Repassant la feina feta en aquesta paret al llarg dels hiverns, m’adono que s’ha convertit en un santuari personal d'aventura i tranquilitat.
El pany central concentra un munt de vies d’alta qualitat i ha mantingut un estil d’obertura exemplar, a diferència de la Roca dels Arcs, desvirtuada i ramposa de la meitat cap dalt.
Aquí cal escalar amb tots els sentits, sempre dins l’absoluta verticalitat, a la primera meitat sobre roca dubtosa i a la segona en terreny excel.lent
L2 de la trinxera,6b+
Un resum de les repeticions de les vies mes bones que hi hem fet, d’esquerra a dreta:
- Vent de Borrufa: Dos llargs centrals interessants amb possibilitats d’alliberar-se en un grau assequible, malgrat tot, es la mes fluixeta d’aquest reportori
- Amadeus: la primera que es va atrevir a obrir per la placa des de baix. Molt bona. Es de les poques equipades. 7a
- Lolita la Mimosa: Històrica amb segell Barrufets, el que equival a línia bona i atrevida. Surt sense clavar (joc sencer de aliens amb el semafor repetit i un bon joc de tascons) i en lliure: primer i segon llarg (empalmats) 6b. Segon llarg 6c+.Tercer llarg 7a i últim llarg 6b. Sergi i Pastes, gener'08.
- Intifada: Sense dubte, la millor de la paret, per línia i estil. Portar aliens complerts fins el lila, no calen tascons ni camalots. Al últim llarg falta el pitó, però entren aliens a caldo. Surt tota en lliure, però passat l'últim parabolt caic en una patinada per una presa molsosa
-Misión improbable: No ens va agradar tant com l'anterior, potser no es tan llògica i tira mes de placa equipadeta amb trams a bloc, al últim llarg ens vam baixar congelats de fred, no notàvem els dits!
- Casting Buñuel: Una joia (amor de padre). De les línies mantingudes en el seu grau. Semiequipada on fa falta. 6c.
L’anècdota: alguns dels pitons casolans estan desenvolupats partint d’una aleació molt especial, tecnologia NASA...son de la hèlice d’un motocultor!
- Turpial: De les primeres que es va atrevir amb les plaques obrint des de baix. Tinc la 1a integral. Molt bona. 6c
L’anècdota: L’aperturista va caure al petar un canto en finalitzar el L1i va fer cremallera quedant-se penjat a cinc metres del terra...l’havia salvat l’últim seguro, ...un alien negre!
- Nabo de pavo: Obertura des de sota i equipament esportiu. Es bona, però una línia de parabolts aquí es desaprofitar el terreny i a mi em fa mal als ulls. 7a
Si es coneix la paret, es ideal com a descens ràpid per fer un altre via al sector central: de la R4 (fita al cim) fer un ràpel de 45m fins R3 i d’aquesta en 60m arribem al terra.
- El Burlón: De confecció mes clàssica però amb bonics trams en lliure i A2 de pitonatge ràpid que s’ha apurat en 7a/b. (i no 6b com diu una piada)
- Patas Kagás: Arrogant línia semiequipada, amb bones dosis d’aventura sobre tot tipus de roca. Grau collat. Segell Miguelón. 7a/b
- Trinxera: Similar a l’anterior però mes exposada, excursions sobre blocs inestables. Per altra banda, ebcadenar es mes asequible. 7b
L'anecdota: Després d'encadenar el tram de 7b (foto) i poc abans d’arribar al cim, se’m va trencar un bloc i em vaig marcar un puenting de 20m amb salt mortal inclòs.
- Albert Andreu: Sorprenent via dels 70 d’autors desconeguts. Audaç traçat sobre un pilar desplomat d’estil ordesià. Molt recomenable. Surt sense clavar i crec que l'han apurar en lliure, diria que sobre el 6c expo
Vies que no he fet i tenen bona pinta:
- Del Luís: Pendent. Segons el col.legues val la pena, segell Teixi. 7a
-Sputnik: Molt pelada, a clavar. . 6c+, A1 ...encara pendent
-Blaugrana al vent: La mes extrema. 7b+ segons últim encadenament 2008 (7a+ a equipar), a veure qui mi porta...
- Cirerator: Línia d’artifo alliberada en 7b el Desembre'o8 per Gil Gurri i Pau Franch.
La piada a http://toposiescalada.blogspot.com/2008/12/free-cirerator-roca-alta.html
-Fesderico: Vaig preguntar pel caranorte i me la van piar com a guapa. Obertura des de sota i amb equipament esportiu, 7a+. Portar un o dos cargols M8 i plaqueta per la R0 . Me la reservo com a segona via del dia.
