Durant la setmana passada vam fer una visita
exprès al Marroc de
4 dies a la paret de Talembote amb tota una colla de fanàtics.
La zona ja surt per algún blog i hi ha bastanta info ala xarxa.
És prop de les muntanyes del Rif i ens va deixar molt bon
gust de boca pel que fa a les vies llargues, especialment les equipades,
llàstima que n’hi ha poquetes. També n’hi ha de semi-equipades, sobretot del
Ravier, sembla que no tant espectaculars (els companys en van fer alguna, ja piaran).
També hi ha bastant d’esportiva, però el poc
que vam tocar no ens va convèncer.
La paret on hi ha les vies llargues es
sud-oest, o sigui que agafa ombra fins a mig matí. Als primers llargs podem
passar fred els mesos d’hivern i en arribar a la segona meitat de la via ja agafem
sol, però tampoc ens sobrarà massa roba ja que hi bufa el vent. Ull a la meteo,
hi plou bastant.
Nosaltres vam dormir al alberg Caiat, tracte
excel.lent i menjar bo i abundant.
(aprox 24 eur/dia per ½ pensió). També
s’encarreguen de recollir-te i portar-te a l’aeroport de Tànger per 600
dh/viatge. www.caiat.com
Hi ha un altre alberg.mes econòmic al costat, el Rueda.
Article amb info al desnivel 297
El que vam fer:
Acheua cheua (Peret de Gaza)
Vieta curta on l’excusa és el bonic llarg de
7a, ben equipat. Per la resta, amb un semàfor d’aliens es suficient. LL1 i LL2
empalmables.
Ideal pel dia d’arribada o partida si es te
poc temps.
Aprox: sortir del poble caminant per la
carretera direcció Talembote, al cap d’un 5 min. passem per sota un gran bloc i
just a sota de la carretera hi ha un contrafort de grades de pedra amb malla d’on
surt un sender ben marcat fins al riu, un cop allà, seguir riu avall uns 50m
(marques vermelles), creuar el riu (tira de plàstic carbassa penjat d’una
branca) i pujar amunt sempre per sender ben marcat fins a peu de la via “Pueblo
de Monos”. 40 min. La nostra via està uns
30 m a
l’esquerra.
Descens: Un cop a la feixa final, flanquejar
uns 20m. a la dreta i uns 20m avall per trobar els ràpels de la “Pueblo de Monos”, que per
cert, no ens va motivar gens.
Sàhara (Paret de Rueda):
Espectacular via de placa equipada pel Jesus
Ibarz, una línia de brutal, mantinguda en el 7a-b, molt vertical i física, de
regletes, forats, xorreres i mocs, equipada sense patir però on hi cal escalar. En bastants passos la xapa queda ubicada per sota i això et fa apretar un punt
mes. Els graus ens van semblar correctes. Els 7a’s hem surten però punxo a la
resta.
Aprox. idem a l’anterior, però poc abans
d’arribar a la paret, agafem un trencall a l’esquerra i ascendim en diagonal
(fites) per sobre un sòcol. (1h).
Descens: en ràpels (ull, algun de 45m) pujar una auxiliar fins R4 si es va amb corda simple.
Tsunami (Paret del Paraguas):
Molt bona i exigent via de scinc llargs, equipada
amb grau collat i xapes distanciades, amb segell txec. Nosaltres la
vam fer amb pluja i gràcies el que desploma, no es mulla. Abunden les xorreres i
mocs penjants. El 7c te dos passos que ni els oloro, la resta del llarg es maco
i surt en 7a/b.
Aprox. sortir del poble caminant per la
carretera direcció Talembote, al cap
de 10 min divisem una petita presa al riu, la travessem i
seguim per sobre el mur de formigó fins que acaba i just allà comença un bon
sender fins al sector esportiu del “Kefi Shop” i per unes grades herboses fins
a peu de via. (20 min)
Descens: Rapelable amb corda de 70m
Àfrica (Paret de Caiat)
Llarguíssima via equipada per gaudir sense problema
de boniques plaques, físiques a la primera meitat i tombades, de peus, a la segona. A diferencia de
les dues anteriors, l’equipament es generós o excessiu en alguns trams, pel que
es recomanable deixar-la pel final del viatge, no sigui que ens malacostumem.
Tot i això, el gust de boca es immillorable i cal felicitar a l’aperturista per
la visió de la línia i la ingent feina feta. Surt a vista: 7a’s suaus i un 6b collat
de mirar-s’ho be.
Aprox. sortir del poble baixant per la
carretera cap a Oued Laou, fer el revolt de dretes, el d’esquerres i poc
desprès, en el primer pàrquing, baixar cap al riu per sender poc marcat. Travessar el
riu cap a una platja de grava i pujar per sender ja ben marcat, just al costat d’un
petit barranquet argilós i desprès per una banda mes aclarida del bosc semblant
a un tallafoc, fins a peu de via (nom pintat). 1h
Interessant pujar bambes per creuar la campa del
mig.
Descens: en ràpels, factibles amb corda de 70m
(R intermitja al LL1).
