divendres, de febrer 29, 2008

Nova guia de Taghia

Com ja avançava el blog del Luichy, la guia d’escalada al Taghia acaba de sortir del forn i ja li he fet una bona repassada...



http://www.remi-thivel.com


D’entrada s’agraeixen les dimensions reduïdes i el poc pes, vaja que es pot pujar a la paret.
Les topos estan en croquis dibuixats a l’estil del Ravier: bons dibuixos però sense entrar en grans detalls, just el mes significatiu de cada llarg.


No millora massa les ressenyes originals que podeu trobar a l'excel.lent dossier d’onaclimb (si l’original era poc detallat, a la guia també). .
La diferencia es que en un mateix croquis surten les vies veïnes i ajuda a aclarir-te i totes les línies estan marcades sobre foto panoràmica, bàsic per localitzar els peus de via.
Li falla el mapa general, bastant reduït i pobre. Per complementar-ho, al dossier d'onaclimb hi ha uns minicroquis sectorials molt útils.
Per últim hi ha concisos comentaris que, coneixent el bon gust de l’autor, poden ajudar a decidir-te per fer o no la via.

Ah, està en francès...així practiquem pel viatge.

En conclusió: val la pena per qui hi vulgui anar.


Val 25 eur que cal pagar per transferència bancària. cravier@club-internet.fr

Per cert, nosaltres hi anem el 23 de maig, de moment som només dos. Si alguna altre cordada li interessa, podem compartir taxi fins a Zaouia, que val una pasta.

dimecres, de febrer 20, 2008

Roc dels Collars, El 7º de los Cielos


Com que ens va quedar feina pendent al Roc del Collars, Diumenge vam anar a acabar els deures.

Si fem una selecció de vies d’esportiva en paret calcàrea, aquesta es de les millors del País, per qualitat del traçat, excel.lent roca i gran ambient, al nivell de les bones del Peladet o Sud del Pedraforca.

Porteu un parell mes de les exprés ressenyades.
Es pot fer amb corda simple. Si es de 80m es pot rapelar per la via i si es mes curta, per la canal arbrada de l’esquerra (ràpels al gust).

En general la via es obligada, amb alegria entre les xapes, però en general es segura.
Per altra banda, en algun curt tram de canto ens sobraven expansions.
Algunes xapes mal ubicades, però el conjunt es correcte i no desmereix la via.
Felicitats als equipadors (o obridors?) per aquest joia.



La topo es del blog de l’Alt Urgell (gràcies Xavi) on hi trobareu comentaris d’altres repeticions,com la del Willow en rotpunkt i en el dia.

Es va deixar encadenar tota, excepte el 7c+. El L1 al flaix (ja l’havíem fet) i la resta a vista, el L5 tots dos de primer.

L1, 25m. 7b: Al.lucinant llarg de xorreres, regletes i desplom. Equipament perfecte i abundant. Ell sol ja val la visita.




L2, 40m 7c+: No desvelo res si dic que el pas clau es entre la 1ª i 2ª xapa (es evident), una apretada dura. La resta es un 7b preciós, d’anar aguantant. Nosaltres estàvem congelats, provar el pas clau em va destrossar i vaig haver de penjar-me de nou a la meitat per recuperar-me. A l’esquerra s’està equipant una variant al sortir de la R, hi ha una corda fixada però no molesta.



L3, 45m, 7a+: Un altre llarga i excel.lent placa on cal anar pensant la línia a seguir. Per sort va tornar el sol i els encadenaments. Ull al 2º xapatge amb caiguda lletja, al forat amb arbust de punxes (son com claus!) i a la 7ª xapa, amagada dins les branques d’un matoll (catxondeo?). A l’esquerra s’està equipant una variant.


L4, 30m 7a+/b: Mes compacte que els anteriors, hi apareixen les adherències i cal intuïció per endevinar el traçat. El Josep li baixa un plus, però a mi em va semblar correcte.




L5, 55m, 6c: Bonica i llarguíssima tirada d’adherències amb alegria entre les xapes. La vam escalar tots dos de primer, la opció mes còmode si es vol repelar per la via (ull!, no arriba la corda al despenjar el company, vam deixar un maillon per fer-ho en dos trams però es per corda de 80m, cal desplaçar-lo mes amunt). El Pastes li fa el rècord de velocitat (l’escala en 3-4 min., corrent!)


Pel meu gust, amb l’obertura de la “Retirada Comanche”, la paret ja està saturada, les variants del “7º cielo” o qualsevol altra via queden molt apretades, espero que no ho espatllin.Per part nostre queda una visita per intentar en lliure “l’Avi del Mas de St. Pere”, potser per l’any vinent, ja veurem...

divendres, de febrer 15, 2008

Químics versus parabolts




Difícil decisió, algunes idees per qui s’ho hagi de plantejar algun dia (parlem d'esportiva, es clar):


Durabilitat
Químics: estimada en 30 anys (50 anys per la Hilti RE-500)
Parabolts: Molt variable, depenent del material i la humitat (els de la Calavera, per exemple, porten deu anys i ja tenen mal aspecte). Els de inox duren molt mes, però la contínua micropresió dins el forat continua sent el perill de totes les expansions.

Resistencia:
Similar, per sobre dels 2000 kg-força en els dos casos si la feina es fa be. Ull a les incompatibilitats entre alguns tensors de poc relleu i algunes resines.
Idem amb els parabolts, no es pot mesclar inox i altres materials (zincats, bicromatats).

Estètica:
A mi el químic inox em sembla mes discret que el conjunt espàrrec + plaqueta.

Col.locació:
Aquí la diferència es abismal, pels químics cal:
- foradar, fer encaixos en el forat de sortida, raspallar, bufar, tornar a raspallar i bufar, insertar la resina (fàcil en cartutxos envasats, mes complicat amb el sikadur 31), girar uns quants cops el tensor per assegurar la mescla correcte i finalment netejar la superfície de resina sobrant...15 min. si es te pràctica
- El parabolt només cal enfonsar-lo en el forat i apretar la femella. Tot i la simplicitat, de n’hi do del munt de parabolts mal posats que es veuen (en particular, els Fixe M10 expansionen fatal).
4 min. en total.

Temps d’espera:
Pels químics, des de 2h a dos dies, depenent de la resina i la temperatura. Això es un problema en desploms on volem xapar de forma immediata el seguro per seguir equipant.
Normalment es fan tots els forats primer i posteriorment s’aplica la resina i tensor.
Si entre les dues operacions plou, cal esperar fins que el forat està totalment sec.
En l'altre extrem, si fa molta calor i ens distraiem uns minuts entre forat i forat, la resina pot assecar-se dins la boquilla.
El parabolt no te cap d’aquests problemes.


Eliminació:
Si l’has cagada amb un químic, ja pots buscar una radial. Serrar a mà o trencar-lo pot ser una odissea.
Enfonsar un parabolt es simple, si s’ha tingut la precaució de deixar el forat de la mateixa llargada que el espàrrec.

Incognita de la instalació.
Una resina en mal estat no es fàcil de detectar, ni pel equipador ni pel repetidor. Ull amb les Hilti, son molt delicades pel que fa a l’emmagatzematge, necessiten temperatures molt estables.
Per exemple: una via a Siuranella sud , no se que del “gusano”.
Els parabolts mal expansionats son evidents, per l'equipador i pel repetidor, tenen l’espàrrec sortit mes de 2cm de la femella.

Economia:
Preus de fabricant del 2007 (iva incl.):
0.82 eur/parabolt zincat M10x90+ 0.75 eur/plaqueta bicromatada= 1.57 eur/u. total
2 eur/tensor inox +2.5 eur/resina en cartutxo (per forat, aproximat) = 4.5 eur/u. total (per aquesta opció cal pistola específica)
casi el triple!

Conclusió:
Les tres característiques mes diferenciades son les que ens poden fer decidir, el factors mes determinants són:
L’econòmic i disponibilitat de pistola, específica (hilti) o no (sikadur).
Pel que fa a durabilitat, guanyen el químics per golejada.
També el temps disponible, però aquest no hauria de ser tant important, la feina ben feta...
Altres factors com l'estètic ja no son tant importants i depenen dels gustos.

dimecres, de febrer 13, 2008

Actualització Tossa (4.08)

13/02/08: Reequipada la nº 22 (variant directa) de la travessa (nº 23), amb dos parabolts M12, així ajudarà a no confondre-la amb les seves dues veïnes que tenen químics.




25/02/08:
SECTOR C “De les Baumes” reequipat. Falta retirar alguna xapa d’espit que es resisteix de les vies 23 i 25.
He començat amb el sector D “El revedor” on també està reequipada la “Placa gruyere” reespectant com estava, amb l’assegurança molt alta (encara que fins a xapar-lo es fàcil, 4+), però resituada: el pas difícil queda millor protegit ara.
La reunió l’he equipat just a l’aresta cimera i es comuna per la xemeneia de la dreta.
Recordeu que si ho veieu massa exposat, es molt fàcil montar top-rop des de el cim.

dilluns, de febrer 11, 2008

Acrtualitzacions de la Tossa (03.08)

Iniciat el reequipament del sector de les Balmes (sector C).

Ja estan amb químics:
la via nº 20(sostret fissurat), 7a
i la nº 21 (desplomet-canto),6c

divendres, de febrer 01, 2008

Roc del Collars. Komando Cerdanya, 7b+?

Diumenge passat ,amb el Pastes vam fer aquesta via nova . Ja la vaig piar al caranorte on s'hi han fet comentaris interessants, només ho repeteixo, afegeixo fotos i alguna altre reflexió que m’ha sorgit aquests dies.


[
www.remi-thivel.com]


Pel que fa al rotpunkt va ser un desastre, (cantos trencats, patinades i errors varis), com que anàvem a vista i amb presses, no vam repetir, però almenys la vam “pujar” en lliure excepte 3 A0 per entrar a la R4.

La via es molt bona, mantinguda de collons i rabiosament obligada (potser 7a/+ sense ganxo, encara que les assegurances no allunyen).

La roca es bona amb algun tram dubtós.



De la ressenya, no quadren vàries coses: A partir de la R1 està totalment equipada. (podeu llençar el catxarros al terra). No entenem on es posen els friends que demanen. Com a molt un alien verd a mig L3, però es perfectament prescindible.
En canvi es important portar moltes exprès (unes 18) i d’això no diuen res.

Es pot fer amb corda simple.

El grau ens va semblar de fantasia i incoerent en proporció a la mateixa via:


El L2 pot quadrar, 6c+ dur.

El L3 es igual de difícil, amb roca bona. Ells li baixen un plus...






El L4 efectivament es 7b+, però fins que arribes a 6m de la R, on s’acaba el canto i ens vam penjar. Algú l’ha encadenat?.
Per exemple, comparat amb el primer 7b de la via del costat “El séptimo cielo”, molt similar, també de placa + desplom i que ens va semblar correcte, el de la “Komando” sembla surrealista.
Una recomanació: En les ressenyes, si un llarg no s’ha encadenat (no se si es el cas), però es sospita de forma fonamentada el grau, es pot posar un interrogant, encara que només sigui un tram.
Finalment al L5, li posen 6a+, suposo que de “cachondeo”. Hi ha un pas difícil a l’estil del L2 o L3.
Descens per la canal arbrada de l’esquerra, destrepant i/o amb ràpels al gust.

En resum, la via es molt recomanable, la línia atrevida i visionària, potser massa, ja que els tres últims xapatges del L4 poden sortir molt durs en comparació a la resta.

Espero poder piar aviat la “7º cielo” (veure el blog Alt Urgell), que volíem fer al mateix dia però sen’s va fer tard i nomès vam poder amb el primer llarg.

Nota: Com Montrebei, Beseit, etc, aquesta zona també l’ha comprat la Fundació territori i paisatge (...això ja comença a fer por!) i els del Mas de St. Pere ja no poden deixar passar amb el cotxe, aparqueu abans de la casa sense molestar.