dimarts, d’octubre 21, 2008

Monterebei: "A vista cansada" i alliberada: 7b

Aquesta via la vam obrir amb en Pastes a l’Abril; apostant fort en l’estil, vam tenir la recompensa d’una bona via.


Per tenir la satisfacció complerta, faltava escalar-la tota en lliure...

Diumenge vam alliberar la “A vista cansada” amb en Jordi Grau!


En Jordi ja li havia fet un molt bon “pegue” fa uns mesos, però quedava pendent el rotpunkt “oficial” als tres llargs superiors.

El tema queda així:

Ll1: Tirada de la “Adiós coños”,. Quan vam anar a obrir, ja la vam fer en lliure i en un sol llarg i (no se si vam ser els primers): 6c antològic.

Ll2 i LL3 de tràmit.


Ll4:. Es va obrir escalant mes o menys tots els trams en lliure, però sense rotpunkt.
Diumenge el Jordi la va treu-re en lliure i jo també vaig encadenar de segon.
El tram que vaig ressenyar originalment de 7a oblig. (que ben mirat, potser no es pot salvar ni amb ganxo), Diumenge ens va semblar mes dur (flipo com vaig fer allò amb el trepant i tota la metralla penjant) i a mes s’ha trencat una llastra mes amunt.
Tot plegat pensem que li fa pujar plus al conjunt: 7a/b molt mantingut. Tirada bona però delicada.




Ll5: Era el meu repte de primer i vaig encadenar.
Aviat et trobes el crux: fisureta-placa tècnica que porta a un inoblidable canvi de fissura en sostret. La fissura segueix recte amunt deplomada, un somni.
Al mig hi ha un curiós bloc on si tens la sang freda de col.locar-ti., pots mig asseure’t penjat del buit i descansar (jo encara m’hi vaig estressar mes).
Continuen passos durs amb tot el repertori gestual de dièdre, fins a uns 6m abans de la R, on cal tenir la intuïció de sortir-se de la fissura (tampoc hi ha alternativa: no et queden friends!) i flanquejar, a pel, per la placa, ja en roca excel.lent.
Cal guardar-se les peces grosses per quan son imprescindibles i tirar de micros sempre que es pugui.
Al Jordi aquesta tirada li sembla mes difícil que el Ll4...i a mi menys, o sigui que arribem a un consens: també 7a/b.
Tirada brutal, de les millors del congost.

En Jordi arribant a R5


Ll6: El repte del Jordi: alliberar el sostre fissurat.
Arribar a la reprisa de sota el sostre tampoc no es fàcil (no recordo que em costés tant obrir allò!), i acordem pujar-li un plus a aquest tram, 6c.
El sostre no es gens obligat. Els friends entren a caldo però cal deixar espai estratègicament per a encastar les mans. A la topo hi ha la seqüència de friends.
El Jordi matisa els passos i al final ho treu.
Amb el flash ben estudiat també encadeno.
Discutim la jugada, es difícil de graduar, però acordem un 7b, el tram mes difícil de la via, passos únics i espectaculars.



En conjunt: Molt bona via per a fanàtics de Montrebei, sense manies i amb grau,...birra pagada als repetidors!

17 comentaris:

Edu B ha dit...

Viote!

tota una motivació per a repetidors!

Felicitats per la feina feta

Ramon SolsoClimb ha dit...

pos moltes felicitats per l'activitat bou.

espero poder-la anar a fer algun dia, de moment encara em falten tatxar moltes d'altres abans d'arribar aki, però tard o d'hora caurà, fijo.

natros etem obrint algo per aki i per alla, jat passaré topos algun dia...


jo d gran vull ser un friki montrebeià com tu! je,je.

salut bou i molta tapia

Piju ha dit...

Mercès Edu!,
esperem que les prohibicions permetin als repetidors la gaudir-la com jo, llavors la feina ja ha valgut la pena.

Bones Ramon,
veig que l’expressió del Tranky ha fet fortuna, ja, ja, ...llavors la teva generació, la del "bloquer-monterebià" farà furor!, n’estic segur...espero decotacions vostres sense pietat!

saumi ha dit...

Xapo bous!
Que lluny ens queden aquestes linies a la resta de mortals, sou l'exemple a seguir, tàpia, desequipat i apurant en lliure
Dona-l'hi records al Grau dels d'Almenar.
Enorabona

Vilaplain ha dit...

Ostres amb aquesta mega piada ja em suen les mans!!! La veritat es que pinta moooolt be!! Enhorabona per l'obertura i l'encadenament.

Vagi be!!

Raquel ha dit...

Felicitats Piju!
Tan de bo algun dia pugués repetir aquesta línia ... bufa... però jo encara soc més mortal que en Saumi!!

Bullarolas ha dit...

Putus cracks!! Quina enveja!! (de la sana, eh!!)...

TRanki ha dit...

JA ho deia jo..que hi ha una categoria..la dels "frikis montrebeians"...quina pooooooor!

Salut bow, a veure si vols fer una escapadeta ( de bolts eh?)

Piju ha dit...

Hola Saumi!
Com va per les terres de Ponent?
Ja veus que aquells pegues nocturns a la Tossa ens han servit!

Bones Marc,
Amb lo fort que deus anar amb fissures la faràs xiulant!...al Yankee aquest sostre no deu passar de 5.11

Raquel, tot arribarà!

Hola Bullaroles, que va, el putos cracks de Montrebei ja obren aquest grau en llargs sencers de placa i obligat, uff!... nosaltres estem en una modesteta 2ª fila.

Tranki, la teva definició a fet fortuna i ja es d’us habitual. Ja tinc ganes de tornar a nnn!

lux ha dit...

Moltes felicitats Piju!!!
M'agrada molt la cervesa... pero em sembla que guanyar-me aquesta esta una mica dificil ;))

kina preciositat de parets!!

Anònim ha dit...

yeepa!! Xapó nanus. Aviam si la puc anar a repetir i tal.
X cert, em sembla que els bomberillos del GRAE de Cerdanyola que li van fotre un pegue eren en Raúl de Bràfim i el Carles Gonzàlez.

M.Blanco. Salut!!

Anònim ha dit...

hola piju
habia repitido tu via crosters del segre y ahora tengo mucha gana de repitir este via (no se si es por la via o la cerveza o los dos quizas....)
felicidad para buscar vias tan bonitas
hasta pronto

Benoît Montfort

edunz ha dit...

felicitats nanus!
l'escalada feta poesia
la perseverància fins al repte
i que continui la festa!

Piju ha dit...

Hola Lux!,
Com a asseguradora oficial (després de la Marian, eh!) et mereixes igualment una bona birra, la tens pagada!

Migulón!,
Vaig flipar en veure marques de magnesi a la via..., doncs res, també tenen una birra pagada i si volen contactar-me i contrastar graus...
Molta sort a la Puta-agonia!,

Hola Edunz!,
Gràcies, la veritat es que hi va haver un moment que vam dubtar si allò valia la pena, però amb un cop de gas s'ens van obrir les portes...un moment memorable!

Bonjour Benoît!
Celle est plus courte que la « Crosters », mais beaucoup plus intense.
Si tu aimes Montrebei avec difficulté, elle est un bonne voie, mais ils ont de septième degré plus belles !!!: Globeros en Alaska, Cor salvatge, Estrella pirata, Miedo a volar (la plus extrême, je ne l'ai pas encore faite)...
Salutations et bonnes escalades

Miquel Navarro ha dit...

Caramboles enhorabona Piju i Pastes pel viote!! ja estic bavejant tot hi que encara em falta per poder-la probar...de totes maneres ja la he imprimit per poder passar bones estones estudiant-me-la tot somiant je, je...

Piju ha dit...

Hola Miquel,

Doncs gràcies, jo m’ho vaig passar “teta”...
ara tenen la paraula el repetidors, a veure qui s’anima!

bibi ha dit...

hola piju
veo tu correo solo hoy,
He hecho cor salavatge una de las mas guapas de montrebei
he hecho tambien miedo a volar y para mi es una de la vias mas duras de montrebei sino la mas dura
el largo de placa es muy muy exigente(7C/8A) , no lo he encadenado, pero quiero volver para trabajarlo
PS: el nombre de la via se entiende en el largo duro......
y por las otras vias tengo que ir un dia
fins aviat
adeu