant pel primer llarg de la STRIP LEGAL i allargar encara mes la integral

El inici de via toca el riu, amb una platgeta molt bona per banyar-nos si apreta la calor i esperar que arribi l’ombra.

El primer llarg de la STRIP LEGAL es un mur negre boníssim de 30m, molt mantingut, i físic, poc comú a les Bagasses. Equipat amb spits M8 molt rovellats i plaquetes d’espeleo que no conviden a caure, normalment es mulla i s’embruta amb liquen que cal netejar. En definitiva, cal currar-se el rot punkt, i seria un bon 7a actual.

Si es vol seguir per la Strip Legal, es una via molt recomanable. Segueix amb burins acceptables, amb un 6b+ amb una excursió una mica expo i finalitza per un mur superior per la zona de sostres amb molt d’ambient, però equipament mes abundant.

Nosaltres seguim per la COLOR DE ROSA, que ens faltava.

De la feixa de la R1 de la STRIP flanquegem a la dreta en lleugera baixada a buscar el LL1

Aquí comencen vàries línies, a la dreta una de burins i a l’esquerra, mes llògica, una de burins i espits de diferents èpoques. Triem aquesta ja que segueix una línia més llògica, serà 6a/b molt bo.

La següent tirada de IV i V+ es molt indefinida i costa de trobar. Seguint la línia lògica anem a parar de nou a la STRIP.

Aquesta ja l’hem feta i com que es tard i noto fortes molèsties al menisc, optem per retirar-nos quan faltaven tres llargs per acabar, una llàstima ja que hauria sigut una activitat força bona.

GASTON VA BUFAT, però no li treuen punts

2010-09-15T13:29:00.006+02:00

Bufat no, només amb una lleugera resaca, decideixo pujar la tarda del diumenge al càmping a fer una solitària a aquesta via històrica

Si no tens al·lèrgia als “mercaders que envaeixen el temple”, em va agradar com a activitat en solitari i crec que per a qui gaudeixi el 6b (cara nord), es una bona via, ja que enllaça plaques força mantingudetes en aquest grau.

Els spits dels tres primers llargs ja estan vellets, la xapa tak encara aguanta, però el cargol es una incògnita. Mas amunt ja està amb parabolts, cada cop mes aprop.

Tot el contrari dels totxos de la dreta: vaig fer el 6c+, i vaig flipar amb la “mala llet” de la ubicació de les xapes, aquí si que valdria la pena un reequipament, realment son molt bons.

topo de l'antiga onaclimb, ara www.lanochedelloro.com

Misión cumplida. Rotpunkt a l'última del Pisón

2010-09-02T11:46:00.013+02:00

Diumenge, amb el Sergi V, vaig pintar el punt vermell a l'última via oberta al Pisón.

Es a l’esquerra del tot de la cara N.O, ideal per a dies d’estiu, amb ombra tot el dia.

Molt bona via de concepció 100% “riglera”, a destacar els dos primers llargs, una passada de mur taronja desplomat. Després agafa ja la típica part de roca grisa que forma terrasses i balmes, però la via sap mantenir el interès, buscant sempre per on mes tira.

Cal treu-re’s el barret davant l’aperturista, ja que la major part de la via està oberta en solitari.

Ha quedat equipada amb parabolts, spits, ponts de roca i... tacs de fusta!

La roca es variable: des de corall excel.lent a patates plantades amb terra, (de les que tibes a extracció!), a mes, pensar que la via s’ha repetit poc, li dona una tensió i un plus afegit força interessant, ja que vam seleccionar al màxim de que agafar-se i de que no.Per tant, la proposta de graus em sembla correcte.

Tot i això, la via ja estava marcadeta, ja que no ha plogut gaire, i ara encara ho està mes.

Conteu amb els allunyaments típics de Riglos, sobretot als llargs superiors, amb alguna caiguda lletja a reprisa. Això també implica que a vegades no es veuen les xapes i cal posar el GPS en mode “aperturista” per localitzar el traçat correcte.

(ull la tercer llarg, on cal superar el primer deplom recte del parabolt, no anar a l’esquerra, on es veu un còdol envoltat de cinta americana)

Nosaltres portàvem el semàfor alien (vam llegir que era interessant reforçar els ponts de roca), però no ens va sol.lucionar massa cosa, es mes interessant algun camalot mitjà o encara millor, un parell de talles dels friends multirang.

Es pot fer amb corda simple, afegiu un parell de cintes extres desplegables.

Rapels per la canal del Circo de Verano (cadenes i p's) que et deixen de nou just a peu de via.

Topo (amb anotació pròpia del LL3 ) extreta de:

http://aragonenvertical.blogspot.com/2010/06/mision-cumplida-mallo-pison-riglos.html

LL1

LL2

LL4

LL5

LL6

La Barrufets del Frare Gros i l’Ambigú.

2010-08-30T08:30:00.018+02:00

Una dècada desprès de fer-la, Dissabte vaig tornar a aquest viot amb el Cesc, aquest cop a intentar-la amb lliure després de la restauració feta pel Kim:

Ara trobarem parabolt M10 amb plaqueta petita on hi havia els burins, que s’han retirat i algun pitó renovat i les fissures netejades. Potser algun parabolt es podria haver estalviat, ja que al costat es podria posar algún friend a caldo, però això no treu l' excel.lent feina feta)

Ara cal anar repetint-la i que tothom vagi netejant, si no, es taparan de nou les fissures. Al primer llarg ja hi havien matolls a les primeres fissures i el primer pitó tampoc es veia.

Hem surt tota en lliure excepte el crux del 7b...llàstima!, tot i poder estabilitzar-me de peus, caic al equivocar-me de regleta. Si no està marcat, a vista es un pas dur.

El 7a cal una mica de morro per encadenar, es de roca cutre, assegurat amb pitons i reforçable amb algun alien, cal moure’s be per no petar res (empotrar millor que tibar!)

Tots els llargs son molt macos. La roca es la típica del secotr i cal anar mirant-s’ho.

Material: aliens a partir del verd i camalots fins el 3. Els tascons son prescindibles

Teniu una bona piada a

http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2009/09/barrufets-frares-encantats.html

D’on trec la topo, que “tunejo” una mica mes...

Jo us recomano que no empalmeu el L1 i LL2 com diu el Pastes, si es que ho voleu fer-la en lliure, el fregament i la falta de cintes us matarà.

LL2, 7b

LL3, 6c

LL5, 6c+

Ara la mala notícia:

La reestructuració econòmica s’ha carregat “El Ambigú” de R3… i amb ell, desapareix la banda sonora de la meva vida...20 anys escoltant-lo!!!

No tinc paraules …snif!!!… (fa temps ja li vaig dedicar una via en homenatge)

Ja només ens queda escoltar els últims programes

http://www.rtve.es/podcast/radio-3/el-ambigu/

Toni Comerma a la N. d'Agulles, intent en lliure

2010-08-22T14:03:00.015+02:00

La topo original no te cap tipus d’interès, però ens havien dit que la via sortia mes o menys en lliure i que l’equipament era generós, així que aquest mati, buscant l’ombra amb el Pastes, li hem anat a fer un “pegue” ràpid a vista.

No li hem pogut pintar el rotpunkt. Algú sap si s’ha fet?

Hi han petits trams que ens hem hagut de penjar i ens han semblat molt durs, a mes, la via no està gens marcada i la roca es realment cutre en general. En l’últim llarg tampoc ha sortit net, m’han petat fins a cinc cantos amb dos caigudes, però al final l’he fet en lliure.

En definitiva, bona via per tibar-li en lliure a la cara nord, llargs mantinguts, però només recomanable si tens “feeling” amb la roca dolenta.

topo original "tunejada" de www.montserratclimbing.com

LL1, guapo i curiós

LL2, no feu cas de la foto, es impossible en lliure

LL3

LL4, bo i mes assequible a vista

Al crux del LL5

GRAU-TARRAGO a l'Aeri

2010-07-27T10:43:00.023+02:00

La setmana passada vam fer la Grau-Tarragó a la paret de l’Aeri amb el Pastes

Com sabeu, es una via que “re-obra”, equipant per dalt, un altre equipament dels 80's del Rubio que mai va repetir-se per sota, ni ressenyar-se.

La via no te secrets, esta totalment equipada amb “long-life’s” inox i per aquest motiu ens va semblar una opció “tranquila” per fer en una tarda, tot i que puges 400 metres.

De seguida vam veure que el grau esta molt “collat” i en tirades fàcils de 6a i 6b ja cal mirar-s’ho força, però totes son interessants, no hi ha cap marca i la veritat es que vam gaudir-les…

fins i tot les del sòcol i la ultima, per la canal de fang solidificat que va a parar a l’estació de l’Aeri.

El problema son les tirades de setè (que son 4 i no 3 com marca la ressenya del Vèrtex) on continua la proporció de la graduació, que sumades a la morfologia de la roca, ens fa impossible escalar 4 metres seguits sense haver de pillar-nos. Aquí la roca es fràgil, els còdols son roms, cal tibar de llastres que peten sovint, no hi ha el mínim indici de marques, els pocs forats que hi ha estan bruts o queden fora de la línia de xapes...en definitiva, un tram frustrant que amb el poc temps que tenim, hem de csolucionar a base de molts A0’s

Potser per això vam llegir a la llibreta de piades que era la segona ascensió...

Un cop abaix, parlant al refu, vam deduir que la graduació es la antiga que va proposar el Rubio en el seu alliberament en top-rope i que el Tarragó la ha copiat tal qual...sense sanejar ni encadenar.

No es una via que es pugui recomanar, però qualsevol col·leccionista de la cara nord si que l’hauria de fer...millor anar-hi amb temps i paciencia...a mes, amb repeticions s’aniria sanejant i guanyaria molt.

Adjunto topo arreglada. El 7b amb interrogant es la tirada “extra” que ens vam trobar.

LL1...això comença guapo!

LL4...6b+ "mirat’ho amb calma"

LL5+LL6...empalmada poc recomanable, cal recuperar moltes cintes.

LL7 ...que guai, fissura!!!...pero, collons, això es 6b?

LL11...tibant a mort per poder fer algun tram en lliure

LL12...qui diu que no hem encadenat?

Mes fotos i comentaris a:

http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2010/07/grau-tarrago-paret-de-laeri.html

Nova via al Casot: HOT RATS, 7b/+

2010-07-21T17:13:00.014+02:00

Un altre línia que no he pogut resistir a equipar:

Esta just a la dreta de la Santi Verona (es doncs l'ultima del sector principal)
Consta d’una entrada “riglera” per uns llavis roms per remuntar-se sobre una banya-reprisa.
Desprès ve una placa de forats i un díedre blanquinós força tècnic, amb pinta de trencat, però els cantos de progressió son sòlids.
Segueix el tram mes espectacular, superant el sostre per on mes desploma, pel fil de l’espero, molt seqüencial, i amb varies sol.lucions, encara que cap fàcil
Final de placa amb aire.
Una via curiosa i ben variada, sempre a l’ombra. 25m i 9 parabolts M12.

Rot Punkt el 25/08/10:

Aquest cop, amb assegurador, l’he pogut encadenar al segon intent.

M’ha semblat mes assequible del que pensava i de moment la graduo de 7b/+, agrairia qualsevol comentari per confirmar el grau.

El nom ve d’un estudi que va fer el Donn Demetrinco sobre les vies dedicades a Frank Zappa, on vam descobrir una injustícia històrica que avui queda resolta. Com que es una línia una mica psicodèlica, el nom li queda perfecte.

Dóna-li al play, però vigila que “disc dur” no se't “ratlli”...

Adjunto el resumet actualitzat del sector que vaig penjar a l’anterior post.
Abans de tot, felicitar la gran tasca i bon gust dels autèntics descobridors de sector: l’Amils, autor de la majoria, Llullu, Tati, Kim i A. Egea que complementen aquest petit-gran sector de setens, fresquet i tranquil.

- Botox, 7a+: de les menys aconseguides del repertori, per sobre la repriseta del mig hi ha xapatge allunyat i amagat i en conseqüència el pas queda una mica expo a vista.

- El Bisbetó, 7a. Fineta i molt bona placa, ideal per catar el sector.

- Supernanny: atlètic i bon esperó, amb un pas de canto amagat, 7b a vista o 7a al segon pegue.

- Cap de trons: 7c, espectacular esperó molt desplomat, poc habitual a Montserrat, molt concentrada amb dos passos seguits a bloc.

- L’amenaça fantasma. 6c+. Fa un quatre anys em va semblar un bon 7a, no estava gens tocada i es trencava força i les xapes bastant mal posades augmentaven la dificultat. Ara ja està sanejada i es repeteix molt millor, tot i això ull una xapa mal ubicada ja que si li fots recte, el canto queda amagat.

- El repte, 7c. Complerta placa de forats, monodits, roms i dinàmics, algun forat terrós i sovint amb peus precaris en crostes. Llàstima d’un micropeu relliscós al crux que m’escup i encara no l’he pogut tatxar. La topo de la guia del Luichy està malament: arriba fins dalt compartint cadena amb la via de la dreta

- Cop baix, 7b+. Genial placa de foradets, roms i equilibris, mantinguda i similar a l’anterior però amb roca mes bona i no tant a bloc. Una de les bones del sector.

- Afluixa maduixa, 6c. Curta però genial fissura que van deixar desequipada amb molt bon criteri que caldria generalitzar. 5 o 6 friends, del alien vermell al c3.

- Sudoku, 7b. Poc mantinguda però espectacular pel que fa als moviments en els tres trams clau: fissura d’entrada, desplomet i sostre final. A vista sembla molt dura però al al segon pegue ja li quadra el 7b

- Amb rintintín, 7b+. Per mi dura. Esperó d’entrada desplomada i rampa fineta al final. Per a fanàtics del bloc.

- L’Anguila, 6c+. Entrada rara on es podria pujar un plus, però la resta es una bonica i assequible fissura típica de la nord.

- L’espantasogres, 7c+. Encara no m’hi he atrevit. La mes dura del sector, esperó desplomat que sembla compartir tram amb l’anterior.

- Pies negros, 7a. Curiós dièdre-canal, fàcil per als cama-llargs amb bonic final de placa.

- Mousambaní. 7a. Primera i mes assequible d’una trilogia de vies molt a prop entre elles, compartint molt trams entre si, però d’equipament justificat per la seva qualitat. Val la pena dosificar-les i fer-ne una cada any, per no repetir-se i gaudir-les mes.

- Mareja Pardius. 7a. Com diu el nom, mes rebuscada que l’anterior però també val la pena.

- Jo passo. 6c+. Menys mantinguda però amb un crux que la fa molt semblant de dificultat que les dues anteriors.

- Mètode Estivill. Una gran via per... no adormir-se!. A la guia està de 7a/b però sempre hem comentat amb altra gent que m’he trobat que es 7b+ (ja fa anys sembla que va petar alguna cosa al sostret). El conjunt surt ben mantingut i, per mi, una de les millors vies del sector.
- El cafè del mar. 7a+. La joia de la corona, estètica pura. Primera meitat de fissura física i segona de placa de somni. Dura, però factible a vista (sempre està marcada)

- Thai Massage. 7c. Mateix inici que l’anterior, per la fissura i segona meitat d’esperó desplomat molt físic, amb tot tipus de forats seqüencials (rebots, creuaments). Hi ha però un crux galàctic que no em quadra amb la resta de 7c’s del sector...ha petat algo...(?)

- El racó Mallorquí. 7c. Curiosa via, de les mes llargues. Fins fa poc estava molt bruta de terra, però ara l’hem netejada. Assequible pel seu grau, si no fos que una xapa queda totalment a desmà i fora de la línia lògica de forats, i això complica molt l’encadenament, segurament per la línia original hi havia algun canto mes, si no, no s’explica.

- Doble Malta, 6c+/7a. Nova. Primera part de placa tombada i peus llisos i una segona part d’esperó-placa desplomat. Topo aqui:

- Santi Verona. 6c+. Placa tombada amb pinta de innocent que enganya...cal estar a l’aguait! ...tècnica de peus i mans rometes. Llargueta. Ideal per entrar en sintonia.

- Hot rats. 7b/+ . La nova. Entrada desplomada per llavis roms, díedre blanquinós tècnic, sostre a mort i placa final.

- Lapidació 7b+. Es el final, uns 50-100 metres separada del sector, a la volt d'una cantonada. Via de gran ambient però per anar a vista queda molt collada, en general te roca dolenta, sobretot pel peus, que l’any passat anaven petant contínuament. Hi ha una excursió que, a mes, acaba amb la xapa mal ubicada. Ens va petar una regleta a l’entrada de forma que ara encara es mes dura. A l’últim terç hi ha un tram sense peus que queda bastant inhumà, potser va petar alguna cosa.

- Som i serem. 6c/+. Nova. Bonissima placa semi-vertical amb franges de llavis horitzontals. Topo aquí:

Son apreciacions dels dos últims anys, potser alguna cosa ha canviat i generalment amb pegues a vista.
Als 7c’s encara no els hi he fet el rotpunkt, així que em queda feina

Nova via al Casot. SOM I SEREM, 6c/+

2010-07-09T08:29:00.011+02:00

He equipat una nova via al Casot.

Es diu SOM I SEREM i esta dedicada a tots els que van anar a la “mani” dissabte passat.... us ho van currar!

Es troba al final de tot del sector, just a la dreta de la “Lapidació”. Es una llarga placa, no massa vertical, però molt mantinguda i tècnica, ja que sempre cal esudiar la combinació de foradets (evitar tibar de regletes, encara pot petar alguna) i com sempre aquí, cal afinar amb els peus.

Es de les mes llargues i sempre esta a l’ombra, un tema interessant aquests dies.

12 Parabolts M12 + R d'anella. Peu de via penjat.

L’hem encadenada tant el Jesus com jo i ens sembla 6c/+ "montserratí". Us agrairia als repetidors que digueu la vostra i consensuar el grau abans de publicar-la en mes mitjans.

Salut i rotpunkt!

Cor Agre. Frares N.

2010-07-07T08:35:00.016+02:00

Diumenge, buscant l’ombra desesperadament amb el Pastes, vam recordar que teníem pendent la via de de l’Ajipi i el Juani a l’Agulla del Centenar.

Aquests dos noms, junt amb el de Frares Nord, ja son prous al·licients per decidir-nos...i la via no defrauda: qualitat i ambient!

Un viot imprescindible per a qualsevol col·leccionista de la cara nord.

Topo actualitzada i fotos:

Nota: que ningú s’equivoqui amb la ressenya, encara que el graus semblin baixos (pugeu-li una lletra per convertir-lo a grau modern) i que alguna tirada posi equipada, cal anar sobrat i saber escalar en roca dolenta.

LL2

LL3

LL4

LL5

LL6

Nova via al Casot. Doble Malta, 6c+/7a

2010-06-22T11:12:00.008+02:00

He equipat una nova vieta al Casot.

Es diu DOBLE MALTA en homenatge a la millor birra nacional

Es la tercera començant pel final del sector i està entre “El Racó mallorquí” i la “Santi Verona”.

Es tracta d’una primera part de placa tombada i peus llisos i una segona part d’esperó-placa desplomat.

Al mig hi ha un tram amb un arbre i fissura qutre que no s’han de tocar (per això he deixat l’arbre), en aquest tram cal jugar per l’esperó, molt mes guapo i sanejat...però que cascú faci el que vulgui, mentre vigili a tirar blocs!

L’entrada original es recte del primer parabolt , amb un passet per pujar-se a una reprisa, a 2m del terra, sense xapar, però gens perillós.

Equipada amb deu parabolts M12 ben llargs, perquè no hi hagi sustos.

Les distàncies correctes: ni poc, ni massa.

L’hem encadenada tant el Jesus com jo i ens sembla 6c+/7a. Us agrairia als repetidors que digueu la vostra i consensuar el grau abans de publicar-la en mes mitjans.

No es de les mes bones del Casot, però la línia valia la pena... i està sempre a l’ombra!

ROCK'S ALTERNATIUS ALS POLLEGONS

2010-06-13T20:09:00.012+02:00

Amb les catastròfiques previsions meteorològiques, el finde ha estat del tot casolà.

L’activitat mes destacada va estar (4 anys desprès de néixer els bessons) assistir a

un concert!...de rock!!...dur!!!

El Uge Ortiz, exguitarra d’Extremoduro venia a la capital de comarca i calia aprofitar-ho.

Igualada va fer honor al títol de ciutat mes avorrida de Catalunya i molt poca gent es va presentar a la cita, però el tio va ser prou professional i va donar força canya als incondicionals. Us el recomano.

http://www.myspace.com/ugeortiz

A les 7 del matí estic enpeus de nou, sense rastre de núvols ni de ressaca “voll damned”, ho aprofitem amb el Pastes per fer una combinada ràpida als Pollegons Est de dues vies equipades

CAU DE LLOPS

Ben equipada, amb grau dur a vista i roca trencada en bastants punts. El resultat final no es massa aconseguit.

Segon llarg amb inici molt bo de bavaresa desplomada, però amb final rebuscat, on, entre cantells molls, peus que se’m trenquen i errors de lectura, caic tres cops i al final desisteixo.

El tercer llarg surt gràcies al flash del Pastes, ja que te un xapatge cabró.

El últim es el mes fàcil però maco.

www.lanochedeloro.com

SIOUX PARTY

Molt mes aconseguida que l’anterior. També amb bastants punts de roca trencada on sincerament, s’agraeix el sobreequipament que hi ha a tota la via. En conjunt val força la pena.

Segon llarg preciós, ens surt tot en lliure i els primers passos d’Ae no son més difícils que la resta del llarg. A mi em sembla tot plegat 7a (ho afegeixo a la topo en vermell)

En canvi, el tercer llarg em sembla mes dur i li queda millor 7a+, sobretot a vista, ja que la línia de roca sanejada ens porta a equivocar-nos a tots dos. Després surt, partint del repòs anterior, però es un tram poc evident.

Últim llarg de dièdre fàcil però molt maco.

www.lanochedeloro.com

Unes 3 horetes per fer les dues vies i els ràpels pel “Son de la llarga”

Fotos i comnetaris al blog del Pastes

Ganxets de Catalunya, en lliure

2010-05-26T08:20:00.011+02:00

Dissabte vam fer deures pendents amb el Jesus ..i van sortir amb nota, tota en lliure.

Cal agraïr al Willow i al Ganxets que la rescatessin de l’oblit, es una bona via per poder escalar en lliure la Paret de Catalunya.

Per concepció podria ser una de les modernes clàssiques de dificultat, a l’estil de la Globeros, amb equipament arreglat per facilitar el lliure, però puntualment hi han varis trams de roca delicada sense protecció que la mantindran en l’àmbit de via “autènticament montrebeiana”.

"Montrotei"

El llarg de 7a+ ens va semblar fàcil, mes aviat 7a i el 6c+ també se li podria baixar un plus, però tot plegat no es important.

Si que m’ha semblat útil modificar alguna altre coseta de la topo:

- He pujat la R3, ja que marcava el flanqueig massa avall i podia portar a confusió.

- Al la R7 hi he posat l’spit que faltava.

- També he modificat el LL8 on, en l’original, els seguros estaven invertits, primer ve un pitó, del qual flanqueiges a l’esperó i després ve l’spit.

També m’he pres la llibertat de regraduar-lo. Aquesta tirada te un tram casi tan dur com l’anterior i amb el seguro mes lluny (estava de 6b i hauria de ser 6c)

- El Ll9 cal fer-lo encordat, es una xemeneia de Vº.

- Finalment he posat el material que vam portar nosaltres i que ens va semblar mes que suficient, per si algú vol anar mes lleuger.

Vinga, a disfrutar-la, que son 4 dies!

LL2, 6b+

Ll3, travessa

LL7, 6c/+

correccions Vermell Maig 2010

2010-05-11T16:55:00.006+02:00

Una mica mes de llum sobre l’embolic de vies que hi ha al Vermell Est (el "supermercat" tal i com alguns l'heu batejat…)

En l’últim post em va quedar pendent aclarir les variants i connexions de les vies del bombo que hi ha a l’esquerra de la Sidonie, ja les he anat fent i adjunto topo, amb els graus que m’han semblat:

Els 7c’s només els he intentat i no estan encadenats, son a bloc i no estic molt segur del grau, també m'he guiat amb els comentaris que vau deixar en el post anterior.

En general aquestes vies no son cap meravella, res a veure amb el brutal trio de “l’Avi” que hi ha a l’esquerra o la “Sidonie” a la dreta, però estan allà i mola anar fent-les, ni que sigui per apretar. Equipades amb químics.

Com sempre, s’agraeixen totes les aportacions que vulgueu fer...

CAN MASCLE

2010-04-30T08:52:00.005+02:00

Ahir vaig fer-li una visita ràpida.
Baixant per la carretera cap a Monistrol , passar la Colònia Puig i el desviament a Marganell, just després, podem aparcar sota un gran bloc desplomat sobre la carretera (2 cotxes ben posats).
No hi ha camí, però l’accés està prou desbrossat per poder pujar, primer per una canaleta, a mig camí entre el bloc on hem aparcat i la paret, després grimpar un parell d’esglaons terrosos i flanquejar cap a l’esquerra en terreny mes o menys trepitjat, per sota d’una tanca amb filat.
La paret queda enclotada i te un aspecte interessant, desplomada i mantinguda, diria que mes alta del que diu la guia, ben be 15m, a mes es fresqueta (N.O.), peu de via estret però pla.
Les vies es veien tocades de feia poc.
Bastant equipat amb parabolts prou decents.
Fins aquí tot be...
Jo vaig probar el el 7a+ i el 7b i em van semblar molt desfasades, almenys a vista. A mes tenen algun picat que hem va acabar de desmotivar i pel que vaig veure en altres vies, es una tònica habitual del sector...no puc dir res més....algú sap si les altres vies valen la pena?

Maldita Sea Mi Suerte. ROCA REGINA

2010-04-27T08:23:00.010+02:00

Aquesta es la frase que vull sentir dir al Maurinho demà a la nit, quan acabi el partit…i també es el viot d’esportiva equipat pel Luchy, Brascó i Cia. a Roca Regina que vam repetir diumenge amb el Paco.

www.lanochedelloro.com

Sense entrar en consideracions ètiques, que ens allargarien massa, la via està allà i val la pena fer-la, s’ha de reconèixer que vam disfrutar bastant.

En general totes les tirades son bones i alguna... molt bona.

L’únic que hem va agobiar una mica es que en vàries tirades ha canviat la dificultat, suposo que es perquè han anat petant coses:

- Així el 6c del segon llarg ara es 7a... ja mola!, mes mantinguda!

- El 7b del 4t llarg, després de superar una difícil primera placa, penses que ja es fet el pas, doncs ve un altre tram completament llis i ens vam haver de penjar, no quadra amb la resta de via.

- El 7a+ de la setena tirada també es "marciano" i tampoc quadra amb altres tirades.

Aquestes dues fan rabia, perqué vas apretant com un cabró per encadenar i s'et queda cara de tonto quan veus que no hi ha per on agafar-ho!

Pel que fa als cruxs del 7c+ (ja el van batejar com a "alien") i del 7b+, no puc valorar-los, em van semblar molt durs i també ens vam penjar sense miraments, venia tempesta i es tractava de sortir ràpid.

La resta de via ben graduada, sense regalar.

Al final vaig encadenar tirades fins a 7b i hem van caldre uns 10 pasos d’A0 en total, per sortir amb un horari de 6h30’.

La via comença just a la dreta de la Galí, (no confondre amb el parabolts de la reequipada Pere Camins)

LL6

LL9

LL10

En definitiva: molt bona via per apretar fort en paret, ben mantinguda fins dalt, algun tram trencat on cal escalar amb carinyo, però sense passar res de nervis, sempre perfectament equipada.

Lo nou de Can Jorba

2010-04-15T12:02:00.009+02:00

Avui “lunch session” per fer aquesta vieta nova a Can Jorba

http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#

Surt a vista. 2h amb ràpels iclosos.

Es al sector “Odio Africano”, a la placa dièdre a la dreta de la “Pegaso...”

El LL1 està molt tocat, suposo que ja era un totxo equipat de fa temps, us podeu saltar parabolts al gust i empalmar amb el LL2.

El LL2 te un inici tieso...de xorreres!, ben inusual a Montserrat. La resta es una típica placa de la zona, mantinguda i guapa, sanejada, però encara peten coses. No estava gens marcada.

El LL3 es per donar-li menjar apart... una desplom de conglomerat bastant fràgil on cal tenir molta cura d’on t’agafes... si no, te’n vas avall!...això fa que la seva dificultat real, avui per avui, sigui superior, ja que cal aguantar bastant mes per poder seleccionar la roca i a mès, no esta gens marcat (encara que sentiu la tentació, les llastres de la dreta ni tocar-les!, poden caure sobre la R!).

Es important no fer aquest llarg si hi ha gent al sector “Odio Africano” o pactar amb ells que no sobresurtin gens del peu de via!!!.

Es una via d’esportiva molt equipada però en cap cas “comercial”, almenys de moment, degut a aquest últim llarg.

Aprofito el post per recomanar els nous totxos que ha equipat el Joan Vidal “Indi” a la dreta de la Arpía, al sector Guacamayo.

http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#

Tots els que hem fet ens han agradat. Línies bones, equipades amb criteri:

- Marea, 7a. Primera meitat de fisura i final de desplomet. Molt maca. Clarament sobrecotada.

- l’Enganyapastors, 6c. Placa amb cantos estranys, mantinguda i bona.

- El Duc, curiós inici d’encastaments i placa a la segona part. 7b, per mi bastant suau.

El 7c+ es veu a bloc de moment no m’ha motivat. El 6a+ tampoc l’hem fet.

LES NOVES DE LA PIULA (II)

2010-04-12T09:26:00.016+02:00

Nova visita a les noves de La Piula, amb la Marian, així que vam poder catar els sisens i de pas apuntar-me el 7b que em va quedar pendent de l'anterior visita

També faig el rotpunkt a Botiflers 7a+, ja que l'altre dia la vaig encadenar sortint de la reprisa i no era "oficial"

En el sector Barretina fem les tres centrals, que ens semblen les mes interessants.

Son vies de placa montserratina, llargues i mantingudes en el seu grau i ens van semblar molt bones:

La del mig, PARIPÉ, 6b+, es el que a primera vista sembla millor. Així es confirma ja que es l’única que te alguna marca de repetició.

Tan la de la seva dreta LA FI D’EN CAGALASTICS (6B+) com la de l’esquerra FASTIC DE GALL D’INDI (6C) són igual de bones, però aquestes no estan gens tocades, cal anar totalment a vista i seleccionar la roca no fos cas que petés alguna cosa. Hi ha alguna llastra que millor tractar amb carinyo...ull a l’assegurador.

Passem al sector Carota:

Fem el 6c , PEP MACHINE, bon esperó desplomat d'estil "riglero", però amb tram sorrenc on cal tibar amb carinyo de les "patates".

Aprofito per encadenar el 7b que tenia pendent del costat, MARIO CONDE PLAYA, avui no peta res i surt a la primera. Via de bloc, nomès interessant com a complement de l'altre seté del costat .

Ull als turmells en la 3ª xapa, depenent de la seqüència que trieu, hi ha vol rasant...

La PAJARRACA, 6b+, també està força i es interessant per acabar fent tot el subsector

JOSEP ELENA, PARET DE CATALUNYA

2010-03-28T22:50:00.009+02:00

Mini-via (per ser Montrebei) que ressegueix un bonic i mantingut pany de paret.

Te un inici delicat que obliga a afinar els sentits i promet una via dura, però poc després apareix un equipament comercial que baixa la tensió a mínims ... varis parabolts serien del tot prescindibles ja que estan al costat de fissura.

Tots els llargs son interessants, amb traca final per encendre els braços.

La roca es bona, però la via està molt poc repetida i s’ha de vigilar amb alguna llastra. L’últim llarg de curiós “crocant” vermell es una història apart, però està del tot equipat.

Ideal per combinar amb alguna altre via del sector, cosa que no vam poder fer degut al fred que em persegueix últimament com una maledicció.

Em va sortir tota en lliure (l’últim llarg em va tocar de segon, si no hauria punxat segur, ja que a vista es difícil de llegir i a mes, estava del tot congelat)

Vam passar amb els aliens verd, groc, vermell, carbassa i lila i dos tascons, un mitjà i un petit. Potser un c2 pot ser útil en vàries tirades.

Just a l’esquerra hi ha una via nova o projecte (?), una línia parabolada que fa mal als ulls i, sota el meu punt de vista, a Montrebei no hi pinta res.

Topo: (algun plus pujat i algun altre baixat) i foto del LL2

Bauma de les Estaques...segur que tomba, tomba, tomba...

2010-03-25T20:58:00.011+01:00

Ahir, migdia de “freeky de investigació ” a la Balma de les Estaques.
Sectoret oblidat i , sincerament, no m’estranya....us explico:

Es l’agullla mes a l'est del serrat del que continua del Vermell cap a ponent, uns 200m a l’esquerra del Gerro, des de el qual hi accedim seguint la base de les agulles, en terreny fàcil però sense camí definit.

Ens vam decidir pels 3 mes difícils, els de l’Agulla de l’esquerra, la pròpiament anomenada Balma de les Estaques (hi han dos vies mes, un 6c i un 6b, a l’agulla de la dreta)

Son totxos de 15m, sense tocar, ni una sola marca, roca gens sanejada que peta sovint, graduació fantasia, parabolts en perfecte estat però en general mal ubicats...vaja, un lloc ben distret per anar a tibar-li!

Les vies:

La marabunta. 6c+. Es la de l’esquerra del tot, que resegueix el marcat diédre (on hi han les misterioses estaques) però obvia la sortida llògica buscant uns passos de desplom molt rebuscats que encara no entenc. Penso que ha petat algo i al final surto en A0. Excursioneta divertida a l’entrar a R, i, per mes emoció, petant-me mans i peus.
Després el Jesus veu una opció al crux amb una variant molt per la dreta que de primer queda massa illògica i una mica expo....passem de la via

Shaktale. 7a+. La mirem al baixar i ens sembla molt dura i amb xapatges raros. Per precaució li fem un top-rope. El presentiment es confirma, ja que la via es un desfassament de grau, amb l’afegit de xapatges cabrons i roca que peta.
Un cop matisada i marcada ja te un altra cara, però per mi s’acosta mes al "7c o +" que al 7a+ i em demanaria masses intents.

Trompicons 7a. Vista la mala llet que corre per aquí i el poc temps que queda, seguim amb l’estratègia del top rope per fer la de la dreta. Aquesta si que surt i em sembla ben graduada encara que el crux es un pas a bloc poc evident i de caiguda lletja.

En definitiva, sectoret recomanable per a col.leccionistes malalts i/o esportius antisocials....no se en quin grup entrem nosaltres, però m'ho he passat be!

LES NOVES DE LA PIULA.

2010-03-02T18:19:00.018+01:00

La Piula m’encanta!... es un sector tranquil, on les primeres vies que es van equipar son variades i bastant bones, tot seté grau i de mida mitja, ideal per les visites "exprés a vista" que fem.

Del sector original, me'n queden ben poquetes , però fa semanes que estan molles, així que ahir ens vam decidir a tastar algunes de les noves que han obert en un nou sector mes a la dreta.

topos extretes de www.onaclimb.com

Nosaltres vam fer els tres setens.

La sensació es que no estan al nivell de qualitat de les antigues, aquí la roca es mes conglomerat fràgil (el sector antic es de forat en placa llisa) i encara es trenca bastanta cosa.

Malgrat tot, les que vam fer eren mantingudes, ben graduades i amb una escalada a vista autèntica, ja que encara no estan marcades.

L'equipament es abundant, tirant a excessiu en algún tram concret.

Com a conclusió es que si t'agraden les novetats i no tens maníes, val la pena fer-les, però les antigues son molt mes recomanables.

Començant per l’esquerra vam fer, :

BOTIFLERS, 7a+. Molt de compte amb la llastra del mig, te uns punts sika de “sutura”, que no crec que aguantin massa, jo no em fiaria!, tibeu-li el mínim possible i que l'assegurador es cobreixi. La via es llarga i contundent i cal seleccionar la roca contínuament, proporcionant una interessant "inflada de braços".

Llàstima al crux on un rom "trampa" em va espatllar el a vista. Encadeno sortint de la reprisa amb una versió estranya però mes controlada.

DEACATHLON. 7a. Roca molt millor que l’anterior, mes curta però ben intensa. Força bona. Un cop marcada potser quedarà suau. Surt a vista.

MARIO CONDE PLAYA, 7b: Pas a bloc regletero que es va escrostonar, escupint-me dos cops. La resta es maco i comparteix final amb l’anterior. De baixada sanejo una mica el crux i el company sol.luciona el tram clau. He de tornar al curro i no hi ha temps per mes pegues, el rotpunkt pel pròxim dia.

Moltes felicitats als autors pel sectoràs que s'estan currant!

CORRECCIONS VERMELL FEBRER 2010

2010-02-23T18:10:00.012+01:00

Algún apunt mes sobre la zona mes "es-productiva" de Montse-Sud:

Basant-me amb la topo d’onaclimb, informar que falta una llastra sencera amb tres vies, que es troba just a l’esquerra de la Sidonie (nº 11) i a la dreta de nº 9b (un bombo amb vies curtes)

Adjunto dibuix aprox. modificant la topo d'onaclimb:

De moment només he fet la de la dreta (9III), un esperó desplomat d’uns 20m, molt bona, amb canto, física, amb entrada inicial burra per pujar-se sobre una reprisa. Me la van cantar de 7a+/b i jo la deixaria millor de 7b (encara que em va semblar bastant assequible al 2on intent surt dura a vista). Amb químics.

La de l’esquerra (9II), m'informen (veure comentaris d'aquest mateix post) que es la ms difícil del trio, 7b+/c o 7c, almb algún repicat i sikat, però maca, i la de mes a l’esquerra del tot (9I) em van dir que era 7b+/c, però falta contrastar-ho, la provaré aviat, ja piaré.

Mes cosetes:

Movent-nos mes cap a la dreta, la marcada de (14b), al llistat no te grau. Per mi es un 7a/+ de bloc, no es dura, però te una secció jeroglífica que a vista es molt rara i em va costar 2 pegues. Tot i això, val la pena. (parabolts)

La (14a) he vist que ja està acabada però no l’he feta. Hem van advertir que encara es trencava bastant i al mig se li veuen unes excursions amb caiguda lletja. (parabolts). Ara m'informen (veure comentaris a aquest mateix post) que es 7b...l'haurem de fer!

nota: encadenada al 2011, a vista es malparida, els parabolts no marquen la línia correcta i els xapatges tenen "susto"...si no surt a vista (com a mi) es recomanable montar-la per la via de la dreta i controlar-la be, llavors surt un "pegue disfruton" que no passa de 7a

Salut i Rotpunkts!

Ràpels “top”

2010-02-17T18:30:00.005+01:00

Que malament estan muntats els ràpels en algunes vies llargues!

Com que si fas mes d'un llarg ja li diuen "escalada d’aventura”, sembla que ja es pot fer el qutre...

Doncs al contrari, a la paret s’haurien de minimitzar les expansions i si fem un forat ho hem de pensar una mica abans....quantes R’s amb 3 parabolts, tenen muntat un ràpel de pena!

El mes greu que he vist últimament, m’ha motivat a penjar aquest post:

unes reunions reequipades amb 2 químics inox de puta mare, li passaven un bagueto de 105.mm, del qual li penjaven un maillon…flipant!, després de tanta pasta i feina…acabaves rapelant d’un sol bagueto!.

Les cadenes de top-ropes d’esportiva tampoc es salven i a vegades hi ha veritables despropòsits. Tots hem desmontat una via desplomada de 35m a estrebades despenjant-te d’un mosquetó que es tanca gràcies a una mica d’esparadrap.

A continuació una idea de com muntar una R estil “Piola”, per mi el sistema mes barat i efectiu que hi ha…ja que hi actuen dos elements de seguretat.

L’únic a tenir en conte es que el bagueto sigui prou llarg per evitar que treballi, però tampoc massa sobrat per evitar-li massa impacte en cas de que saltés el parabolt inferior.

Per aquest motiu, aquesta proposta es molt adequada amb materials flotants (pitons, ponts de roca...)

Un altre ventatge es que els dos parabolts poden estar tant separats com calgui (i no com els limitats 20cm que obliguen les cadenes ---> exemple típic d'enllaçar sabina + assegurança que queda lluny) o en el cas que no ens agradi expansionar tota la R sobre el mateix tram de roca (bloc o llastra sospitosa )

L’únic inconvenient es que l’usuari ha de pensar una mica abans de passar la corda (tampoc es tan complicat, no?) i que el bagueto envelleix, però com que es l’element redundant i no treballa, no pateix fatiga i hauria d’aguantar uns forces anys (probablement mes que algunes cadenes que venen alguns fabricants).

WADI RUM (IV). Algunes topos de vies noves

2010-02-15T08:57:00.012+01:00

Adjunto fotos d'algunes topos del llibre de piades que hi ha al rest House de Rum.

Son vies mes o menys noves que no surten a la guia i em semblen interessants per tenir-les en conte si esteu planejant anar-hi.

Nota: la via es toba a uns 400m de la Merlin’s, i no a 200 com posa la topo, en una entrada cap dins que fa la paret. Hombra total. Vam llegir una piada d'una repetició que deia que la roca es trencava bastant.

Nota: deu ser, mes o menys, davant de l’anterior, a l’altre banda del canyó.

Nota: Just a l’esquerra de la Raid Met Camel (es diferencien perquè aquesta última les xapes son artesanals i la primera està molt amunt) , i entre les dues, encara vam veure una nova variant que semblava d’un sol llarg.

Nota: A la foto posa Jebel Nasrani, però es un error, Aquesta paret es la continuació cap al Nord del Jebel Rum,separat d’aquest per un canyó. Desde el poble es veu la paret. Sol tot el dia.

D’aquesta ja teniu la meva piada aquí:

http://pijuclimb.blogspot.com/2010/02/wadi-rumm-iii-enlluernats-pel-desert.html

i no us oblideu de repassar les obertures dels francesos a:

http://www.remi-thivel.com/

http://www.christian-ravier.com/Accueil.html