diumenge, de desembre 08, 2013

Lluita pel plaer, 7a+, 250m. Espluvins


Ahir vam fer aquesta petita gran via i ens va deixar molt bones sensacions.
La paret te molt ambient i està oberta amb molt bon criteri. Felicitats als obridors!

Mirant la topo,  tampoc no sembla de gaire dificultat, però tenint en compte que els graus estan lleugerament apretats, que l’equipament no abunda, que hi han trams obligats i alguna excursió important en 6a+ i poques marques, val a dir que es tracta de terreny d’aventura.


El material també ok, potser m’estalviaria el camalot 3.5 si hi tornès.

No vaig encadenar ja que hem vaig caure al final del 7a+ per una patinada.

Al sortir en lliure de l'Ae del penúltim llarg costa molt de veure el següent pitó. Està en línia horitzontal, per una vira de mans, a uns 5m. A mes, deu haver petat un canto perquè la vira te un cantell terrós....pero sabent això i amb una mica de decisió, es fa be i no canvia el grau.



6a+ d'ambient


i aquí eel tema que dona nom a la via: http://www.youtube.com/watch?v=T0HMTfQyBcY


dimarts, de desembre 03, 2013

Via Sàhara, 7a, La Proa.



Bona via que ressegueix la placa de la cara oest de la Proa, entre la Tropicana i la Titànic, per un antic intent amb burins que molts teníem a la llista d’obertures.

Totalment equipada, no se si oberta per baix o equipada per  dalt (sembla el mes probable).
Tampoc ser res dels autors.

La topo a: http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#

Molt mantinguda fins dalt i gens tocada, de forma que no et pots adormir.

La roca és molt bona, però l’absència de repeticions et fa alentir la marxa i mirar-s’ho tot amb calma.
Bastant equipada al inici però poc desprès ja agafa una tònica mes obligada.

Un parell de xapes desubicades et fan apretar mes del necessari.

Surt a vista...però lluitant. Sense magnesi, al segon llarg li pujaria un plus mínim.


Tres ràpels de 30 m màx. per la Titànic, on hem deixat un moscata per millorar-los.... una altre bona via de característiques similars ideal per complementar el dia.

dilluns, de novembre 11, 2013

Espluvins. Je le truvé. 7c?

Donc si, el Miquel i el Ferran l’han trobat.
Aquesta via ja deu ser la clàssica de l’Alt Urgell en el seu grau i trobareu moltes piades per Internet.
Nosaltres la vam repetir diumenge i no hi ha massa a afegir-hi:

La via està ja ben marcada de magnesi, eliminant el morbo de l’aventura però també s’ha sanejat i ara facilita molt l'escalada.

La vam fer només amb exprès fins al penúltim llarg, on vam posar un camalot groc desprès de la segona xapa i un semàfor d’aliens que també utilitzem per l’últim llarg.

Anem perfecte amb corda simple i amb algunes cintes llarguetes

6h cotxe-cotxe.

Bastant homogenia i atlètica. Ambient de parapent.

Els graus correctes, sense regalar.
El 7c? es un curt bloc de 4  moviments que hem va tombar dos cops i al final vaig fer en A0. Suposo que algú ja l’ha tret en lliure perquè estava ben clecat.
El 7b també es un bloc dur de 3  moviments, amb dos versions, en una hem vaig caure i en l’altre hem vaig aguntar, sortint del repòs, però és la menys evident a vista.
La resta, cap problema.


Res mes, felicitats al autors!



dimarts, d’octubre 29, 2013

Absurdistan (6c+) + Samsara (6b+). El Peladet

Diumenge vam tornar al Peladet a buscar l'ombra i fer un altre bon via del Ganxets i cia: l’Absurdistan
Primera part de placa tombada però intyeressant i amb equipament minimalista.
El regalet es destapa als dos últims llargs, quan la paret es redreça  i surten dues tirades molt ben obertes, amb el punt just d’equipament.
La última tirada estava de 7a/b, però la última versió de 6c+ li queda perfecte.
Els tascons no els vam utilitzar
Els ràpels recomanats són perfectes.
La topo:



Els sol apreta, però ans animem a fer segona via, la Samsara.
Els tres primers llargs són macos, molt de canto i un excés d’equipament, només calen exprès. LL1 i LL2 empalmables.
Desprès venen dos llargs mediocres, però el bon gust retorna amb l’últim llarg de dièdre, 6b+ atlètic i amb equipament més racional.
Interessant com a segona via. Només ens calen el camalot 1, 2 i 3 per als dos últims llargs.
Trabareu la topo a la web del Luichy


Tenim una corda blava enganxada al primer ràpel, si algú passa per allà i ens la despenja, li agrairia


Salut

diumenge, d’octubre 20, 2013

Puntals d'Ager. Via Prou de romanços, 7b

Avui hem fet aquest viot de l'Emili. 
Ja m’havien avisat que la via era bona i jo hi afegeixo que és molt bona:
Te el mèrit de trobar un pany mantingut en un sector on abunden les plaques tombades i les feixes.
Està molt ben oberta, buscant sempre el lliure i el traçat més interessant.
A totes les tirades cal escalar, inclosos els 6b’s
Arreglada per gaudir, però sense abusar de les expansions. 
Molt variada: fisures, diedres, plaques i desploms...


Hem surt tot en lliure, però sense rotpunkt, ja que volo al petar-me un peu al xapar l’últim parabolt del LL5
El LL1 i LL6 no surten a vista i he de tornar a baix per encadenar.


Els graus perfectes, excepte el  7b+ del LL5 , nosaltres li posem 7a+... això si, brutal!




La topo de l’autor i el material recomanat també està perfecte, l’adjunto.

Descens: del final de via, pujar cap al cim, direcció oest, fins trobar la primera caseta amb antena. D’allà, baixar recte fins anar a parar a un embut amb cadenes (es veuen des del cim). Un cop s’acaben, baixar cap al est per feixes, fins trobar una canal amb un últim tram amb cadenes. D’aquí recte pel bosc fins la pista.

dilluns, d’octubre 14, 2013

Tozal del Vero. Via Vértigo 7b+/c

D’ençà de la primera visita al Tozal del Vero quan  vam fer Truestolón, les coses han canviat molt per aquesta tàpia. 
 Les noves obertures han implantat el lliure: algunes, extrem, d’altres, en la categoria “plaisir”, com en el cas de la Vértigo, un bombonet que dissabte passat se'ns va desfer tot solet a la boca.

Tot i haver-hi trams sobreequipats,  també obliga a alguna apretadeta ocasional.
El resultat final és de nota i cal felicitar a l’autor per la visió i la feinada d’obrir aquest viot en solitari.
Fins el LL6 la via és de verticalitat absoluta. Desprès venen unes plaques tombades on sembla que baixa el interès, però els dos últims llargs son un final de festa inigualable.
Vam passar amb un alien groc, un de vermell i un camalot 0.75 i una baga sabinera.
Perfecte amb corda simple de 80 m
El sistema de ràpels de la dreta és de luxe.
Sobre el grau: a tots els setens se li pot baixar un plus. 
Jo vaig punxar en dos passos: al 7c i al primer 7b, a ambdós la xapa queda desubicada. Encara estic en fase de recuperació i vaig fluix, o sigui que si es va amb ganes d'apretar, el rotpunkt és molt factible.
Tambè portàvem 3 cordades davant que vam avançar a l'aproximació...no era qüestió d'anar fent "pegues". Vam anar per feina i en menys de 6h tornàvem al terra.
+ info al blog del Pastes

dimecres, de setembre 25, 2013

Dias de Fúria. Roca Gris-Pollegons de la Vinya Nova


Bona via: encara que d’escassa longitud, val molt la pena.
Agafa ombra a les 16h, o sigui que és ideal per una escapada de tarda a última hora.

Està súper-equipada amb parabolts.

El inici és a la vertical del segon llarg, però hi ha molt cacau de vies. Com a referència, aquest segon llarg va uns 5m a la dreta de la fissura de la Logos.
Tingueu en compte que hi ha un projecte inacabat mes a la dreta (primer llarg + 1 parabolt al LL2) que no surt a cap guia i pot despistar.

El segon llarg és preciós , 7a+ bastant suau, però on cal anar a poc a poc i amb bona lletra.

Finalment, l’últim llarg sorprèn pel desplom poc habitual. Ull!,  no tibar-li massa a la llastra de sortida, si cau, lapidarà al company de la reunió.

Rapelable amb corda simple de 70m, però al primer ràpel haurem de posar cintes ben llargues per salvar el flanqueig i evitar el fregament. Al últim ràpel no arribem fins el terra i cal destrepar 5m pels arbres.



Topo extreta de lanochedelloro.com

dimarts, de setembre 03, 2013

Pájaros de barro + Chaperos, El Peladet.

  
Diumenge passat vam fer la Pájaros de Barro al Peladet.
Molt recomanable: bona línia oberta amb ofici pels “Alberts”
Arreglada per gaudir, però sense regalar les xapes.
Roca excel.lent (excepte a la segona part del LL3)
Rápels ben montats.
Graus ok
Ull al mig del LL3 a ficar-se sota el sostret, tot i que sembla el més lògic, la via va per l’esperó de la dreta.

Material: joc d’aliens del blau al carbassa, repetir semàfor, camalot 0.75 i 1, tascons mitjans.
Topo:


Completem la jornada fent els excel.lents dos primers llargs de la Chaperos (coneguda també com a “gatillazo”) de l’Emili i l’Albert . La resta de la via perd bastant interès i la calor ja apreta fort o sigui que amb un ràpel de 40m baixem al terra.
LL1, 7a , equipat d’esportiva,  placa desplomada amb canto i fins i tot xorreres
LL2, 6c equipat, portar un alien blau per al tram final, i així, res d'expo.

Per a la resta de la via caldrà completar l’equipament. Topo:

dissabte, d’agost 31, 2013

La Vespa, Oest. Recurdos del mundiello i No gaire home.


Diumenge passat vaig tornar a trepitjar Agulles després d'uns quants anys.
La cara oest de la Vespa te ombra a la tarda i atresora 3 vies imprescindibles que, encara que curtes (70m) no m’importa repetir:
"Juanito Piquete", "Recurdos del mundiello" i la "No gaire home".

Al final només hi ha temps per fer les dues últimes.
Comencem per la “Recurdos del mundiello”, 6c: via genial on cal escalar del primer al últim metre. La roca una mica dubtosa i l’escalada sempre obligada, vaig lent i amb tots els sentits activats. Grau Agulles (el Juanillo ja graduaba a la europea als anys 80).
Spits decents i reunions rapelables amb cadena. Ens va semblar molt poc repetida últimament.

La “No gaire home” ens sonava que no era massa bona i ens sorprèn gratament.
El LL1+LL2 surt una tirada genial de 40m, 6c,  amb placa fina i desplom riglero a la segona part. Més equipada amb spits “tak” que la seva veïna.i amb roca més bona.
A la R m'he d’entretenir a arrencar una heura que tapava mitja via.
El LL3 però espatlla la via: un tramet de 4m de 7a molt a bloc, rebuscat, amb cantos amagats i un mal xapatge. Valdria la pena reequipar-ho tot plegat 2 m a la dreta, molt més lògic i amb bons còdols.

Aquesta via va al cim, on hem arreglat al ràpel  amb un mailló a l’espit i una baga a l’arrel per rapelar amb mínimes garanties fins la primera cadena de la "Recurdos del mundiello”.

Wash Machine, St. Honorat Nord (Alt Urgell)

Torno a escalar!
Un dels metges s’apiada de mi i accepta  provar-ho de nou, tot i el perill de recaiguda. Veurem l’evolució en un mes i decidirem si operar o be seguim igual.

En fi, no se si cremo els últims cartutxos o els carrego de nou…així que “carpe diem” i a la piada:

Wash Machine, St. Honorat Nord (Alt Urgell)

Novetat d’última hora que vam fer la setmana passada amb el Pastes.

Com que m’he tornat una maruja d’estar per casa, el nom de la via ja hem convenç i el resultat també: segurament és la millor via per tibar en aquest bonic el massís.

L’han rentat amb “perlan” i ara te la pedra mes blanca que les veïnes, però  tot i això, la roca es dolenta, no ens enganyem, però com que està ben equipada, això no es un problema, si no un plus afegit.

Els graus s’han de confirmar, però el primer 6c+ s’acosta més a 7b/+ que ni oloro i el segon 6c+ deu ser cap a 7a/+, on també caic,... falten bistecs als braços!...la resta ok

Aproximació i retorn interessant pel coll de Mu, pràcticament en plà i circumvalant el massís en un bonic passeig. (a la guia del Miquel hi ha un plànol perfecte)

Info de tot plegat a http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2013/08/wash-machine-sant-honorat-nord.html

En definitiva, una via molt ben oberta en solitari i que marca una nova estapa en aquest oblidat massís.
Felicitats al Ferran!





 Balmes, vires i bones vistes, al fons la Paret de l'Obaga de la Font


Verticalitat mantinguda. Els Pastes encarant el crux-crunchy


Última versió de la topo amb els graus corregits per l'autor:


dijous, de febrer 07, 2013

Síndrome de Paget-Schroette i escalada


Detallo el procés de la lesió, per si algú busca informació al respecte:

Primer vaig notar una baixada de rendiment escalant, bàsicament el braç no es descarregava durant els reposos, però no li vaig donar importància i ho vaig atribuir al cansament.

Al final, d’un dia per l’altre, els braç ja estava permanentment carregat, es va inflar bastant i va aparèixer una coloració rosada que hem va fer decidir anar d’urgències on van ingressar 4 dies.

La diagnosi, desprès d’un TAC (suposo per descartar un tumor) i una ecografia va ser d’una trombosi subclavio-auxiliar, es a dir, a  l’aixella.

Bàsicament el que passa es que una deformació del muscle entre la primera costella i la clavícula, va pressionant la vena, impedint el retorn del reg sanguini i causant, al final, un coàgul o  trombo
Es un problema que s’ha de tractar immediatament, ja que si el coàgul es desplaça al pulmó podem tenir un tromboembolisme pulmonar i palmar-la.

Hem van receptar un injectable diari d’anticoagulant durant tres mesos i posar-me una vena compressora feta a mida, per evitar que la circulació es desvii pels capil.lars superficials i així forçar-la a recanalitzar-se per la vena afectada.

Al cap de 2 mesos hem van fer un altre ecografia i van veure que flux sanguini s’havia recuperat bastant, però encara s’observava una obstrucció del 50% aproximadament.

Fins aquí tot va anar be amb la sanitat pública, però hem tocava fer una ressonància magnètica per detectar quin muscle provocava la pressió a la vena i potser tallar-lo quirúrgicament, però la llista d’espera era de ...7 mesos!

Vaig rascar-me la butxaca (500 eur) i me la vaig fer d’un dia per l’altre a Manresa (Institut Medic Imatge). Probablement a la Teknon de Barcelona la poden fer igual de ràpid.
El problema es que me la van fer estàtica, amb el braç baixat i no van veure res anormal.

El metge va allargar el tractament 3 mesos més amb la dosi d’anticoagulant diari.
En total ja són 6 mesos, que pel que m’han comentat altres metges, és el període normal de tractament.

Ara ja pagant una mútua privada, al 4t mes hem van tornar a fer una ecografia i el trombo havia desaparegut, però el braç se’m continuava carregant fent vida normal, per exemple aguantant el mòbil. Hem van advertir que m’oblidés de tornar a escalar mai mes i que hauria de portar la vena compressora de per vida.

Desprès de demanar més opinions, em vaig fer un altre ressonància magnètica, aquest cop amb contrast (t’injecten una sol.lució amb un metall anomenat “gadolinio” per augmentar el senyal magnètic) i posant també el braç estirat amunt, per veure l’efecte del moviment.

Tampoc van apreciar cap anomalia destacable.

Finalment, al no trobar la causa i no poder operar el múscul o la costella, optem per esgotar els tractament d’anticoagulant fins al complir els sis mesos i tornar a provar d’escalar molt suau. Al vuitè mes valorarem els efectes de fer treballar el braç i fer vida sense l’anticoagulant.

Aniré actualitzant el post a mida que tingui resultats



Salut (mai millor dit)