dissabte, d’agost 31, 2013

La Vespa, Oest. Recurdos del mundiello i No gaire home.


Diumenge passat vaig tornar a trepitjar Agulles després d'uns quants anys.
La cara oest de la Vespa te ombra a la tarda i atresora 3 vies imprescindibles que, encara que curtes (70m) no m’importa repetir:
"Juanito Piquete", "Recurdos del mundiello" i la "No gaire home".

Al final només hi ha temps per fer les dues últimes.
Comencem per la “Recurdos del mundiello”, 6c: via genial on cal escalar del primer al últim metre. La roca una mica dubtosa i l’escalada sempre obligada, vaig lent i amb tots els sentits activats. Grau Agulles (el Juanillo ja graduaba a la europea als anys 80).
Spits decents i reunions rapelables amb cadena. Ens va semblar molt poc repetida últimament.

La “No gaire home” ens sonava que no era massa bona i ens sorprèn gratament.
El LL1+LL2 surt una tirada genial de 40m, 6c,  amb placa fina i desplom riglero a la segona part. Més equipada amb spits “tak” que la seva veïna.i amb roca més bona.
A la R m'he d’entretenir a arrencar una heura que tapava mitja via.
El LL3 però espatlla la via: un tramet de 4m de 7a molt a bloc, rebuscat, amb cantos amagats i un mal xapatge. Valdria la pena reequipar-ho tot plegat 2 m a la dreta, molt més lògic i amb bons còdols.

Aquesta via va al cim, on hem arreglat al ràpel  amb un mailló a l’espit i una baga a l’arrel per rapelar amb mínimes garanties fins la primera cadena de la "Recurdos del mundiello”.

Wash Machine, St. Honorat Nord (Alt Urgell)

Torno a escalar!
Un dels metges s’apiada de mi i accepta  provar-ho de nou, tot i el perill de recaiguda. Veurem l’evolució en un mes i decidirem si operar o be seguim igual.

En fi, no se si cremo els últims cartutxos o els carrego de nou…així que “carpe diem” i a la piada:

Wash Machine, St. Honorat Nord (Alt Urgell)

Novetat d’última hora que vam fer la setmana passada amb el Pastes.

Com que m’he tornat una maruja d’estar per casa, el nom de la via ja hem convenç i el resultat també: segurament és la millor via per tibar en aquest bonic el massís.

L’han rentat amb “perlan” i ara te la pedra mes blanca que les veïnes, però  tot i això, la roca es dolenta, no ens enganyem, però com que està ben equipada, això no es un problema, si no un plus afegit.

Els graus s’han de confirmar, però el primer 6c+ s’acosta més a 7b/+ que ni oloro i el segon 6c+ deu ser cap a 7a/+, on també caic,... falten bistecs als braços!...la resta ok

Aproximació i retorn interessant pel coll de Mu, pràcticament en plà i circumvalant el massís en un bonic passeig. (a la guia del Miquel hi ha un plànol perfecte)

Info de tot plegat a http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com.es/2013/08/wash-machine-sant-honorat-nord.html

En definitiva, una via molt ben oberta en solitari i que marca una nova estapa en aquest oblidat massís.
Felicitats al Ferran!





 Balmes, vires i bones vistes, al fons la Paret de l'Obaga de la Font


Verticalitat mantinguda. Els Pastes encarant el crux-crunchy


Última versió de la topo amb els graus corregits per l'autor: