dimarts, d’octubre 29, 2013

Absurdistan (6c+) + Samsara (6b+). El Peladet

Diumenge vam tornar al Peladet a buscar l'ombra i fer un altre bon via del Ganxets i cia: l’Absurdistan
Primera part de placa tombada però intyeressant i amb equipament minimalista.
El regalet es destapa als dos últims llargs, quan la paret es redreça  i surten dues tirades molt ben obertes, amb el punt just d’equipament.
La última tirada estava de 7a/b, però la última versió de 6c+ li queda perfecte.
Els tascons no els vam utilitzar
Els ràpels recomanats són perfectes.
La topo:



Els sol apreta, però ans animem a fer segona via, la Samsara.
Els tres primers llargs són macos, molt de canto i un excés d’equipament, només calen exprès. LL1 i LL2 empalmables.
Desprès venen dos llargs mediocres, però el bon gust retorna amb l’últim llarg de dièdre, 6b+ atlètic i amb equipament més racional.
Interessant com a segona via. Només ens calen el camalot 1, 2 i 3 per als dos últims llargs.
Trabareu la topo a la web del Luichy


Tenim una corda blava enganxada al primer ràpel, si algú passa per allà i ens la despenja, li agrairia


Salut

diumenge, d’octubre 20, 2013

Puntals d'Ager. Via Prou de romanços, 7b

Avui hem fet aquest viot de l'Emili. 
Ja m’havien avisat que la via era bona i jo hi afegeixo que és molt bona:
Te el mèrit de trobar un pany mantingut en un sector on abunden les plaques tombades i les feixes.
Està molt ben oberta, buscant sempre el lliure i el traçat més interessant.
A totes les tirades cal escalar, inclosos els 6b’s
Arreglada per gaudir, però sense abusar de les expansions. 
Molt variada: fisures, diedres, plaques i desploms...


Hem surt tot en lliure, però sense rotpunkt, ja que volo al petar-me un peu al xapar l’últim parabolt del LL5
El LL1 i LL6 no surten a vista i he de tornar a baix per encadenar.


Els graus perfectes, excepte el  7b+ del LL5 , nosaltres li posem 7a+... això si, brutal!




La topo de l’autor i el material recomanat també està perfecte, l’adjunto.

Descens: del final de via, pujar cap al cim, direcció oest, fins trobar la primera caseta amb antena. D’allà, baixar recte fins anar a parar a un embut amb cadenes (es veuen des del cim). Un cop s’acaben, baixar cap al est per feixes, fins trobar una canal amb un últim tram amb cadenes. D’aquí recte pel bosc fins la pista.

dilluns, d’octubre 14, 2013

Tozal del Vero. Via Vértigo 7b+/c

D’ençà de la primera visita al Tozal del Vero quan  vam fer Truestolón, les coses han canviat molt per aquesta tàpia. 
 Les noves obertures han implantat el lliure: algunes, extrem, d’altres, en la categoria “plaisir”, com en el cas de la Vértigo, un bombonet que dissabte passat se'ns va desfer tot solet a la boca.

Tot i haver-hi trams sobreequipats,  també obliga a alguna apretadeta ocasional.
El resultat final és de nota i cal felicitar a l’autor per la visió i la feinada d’obrir aquest viot en solitari.
Fins el LL6 la via és de verticalitat absoluta. Desprès venen unes plaques tombades on sembla que baixa el interès, però els dos últims llargs son un final de festa inigualable.
Vam passar amb un alien groc, un de vermell i un camalot 0.75 i una baga sabinera.
Perfecte amb corda simple de 80 m
El sistema de ràpels de la dreta és de luxe.
Sobre el grau: a tots els setens se li pot baixar un plus. 
Jo vaig punxar en dos passos: al 7c i al primer 7b, a ambdós la xapa queda desubicada. Encara estic en fase de recuperació i vaig fluix, o sigui que si es va amb ganes d'apretar, el rotpunkt és molt factible.
Tambè portàvem 3 cordades davant que vam avançar a l'aproximació...no era qüestió d'anar fent "pegues". Vam anar per feina i en menys de 6h tornàvem al terra.
+ info al blog del Pastes

dimecres, de setembre 25, 2013

Dias de Fúria. Roca Gris-Pollegons de la Vinya Nova


Bona via: encara que d’escassa longitud, val molt la pena.
Agafa ombra a les 16h, o sigui que és ideal per una escapada de tarda a última hora.

Està súper-equipada amb parabolts.

El inici és a la vertical del segon llarg, però hi ha molt cacau de vies. Com a referència, aquest segon llarg va uns 5m a la dreta de la fissura de la Logos.
Tingueu en compte que hi ha un projecte inacabat mes a la dreta (primer llarg + 1 parabolt al LL2) que no surt a cap guia i pot despistar.

El segon llarg és preciós , 7a+ bastant suau, però on cal anar a poc a poc i amb bona lletra.

Finalment, l’últim llarg sorprèn pel desplom poc habitual. Ull!,  no tibar-li massa a la llastra de sortida, si cau, lapidarà al company de la reunió.

Rapelable amb corda simple de 70m, però al primer ràpel haurem de posar cintes ben llargues per salvar el flanqueig i evitar el fregament. Al últim ràpel no arribem fins el terra i cal destrepar 5m pels arbres.



Topo extreta de lanochedelloro.com

dimarts, de setembre 03, 2013

Pájaros de barro + Chaperos, El Peladet.

  
Diumenge passat vam fer la Pájaros de Barro al Peladet.
Molt recomanable: bona línia oberta amb ofici pels “Alberts”
Arreglada per gaudir, però sense regalar les xapes.
Roca excel.lent (excepte a la segona part del LL3)
Rápels ben montats.
Graus ok
Ull al mig del LL3 a ficar-se sota el sostret, tot i que sembla el més lògic, la via va per l’esperó de la dreta.

Material: joc d’aliens del blau al carbassa, repetir semàfor, camalot 0.75 i 1, tascons mitjans.
Topo:


Completem la jornada fent els excel.lents dos primers llargs de la Chaperos (coneguda també com a “gatillazo”) de l’Emili i l’Albert . La resta de la via perd bastant interès i la calor ja apreta fort o sigui que amb un ràpel de 40m baixem al terra.
LL1, 7a , equipat d’esportiva,  placa desplomada amb canto i fins i tot xorreres
LL2, 6c equipat, portar un alien blau per al tram final, i així, res d'expo.

Per a la resta de la via caldrà completar l’equipament. Topo:

dissabte, d’agost 31, 2013

La Vespa, Oest. Recurdos del mundiello i No gaire home.


Diumenge passat vaig tornar a trepitjar Agulles després d'uns quants anys.
La cara oest de la Vespa te ombra a la tarda i atresora 3 vies imprescindibles que, encara que curtes (70m) no m’importa repetir:
"Juanito Piquete", "Recurdos del mundiello" i la "No gaire home".

Al final només hi ha temps per fer les dues últimes.
Comencem per la “Recurdos del mundiello”, 6c: via genial on cal escalar del primer al últim metre. La roca una mica dubtosa i l’escalada sempre obligada, vaig lent i amb tots els sentits activats. Grau Agulles (el Juanillo ja graduaba a la europea als anys 80).
Spits decents i reunions rapelables amb cadena. Ens va semblar molt poc repetida últimament.

La “No gaire home” ens sonava que no era massa bona i ens sorprèn gratament.
El LL1+LL2 surt una tirada genial de 40m, 6c,  amb placa fina i desplom riglero a la segona part. Més equipada amb spits “tak” que la seva veïna.i amb roca més bona.
A la R m'he d’entretenir a arrencar una heura que tapava mitja via.
El LL3 però espatlla la via: un tramet de 4m de 7a molt a bloc, rebuscat, amb cantos amagats i un mal xapatge. Valdria la pena reequipar-ho tot plegat 2 m a la dreta, molt més lògic i amb bons còdols.

Aquesta via va al cim, on hem arreglat al ràpel  amb un mailló a l’espit i una baga a l’arrel per rapelar amb mínimes garanties fins la primera cadena de la "Recurdos del mundiello”.

Wash Machine, St. Honorat Nord (Alt Urgell)

Torno a escalar!
Un dels metges s’apiada de mi i accepta  provar-ho de nou, tot i el perill de recaiguda. Veurem l’evolució en un mes i decidirem si operar o be seguim igual.

En fi, no se si cremo els últims cartutxos o els carrego de nou…així que “carpe diem” i a la piada:

Wash Machine, St. Honorat Nord (Alt Urgell)

Novetat d’última hora que vam fer la setmana passada amb el Pastes.

Com que m’he tornat una maruja d’estar per casa, el nom de la via ja hem convenç i el resultat també: segurament és la millor via per tibar en aquest bonic el massís.

L’han rentat amb “perlan” i ara te la pedra mes blanca que les veïnes, però  tot i això, la roca es dolenta, no ens enganyem, però com que està ben equipada, això no es un problema, si no un plus afegit.

Els graus s’han de confirmar, però el primer 6c+ s’acosta més a 7b/+ que ni oloro i el segon 6c+ deu ser cap a 7a/+, on també caic,... falten bistecs als braços!...la resta ok

Aproximació i retorn interessant pel coll de Mu, pràcticament en plà i circumvalant el massís en un bonic passeig. (a la guia del Miquel hi ha un plànol perfecte)

Info de tot plegat a http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2013/08/wash-machine-sant-honorat-nord.html

En definitiva, una via molt ben oberta en solitari i que marca una nova estapa en aquest oblidat massís.
Felicitats al Ferran!





 Balmes, vires i bones vistes, al fons la Paret de l'Obaga de la Font


Verticalitat mantinguda. Els Pastes encarant el crux-crunchy


Última versió de la topo amb els graus corregits per l'autor:


dijous, de febrer 07, 2013

Síndrome de Paget-Schroette i escalada


Detallo el procés de la lesió, per si algú busca informació al respecte:

Primer vaig notar una baixada de rendiment escalant, bàsicament el braç no es descarregava durant els reposos, però no li vaig donar importància i ho vaig atribuir al cansament.

Al final, d’un dia per l’altre, els braç ja estava permanentment carregat, es va inflar bastant i va aparèixer una coloració rosada que hem va fer decidir anar d’urgències on van ingressar 4 dies.

La diagnosi, desprès d’un TAC (suposo per descartar un tumor) i una ecografia va ser d’una trombosi subclavio-auxiliar, es a dir, a  l’aixella.

Bàsicament el que passa es que una deformació del muscle entre la primera costella i la clavícula, va pressionant la vena, impedint el retorn del reg sanguini i causant, al final, un coàgul o  trombo
Es un problema que s’ha de tractar immediatament, ja que si el coàgul es desplaça al pulmó podem tenir un tromboembolisme pulmonar i palmar-la.

Hem van receptar un injectable diari d’anticoagulant durant tres mesos i posar-me una vena compressora feta a mida, per evitar que la circulació es desvii pels capil.lars superficials i així forçar-la a recanalitzar-se per la vena afectada.

Al cap de 2 mesos hem van fer un altre ecografia i van veure que flux sanguini s’havia recuperat bastant, però encara s’observava una obstrucció del 50% aproximadament.

Fins aquí tot va anar be amb la sanitat pública, però hem tocava fer una ressonància magnètica per detectar quin muscle provocava la pressió a la vena i potser tallar-lo quirúrgicament, però la llista d’espera era de ...7 mesos!

Vaig rascar-me la butxaca (500 eur) i me la vaig fer d’un dia per l’altre a Manresa (Institut Medic Imatge). Probablement a la Teknon de Barcelona la poden fer igual de ràpid.
El problema es que me la van fer estàtica, amb el braç baixat i no van veure res anormal.

El metge va allargar el tractament 3 mesos més amb la dosi d’anticoagulant diari.
En total ja són 6 mesos, que pel que m’han comentat altres metges, és el període normal de tractament.

Ara ja pagant una mútua privada, al 4t mes hem van tornar a fer una ecografia i el trombo havia desaparegut, però el braç se’m continuava carregant fent vida normal, per exemple aguantant el mòbil. Hem van advertir que m’oblidés de tornar a escalar mai mes i que hauria de portar la vena compressora de per vida.

Desprès de demanar més opinions, em vaig fer un altre ressonància magnètica, aquest cop amb contrast (t’injecten una sol.lució amb un metall anomenat “gadolinio” per augmentar el senyal magnètic) i posant també el braç estirat amunt, per veure l’efecte del moviment.

Tampoc van apreciar cap anomalia destacable.

Finalment, al no trobar la causa i no poder operar el múscul o la costella, optem per esgotar els tractament d’anticoagulant fins al complir els sis mesos i tornar a provar d’escalar molt suau. Al vuitè mes valorarem els efectes de fer treballar el braç i fer vida sense l’anticoagulant.

Aniré actualitzant el post a mida que tingui resultats



Salut (mai millor dit)

dissabte, de desembre 08, 2012

via Canalla, 7b, al Roc del Collars




Molt bona via dels amics Emili i Sam, fent honor al regal de roca que hi ha a aquesta paret i traçant una línia ben trobada i mantinguda en el 7a/b.
L’han deixat ben equipada per facilitar el lliure i es pot passar amb els aliens verd i groc (el carbassa l’hem posat però era prescindible) i 15 exprès
Amb corda simple de 80m podem rapelar per la ”7º de los cielos” i deixar las bambes a peu de via.
Surt tota a vista o sigui que els 7b’s deuen ser suaus, tot i que estaven marcadets de magnesi.

La topo dels autors

Per a quin “canalla” han reservat el requadre de dalt???


Esperem finalitzar en breu una nova via en aquesta paret....informarem per aquí  i pel blogdel Pastes

dilluns, de novembre 26, 2012

Riglos. Supercrack+Murciana

Ja feia dies que no tastàvem les “patates braves” de Riglos.
Ahir van fer una integral Visera  + Pisón  i ens en vam fer una bon tip amb el Pastes (+ info al seu blog)
Visera. Supercrack:
Molt bona via, més equipada del habitual (18 exprés), prou repetida i marcada per no passar por amb els còdols...tot i això ens en van petar un parell i no vam volar de miracle.
Tirades molt llargues i de gran ambient. El 7a+ és una de les millors tirades de Riglos
En 4 o 5 ocasions vam trobar les xapes mal ubicades, complicant el pas innecessàriament.
Vaig caure al primer 7a, surt molt dur i no quadra amb els altres graus...deu haver petat algo.
La resta surt be.
Els dos últims de la Zulú s'empalmen be.



Pisón. Murciana:
Una preciosa clàssica, imprescindible, de grau collat.
Amb els braços ja carregats i contra-rellotge, ja que ens enganxava el negre, encara la vam gaudir més.
Es poden empalmar les tirades centrals de 6a, sortint llargs de 70 m antològics de pura continuïtat. (portar 20 cintes , algunes llargues )
Ull al primer llarg si només anem amb exprès, hi ha excursions considerables on cal vigilar.
El 6c te un pas raro que se'm va atravessar i em costa una caiguda.



8h. cotxe -cotxe

dijous, de novembre 22, 2012

noves al Boixar oest, la Castanyada

A l’esquera del Fitot, a l’Agulla de la Castanyada hi han equipat 6 noves vies curtetes però mantingudes que ens han semblat ben trobades, deixant un sectoret interessant.

Es una agulla que sempre m'he mirat per equipar però mai he trobat el moment. Finalment algú s'ha posat les piles i ha fet una bona feina.

Les hem fet totes i com que encara no estaven marcades ens han regalat unes bones tibades a vista.

No he trobat la topo a internet, potser encara no han acabat la feina. Per mi , van del 7a+ al 6c.

En la meva opinió(que ningú s’ho prengui malament), hi ha unes cosetes es podrien millorar i deixar-ho més xulo encara: 

Excès de xapes, que no fan necessariament les vies més segures.

Si la via del dièdre i la de la dreta comencessin des del terra, guanyaríem 6 m interessant i es podria eliminar la R de la reprisa, poc estètica.

La llastra de l’inici de la via de l’esquerra petarà segur, caldria reforçar-la.

Tot i ser molt noves he vist un cantell molt polit, sembla fregat amb raspall metal.lic, també ho he vist en un 7b del subsector de més a l’esquerra,..si es així caldria evitar-ho, si eliminem la rugossitat, en poques repeticions es sobarà.



En definitiva, agraïr la tasca de l’autor i felicitar-lo.

dilluns, de novembre 12, 2012

Via Kon Toki a la Vinya Nova



El Pastes ja ha penjat al seu blog la nova versió de la re-abertura.

Una via condemnada per les tendències asèptiques que s’imposen a tota la cara sud que ara, amb unes poques xapes de més, permet pujar en lliure per un pany molt bo i en la millor roca de Montserrat.

Tot i això, la via manté el segell de l’autor, amb un regust picantet que és d’agrair.

Felicitats al Juanjo per l’obertura i la Pastes per les reformes!

La vam fer la setmana passada i us la puc recomanar.

Rapelable amb corda simple de 80m si no fem l'última llarg.
Ràpida i combinable amb qualsevol altre del Torrent del Pont

dilluns, de setembre 17, 2012

Jalea Real. Peladet, 7b+



Gran via que va per un pany de paret vertical, la millor versió del Peladet.

Molt ben oberta pel Ganxets i Cia: sempre per on tira més la placa, equipadeta per gaudir però amb les xapes justes i ben col.locades. Cal anar sobradet


Passem be amb un semàfor alien. Millor amb doble corda.

Roca excel.lent , puntualment passem per llastres que caldrà controlar

Surt tota a vista excepte el pas de 7b+, on m’equivoco de canto. De totes formes, el pas següent estava brut d’herbes i segurament m’hauria escopit igualment.

Graus correctes, LL1 difícil , LL2 suau, LL3 dur i LL4 ara més factible a vista, l’hem netejat i ha quedat marcadet.

Es rapela ràpid i queden hores per combinar amb una segona via, però el sol ha atrapat la paret i fugim a fer esportiva a l’ombra.

No us la perdeu!


LL1, 7a

dilluns, de setembre 03, 2012

Sánchez-Gil free a Roca Narieda


Amb una mínima restauració a càrrec d’en P. Valarassau i Cia, aquesta via ja es pot escalar en lliure.


Bàsicament han posat parabolts a les R, i molt esporàdicament, en les tirades (espàrrecs molt sortits...)

Tot i això, cal escalar molts metres amb xinxetes i escarpies velles, però almenys, ara es poden xapar be.

La roca es delicada en algún tram, cal tractar-la amb el carinyo que li correspon.
Amb tot plegat, la via ha quedat doncs molt equipada i podem passar amb un semàfor d’aliens.

Si afegim tres tasconets mitjans i un camalot 1, queden molt be en algun punt.

També han obert dos llargs nous (empalmables) com alternativa a la canal de sortida que valen molt la pena.

En definitiva, una via “cara nord” que explora el pany més vertical de la paret, molt homogènia i per tant, interessant per apretar a l’ombra. Si anem netejant les herbetes entre tots, quedarà uns clàssica.
La graduació més o menys correcta...alguns suaus, alguns colladets.
Surt be, excepte el LL2, que te un crux dur que hem va tombar (7c segons l’última correcció de la topo).

Inici per uns spits (crec recordar que la tercera expansió ja es un parabolt), a la part dreta d’un petit desplomet. Ull, sortint del sostret, uns 5 m a l’esquerra trobem una línia amb un parabolt, un pitó i un spit que no controlo...


Foto de la topo original. La podeu trobat al bar El Portal d'Organyà entre altres novetats i bons esmorzars



LL4,excel.lent fisura de 6c+


LL7, 6c molt maco

divendres, de juny 29, 2012

Vercors. Presles

La meteo dona males previsions per fer grans parets i decidim abandonar la planificació de vies del Vercors de la guia Mussatto.





Cap problema ... tenim l’as dins la màniga: PRESLES




Per mi es la paret on hi ha més vies de qualitat suprema per m2 del món... una a costat de l’altre, sempre bones, dures, obligades, verticals i més llargues del que sembla (250-300m de veritat... amb una al dia et quedes servit)


Vertiqualitat a Presles (Foto Pastes)



Ull als graus, pugeu una lletra i potser un plus per comparar amb el grau modern i regalat que posem a casa.


Aproximació en baixada i tornada en pla....un xollo.


Recomanable aparcar al poble i fer la carretera a peu (afegir 6 min. més) es veu que encara peten algun cotxe al pàrquing d’abans dels revolts de baixada.






Orientació predominantment sud,  normalment corre l’aire, però ull amb la calor.




Imprescindible comprar la guia actualitzada del D. Duhaut (16 eur). Només heu de triar qualsevol via marcada de *** i a babejar...


La podeu trobar a l’Alberg de Chez Ezió on a més, podeu gaudir d’una selecció de birres fresques amenitzades del millor jazz. Lloguer d’habitacions.


http://www.auberge-presles.com/






Davant la Mairie hi ha un pàrquing amb lavabos i presa d’aigua amb aixeta a rosca.


A nosaltres no ens van dir res per dormir dins la caravana, al contrari, tothom amable, però el poble són 4 cases i és molt tranquil, val la pena ser respectuosos.






Seguint endavant, a la primera granja, podeu comprar ous frescs i a la següent, formatge de cabra boníssim, també lloguen apartament rural



Detallo a continuació les vies que vam fer, totes del Bruno Beatrix, el Capo local , totes equipades però obligades, molt variades: desploms, pila, regletes, dièdres, fissures...


Totes brutals, totes imprescindibles!






4/6/12- DURATEU EST PARMI NOUS


És la nº 48a de la guia. Al preu de via hi ha l’inscripció “Coeur de Sable” que és el nom del LL1. Fins a 6c+. Surt a vista. Bastant ben equipada


Foto Pastes




 

5/6/12- UN DOIGHT DE PASSION


És la nº 58 de la guia. Un punt més picant que les altres. Algún tram de roca a controlar. (volada al petar una regleta). El crux de 7a és obligat amb caiguda fregant la reprisa, jo vaig volcar i no me la vaig jugar de nou, sortint amb un pas de ganxo. Nom a peu de via


 

6/6/12- VUE DE L’EXTERIEUR

És la nº 75. La millor equipada de totes (tot i que a Presles sempre hi ha aire...) i amb grau normal, sense desfassar. Surt recomanada al llibre del A. petit. Fins a 7a. Surt a vista. El nom està esborrat, l’inici és a la dreta d’uns parabolts vermells i a l’esquerra d’una agulleta amb spits a dalt.


 

7/6/12 – SIGNES EN HIVER
La nº 109 de la guia. Comença molt equipada però de seguida es distancien i cal morro. L’últim llarg de 7a hem tomba, molt dur, per una fissureta on no entren el dits.










divendres, de juny 22, 2012

Vercors. Les Deux Soeurs. Agathe the blues, 7b, 320m


3/6/12...quarta etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto

Aquesta és una piada incomplerta, ja que després de tres dies seguits de bon temps, la sort s'acaba i hem de baixar per la pluja

El poc que vam fer ens va semblar interessant i el que faltava, del LL3 en amunt, també es veia molt recomanable, per això faig 4 ratlles:


Aproximació de 1 h en pujada suau desde el pàrking (bo per dormir) del teleski de Mauret, una mica més amunt del Col de l’Arzelier

Via equipada (17 exprès)


Sorprèn la cotació de 7b del primer llarg, molt regalat i bastant més fàcil que molts 6c’s de dies precedents...

 



En fi, una llàstima no poder-la haver ficat dins al sac...



Retirada. La característica torre del Mont Aiguillle al centre-esquerre




topo extreta de http://www.promo-grimpe.com/v2/IMG/pdf/agathe_blues.pdf













divendres, de juny 15, 2012

Vercors. Mont Aiguille. Via Trilio, 6c,A0, 300m

2/6/12...tercera etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto

Amb una horeta de cotxe saltem de La Glandasse a Richardière, punt de sortida per al Mont Aiguille.

(la idea era anar a Archiane, més aprop, però anàvem tard i les seves vies demanen més horari)

Aquesta via no és tan bona ni mantinguda com les piades anteriors, però és la millor d'aquesta torre perfecta que s’alça al cor del Vercors ...i fa cim
la via està`girant l'esperó de la dreta i la baixada és per l'esperó de l'esquerra


Tot plegat és molt recomanable. A més està oberta pels nostres admirats germans Rémy... que sempre ens fa il.lusió.

Grau estratosfèricament collat: hem caic al primer dels 6c’s i el 7a+ ens sembla impossible i a tirar de pedala...com diu la guia, “le 7a+ plus dur du monde”.

A mes de collat, es obligat, especialment en dos trams del LL3 i LL9, aquest últim amb caiguda lletja

Onze tirades: 6a, 6b, 6c, 7a+ (o 6b/A0), 6b+, 5, 6b, 5+, 6c, 6c, 5
El Pastes apretant

Roca excel.lent  amb algun petit tram trencat a controlar

Portar aliens verd i groc per reduïr la distància en un parell de passos.

Ull a les pedres si hi ha cordades pel voltant, especialment a la R2...piquen directe!

Cara est, sol al matí o ombra a la tarda

Aprox. en pujada i després llarg flanqueig per sota la paret, total 1h 15 min


















foto del 1er llarg....interessant per localitzar la via

5h de via aprox.


















Ambient

Descens: de la sortida de via, travessar recte tot l’altiplà per un sender marcar i baixar per una canal a l’altra banda (oest) molt gran i trepitjada, caminant al principi i amb dos ràpels al mig 30m i 35 m que et deixen a una gran xemeneia amb bifurcació, seguir caminant per la de la dreta (sentit baixada)


Més info a www.camptocamp.org, al blog del Pastes

dijous, de juny 14, 2012

Vercors. Glandasse. Via Cosanostra, 7b+(7a+,A0) 400m

1/6/12...segona etapa al Vercors seguint la selecció de la guia Mussatto


Amb poc minuts de cotxe passem de La Pelle a l’Abadia de Valcroissant ...punt de partida per pujar a aquest sector.


Viot imprescindible (*****) que ressegueix un  llarg i homogèni pilar de calcari perfecte, amb predomini de placa tècnica. També trobem algun tram de canto i verticalitat.


Graus collats, cal apretar en totes les tirades.

Obligadeta, però ben equipada, cap tram expo.

Surt fins a 7a+ (LL3) però punxo en la resta de setens

Aprox. 1h 45 min en pujada


6-7h de via


Deu tirades: 6a, 6b, 7a+, 7b+, 6c+, 7a, 6c+, 6b+, 6c, 7a+

Inici sobre un làpida caiguda al terra i sota d’una placa metàlica commemorativa d’un accident


Descens amb ràpels


Factible en corda simple de 80m


Equipada amb parabolts.


Portar 16 exprés. Vam posar un alien blau preventiu al penúltim llarg, on hi ha una xapa desubicada i piques a la terrasseta, però surt canto i hem va semblar prescindible.


Sud-Oest, ombra fins mig matí, però quan surt el sol ja ets amunt i corre el vent fresquet.

























Més info a www.camptocamp.org, al blog del Pastes i al del Korkuerica

dimarts, de juny 12, 2012

Vercors. La Pelle. Roche Courbe. Via Résistance, 7a, 250m


31/5/12...primera etapa d’una setmaneta centrada al Vercors amb els compis Pastes, Jesus i Sam seguint una selecció de la famosa guia Mussato de vies calcàries als Alps i Pre-Alps


















Aquesta paret està en un extrem sud del massís, a més, és força ràpida pel que fa al accés en cotxe, aprox.caminant (1h), escalada i descens... tot plegat ideal pel primer dia si arribes tard del viatge
Ull, no aparcar en una recta amb un gran pàrking de grava al voral de la carretera just després del primer cartell del parc natural ….seguir conduint amunt uns metres més i aparcar en un revolt d’esquerres, on hi ha un segon cartell d’on surt un sender marcat.

La via es una petita joia de calcari perfecte amb curioses incrustacions de sílex. Vertical i amb ambient.

Totalment equipada amb parabolts, només calen 13 exprés (alguna llarga) i corda simple.

Ideal per conèixer aquesta paret i assolir un cim bucòlic entapissat d’herba i flors.

La via és Est i no Nord com diu la guia, per tant, solana al matí i ombra a la tarda
Inici per una llastra trencadota, 1er parabolt molt amunt

LL1: ull! no és 6a+, per superar un sostret conteu un pas de 6c obligat, sobre roca dubtosa (únic tram) i amb caiguda delicada…(deu haver petat alguna cosa)

LL2 i LL3 : 6c i 7a respectivament molt equipats, grau normal.

LL4: 6b molt dur i tècnic, en diagonal cap a la dreta, xapes lluny

Del LL5 al LL8: 6b’s i 6c’s amb molt de canto i grau regalat (cosa que no es repetirà en tot el viatge), xapes distanciades.
(A la guia del Mussato li falta una tirada)

LL9 i LL10+LL11 són comuns amb la Via dels Parisiens , 6a+ curiós equipat amb pitons i IV empalmant 2 tirades


















Surt a vista
Descens evident , baixar en tendència a l’esquerra fins un collet i trencar mà esquerra cap al bosc fins reprendre el camí de pujada


Més info a http://www.camptocamp.org/ i al blog del Pastes

dilluns, de maig 28, 2012

Pànic Timpànic. Roca Narieda


Una via gens interessant pel meu gust

Abunda el 6b rampòs i esglaonat, sense ambient

El 7b és un sol pas que a sobre te la xapa lleugerament desubicada i que et porta al canto dolent

Es salven dos tramets de dièdre de 6m cada un, molt guapos

La via està totalment equipada, només cal un alien vermell opcional que vam posar dos cops.
LL4 i LL5 empalmables


Malgrat tot, el lloc es molt bonic i segur que la via esdevindrà una clàssica a l’ombra, compensant la il.lusió i la feinada de sanejament que hi ha posat els aperturistes.



Aprofito per recordar que ja ha sortit la guia de l’Alt Urgell del Miquel Blanco, l’obra final que recull una llarga feina de recopilació i obertures per la comarca