Seguint la Pauta

Com ja anunciava K al seu blog, La Pauta es un sector proper a Alòs que han redescobert l’Albert Cortès i el Pete O'Donovan amb molt bon criteri.

Excel.lents línies llargues de 35m, predomini de setens en placa vertical a vegades amb fissura.
Xapes molt ben posades, sense allunyar però que et deixen escalar entre elles.
Roca excel.lent però vies poc tocades, encara es pot trencar alguna cosa (ull !!!).
Grau correcte, de placa, sense regalar, en consonància a l’antiga tradició lleidatana.
Entorn bucòlic, espero que duri!

Jo hi he fet poca cosa, que anava sol amb la família, però qualitat 5*.

Marian topropejant la genial Homo Sapiens, 7a

Senyalar que la Crackers, que estava en interrogant, jo li dono 6c/+, molt bona i complerta, amb un pas a estudiar (ull a uns petits blocs del final de la primera fissura-dièdre).

També hem va dir l’Albert que Alvalle quedava de 6b/+ i Gegantots L1:6c+, L2:7a+,L3:7c, es així, oi?

El Jesus i el Pastes en una visita anterior van fer-hi feina, apuntant-se moltes vies i ja em van comentar la qualitat del sector.

Combinant-t’ho amb l’Antepauta ens donarà joc per buscar ombra si quan apreti mes el sol.

Que aquestes alçades de la pel·lícula surtin joies com aquesta no deixa de sorprendre, però es que la roca de la Terra Ferma es infinita... i ben aviat mes!

Felicitats als autors, us ho heu currat de conya!

08/03/09, excel.lent matinal a La Pauta:

Al Valle Gazpatxo, *****
Malongo, *****
Secreto Aneto, *****
Cos de gestió, ****
Realina’m el xacra, *****

Ariete, **
El Pastes s’ho emporta tot a vista,...i a dinar a casa!

.............................................................................

01/01/10

Avui ja he acabat d'encadenar els 7a i 7a+ del sector central, tots a vista menys "Cos de gestió" al 2on. Quin sectoràs!!!

..........................................................................

20/02/10: venint de Roca Alta i aprofitant les últimes llums, ens acostema a tatxar alguna cosa:

Gat torçat, 7b. Molt maca, dues seccions dures que fent-les per la dreta amn sembla que podrian baixar el grau a 7a+

Natura: Una duríssima secció de picats roms i relliscosos desmereixen aquesta via. No encadeno, em sembla 7b/+. La resta es maco.

...............................................................

07/03/10: un altre excel.lent matinal a la Pauta, per acabar de tatxar 7a's i 7b's

-Si la meteo en ho permet...em pensava que ja havia fet tots els 7a's del sector central i aquest em faltava!preciosa fissureta, estava de 6c+ i després la van confirmar a 7a. Pot servir tant un com l'altre.

Passem al subsector de la dreta de l'agulla:

-Innominata: molt dura, un xapatge molt cabró si vas recte, potser a petat algo? el supero però patino un cop superat el crux, llàstima, es la única que no surt avui a vista, encadeno partint del repós inferior...un bon 7b.

-Argonautes de la Pauta: està de 7a+ i a nosaltres ens sembla 6c+ màxim. Bonica.

tornem al sector central

-Ilusió de vol, 7b. Preciosa via.

***************************************

15/01/011

Encadenats els 7b's que faltaven:

Natura: per mi 7b/+, llàstima dels dos picats, es molt bona

Primer món 7b/+ suau, però una meravella de via.

La próxima visita ja haurem d'anar pels 7c's!

Plaques d’ECOS potagònics.

Teníem una visita pendent amb el Pastes a les Penyetes que Parlen (mal dites “Plaques de l’Eco”) a Alacant.

Ja la vam anular al Gener per una nevada i aquest cap de setmana Alacant ens ha tornat a rebre vestida de riguros hivern.

El Josep ja tenia al sac la “Pets & co” i la “cracks in the sky”, pel que la elecció va ser clara, la CIMERIA tot i seguint en la onda Ganxets que tants bons moments ens està donant.

+ info a http://vilaplain.blogspot.com/2008/12/alacant-ii-cimeria.html

Molt bona línia de fisures desplomades en quatre excel.lents llargs de 6c+, 7a, 7a i 7a, de grau “vidilla”

Nosaltres no vam utilitzar cap peça repetida i vam passar amb friends fins el 3.5 i joc de micros complert i algun tascó mitjà.
Amb algunes volves de neu i molt de fred surt tota al rotpunkt , excepte l’últim llarg on vaig volar al trencar-se un canto, però sol.lucionant-la en lliure partint del repòs anterior.
(si aneu amb la topo del especial del Sinivel, a aquest llarg s’han deixat de posar el 7a, ...jo anava flipant pensant que era 6b+!).
Vam deixar els ràpels equipats però cal vigilar, ja que s’enganxen les cordes i vam haver de remontar un llarg a prusiks.

Encara ens quedava força temps per intentar la “Moon”, però la tempesta de neu s’ens va tirar a sobre...retirada!.


Cap al tard comença a bufar una ventolera que a mitja nit casi ens tomba la caravana i que continuarà l’endemà... pel que decidim anar a SELLA a inflar-nos d’esportiva (5*).

El tercer dia tornem a les Plaques de l’Eco a repetir la ALPINISMO CALIENTE...amb el vent gelat que encara bufa el nom es com una broma.

http://www.matxinklimb.com/

Via dura, dura, dura...on vam passar bastanta por al 6a+, flipar al 6b+, apretar fort al 6c+, caure al 7a+ i sortir del 7b/c pillant-nos a tot. ...
Bona i de gran ambient, però mooolt desfassada de grau, obligada en 7a “real”, amb alguna hòstia mooolt considerable i lletja en trams de 6b raro, roca excelent però es pot trencar alguna cosa, ja que no està gens marcada...en definitiva, que en ho vam passar de conya!

Després vam llegir que estava “casi abierta por abajo” i que no estava encadenada... (mmmmm...sense comentaris)
Joc de micros i tascons.
La ressenya original deia que era rapelable, però amb el flanqueig que fa i els blocs que sobresurten, no us ho recomano. Decidim baixar per la canal de la dreta on la ressenya també marca dos ràpels... que no existeixen i on hem d’aplicar-nos a fons per desbroçar-la, però ara si que està mes neta i equipada per baixar-la amb 2 ràpels (60+40).

Tot plegat ens porta tot el matí i hem de donar per finalitzat el nostre mini-stage hivernal a Les penyetes que Parlen.

Clot de la Mònica: Clean Is-good (Harry el Sucio+Ejecutor)

Les vies del recordat “Teixi” mai et deixen indiferent, pel que ja tocava una visita a aquest sectoret on hi va obrir algunes fissures que va deixar desequipades, una bona pràctica que caldria fomentar mes al nostre país.

Últimament també hi han equipat totxos de tot grau, entre ells dos 7b’s:
http://www.onaclimb.com/montsecroq/montsesud.htm

...o sigui que ja tenim l’excusa per una de les nostres “lunch sessions” amb els Pastes: poc temps o sigui que anem per feina a fer el mes dur del sector:


Fisures clean (Harry el Sucio):

-DIMENSIO LLASTRA. 6b+, 25m: Inici en fissura guapa i ben protegible però curta i amb un tram una mica trencat, continua per placa de categoria “qutre” equipada amb seguros una mica allunyats. Només recomanable per escalfar. 3 o 4 friends mitjans , el nº 3 no cal.




-DIMISSIO IMPOSSIBLE. 6c, 25m: Inici bo i contundent per anar tombant després . Totalment desequipada. Roca a estudiar. Alien groc i vermell i friends fins el 4 i tres cordinos per sabines.



- DIAGONAL EMOTION. 6c+, 33m. Aquesta si que val la pena!. Inici preciós de placa totxera amb tres parabolts i segueix una llarga fissura de flanqueig amb algun pas curiós. Pot entrar tot el joc de micros i friends fins el 3, segons el morro que hi posem, ja que hi ha algun pont de roca i un parabolt al mig.



A continuació els dos 7b’s equipats, d’uns 15m (Harry el Ejecutor)

- 7b de l’esquerra: A vista no entenem res, gens tocat, vàries opcions i cap bona...a mi em sembla marciano pel grau que li donen i tirant a lleig.

- 7b de la dreta: Tampoc surt i també es veu dura per ser 7b, però te molt mes color que l’anterior, amb bidits seqüencials. Primera xapa perfectament ubicada per fer-te molt de mal si falles. No hi ha temps per un segon pegue.

En definitiva: Interessant sector pels qutre-coleccionistes de fissures i/o esportius antisocials de vies raretes.

L’Arcada 5* i correccions

La segona agulla a la dreta de la Cova de l’Arcada conté una gran placa de 35m amb set vies de 7b-c i un projecte. (rectangle groc foto).

Ressenya d'en Fernando extreta de http://picasaweb.google.es/Grendel.Mic

Es un sector 5*, molt menys visitat que el sectors de mes a la dreta (trempant t’empaito, Good feeling, Potul de barraca, etc...).

De moment n’hi he fet 5, totes molt bones, però la via PEDRA LLIURE esta mal graduada a totes la ressenyes que conec (al dibuix “Víctor’99”, a les excel.lents del Fernando y al Llibret de Desnivel que a mes te els noms intercanviats).

Començant la placa per la de mes a la dreta i anant cap a l’esquerra (els noms estan escrits a peu de via):

- QUEDA USTED SUSPENDIDO: crec que està be en la ressenya de “Víctor’99: 7a+, la resta de topos la deixen en 7b. Via brutal i variada, desplom placa, fissura i travessa , surt a vista. 32m

- A MAR OBERTA: es una mica mes d’un plus respecte a l’anterior, llavors per mi queda 7b/+. A les tres topos la deixen de 7b+, o sigui que mes o menys que ja quadra. Via al.lucinant!!!. Va a la mateixa R que l’anterior. M’equivoco i no l’encadeno però surt tota en lliure sortint des del repòs anterior.
nota: La vaig encadenar el 28/01/09, en total han sigut 2 pegues. Em reafirmo en la meva proposta de 7b/+ i que es una de les millors del serrat.

- PEDRA LLIURE: Un plus mes que la anterior com a mínim, pel que per mi es situaria en 7b+/c, no pot ser 7a+ com posa a totes les ressenyes!!!
Via molt bona, 35m de forats mes petits, tècnica i física fins a l’últim metre. Em tomba en varis passos

nota del 2010:
L'INCONDICIONAL: Per mi 7b/+ a vista i encadenada al segon pegue, llavors em sembla 7b, amb cintes posades i si tens la sort de que no et peti res important, pq petar, es probable que sempre preti algo. Molt bona, 100% montserratina, sense marcar.

La RECOMPENSA: entrada molt dura, no se si ha petat algo, fins la 4ª xapa em sembla un infern tirant a 7c, la resta seria 7a, alternant pasos durs amb bons forats.

A veure que opineu....

Nota del 2090: hi ha dues vies a l’esquerra del rectangle però a la mateixa placa : Pokorsis, 7a+ i Trenkapits 7b. Encara que no siguin a la planxa mes espectacular (queden enclotades darrera del esperó) son també bastant bones, amb un grau mes humà i les vam encadenar amb el Jesus el 10/02/09.

RADICAL LLIURE. Nova via a MONTREBEI. PARET DE CATALUNYA.

En quatre atacs entre Novembre i Desembre del 2008, amb en Paco hem obert una nova via, que en part “re-obra” l’Escanyapobres, sempre per baix i prioritzant l’assegurament net (encastadors), o be els pitons (tots han quedat a la via) i utilitzant només 3 espàrrecs existents (ara amb plaqueta) en els trams coincidents i 3 expansions noves en trams verges.

L’Escanyapobres portava uns quinze anys desequipada i un dels seus equipadors ens va donar el seu vist i plau per recuperar-la.

Els espàrrecs que HEM UTILITZAT són: un en tirada, al LL4 i dos en reunions (R4 i R5).

La resta d’expansions, NO LES HEM UTILITZAT PER RES (mes de 50) i s’han anul·lat, enfonsant l’espàrrec quan es podia o xafant-lo perquè no sobresurti (vam començar tallant-les i tapant-les amb massilla, però va resultar una tasca impossible).

El primer error de l’Escanyapobres es que s’havia equipat per dalt. El segon i molt mes greu es que trepitjava expansionant a l’Audoubert i sobretot a l’Arrels del Cel. Per evitar-ho em rectificat el traçat, obrint casi un 50% de via nova, concretament al LL1 (amb una expansió nova), LL2 (comú amb la “Entrada Audoubert original”), LL3 (60% nou), LL8, LL9 i LL10 (amb dues expansions noves).

Queda algun espàrrec lluny del nostre traçat al que no hem pogut accedir i estan tal i com els van deixar els desequipadors.

Es doncs una via nova, intentant un bon estil. Esperem que es respecti i no es tregui cap clau, bàsics per repetir-la.

Agrair la col·laboració del nostre club: l’UEC Anoia i també de l’Elies, d’en Ganxets, d’en “Pastes”, d’en Jesús i de l’Albert Cortés.

Descripció:

LL1: Montar R0 a la vira en una “U” invertida, reforçable si reenviem la corda cap a la R0 de l’Audoubert. La via comença per una placa gris amb una expansió nova a 3m del terra, superada aquesta venen 2 m expo de 7a obligat, fins agafar una fissura que segueix mes fàcil fins dalt, amb un tram de roca a estudiar. Friends fins el 3, micros (algun repetit) i els tascons.

LL2: Comú amb l’Audobert “original”: dièdre evident on hem abandonat 3 pitons per facilitar-lo en lliure, rematat amb un sostret amb un spit antic que cal superar per la dreta i montar R comuna amb l’Audoubert “normal”. 6c. Friends fins el 3, dos jocs de micros i els tascons.

LL3: Fer 5m de la l’Audoubert “normal” i abandonar-la flanquejant a la dreta per un llavi, seguir per placa en diagonal ascendent i recte al final. 6c+. Aquest tram final i la reunió (1 spit) ja estaven re-oberts per un projecte nou. Friends fins el 2, micros (algun repetit) i tascons.

LL4: Els primers 5m son mes o menys comuns amb el nou projecte (podem xapar els seus claus), flanquegem a l’esquerra i seguir recte pel mur gris, trobem 3 claus i una expansió, després hi ha un esperonet (2 claus) que cal superar lleugerament per la dreta i seguir recte a buscar una fissura. 7a mantingut i obligat. Friends fins el 2, micros (algun repetit) i els tascons.

LL5. Flaquejar a l’esquerra, creuar l’Audoubert i superar un mur desplomadet de blocs fins a una reprisa herbosa on muntem R d’una expansió i un arbre. 5+. Friends 2 i 3.

LL6. Placa ratllada fins a un sostret taronja amb sortida fina (ull a la llastra), posterior pas a bloc de 6c+ i mes placa ratllada que va disminuint en dificultat. Calen friends fins el nº 2, (nº 3 opcional per al sostret) i dos jocs de micros i els tascons.

LL7. Evident dièdre de 6b amb fissura molt ample, en contra del que pot semblar es protegeix amb peces petites: friends 0.75 i 1 i joc micros (algun repetit).

LL8. Seguim recte en placa de 7a/b pel pilar a l’esquerra de l’Audoubert fins que el terreny tomba i en lleugera diagonal esquerra anem a buscar una fissura que porta a una reprisa, passem de llarg la R de l’Arrels i muntem la nostra a l’esquerra. Friends fins el 2, dos jocs de micros i els tascons.

LL9. Evident dièdre fissurat amb un tram dur i trencat abans d’entrar a la reprisa de R. (un arbre). 6c. Friends fins el 3 (ocional repetir nº 2) i 2 jocs de micros.

Foto: Albert Cortés

LL10. Va per la placa de l’agulleta de l’esquerra, on hem deixat per ordre: un pitó, 2 expansions i un pitó, per superar un mur de 6c+ . Muntar R en un arbre. Per l’agulleta del mig hi queda alguna xapa de l’Escanyapobres i just a la seva dreta els pitons de l’Arrels. Joc de micros complert (opcional repetir-ne els mitjans).

Ll11. Tirada de 4º que segueix la cresta fàcil però trencada fins al cim on muntar R en un arbre.

Nota: quan parlem de material “opcional” vol dir que nosaltres no ho l’hem utilitzat però ens sembla realment útil

Nota 1: Primera repetició a càrrec de Kiku i Willow al febrer del 2009 (veure comentaris)

Nota 2: Primera repetició AL ROTPUNKT per Paco i Pastes, el 12/03/09 en 7h30'

Nota 3: tercera repetició pel "locals" Ganxets i Manu el 14/03/09

Nota4: Repetició del jefe C. Ravier a la Radical lliure el 25/04/09
Piada a
http://remi-thivel.blogspot.com/2009_04_25_archive.html#9127729785233892997
i petit article a la seva web valorant la història de l’Escanyapobres i la nostra re-obertura
http://www.christian-ravier.com/Nouvelles/00D99DAE-2FED-4BE1-B14D-A86FF79FBA49.html

Montrebei. Fotos de la via nova

Com molts ja sabeu, he estat ocupat aquests dies obrint amb el Paco un viot a Montrebei, Paret de Catalunya: 400 m de lliure fins a 7ª+/b, ben aviat penjaré la topo.

L’últim dia, el 24 de Desembre, vam contar amb el privilegi de tenir l’Albert Cortés com a fotògraf, a qui volem agraïr especialment la tasca, ja que calia, a mes, una bona aproximació i retorn ben nevats.

Aquí algunes de les excel.lents fotos que va fer al Paco als dos últims llargs, llàstima que la corda fixa no arribés mes enllà.

LL9. 6c

LL10. 6c+

St. Gervàs, l'última d'en Ganxets

Diumenge vam repetir aquesta brutal via amb el Paco.
Es una línia molt mantinguda i excel·lentment oberta, amb seguros fixes on cal per poder anar en lliure, però minimitzant les expansions.

Adjunto la topo d’en Ganxets amb alguna correcció pel que fa a l’accés (en sentit de la marxa) i de traçat al ll1.

El c3.5 no el vam portar i tampoc vam utilitzar ni el c3 ni el c2, però si que calen el gats bons!


Ll1, 7c.
Pactem que comenci el Paco, així li toquen els dos 7c’s...si algú els pot fer a vista es ell.
Tirada curta però intensa on cal endevinar la línia. El crux és tècnic i eliminant de peus, i amb emoció garantida, ja que la 3ª xapa queda llunyet.
El Paco va a mort però li patina un peu. Torna al terra i encadena al segon intent.



Ll2: 7b+.
Fissura molt tècnica però també física, ja que no hi ha bons reposos.
Te bastants peces fixes, però allunyades...on cal.
La fissura queda rematada per un bombo on hi ha el crux, a estudiar sense repòs i entrar a matar, saltant-se un pitó que només serveix per anar en artifo.
Tirada flipant. Encadeno a vista.




Ll3: 7a+.
Fissura de mes canto que l’anterior però també mantinguda i sense peces fixes, fins arribar a un bloc que cal tractar amb molt d’amor. Al final de la tirada hi ha un pas de placa difícil però que es pot estudiar còmodament i ben protegit amb l’única expansió de la tirada. Una altre joia per emmarcar. El Paco de primer a vista.




Ll4: 7a
Preciós desplom amb una mica d’aire entre les xapes, després ve un tram fàcil i finalitza la tirada una placa llisa amb una expansió. Em patina un peu i caic. Baixo a la reprisa i ho intento de nou, aquest cop sense problemes.




Ll5 7c.
Obvia la sortida lògica i s’atreveix amb la gran placa de l’esquerra. Es la tirada mes dura de la via amb diferència, amb un plus mes que la primera.
Equipada però molt obligada sense ganxo i estreps (7a/b), amb distancies de entre 2 i 5m entre parabolts (ara M10) i pitons. Molt ben oberta.
Per nosaltres el crux està al flanqueig de l’inici, on cau el Paco espatllant-li el rotpunkt; després continua escalant-la mes o menys en lliure entre reposos. Es tard i no hi ha temps per a un segon intent.




Ll6 6b+
Uns 15m de mal protegir i roca a estudiar per accedir a un desplomet amb un parabolt i 2 pitons on encara cal fer una bona apretada per guanyar el cim.



Aprofiteu que això s’acaba (de Gener a Juliol o potser per sempre!)

piades montrebeianes

Aquí sembla que piar està mal vist i utilitzem els foros per maleir-nos els uns als altres, que mola mes.
Mentres, els amics francesos de http://remi-thivel.blogspot.com/
expliquen interessants repeticions a les nostres parets.



per exemple, algunes novetats interessants:

- Alliberament de la NAUFRAGOS, en 7b+
llàstima que no quedi una via gaire homogènia però es tot un repte.


- Repetició de la GANXETS alliberant fins a 6b/c, només queden pendents tres passos de A1, la recomanen bastant.

La info de les 2 ascensions a:
http://remi-thivel.blogspot.com/2008_09_17_archive.html#721543015687202658


- Repetició en lliure del SÍNDROME, 7b
Ja l’havien apurat gent d’aquí fa anys, però repeticions en aquest estil son contades
http://remi-thivel.blogspot.com/2008_10_11_archive.html#9157889296378766445

- Ara que estic en aquest tema, recordo una conversa de fa mesos, amb l’Eloi C. Em va comentar que van alliberar la E.O. MIR, cotant el tram dur en 7a/b.
Destacar també la ultrarrápida repetició a aquesta mateixa via d’en Pastes i Migulón fa uns anys en poc mes de 6h.


Els big-walleros locals no tenim masses plataformes a internet, excepte la currada http://www.caranorte.com/, a veure si la penya forta d’aquí també s’anima a piar i ens motivem una mica...

Monterebei: "A vista cansada" i alliberada: 7b

Aquesta via la vam obrir amb en Pastes a l’Abril; apostant fort en l’estil, vam tenir la recompensa d’una bona via.


Per tenir la satisfacció complerta, faltava escalar-la tota en lliure...

Diumenge vam alliberar la “A vista cansada” amb en Jordi Grau!

En Jordi ja li havia fet un molt bon “pegue” fa uns mesos, però quedava pendent el rotpunkt “oficial” als tres llargs superiors.

El tema queda així:

Ll1: Tirada de la “Adiós coños”,. Quan vam anar a obrir, ja la vam fer en lliure i en un sol llarg i (no se si vam ser els primers): 6c antològic.

Ll2 i LL3 de tràmit.

Ll4:. Es va obrir escalant mes o menys tots els trams en lliure, però sense rotpunkt.
Diumenge el Jordi la va treu-re en lliure i jo també vaig encadenar de segon.
El tram que vaig ressenyar originalment de 7a oblig. (que ben mirat, potser no es pot salvar ni amb ganxo), Diumenge ens va semblar mes dur (flipo com vaig fer allò amb el trepant i tota la metralla penjant) i a mes s’ha trencat una llastra mes amunt.

Tot plegat pensem que li fa pujar plus al conjunt: 7a/b molt mantingut. Tirada bona però delicada.

Ll5: Era el meu repte de primer i vaig encadenar.

Aviat et trobes el crux: fisureta-placa tècnica que porta a un inoblidable canvi de fissura en sostret. La fissura segueix recte amunt deplomada, un somni.
Al mig hi ha un curiós bloc on si tens la sang freda de col.locar-ti., pots mig asseure’t penjat del buit i descansar (jo encara m’hi vaig estressar mes).
Continuen passos durs amb tot el repertori gestual de dièdre, fins a uns 6m abans de la R, on cal tenir la intuïció de sortir-se de la fissura (tampoc hi ha alternativa: no et queden friends!) i flanquejar, a pel, per la placa, ja en roca excel.lent.
Cal guardar-se les peces grosses per quan son imprescindibles i tirar de micros sempre que es pugui.
Al Jordi aquesta tirada li sembla mes difícil que el Ll4...i a mi menys, o sigui que arribem a un consens: també 7a/b.
Tirada brutal, de les millors del congost.

En Jordi arribant a R5

Ll6: El repte del Jordi: alliberar el sostre fissurat.
Arribar a la reprisa de sota el sostre tampoc no es fàcil (no recordo que em costés tant obrir allò!), i acordem pujar-li un plus a aquest tram, 6c.
El sostre no es gens obligat. Els friends entren a caldo però cal deixar espai estratègicament per a encastar les mans. A la topo hi ha la seqüència de friends.

El Jordi matisa els passos i al final ho treu.
Amb el flash ben estudiat també encadeno.
Discutim la jugada, es difícil de graduar, però acordem un 7b, el tram mes difícil de la via, passos únics i espectaculars.

En conjunt: Molt bona via per a fanàtics de Montrebei, sense manies i amb grau,...birra pagada als repetidors!

Tozal del Vero. Tuestrolón: 320m, 6c, A2/3.

La vam fer Diumenge amb el Pastes. 8h,30’
Petit big wall de gran ambient on s’ha de donar el “callo” (segell Gálvez).

Hi ha mes percentatge en lliure, però la dificultat de l’artifo es la que domina el caràcter de la via.
Han desaparegut alguns pitons bàsics, per ex. al Ll2 i Ll4 però és al Ll6 es on es troben mes a faltar, limitant molt les possibilitats d’anar en lliure ( originalment VI+?). En aquest llarg n’hem deixat un que ajudarà bastant.

El Ll4 per mi ja es A3, pitonatge i micros d’artesania sobre roca dolenta que a base de repeticions quedarà totalment rebentada. (caldria anar abandonant pitons?)

Sortida per l’últim llarg de “El fin de la esperanza” 6c,Ae, a simple vista, mes bonic (?) i lògic.

Metralla: 11 pitons variats, falques petites, friends fins nº 3, joc micros complert, tascons i 1 ganxo.

Descens a l’estil senglar per la canal de l’esquerra (mirant la paret) + retorn al cotxe= 2h.

Tota la informació detallada a la topo:

I algunes fotos:

Ll2. 6c Galvez i 80's=extraterrestre.

Si voleu anar a vista, no mireu el magnesi!

Una postal: al A2 del Ll3

Ambientasso al final del Ll4 (A2/3 o mes de 1h per fer 20m!)

Últim llarg , "el fin de la esperanza", bona tirada de 6c i Ae, 2p.

La sortida de la Tuestrolón no ens va fer el pes...