dimarts, de maig 29, 2007

CARREU

Vam pujar l’altre dia amb el Jesus a aquest preciós racó pre-pirinenc a fer les dues vies que va obrir el Blanco i el Ganxets i que ja van penjar a la web de Caranorte.


Topo del Miguelón i de l’Albert. Hi ha un altre versió pujant els graus un punt mes.


De la primera, la NI CONTIGO NI SINTIGUI teniu una molt bona descripció al bloc del Xavi (Alt Urgell)
A nosaltres no ens va agradar, la vam trobar massa rebuscada, com ho diria... amb regust “prefabricat”.
Ull, si ha plogut els dies anteriors, la travessa del primer llarg queda totalment mullada per una xorrera, però es pot fer en A0.

Tot i estar pràcticament equipada i ressenyada amb un grau mig-baix, aquesta via no es fàcil, sobretot a la placa xarter del L3, el millor de la via, on les adherències hi són obligades (6b) amb bons pinyos.
Recomenable si es vol completar la jornada apretant o com deia el company, posar-se de vi de garrafa...però atenció que la via següent ja és un bon reserva:

L’AROMES DE CHIRLA es un altre història. Es un línia excel·lent de tres llargs mantinguts en el 6c, lògica i semiequipada per gaudir de l’autoprotecció.
No cal un friend del 4, però un 3.5 si que el vam utilitzar. També pot anar be repetir peces intermitges, però es passa be amb un joc complert, economitzant material, sobretot al L2, que no perdona en tots els seus 55m.
Al tram final del L3 hi ha un Ae de 3 passos que surt en 7a. Nosaltres congelats pel fred que feia i que ja anàvem tard, no el vam lliutar gens...llàstima.
Per baixar ràpid i encadenar les dues vies, millor fer-ho caminant per la canal amb un ràpel final de 40m.

Fa uns set anys també vam fer la pionera del Sector, la RATIKON, del A. Ballart i Cia. mes tranquil·la (MD+) però que també ens va agradar. El pèndol central i el tram final d’A1 els vam apurar en lliure i tot plegat no superava el grau màxim de la via (6b). Material: 4 pitons variats, micros i friends fins el nº 3

dimecres, de maig 16, 2007

actualitat de la Tossa (05.07)

Període de tranquilitat pel que fa obertures, el mes maco i lògic del sector principal ja està obert. Alguna línia queda, però ja està reservada per col.legues que volen equipar-les.

Pel que fa a mi, el futur està en la cara nord, el pany de paret mes gran, fins a 20m. però hi caldrà sanejar molt i crec que només seran aptes les fissures.




Foto: La North Face...terreny verge. El sectors equipats són a la franja de dos pisos de la dreta que es difuminen dins el bosc.

De moment l’actualitat està en solucionar els projectes pendents i començar el reequipament.


Li he donat uns pegues en solitari a la “enlluernat i confós”; la secció dura encara està pendent de sol.lucionar. A veure si ve la inspiració...crec que anirà al voltant del 7c.


Pel que fa l’altre via que queda amb interrogant, la de la presa artificial, doncs he mirat de fer l’entrada directa, sense tocar aquesta presa, però m’ha semblat estratosfèrica. Tant en una versió com en l’altre, falta posar-hi la 1º expansió, feina que haurien de fer els seus autors, a mi no em motiva.


Encadenada una de les que em faltava provar, la via que van obrir l’Abel i el Jordi a la cara Nord (pis superior), fins ara massa humida. Sense tocar la fissura, ells li donaven 6c...doncs m’hi he hagut de penjar una estona per poder escollir quines eren les mini-regletes bones!.
Definitivament es molt mes difícil. Suposo que com que es dediquen al bloc l’han graduat amb aquesta escala i a la baixa, perquè jo li donaria 7b anant a vista. Al final, a la ressenya la deixo com a 7a/b i que cada un en tregui les seves conclusions. També es pot fer totalment per la fissura-diedre de la dreta i surt un V+.

Foto: la via en qüestió es la nº 33 de la llista.




Encadenada l’entrada directa de la nº 18. Es veia una mica tocada, o sigui que no crec que l’hagi descoberta jo. Sis passos de bloc en desplom molt txulos que es mereixen que hi posi una xapa per deixar-ho equipat. Espero fer-ho en breu. Aquest tram es un 7a/b de via.


Nota: Comença el període d’excursions escolars al turó, això vol dir llaunes i papers que tiraran des del prat de dalt la "simpàtica i educada" quitxalla.

Si veniu a escalar, recolliu-ne alguna i ajudeu a mantenir-ho net.