RADICAL LLIURE. Nova via a MONTREBEI. PARET DE CATALUNYA.

En quatre atacs entre Novembre i Desembre del 2008, amb en Paco hem obert una nova via, que en part “re-obra” l’Escanyapobres, sempre per baix i prioritzant l’assegurament net (encastadors), o be els pitons (tots han quedat a la via) i utilitzant només 3 espàrrecs existents (ara amb plaqueta) en els trams coincidents i 3 expansions noves en trams verges.

L’Escanyapobres portava uns quinze anys desequipada i un dels seus equipadors ens va donar el seu vist i plau per recuperar-la.

Els espàrrecs que HEM UTILITZAT són: un en tirada, al LL4 i dos en reunions (R4 i R5).

La resta d’expansions, NO LES HEM UTILITZAT PER RES (mes de 50) i s’han anul·lat, enfonsant l’espàrrec quan es podia o xafant-lo perquè no sobresurti (vam començar tallant-les i tapant-les amb massilla, però va resultar una tasca impossible).

El primer error de l’Escanyapobres es que s’havia equipat per dalt. El segon i molt mes greu es que trepitjava expansionant a l’Audoubert i sobretot a l’Arrels del Cel. Per evitar-ho em rectificat el traçat, obrint casi un 50% de via nova, concretament al LL1 (amb una expansió nova), LL2 (comú amb la “Entrada Audoubert original”), LL3 (60% nou), LL8, LL9 i LL10 (amb dues expansions noves).

Queda algun espàrrec lluny del nostre traçat al que no hem pogut accedir i estan tal i com els van deixar els desequipadors.

Es doncs una via nova, intentant un bon estil. Esperem que es respecti i no es tregui cap clau, bàsics per repetir-la.

Agrair la col·laboració del nostre club: l’UEC Anoia i també de l’Elies, d’en Ganxets, d’en “Pastes”, d’en Jesús i de l’Albert Cortés.

Descripció:

LL1: Montar R0 a la vira en una “U” invertida, reforçable si reenviem la corda cap a la R0 de l’Audoubert. La via comença per una placa gris amb una expansió nova a 3m del terra, superada aquesta venen 2 m expo de 7a obligat, fins agafar una fissura que segueix mes fàcil fins dalt, amb un tram de roca a estudiar. Friends fins el 3, micros (algun repetit) i els tascons.

LL2: Comú amb l’Audobert “original”: dièdre evident on hem abandonat 3 pitons per facilitar-lo en lliure, rematat amb un sostret amb un spit antic que cal superar per la dreta i montar R comuna amb l’Audoubert “normal”. 6c. Friends fins el 3, dos jocs de micros i els tascons.

LL3: Fer 5m de la l’Audoubert “normal” i abandonar-la flanquejant a la dreta per un llavi, seguir per placa en diagonal ascendent i recte al final. 6c+. Aquest tram final i la reunió (1 spit) ja estaven re-oberts per un projecte nou. Friends fins el 2, micros (algun repetit) i tascons.

LL4: Els primers 5m son mes o menys comuns amb el nou projecte (podem xapar els seus claus), flanquegem a l’esquerra i seguir recte pel mur gris, trobem 3 claus i una expansió, després hi ha un esperonet (2 claus) que cal superar lleugerament per la dreta i seguir recte a buscar una fissura. 7a mantingut i obligat. Friends fins el 2, micros (algun repetit) i els tascons.

LL5. Flaquejar a l’esquerra, creuar l’Audoubert i superar un mur desplomadet de blocs fins a una reprisa herbosa on muntem R d’una expansió i un arbre. 5+. Friends 2 i 3.

LL6. Placa ratllada fins a un sostret taronja amb sortida fina (ull a la llastra), posterior pas a bloc de 6c+ i mes placa ratllada que va disminuint en dificultat. Calen friends fins el nº 2, (nº 3 opcional per al sostret) i dos jocs de micros i els tascons.

LL7. Evident dièdre de 6b amb fissura molt ample, en contra del que pot semblar es protegeix amb peces petites: friends 0.75 i 1 i joc micros (algun repetit).

LL8. Seguim recte en placa de 7a/b pel pilar a l’esquerra de l’Audoubert fins que el terreny tomba i en lleugera diagonal esquerra anem a buscar una fissura que porta a una reprisa, passem de llarg la R de l’Arrels i muntem la nostra a l’esquerra. Friends fins el 2, dos jocs de micros i els tascons.

LL9. Evident dièdre fissurat amb un tram dur i trencat abans d’entrar a la reprisa de R. (un arbre). 6c. Friends fins el 3 (ocional repetir nº 2) i 2 jocs de micros.

Foto: Albert Cortés

LL10. Va per la placa de l’agulleta de l’esquerra, on hem deixat per ordre: un pitó, 2 expansions i un pitó, per superar un mur de 6c+ . Muntar R en un arbre. Per l’agulleta del mig hi queda alguna xapa de l’Escanyapobres i just a la seva dreta els pitons de l’Arrels. Joc de micros complert (opcional repetir-ne els mitjans).

Ll11. Tirada de 4º que segueix la cresta fàcil però trencada fins al cim on muntar R en un arbre.

Nota: quan parlem de material “opcional” vol dir que nosaltres no ho l’hem utilitzat però ens sembla realment útil

Nota 1: Primera repetició a càrrec de Kiku i Willow al febrer del 2009 (veure comentaris)

Nota 2: Primera repetició AL ROTPUNKT per Paco i Pastes, el 12/03/09 en 7h30'

Nota 3: tercera repetició pel "locals" Ganxets i Manu el 14/03/09

Nota4: Repetició del jefe C. Ravier a la Radical lliure el 25/04/09
Piada a
http://remi-thivel.blogspot.com/2009_04_25_archive.html#9127729785233892997
i petit article a la seva web valorant la història de l’Escanyapobres i la nostra re-obertura
http://www.christian-ravier.com/Nouvelles/00D99DAE-2FED-4BE1-B14D-A86FF79FBA49.html

Montrebei. Fotos de la via nova

Com molts ja sabeu, he estat ocupat aquests dies obrint amb el Paco un viot a Montrebei, Paret de Catalunya: 400 m de lliure fins a 7ª+/b, ben aviat penjaré la topo.

L’últim dia, el 24 de Desembre, vam contar amb el privilegi de tenir l’Albert Cortés com a fotògraf, a qui volem agraïr especialment la tasca, ja que calia, a mes, una bona aproximació i retorn ben nevats.

Aquí algunes de les excel.lents fotos que va fer al Paco als dos últims llargs, llàstima que la corda fixa no arribés mes enllà.

LL9. 6c

LL10. 6c+

Monterebei: "A vista cansada" i alliberada: 7b

Aquesta via la vam obrir amb en Pastes a l’Abril; apostant fort en l’estil, vam tenir la recompensa d’una bona via.


Per tenir la satisfacció complerta, faltava escalar-la tota en lliure...

Diumenge vam alliberar la “A vista cansada” amb en Jordi Grau!

En Jordi ja li havia fet un molt bon “pegue” fa uns mesos, però quedava pendent el rotpunkt “oficial” als tres llargs superiors.

El tema queda així:

Ll1: Tirada de la “Adiós coños”,. Quan vam anar a obrir, ja la vam fer en lliure i en un sol llarg i (no se si vam ser els primers): 6c antològic.

Ll2 i LL3 de tràmit.

Ll4:. Es va obrir escalant mes o menys tots els trams en lliure, però sense rotpunkt.
Diumenge el Jordi la va treu-re en lliure i jo també vaig encadenar de segon.
El tram que vaig ressenyar originalment de 7a oblig. (que ben mirat, potser no es pot salvar ni amb ganxo), Diumenge ens va semblar mes dur (flipo com vaig fer allò amb el trepant i tota la metralla penjant) i a mes s’ha trencat una llastra mes amunt.

Tot plegat pensem que li fa pujar plus al conjunt: 7a/b molt mantingut. Tirada bona però delicada.

Ll5: Era el meu repte de primer i vaig encadenar.

Aviat et trobes el crux: fisureta-placa tècnica que porta a un inoblidable canvi de fissura en sostret. La fissura segueix recte amunt deplomada, un somni.
Al mig hi ha un curiós bloc on si tens la sang freda de col.locar-ti., pots mig asseure’t penjat del buit i descansar (jo encara m’hi vaig estressar mes).
Continuen passos durs amb tot el repertori gestual de dièdre, fins a uns 6m abans de la R, on cal tenir la intuïció de sortir-se de la fissura (tampoc hi ha alternativa: no et queden friends!) i flanquejar, a pel, per la placa, ja en roca excel.lent.
Cal guardar-se les peces grosses per quan son imprescindibles i tirar de micros sempre que es pugui.
Al Jordi aquesta tirada li sembla mes difícil que el Ll4...i a mi menys, o sigui que arribem a un consens: també 7a/b.
Tirada brutal, de les millors del congost.

En Jordi arribant a R5

Ll6: El repte del Jordi: alliberar el sostre fissurat.
Arribar a la reprisa de sota el sostre tampoc no es fàcil (no recordo que em costés tant obrir allò!), i acordem pujar-li un plus a aquest tram, 6c.
El sostre no es gens obligat. Els friends entren a caldo però cal deixar espai estratègicament per a encastar les mans. A la topo hi ha la seqüència de friends.

El Jordi matisa els passos i al final ho treu.
Amb el flash ben estudiat també encadeno.
Discutim la jugada, es difícil de graduar, però acordem un 7b, el tram mes difícil de la via, passos únics i espectaculars.

En conjunt: Molt bona via per a fanàtics de Montrebei, sense manies i amb grau,...birra pagada als repetidors!

Montrebei. Nova via: A vista cansada

Nova via a Montrebei, Paret de Catalunya:

A VISTA CANSADA
ED+, 7a/A2, 250m

Oberta per Josep Sánchez “Pastes” i Jordi Pijoan “Piju”

Finalitzada el 24/04/08

Material:
Dos jocs complerts de friends fins el nº 3
Un friend 3.5
Dos jocs complerts de microfriends
Un joc de tascons.
18 exprés mínim

Comentaris:
- Grau obligat (sense el ganxo).
- Roca a estudiar...
- La metralla sencera es necessària per a tots els llargs (excepte L2 i L3, de tràmit)
- El L1 ja estava obert (“Adiós Coños”, en dues tirades de V/A1). Tenia un casquet d’spit al mig que no hem utilitzat.
- L5 forçable en lliure amb morro (en verd, grau orientatiu, nosaltres ens hem penjat)
- El A2 del L6 es forçable (encastament de punys i friends a caldo, però en desplom, ah!, millor embenar-se les mans per provar-ho).

VIA AUTÈNTICA!!!

Ara que està sanejada i s’hi pot anar mes lleuger, potser hi tornarem per forçar-la tota, però d’aquí uns mesos. Si mentre estant algú s’anima...doncs això: ànims!

*****NOTA: LA VIA HA QUEDAT ALLIBERADA PER JORDI GRAU I JO MATEIX EL 19/10/08,
MIREU EL POST SEGÜENT*****




Algunes fotos:

Panoràmica



Josep a al inici L4, 7a




"Suggerent" aspecte del L4, L5 I L6



Entrant a R4







Entrada a R5

MOJO PICÓN. Nord d'Ecos

Per anar completant la carpeta d’obertures, avui toca la via que vam obrir amb el Pastes a la cara Est de l’Agulla Lluís Estasen, la mes oriental de les plaques del Salt de la Nina, a la Nord d’Ecos.




En un intent a la “Lluna vagabunda lluna”, que vam abandonar per fred, vaig fixar-me en la línia verge que quedava a la seva esquerra, lògica i directa, però monolítica i tiesa, de forma que necessitaria moltes expansions i hem va tallar l’impacte visual que suposaven tantes xapes noves en un lloc relativament salvatge.

Després d’uns anys vaig tornar-hi per repetir la “Lluna...” i a l’últim llarg vaig veure que començaven el seu reequipament ...això eliminava les meves reserves estètiques i vam posar-nos mans a l’obra.

L’obertura havia de ser per sota, apurant en lliure, però amb el nostre nivell limitat, la poca presa que fa aquesta paret i que la roca no arriba a ser del tot excel.lent, van obligar-nos a treure el pedal en alguns trams.

De totes formes, en aquests punts la ubicació de les expansions es va estudiar per repetir-la posteriorment en lliure.

De seguida vam veure que els punts on tirar d’autoprotecció eren anecdòtics i vam optar per deixar-la tota equipada, encara que amb alguna excursió.

Com que anàvem amb trepant lleuger de mol poca autonomia, vam utilitzar parabolts M8, que per altra banda, van quedar homologats amb alguna volada.

La clau per aconseguir un traçat totalment en lliure era a la part superior, on una planxa desplomada rematada per una barrera de sostres obliga a les altres vies a passar en artifo. Estudiant la paret s’endevinava una canaleta que moria just en el punt feble dels sostres, un regal dels Déus que calia aprofitar. El problema era que un cop a la paret no teníem referències per arribar a aquest punt que quedava ocult.
Amb intuïció de navegant, un flanquig providencial al L2 i molta sort, al final del L3 casi em caic de l’alegria: estava ben be al peu de la desitjada canaleta.



Els dos últims llargs.

En tres tardes, després de la feina, pujant i baixant corrents, vam obrir pràcticament tota la via, però just a l'última expansió es va acabar la bateria. Els següents dies ja van entrar les gelades i vam aparcar el projecte fins a la primavera següent.

Una nota curiosa es que durant aquest període, el Paca volia obrir la mateixa línia amb el seu estil, amb la boira no va veure les nostres cordes fixes fins que va ser a peu de paret.
Segons ens va dir “li havíem pres la última gran placa de Montserrat” (ho sento Paca...una festa menys!) però no es va resignar i va obrir la via Joana (A4+) a la dreta de la Lluna.

Per fi va tornar la caloreta i vam pujar per obrir el muret final i a l’endemà mateix hi vaig tornar amb el Paco que va apuntar-se la primera en lliure i graduar la via.



Alguns dels repetidors han deixat critiques (bones) AQUÍ:

Nova via a Esplovins: CROSTERS DEL SEGRE

Per fi hem acabat el projecte que teníem a Esplovins amb en Pastes i l'Indi.
Han estat només tres intenses jornades, però repartides en molt de temps,...les obligacions no ens han permes acabar-la abans.



El nom de la via, CROSTERS DEL SEGRE ja dona pistes; com els bons vins de la terra ferma deixarà bon gust de boca als tot terreny que els agradin els grans recorreguts d’aventura.
Aquí s'hi pot trobar de tot: traçat lògic i espectacular, de la pitjor a la millor roca, graus obligats amb trams picants, poc equipament (excepte el L3) però si suficient per anar sense martell (jocs ben complerts de micros, friends i tascons).



Llàstima la vegetació a la reprisa central, que li treu ambient
i al llarg i mig de la selvàtica canal final, però era la sortida mes natural i qualsevol altra opció ens va semblar massa rebuscada. L’horari de l’última jornada tampoc donava per gaire mes floridures.

La resta d’informació la trobareu a la ressenya:


Gràcies Xgrane per les fotos.

Algun tram a expansió no esta estrictament obert al rotpunkt, ja que vam haver d’anar per feina o sigui que allà els graus hi son orientatius.

Comentar que entre la Trilogy i la Crosters del Segre sembla que es confirma que han obert un altre via. A la meitat del L12, bastant a l’esquerra vam veure un pitó.
A la reprisa de la nostra R12 un altre pitó amb mosquetó, que suposem es d’un abandonament després d’explorar el nostre traçat, ja que no hem trobat mes senyals fins el final de la canal de sortida on hi havia un bagueto en un arbre.

Ah, els primers repetidors tenen un útil regalet a la R15 i per suposat la birra pagada.

NOTA: El 03/02/08 van fer 1ª repetició (que jo sàpiga) els francesos Pascal Pérez i Benoit Montfort, confirmant mes o menys els graus. Felicitats!

PROJECTE A ESPLUVINS: 1ª FASE ACABADA

Per anar fent boca: estem obrint un vioste de 500-600m amb el Josep Sànchez, “Pastes” i el Joan Vidal, “Indi”. Va per una de les parts mes tieses i amb mes ambientorro de la Torre de Lleida, a la cinglera dels Espluvins. Ja hem acabat la 1º part que casi es una via en si, de forma que ara ja es pot sortir per la feixa intermitja. De moment el tema va de llargs mantinguts de 6a-6b amb una tirada estrella que surt 6c mantingut, difícil d’oblidar. Roca especial i semiequipada per anar sense martell, però amb habituals trams exposats de 6a. En breu posarem de nou mans a la pedra per finalitzar-la i penjar la ressenya amb tots els detalls.



Foto: la primera meitat de via, ambient montrebeià.

Montroig. Pala Alta. Via Ambigú.

Penjo un altre de les vietes que tinc obertes per aquestes parets de Déu:
Al Montroig, a la Pala Alta, via: AMBIGÚ, en homenatge a l’excelent programa de R3 del Diego Manrique i perquè la vida es un prisma de molts i diferents cantons.

Sincerament, la via te un punt qutre i només es pot recomanar als col.leccionistes del sector, perfecte com a segona via del dia. L’objectiu era assolir una vistosa xemeneia al mur final. Te trams trencats de poc interès combinats amb d’altres de molt bons:
per exemple, el primer llarg, que un cop maquillat i equipat, surt 6c+ en roca molt especial. És seqüencial i tieso i a mes cal tibar amb molt carinyo dels cantos (ull a la llastra). En la 3º repetició va saltar el últim pitó o sigui que de moment i fins que no s’arregli el tema caldrà posar-hi mes morro (encara que la xapa no queda lluny). Es un misteri perquè jo juraria que hi vaig deixar un universal llarg i els col.legues diuen que van recuperar una V retallada (???).
A la 2º tirada hi destaca l’entrada a R, on cal tenir olfacte per no equivocar-se entre vàries opcions de fissures arrodonides (6a+).
Un cop a la R2 , vam veure un línia d’spits nous (exagerada) que venien per la dreta i moren just a l’inici de la xemeneia que era el nostre objectiu. Escalo la placa 6b, que m’hi porta, xapant un dels seus espits que em surt al pas i em fico a la xemeneia on trobo un R amb molts spits. Els blocs interiors inestables em donen a entendre que la xemeneia encara es verge, però decideixo respectar la línia. Destrepo i segueixo en tendència esquerra a buscar una plataforma on neix una fissureta de calcari perfecte, que resulta ser la cirereta del pastis, un passos tècnics de 6c molt macos que porten ja a la feixa de sortida. La via podria continuar pel bombo final fissurat, però sortiria un grau molt alt respecte la resta i caldria perforar molt i al final prefereixo deixar-la així.
Sorprenent la repeteixen al col.legues als pocs dies i com que estaven avisats de que anava el tema doncs l’acaben gaudint...mal gust o masoquisme?
Com deia la Emma Suarez a la Ardilla roja (Julio Medem): “A mi lo que me gusta es que me muerdan, no muy furte, pero tampoco flojo”.


La Pala Alta li tinc molt carinyo perquè m’ha regalat molt bons moments. Em recorda les parets marroquines de l’Atlas. És un lloc tranquil i apartat de qualsevol població i es perfecte a l’hivern ja que normalment queda per sobre la boira de la plana, amb una primera franja de fang solidificat i blocs sueltos i acabant amb calcari gris excel.lent. Consta d’un bon repertori de vies variades, des de artifos acrobàtics, difícils lliures d’autoprotecció i fins i tot freekies equipades molt bones. Us recomano les que mes m’han agradat a la Pala Alta:, de mes fàcils a més difícils:Del Llons, Capitan Veneno, Klan Homenauers, Rok & roll del kurriol, Gnoms, Trolls, Tridragons, La cara oculta.

Casting Buñuel a la Roca Alta. Vilanova de Meià

Per sol·licitud de l’Indi rescato una antiga topo a la que tinc un carinyo especial.
No us perdeu els caretos de la ilustració, (de la peli Viridiana) i també adjunto algunes fotos que he rescatat de l’obertura.
Si us va l’equipament aventurer i us moveu be en el 6b/c, us la recomano, es 5 estrelles. Després d’acabada l’he repetit en 3 ocasions i cada cop he flipat mes.
Es spits a les tirades els vam afegir a posteriori, protegint millor algun pas expo. Tot i això te fama de cutre (immerescuda) ja que està molt equipada amb ferros variats i els que l’han repetit els ha agradat molt i no s’han queixat pas en aquest sentit.
Aquesta tàpia es molt resultona i ha donat altres joies obertes per baix en línies que semblen impossibls i on acaba predominant el lliure, com “Intifada”, “Turpial”, “Lolita la mimosa”, “Patas kagás”, “Albert Andreu” ...


La "Belle de jour"




Obrint la preciosa bavaresa crocant del L3. Roca curiosament sólida



Última jornada d'obertura. Repetint el L1 per anar a buscar la corda fixada al L3

via FELA Ransome KUTI al Coscollet

Us presento una nova via que vaig obrir amb el Miguelón davant del Coscollet i que encara no s’ha publicat. Està dedicada al rei de l’afro-beat, el gran FELA KUTI.

La línia la va descobrir el Miquel i va resultar molt espectacular, montrebeiana, sempre en lliure molt tieso i mantingut i hi ha quedat el mínim material posat per poder-la fer sense martell. Hi ha trams obligats de 6c sobre roca dolenta, sobretot en les tirades L2 i L4 que va obrir el Miquel. És orientació S-S.O. de manera que es per a l’hivern. La topo es del Miquel i amb els graus força ajustats com es habitual.
En definitiva un aventura gratificant però cal anar-hi amb ganes de descarregar adrenalina. Si algú hi te interès li envio l’aproximació i el descens que són una mica complicats.