dimecres, d’octubre 21, 2015

Directa a la Visera, 7b i Mi padre tiene sed al Pisón, 6c

“Directa” i “Visera” són dos paraules que, juntes, només poden donar com a resultat llargs al.lucinants...a comentar:
Entrada per LL1 i mig LL2 de la Mosquitos bastant sobats. Com que només anem amb exprès i hi ha força distància entre les xapes, cal controlar per evitar cap patinada.
Al LL3 el crux de 7a/+ és obligat, no crec que es pugui trampejar.
Resta de llargs amb alguna excursió puntual, però habitual en aquestes parets.
El últim te el tram final comú amb la Zulú (7a/b) i se’ns menjarà 16 o 17 exprès...posar-les llargues al inici per evitar fregament.
Surt a vista en unes 3h30’





Complementem la jornada fent una segona via al Pisón:  la “Mi padre tiene sed” seguint al cim per la “Tangerine”.
També és una via equipada molt recomanable. Els graus de la ressenya són més amables però és cotació collada i el desplom no perdona des del primer metre. Hi ha força aire als llargs de 5+ i 6a i el 6c és d’apretar fort.
L’últim llarg es pot flanquejar a la dreta fins girar l’esperò , però ens va semblar més recomanable seguir recte a mig flanqueig per un mur vermell molt bo amb xapes noves, serà 6b proporcional al grau de la via. 
Al següent llarg ja empalmem amb la Tangerine fent paxeta-vira-panxeta-vira. Després seguim amb tres llargs més tombats de 6b, 6b i 6a.
També a vista en 3h.30h




















dilluns, de setembre 28, 2015

Combinación Mágica. Tozal del Vero. 310m, 7a+


Per mi, aquesta via està per sota del nivell de qualitat de la “Pastelito rebelde” o la “Vértigo”, ja que és més discontínua. També avisar que el LL2 i LL3 tenen trams obligats de 6c exposats, que potser es podrien haver sol.lucionat millor, però entenc que ja era una via antiga i l’autor no va voler modificar res. En general, doncs, es una via on has d’autoprotegir-te.
Dit això, reconèixer que te llargs molt bons i que el paratge és tan guapo que val la pena anar-hi.
Tingueu en compte que a partir de la feixa, la via queda exposada al sol, però aquestes tres tirades últimes son molt ràpides.
Es pot rapelar amb corda simple de 80m.
Joc d’aliens des del negre i friends fins el nº 2. (el nº 3 no s’utilitza). Vam trobar a faltar els tascons.
El 6c+ i el 7a+ estan apretadets. A aquest últim punxo i no surt al rotpunkt.






LL2



LL3



dimecres, de setembre 02, 2015

Anthropos, Tozal del Mallo, 340m, 7a


Tot i que potser no entra a la categoría de "viot", és una imprescindible que cal fer un dia o altre.
El millor es guardar-se-la per l’endemà d’una altre via, si anem petats o  per dies on la calor apreta, ja que aguanta l'ombra fins al migdia... (nosaltres complíem les dues condicions.) 
Els llargs són estètics i no s'ha de despreciar els graus "ordesians", excepte la tirada de 7a, de cotació moderna i 5 estrelles... ella sola compensa la jornada.
Material: joc aliens complert i camalots 0.75, 1, 2 i 3.
Opcional tascons mitjans i repetir camalot 2
Surt a vista.
Unes 7-8h, prat-prat

He fet una mica de topo millorant la del Desnivel:










dilluns, d’agost 31, 2015

Alpinismo domesticado, 350m, 7b+. Ordesa


Viot que recorre amb molt bon criteri una línia al.lucionant al Libro Abierto
La roca és variable, passant de blocs inestables a excel.lent en pocs metres.
Aprox.: La típica, però no pujar a peu de paret fins trobar una petita torrentera a la vertical de la via.
A partir del LL2 la via es transforma en un festival de desplom amb cantell i equipament abundant per gaudir d’allò més.
Als últims tres llargs canvia la  tònica i estan força desequipats però la topo està perfecte per guiar-nos. Aquí caldrà fer algun “interessant” cop de gas sense protegir.
Llarg de sortida indefinit: caminar per la terrassa herbosa mínim 100m fins a localitzar  algun tram dèbil (5º) per on sortir.
Surt tota en lliure excepte 2 passos al 7b+ on prefereixo reservar forces...però si hagués lluitat tenia bon cantell per encadenar.
Material: Joc d’aliens complert, camalots 0.75, 1, 2 i 3. Repetir 1 i 2. Tascons mitjans.
Solana tot el dia.

Horari llarg... nosaltres vam estar tot el dia.






el primer 6c+



divendres, de juliol 17, 2015

Hold up mental, 200m, 7b Paret del Imbut. Verdon.

Molt bona via, de les poques amb cara oest i amb ombra de matí.
Esperit  100% verdonià : plaques tècniques amb roca sputnik per flipar i accès amb ràpels fins a mitja paret, on arranca la via…o sigui que si no puges…allà et quedes!
Realment la via no deu ser gaire obligada, però millor anar sobradet amb el 7a i així no pasar nervis i gaudir-la com es mereix.
Per si de cas, vam baixar unes exprés de més i vam montar el 7b i 3 passos del del primer 7a….tampoc va resultar ser massa ajuda , però psicològicament ens va tranquilitzar.
Graus correctes, surt tota en lliure excepte el llarg de 7b, on faig un A0 i un o dos reposos

Accès: Agafar la carretera de Les Crestes per l’entrada oest  des del pàrquing de La Palud. Al cap d’uns 5 km aparcar al mirador du Maugué. A la barana veiem inscripcions en vermell “Imbut” i sortint de la barana , sobre la roca, unes fletxes pintades que indiquen rapels “Age” i “Hold”…anem a aquests últims , caranejant sud fins trovar fites cap a la dreta que ens porten cap a l’oest,  a la part esquerra (baixant) de la paret i al ràpel (8'). A la foto de la topo indico els ràpels que s’han de fer. El primer és bastant boscós i les xapes, nomès pareixen a l'arribar a la següent instalació. Són xapes inox amb cargol de cap hexagonal.


Topo de la guia "customitzada"

L'escalada és una festa...


...que acaba be!




dimecres, de juliol 15, 2015

Alix, punk de Vergons, 300m, 7b+. Le Duc. Verdón


Sabíem que aquesta via era 5 estrelles, però va sorprendre’m la seva perfecció...la paraula que diuen per allà i la defineix millor és "superbe". 
Roca excel.lent, equipament amb parabolts situats "al punt" (només portar exprès), plaques tècniques precioses, però sobretot... molt desplom i cantell, poc habitual al Verdon.
Ombra fins als migdia i ventet fresquet. Porteu la tovallola i les birres a peu de via per gaudir d’un bany de luxe a la tornada.
Grau correcte. Surt tota excepte 2 passos del LL8.
Ull que a la guia del Petit li falta un llarg, ja que el LL4 i LL5 són molt semblants i ell se’n deixa un.

Aprox: Passat la Palude, direcció Castellanne, trencar al pàrquing Coulouir Samson, baixar les escales i abans d’entrar al túnel, baixar al riu i creuar-lo per una tirolina. Seguir el sender amunt, remuntar unes cordes fixes i en 15’ ja som a la via.

Descens: Del cim, anar cap a la dreta (sud) per descendre a un  bosc penjat amb fites que ens porten a un primer ràpel, d’aquí a una terrassa on hi ha segon ràpel en un arbre que ja enllaça cap a la línia de ràpels de la via “Serie Limitée”


Topo de camptocamp





dimarts, de juliol 14, 2015

Et Dieu crea la flemme. 500m 7a+. Gillardes. Grand Rocher.


Extraordinari viot, però ben dur, psicológicament i físicament. Molt llarg (18 tirades!) i mantingut, que sumat a la calor, ens va deixar ben saciats.
Nord-oest, ombra fins els últims llargs on a la tarda ja dona el sol.
Roca molt bona, tot i que amb aspecte de fracturada.
Pràcticament equipada amb parabolts, però amb bastant d’aire. El LL3 i LL4 especialment tenen excursions de 6c obligat bastant compromeses. Al LL3 els camalots 1 i 2 ajuden a reduir l’exposició. De fet, a posteriori vam veure que la guia ja avisa de portar friends.
Pel que fa al grau, està collat a la primera meitat de via i els setens ens tomben.
A partir de la R9, la via està equipada per dalt i les xapes estan a distàncies mes normals.
Horari 10.30h, cordada de 3
La R16 no la vam trobar, però es pot seguir fins a esgotar la corda i montar R d’un parabolt i camalot 1. Amb un altre tirada de 50m ja arribem al cim.

Aprox: De Corps, agafar el trencall de St. Disdier i desprès de 17km passem sota el congost de les Gillardes, primer la Rocher Grand i desprès la Petite. Trenquem a l’esquerra per la carretereta que baixa al Monestir d’Ambel. Aparquem al cap de 1 km a l’àrea de pícnic de les Sources. Seguim a peu carretera avall uns metres i entrem al sender senyalitzat cap al Col de l’Aup, que porta a una pista forestal que seguim fins dalt de tot on neix un sender poc definit amb alguna fita que porta directe a la part central de la paret (40’) on hi ha l’inici de la via, sota una gran barrera de sostres , amb una fita al inici d’una vira que remontem a esquerres (III) fins una terrassa aplanada amb pedres sota una cova on fem R0. Els parabolts del LL1 costen de veure ja que són mimetitzats, però la via va per un bloc-esperó i segueix per un sostre fissurat en Ae.

Descens: del cim, baixar cap a la dreta (oest/sud-oest) per camí indefinit, seguint la carena fins el cim de la Petite Rocher i allà , ja per sender ben marcat, fins el poblet de Jouves i retornar per la carretera (1h)


situació aproximada de la via


aquí tot tira enrera...



dilluns, de juliol 13, 2015

Les Premiers pas d’Elsa. 400m 7a+. Gillardes. Petite Rocher.


Viot  impressionant, llarg i físic que recorre un mur mantingut de roca excel.lent i ben desplomat.
Cara nord-oest que ens va amagar del sol la major part de la via.
Equipada amb parabolts.
Els primers llargs de 6b’s tenen excursions considerables i en un pas vam posar un alien verd. Els llargs de seté estan perfectament equipats i el grau es correcte. Hem sembla recordar que només vaig fallar un pas i la resta va sortit tota. A la guia del Mussato hi ha uns A0’s que surten en lliure.
La R11 no la vam trobar …però millor: seguir ½ llarg més fins una terrassa inclinada i muntar R aprofitant 2 parabolts propers, just sota un mur de patates. En la següent tirada, empalmar el ½ llarg 12 que queda i  tot el LL13, fins R en la reprisa sota el cim (60m). D’aquí, caminar cap a l’esquerra i fer un muret de IV per assolir el cim.
Horari : 8-9h cordada de 3

Aprox: De Corps, agafar el trencall de St. Disdier i desprès de 17km passem sota el congost de les Gillardes, la Rocher Gran i desprès la Petite. Aparquem abans d’un pont de pedra, just davant la carretereta que baixa a les Sources i al Monestir d’Ambel. Travessar el pont a peu i saltar la barana de l’esquerra, baixar per una corda fixe fins un sender que planeja pel bosc i que desprès puja per tartera fins peu de via (incripció “Elsa”) (15’)


Descens: del cim, baixar cap a la dreta (sud-oest) per camí ben marcat fins el poblet de Jouves i seguir per la carretera (45’)

topos a camptocamp:
 Gran Rocher a l'esquerra i Petite a la dreta


El Pastes i el Sam gaudint:




dilluns, de juny 29, 2015

Aumella Amarganta, 210m, 7a+. Peladet

Bona via restaurada per l’autor amb parabolts per recuperar-la de l’oblit i regalar-nos una nova opció per escalar en lliure a l'ombra matinal.
Els llargs de sisé caldrà protegir-los adequadament i els dos de seté queden equipats.
LL1 amb roca delicada i excursió,  LL4 molt trencat i a la resta de via, roca excel.lent.
Surt tota en lliure però sense rotpunkt, ja que caic dos cops al trencar-se el cantell i continuo del repòs anterior.
Material: semàfor d’aliens + carbassa i camalot 2 opcional. No cal repetir res ni tascons.
Reunions montades per rapelar (saltar-se la R5), però el segon ràpel ens va semblar massa desplomat i obliquo i vam preferir baixar per la carena a buscar els còmodes ràpels de la Destellos (3x50, fites i cable al inici).
Topo de l’autor arreglada pel Pastes i adjutant les meves correccions…
Hi ha una panoràmica del A. Ballart que està equivocada…la via va més amunt, al següent esperó.


Foto: LL4

dijous, de juny 11, 2015

Boloterapia, Pisón, 7a+ i Al-Andalus, Fire, 6c+ (600m)

Diumenge vam combinar dues vies recents de Riglos per fer una colla de metres a l’ombra:

Boloterapia, a la nord del Pisón. 300m, 7a+
Via ben equipada per dalt amb parabolts de M12. Comença igual que la Misión Cumplida i a mig llarg es desvia a l’esquerra. Entremig de les dues hi ha algun parabolt d’un altre projecte. Roca bona i verticalitat, pero el grau el donen passos a bloc difícils a vista i algun ens tomba, ja que curiosament no estan gens marcats, al contrari de la resta de via. Vigilar la R6, es fàcil saltar-se-la  i seguir per la Misión Cumplida....cal flanquejar a la dreta per trobar-la.  Via rapelable, però nosaltres vam preferir fer-ho per la via del costat, a l’esquerra de la canal, més directa i en rampa.

topo de l'autor

Al-Andalus, cara est Fire, 300m, 6c+.
Hem va sorprendre per la seva qualitat. Situada uns 6 m a l’esquerra de la “Directa as Cimas” i equipada amb parabolts M12 mimetitzats de color marró. La primera xapa queda alta i costa de veure, però la resta de la via està ben equipada. Roca bona, excepte els dos últims llargs on cal agafar-se de varies llastres amb la reunió a la vertical (estaria be desplaçar-la una mica per protegir-la). Graus més benèvols i surt a vista.
Del cim, seguir recte , direcció oest fins trobar un cable amb un primer ràpel que ens deixa a un collet. Seguir destrepant per la canal cap al nord, fins un altre rapel. Seguir destrepant fins un últim ràpel que ens deixa a un llom on arranca el camí que voreja el Fire pel nord i ens torna a peu de via
topo de l'autor




Tot amb corda simple de 80m i 15 exprès. Horari total amb ràpels inclosos, 11h.


...fent teràpia de Bolos





dilluns, de maig 25, 2015

Pastelito rebelde , 7b+, 230 m, Tozal del Vero

Ahir vam fet aquest viot, qualitat 5 estrelles, tal i com ens te acostumats el seu autor
Força equipada, només cal reforçar algun pas puntual amb friend.
Vam utilitzar aliens blau, verd, groc, vermell, carbassa, lila i camalots 1 i 2,
Roca excel.lent excepte algún tramet, com un flanqueig de roca dolenta de la 5ª tirada a controlar.
Ara està ben marcadeta i els graus ens semblen correctes, excepte l’últim 6c+, que per nosaltres és 7a, difícil a vista i potser obligat si no es porta una cinta rígida.
 No ens apuntem el rotpunkt, però i entre els dos si que la traiem tota en lliure menys dues caigudes al 7b+, que afinant un mica, surten.


Fotos: Marc Toralles




La topo dels autors:




dilluns, de maig 11, 2015

Pleniluni.7a.110m. La Mòmia

Bona via  d'escalada santbenetera a l'ombra matinal.
No es deu repetir massa últimament... gens marcada i va petar alguna crosteta .
Equipada. Portar unes 15 cintes.
Conteu amb grau ben colladet, l’aire habitual entre expansions típic de la zona i  algun xapatge tens.
4 tirades: 7a, 6b, 7a, 6b
La primera tirada és molt llarga i la mes difícil (no ens va sortir). Inici comú per les primers xapes de la Brown Sugar (ara amb parabolts inox) i poc desprès segueix per l’esquerra amb parabolts bicromats bastant envellits. Se d’un que la va empalmar amb el LL2, quedant una super tirada, llavors conteu amb unes 24 cintes.
L'altre 7a te un grau normal i si que surt.
La R3 no la trobem, però es pot fer sense problemes a la R de la “Valor”. També te la pots saltar i empalmar fins el cim. (R a la rampa final d’espit + parabolt )
Es pot fer amb corda de 70m. Fer tots els ràpels de la cara oest o en un de sol i destrepar un parell de metres de 5º fins a la reprisa penjada (!!!!) i continuar destrepant per la llastra (III)

Dues Fotos de LL1:



Aquesta en la va fer el Carles LLovet...gràcies!



LL3, sortint del 7a cap i enllaçant amb la Valor








diumenge, de maig 03, 2015

Assetjats, 7b+, 200m, Paret de Catalunya. Montrebei

Encara que entra a la categoria de vies curtes de sobre el Prat , aquesta és una joia a no perdre's , amb quatre llargs inicials per emmarcar.
Graduació i emplaçaments perfectes, com era d'esperar coneixent els obridors .
Surt en rotpunkt a vista, però el 7b+ de segon, que baixa un plus o dos.
Portar el material de la topo, mes uns tascons mitjans.


Foto: Al primer 7a


La topo dels autors:


dimecres, de gener 14, 2015

Via Ojo de Pez, 380 m, 7a+. Ponoig.


Amb el Pastes escollim repetir aquesta via  recomanada al blog del Ganxets i confirmem la qualitat de la línia i de la roca.
Dos primers llargs de 6c+ preciosos i contundents (al primer caic) i el segon te el tram d’autoprotecció mes atrevit de la via, desprès predominen les xapes aprop, amb tres llargs més molt macos: un 7a fàcil i dos 6c’s, però la R6 cal muntar-la a mitja tirada i en flanqueig a l’esquerra, nosaltres vam seguir la línia lògica d’un altre via (la Valencianos?) equipada amb “p’s” i ens vam saltar el LL7. Reenganxem sense problema la via a la 8a tirada, un 7a+ guapo que ens tomba al crux.
A partir d’aquí perdem de nou la via en arribar a la terrassa de IV. Desprès de molt buscar, vam sortir per una tirada marcada amb una fletxa i pontet de roca de cordino blau, que seguia amb 4 ponts de roca i parabolts, molt bona deu ser 6b/+. Aquesta línia continuava amb un llarg final de pont de roca i parabolts guapo, amb crux final que ens tomba (7a+/b?).
Anem amb corda simple de 80m, però amb un 70m també es podría fer, ja que el primer ràpel és de 35m+destrepadeta. Utilitzem semàfor alien i camalots 1 i 2. El camalot 3 i els tascons no calen. Tot plegat crec que unes 5 h.

Descens: del final de via pujar cap al nord 10 min seguint fites fins un barranquet on accedim a una tartera penjada que baixem per la dreta fins un arbre amb ràpel de 35m, que ens situa a la segona tartera penjada on tenim 2 opcions: si baixem recte i a la dreta, cap al esperó, accedim a la ferrata de baixada, atlètica però ràpida i la segona opció, si anem cap en flanqueig al mur de l’esquerra, als dos ràpels finals.


La topo dels autors:




El Josep al LL2



dissabte, de gener 10, 2015

Sin Permiso de Obras + Mare Nostrum (Penyal d’Ifac)



Amb el Pastes ens apuntem aquestes dues vies en el dia i així aprofitar el viatge a aquesta exòtica paret.

Comencem per la "Sin Permiso de Obras". Totalment equipada amb parabolts inox. Portar 18 exprés. Arranca just al final del passeig marítim. Alterna alguna tirada molt bona amb altres bones i alguna mediocre, com el últim llarg de 7a, molt rebuscat al costat d’una rampa. Estaria be saber el grau del segon llarg, semblava factible en lliure i li pujaria interès. El primer casi hem surt, deu anar pel 7a+/b.
4h, 15 aprox.

Topo de l'Armand:
 


Foto del blog  http://cuadernodemontana.blogspot.com.es/2007/04/2007-04-27-sin-permiso-de-obras-penon.html
 



Baixem caminant i encetem el segon plat del dia, la "Mare Nostrum". També totalment equipada amb parabolts inox , per fer amb 18 exprès, però aquesta amb molt millor gust pel que fa al traçat, recorrent espectaculars desploms. El setens hem semblen fàcils i surt a vista amb 3h.
Costa trobar l’inici, ja que hi ha moltes vies de parabolts en aquest tram. Una bona referència és que són "Fixe", el primer llarg està sobreequipat i va a l’esquerra de les xapes negres de “Los lunes al sol”. Ull a la R5, no va a la gran cova, si no que es monta en una cova petita, més a la dreta i uns 4 m per sota.

Topo de la xarxa d'en Xosé:





Topo del blog http://rocayhielo.blogspot.com.es


A les dues vies vam anar amb corda simple de 70m per anar ràpid, però limitant les opcions de ràpel si fos necessari.


Fotos:
El Pastes al 7a central de la "Sin permiso", una de les millors tirades.




Al preciós primer 7a de la "Mare Nostrum"