Cubells i Guia Pete

Ja fa anys que per Internet voltaven unes ressenyes, però la rumorologia era d’equipaments molt envellits, vies curtes i poc mantingudes.

Res d’això: aquest cap de setmana vam fer una vista ràpida amb els nens i hem van semblar vies ben bones, plaques tècniques de punxes i mini-regletes amb un alçada mitja de 20m i parabolts, alguna encara amb spits, però no fan patir gens (inox M10)

Grau correcte, però de placa... a “l’antiga” i amb xapatges obligadets…tot plegat sense regalar, personalment, vaig haver d’apretar fort per poder treure a vista varis 6c+’s i un 7a

Escalfant dits a un bonic 6b+ del sector Braille

A la nova guia del Pete surt tota l'escola actualitzada amb les vies sobre foto .

Us la recomano: encara que casi tot estava ja publicat, es un excel.lent treball de recopilació que dona gust fullejar, ni que sigui com a llibre fanàtic de sobretaula, amb excel.lents fotos i informació complementaria ...però també surt algun sector inèdit del Montsec (almenys per mi) amb excel.lent pinta que clama una visita urgent i actualitzacions interessants dels sectors mes coneguts.

Tractament amb clorhídric de cantells polits

_{Ja fa anys vaig llegir que els francesos del COSIROC van utilitzar àcid clorhídric per recuperar cantells polits. A continuació uns apunts sobre l’assaig que he fet per saber si es factible o no...}

_{Primer cal diferenciar un cantell polit (ha perdut l’abrasió degut al excessiu fregament de mans i peus) d’un cantell sobat (película de grassa humana dipositada per les mans, fàcilment eliminable fregant amb aigua i sabó)}

_{El calcari es una roca sedimentària formada majoritàriament per CARBONAT DE CALCI, amb un àcid fort com el clorhídric, formarà clorur càlcic (una sal inocua), diòxid de carboni i aigua.}

CaCO_3(s) + 2 HCl_(aq) → CaCl_2(aq) + CO_2(g) + H₂O_(l)

_{La reacció provoca nova porositat a la roca, tornant-li el tacte abrasiu.}

_{La dosificació ha de ser en petita quantitat (seqüències de gotes), mullant només la superfície del cantell que volem tractar (útil una ampolleta amb tap interior foradat tipus alcohol de farmàcia). Veureu que es produeix una efervescència que dura uns segons. Quan desapareix l’efervescència, repetir de nou l’operació, eixugant els regalims amb paper absorbent o de wc.}

_{He efectuat proves amb un còdol de calcari extremadament dur i polit:}.

_{En aproximadament 3 min es poden fer unes 10 aplicacions, gastant en total nomès uns10ml de producte (una culleradeta de café). Amb això, la roca ja agafa certa rugositat, encara que poc apreciable.}

<sub>Com mes cops es repeteixi l’operació, mes rugositat s’obtindrà, però cal temps i paciència.

En acabar, millor netejar amb aigua per eliminar la sal superficial.</sub>

L’àcid clorhídric utilitzat en l’assaig es el mes concentrat que es fabrica (32%), només disponible en drogueries industrials.

Normes de seguretat:

Evitar el contacte amb la pell (utilitzar guants) i sobretot amb els ulls, es corrosiu i pot provocar cremades greus.

Es tòxic per inhalació, amb la dosificació gota a gota, no hi ha problema de gasos i no cal utilitzar cap mascareta, però evitar inhalar directament el producte.

_Conclusió:

_{La rugositat aconseguida en 5 min. d’aplicació es casi inapreciable. Caldria molta dosificació i temps per obtenir un resultat espectacular, per contra, el producte gastat es mínim}

_{Interessant nomès per casos extrems de vies dures amb passos claus polits que no es poden evitar amb cap altra seqüència...}

_{A utilitzar només per reequipadors amb idees clares i força paciènca,} i sempre que sigui possible amb el màxim consens d’equipadors, locals, etc.

Montanejos. Mijares. Esfinge+Monstruo esta ciego

Amb el Sergi V. ens apuntem dues vies mes per flipar, mostra de la qualitat d’aquesta escola.

ESFINGE. 90m 6c+. A la guia nova 7a si empalmes

Clàssica de dificultat. Dos llargs d’encastament inicials seguides de dues tirades molt bones per les típiques plaques d’aspecte inaccessible. Amb la sobamenta, cal apretar encara mes per encadenar.

Rapelable amb un 6om

Davant mateix tenim la Pared de las Fisuras, amb atractives línies al mes estil Utah.

No resistim la temptació i creuem descalços el riu per tastar-les...

EL MOSTRUO ESTA CIEGO 6c.

La fissura mes vistosa del sector, tallada a ganivet.

El primer llarg el trobem acabat de reequipar amb parabolts inox i la pols dels forats recent. Es una fissura de 50m d’encastament molt mantinguts que va a parar al 1er forat del túnel. Surt amb 17 exprés i algun tramet obligat. Si es porten friends grans potser serveixen de complement. Li posen 6c, es grau antic Montanejos però com que es fissura, el grau collat no desentona.

A mi hem sembla un sacrilegi parabolar una fissura on entra una peça a cada metre, seria molt mes dura i potser demanaria tres jocs de camalots i segurament cauria en l’oblit... però seria flipant!...

El LL2 comença amb uns durs passos de bloc desplomats i just quan ja s’ha acabat la dificultat, desapareixen les xapes i només es veu un casquet d’spit. Sospito que encara estan reequipant-la i ens baixem. Al refu ens confirmen que ahir estaven treballant i encara no està acabada.

Aprofitem els minuts que queden per fer-li un top rope des de el forat del túnel al LL1+LL2 de la via de l'esquerra, també molt bona, un altra joia d’encastaments, també de 6c i igualment dura. Aquí si que cal portar material de complement entre xapa i xapa per al LL2.

Penyagolosa, Aromes de Taghia+Green Day

Dissabte vam tornar a aquesta petita-gran paret amb el Segi V. per fer-nos en una jornada amb aquestes dues joies castellonenques.

AROMES DE TAGHIA.

LL1, 6a+: Tirada llarga per posar-se en situació, on trobem de tot: inici trencat, dièdre curiós i final de placa.

LL2 7a/b: Grandiosa tirada un cal navegar per placa coral.lina a través de crostetes i punxes excel.lents però d’aspecte amenaçador, amb potent final de superació de sostre.

LL3, 6c+: Inici rebuscat parasitant altres vies i final de diédre bonic...tot plegat es l’excusa per assolir la fissura del últim llarg...

LL4: 7a+: Curta però brutal tirada d’encastaments desplomats sense expansions, on caldrà trobar l’equilibri exacte entre autoprotacció i morro per poder “encadenar”.

3h,30’. Em surt al Rotpunkt (LL2 i 4 de segon).

LL2



LL4

Baixem i en uns minuts tornem a estar encordats de nou...

GREEN DAY

Equipament per dalt, amb resultat mes asèptic que l’anterior però de bellesa inigualable.

LL1 i LL2 tranquils de 5+ i 6a+, on caldrà autoprotegir algun tramet.

LL3: genial placa de 7a, totalment equipada per gaudir d’aquesta roca tan brutal.

LL4, 6c+: mes discontinua però amb algún tramet d’estudiar-s’ho be i apretar.

LL5: 6c. Orgàsmica i mantinguda fissura d’encastaments, te 4 xapes que fan mal als ulls però humanitzen la tirada seguint la tònica de la via.

2h, al rotpunkt.

LL3




LL4+LL5

Topos extretes de http://www.lanochedelloro.com/

També les trovareu a la nova guia de Castelló del Luichy.

Tierra y libertad, 7b+, 100m, Vinya Nova

Brutal línia, ben mantinguda, a través d’un regal de roca montserratina,

llàstima que estigui equipat per dalt, es un terreny ideal per obertures desde baix,

però en general les assegurances estan be: obligadet però sense desfasar-se, només una excursioneta al LL1 on si que cal morro.

Es repeteix poc, per tant algun forat te terra i algun marlet de peu encara es pot trencar, gens marcada de magnesi.

Amb el Pastes li donem “pegue lunch session” (3h aprox cotxe-cotxe) i ens surt a vista excepte el pas clau del 7b+, molt cabró i amagat, a nosaltres ens caldria treballar-lo amb calma per encadenar.

A l'últim llarg se li podria pujar un plus tranquilament.

Rapelable amb una simple de 70m (ull al últim, molt just)

LL1



LL2

+ info al BLOG DEL PASTES

Les noves del Prohibitivo

Els últims dies he fet unes vietes noves al Prohibitivo.

No sortien al llistat antic, però ara ja estan actualitzades a les ressenyes noves que estan penjades.

També he fet un dels interrogants que encara surten a la nova versió.

D’esquerra a dreta:

- Al primer subsector, La balena, hi ha dos 7a’s nous a l’esquerra de tot.

* El de mes a l’esquerra per mi es 7a/+, bastant rebuscat, ja que incomprensiblement te el final comú amb la de la dreta, si seguis recte, agafaria una bonica placa, però falta un parabolt. Una autèntica llàstima!

* La següent de la dreta te un inici mes suau i queda de 7a, més lògica i per tant, mes maca.

Jesus sobregant a aquesta via nova

Menció especial la R comuna d’aquestes vies, una xapussa tot i tenir dos parabolts i cadena!...si el que es vol es estalviar material, potser pot interessar aquest post

Ara aquesta placa ha quedat súper apretada de vies, la majoria comparteixen cantos.

- Seguint cap a la dreta, al sector Aspirina, entre “El Pervertit” i “La Normal”, hi ha una via d’interrogant, amb la primera xapa treta (potser per que expansionava en una llastra), te la pots saltar, hi ha canto, però amb caiguda important... si no es te clar, millor fer alguna del costat i sortir amb la segona pre –xapada. A mi hem va semblar 7a/+.

- Continuant cap a la dreta, entre el Bombo i El Dolmen, hi ha dues noves vies de fa mes temps:

* A la dreta de la “Riss” hi ha la SIKATRIU: 6c, amb un inici trencat i resta de placa fina.

* Just a la dreta, hi ha un altre nova, es diu “PROTESTERONA” i comença per l’esperó i amb diagonal, va a buscar la R comuna amb l’anterior. Molt trencada, però ben assegurada i força mantinguda. Te un parell de passos amagats i cal tacte per que no et peti res. 6c+ dur.

- Finalment, al Dolmen, hi ha l’última via d’aquesta fanàtica escoleta, ja porta mes d’un any equipada, però fins ara no l’han ressenyat i graduat, li posen 7c. Jo només li he donat un pegue i va ser bastant frustant, caldrà treballar-la.

Estic només a tres vies pel “game over”, però ara ve la feina mes dura...ja per l’estiu vinent!

nota apart: el tema de les cleques el trobo una porqueria, però en vies de 4 o 5 xapes...inexplicable!

Rapelar d’una via llarga amb gri-gri

En una via equipada de varis llargs on decidim assegurar amb un fre automàtic , si hem de baixar en varis ràpels, hi han dues opcions habituals, però tenen alguns inconvenients.

Al final us detallo una tercera que m’he inventat i que penso que millora les altres.

1) L'opció mes coneguda es passar la corda fins la meitat per les anelles, fer un bucle a la corda just al sortir de les anelles i posar-hi un mosquetó per agafar i escanyar l’altre extrem que surt pel cantó contrari de les anelles i rapelar per aquest tram de corda, que queda fixada i per recuperar-la tibant del tram amb nus.

Es bastant perillosa per l'alta probabilitat de que s’enganxi el mosquetó o el bucle en branques i desaconsellable pel desgast a la zona del nus pel fregament.

També es la mes lenta ja que cal recuperar sempre tota una meitat de corda, desfer i tornar a fer el nus.

A mes, llencem les dues puntes avall amb el risc de que s’enganxin, sobretot si fa vent o be l’hem de portar tota plegada a sobre.

2) Rapelar els dos de cop.

Només recomanable si les reunions son a prova de bomba. Cal tenir clar que si un dels dos s'ancla a una assegurança i obra el fre, precipita el company al buit.

Es mes ràpida que l’anterior, ja que no cal esperar a que baixi el company, però també es perd molt temps localitzant la meitat de la corda i passant tota la meitat per l’anella. També cal llençar puntes avall o be l’hem de portar tota plegada a sobre.

3) Ara l’altra opció que m’he inventat:

Figura A: 

Cal passar una punta per les anelles, encordar-se-la a l’arnés i passar pel grigri l’altre extrem que surt de l’anella  i despenjar-se un mateix fins la R inferior (Veure figura A).

Es aconsellable que el col.lega et vagi donant corda des de la R, així que no cal llençar-la de cop i diminuim riscs d'enganxades o encara millor, baixar-la un mateix enrotllada al peu.

Passem a la Figura B

Un cop arribes a la R inferior, t’hi ancles i sense desencordar-se, fas de CONTRAPES, així que pot baixar el company per l’altre extrem lliure ( aquest fixar-lo també a la R, no fos cas que el company s’equivoqués de punta!)

Un cop sou tots dos a la R, desfer el nus i només cal recuperar el tram just del ràpel, i no tota la meitat com en els cassos anteriors, guanyant temps i energia.

Tampoc no cal buscar cada cop la meitat de la corda, amb això estalviem molt de temps.

No cal tirar puntes avall, per tant, anul.lem el risc de que s’enganxin. 

Tampoc hi han nusos que es puguin enganxar o desgastar la corda.

NOTA: Això no un mètode exhaustiu, es una experiència personal, cadascú l’ha d’intepretar amb la precaució necessària.

L’EMPACHO DE GARNACHO ROSA NO ES LEGAL

L’esportiva dels 80’s sense reequipar planteja un joc interessant i mes encara quan parlem de via llarga.

Al graus collats i mala ubicació de les assegurances li hem d’afegir el deteriorament de xapes i cargols i que les vies normalment estan poc marcades, ja que han caigut en l’oblit.

Diumenge volíem fer amb el Jesus una combinació d'aquest rotllo ideal per dies de calor:

casi 500m al Montsec, on precisament escasseja l’ombra.

Comencem pel Peladet amb la EMPACHO DE GARNACHO.

Viot compromès, obligat en 6c/+ en varis trams i amb el seguro molt lluny, sobretot al últim llarg. Molt interessant portar l'alien groc per disminuir l’exposició en el 6b i en el 6c

El grau està molt collat, excepte el 7a, que si que em sembla correcte i mes fàcil que el 6c

Els spits amb plaqueta petita es veuen força ben conservats, però sovint es una doble assegurança enllaçada amb cable d’acer, o sigui que es depèn exclusivament de la resistència dubtosa d’aquest cable...

LL2 i LL3 empalmables, igual que els dos últims.

LL2... "Vº levanta!"



LL5, 7a, es pot veure al detall l'invent: 4 expansions i al final depens d'un cable de dubtosa resistència

Surt tota en lliure, excepte el primer llarg de la Destellos, on el crux del mig, la regleta massa sobada m’escup.

Per cert, hi ha una via nova totalment equipada amb parabolts entre aquesta i la BABY BOOM. Algú sap quina es?

Rapelem i anem cap a les Bagasses per fer la COLOR DE ROSA, començant pel primer llarg de la STRIP LEGAL i allargar encara mes la integral

El inici de via toca el riu, amb una platgeta molt bona per banyar-nos si apreta la calor i esperar que arribi l’ombra.

El primer llarg de la STRIP LEGAL es un mur negre boníssim de 30m, molt mantingut, i físic, poc comú a les Bagasses. Equipat amb spits M8 molt rovellats i plaquetes d’espeleo que no conviden a caure, normalment es mulla i s’embruta amb liquen que cal netejar. En definitiva, cal currar-se el rot punkt, i seria un bon 7a actual.

Si es vol seguir per la Strip Legal, es una via molt recomanable. Segueix amb burins acceptables, amb un 6b+ amb una excursió una mica expo i finalitza per un mur superior per la zona de sostres amb molt d’ambient, però equipament mes abundant.

Nosaltres seguim per la COLOR DE ROSA, que ens faltava.

De la feixa de la R1 de la STRIP flanquegem a la dreta en lleugera baixada a buscar el LL1

Aquí comencen vàries línies, a la dreta una de burins i a l’esquerra, mes llògica, una de burins i espits de diferents èpoques. Triem aquesta ja que segueix una línia més llògica, serà 6a/b molt bo.

La següent tirada de IV i V+ es molt indefinida i costa de trobar. Seguint la línia lògica anem a parar de nou a la STRIP.

Aquesta ja l’hem feta i com que es tard i noto fortes molèsties al menisc, optem per retirar-nos quan faltaven tres llargs per acabar, una llàstima ja que hauria sigut una activitat força bona.

GASTON VA BUFAT, però no li treuen punts

Bufat no, només amb una lleugera resaca, decideixo pujar la tarda del diumenge al càmping a fer una solitària a aquesta via històrica

Si no tens al·lèrgia als “mercaders que envaeixen el temple”, em va agradar com a activitat en solitari i crec que per a qui gaudeixi el 6b (cara nord), es una bona via, ja que enllaça plaques força mantingudetes en aquest grau.

Els spits dels tres primers llargs ja estan vellets, la xapa tak encara aguanta, però el cargol es una incògnita. Mas amunt ja està amb parabolts, cada cop mes aprop.

Tot el contrari dels totxos de la dreta: vaig fer el 6c+, i vaig flipar amb la “mala llet” de la ubicació de les xapes, aquí si que valdria la pena un reequipament, realment son molt bons.

topo de l'antiga onaclimb, ara www.lanochedelloro.com

Misión cumplida. Rotpunkt a l'última del Pisón

Diumenge, amb el Sergi V, vaig pintar el punt vermell a l'última via oberta al Pisón.

Es a l’esquerra del tot de la cara N.O, ideal per a dies d’estiu, amb ombra tot el dia.

Molt bona via de concepció 100% “riglera”, a destacar els dos primers llargs, una passada de mur taronja desplomat. Després agafa ja la típica part de roca grisa que forma terrasses i balmes, però la via sap mantenir el interès, buscant sempre per on mes tira.

Cal treu-re’s el barret davant l’aperturista, ja que la major part de la via està oberta en solitari.

Ha quedat equipada amb parabolts, spits, ponts de roca i... tacs de fusta!

La roca es variable: des de corall excel.lent a patates plantades amb terra, (de les que tibes a extracció!), a mes, pensar que la via s’ha repetit poc, li dona una tensió i un plus afegit força interessant, ja que vam seleccionar al màxim de que agafar-se i de que no.Per tant, la proposta de graus em sembla correcte.

Tot i això, la via ja estava marcadeta, ja que no ha plogut gaire, i ara encara ho està mes.

Conteu amb els allunyaments típics de Riglos, sobretot als llargs superiors, amb alguna caiguda lletja a reprisa. Això també implica que a vegades no es veuen les xapes i cal posar el GPS en mode “aperturista” per localitzar el traçat correcte.

(ull la tercer llarg, on cal superar el primer deplom recte del parabolt, no anar a l’esquerra, on es veu un còdol envoltat de cinta americana)

Nosaltres portàvem el semàfor alien (vam llegir que era interessant reforçar els ponts de roca), però no ens va sol.lucionar massa cosa, es mes interessant algun camalot mitjà o encara millor, un parell de talles dels friends multirang.

Es pot fer amb corda simple, afegiu un parell de cintes extres desplegables.

Rapels per la canal del Circo de Verano (cadenes i p's) que et deixen de nou just a peu de via.

Topo (amb anotació pròpia del LL3 ) extreta de:

http://aragonenvertical.blogspot.com/2010/06/mision-cumplida-mallo-pison-riglos.html

LL1


LL2


LL4


LL5


LL6

La Barrufets del Frare Gros i l’Ambigú.

Una dècada desprès de fer-la, Dissabte vaig tornar a aquest viot amb el Cesc, aquest cop a intentar-la amb lliure després de la restauració feta pel Kim:

Ara trobarem parabolt M10 amb plaqueta petita on hi havia els burins, que s’han retirat i algun pitó renovat i les fissures netejades. Potser algun parabolt es podria haver estalviat, ja que al costat es podria posar algún friend a caldo, però això no treu l' excel.lent feina feta)

Ara cal anar repetint-la i que tothom vagi netejant, si no, es taparan de nou les fissures. Al primer llarg ja hi havien matolls a les primeres fissures i el primer pitó tampoc es veia.

Hem surt tota en lliure excepte el crux del 7b...llàstima!, tot i poder estabilitzar-me de peus, caic al equivocar-me de regleta. Si no està marcat, a vista es un pas dur.

El 7a cal una mica de morro per encadenar, es de roca cutre, assegurat amb pitons i reforçable amb algun alien, cal moure’s be per no petar res (empotrar millor que tibar!)

Tots els llargs son molt macos. La roca es la típica del secotr i cal anar mirant-s’ho.

Material: aliens a partir del verd i camalots fins el 3. Els tascons son prescindibles

Teniu una bona piada a

http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2009/09/barrufets-frares-encantats.html

D’on trec la topo, que “tunejo” una mica mes...

Jo us recomano que no empalmeu el L1 i LL2 com diu el Pastes, si es que ho voleu fer-la en lliure, el fregament i la falta de cintes us matarà.

LL2, 7b






LL3, 6c


LL5, 6c+

Ara la mala notícia:

La reestructuració econòmica s’ha carregat “El Ambigú” de R3… i amb ell, desapareix la banda sonora de la meva vida...20 anys escoltant-lo!!!

No tinc paraules …snif!!!… (fa temps ja li vaig dedicar una via en homenatge)

Ja només ens queda escoltar els últims programes

http://www.rtve.es/podcast/radio-3/el-ambigu/

Toni Comerma a la N. d'Agulles, intent en lliure

La topo original no te cap tipus d’interès, però ens havien dit que la via sortia mes o menys en lliure i que l’equipament era generós, així que aquest mati, buscant l’ombra amb el Pastes, li hem anat a fer un “pegue” ràpid a vista.

No li hem pogut pintar el rotpunkt. Algú sap si s’ha fet?

Hi han petits trams que ens hem hagut de penjar i ens han semblat molt durs, a mes, la via no està gens marcada i la roca es realment cutre en general. En l’últim llarg tampoc ha sortit net, m’han petat fins a cinc cantos amb dos caigudes, però al final l’he fet en lliure.

En definitiva, bona via per tibar-li en lliure a la cara nord, llargs mantinguts, però només recomanable si tens “feeling” amb la roca dolenta.



topo original "tunejada" de www.montserratclimbing.com



LL1, guapo i curiós




LL2, no feu cas de la foto, es impossible en lliure






LL3







LL4, bo i mes assequible a vista



Al crux del LL5

GRAU-TARRAGO a l'Aeri

La setmana passada vam fer la Grau-Tarragó a la paret de l’Aeri amb el Pastes

Com sabeu, es una via que “re-obra”, equipant per dalt, un altre equipament dels 80's del Rubio que mai va repetir-se per sota, ni ressenyar-se.

La via no te secrets, esta totalment equipada amb “long-life’s” inox i per aquest motiu ens va semblar una opció “tranquila” per fer en una tarda, tot i que puges 400 metres.

De seguida vam veure que el grau esta molt “collat” i en tirades fàcils de 6a i 6b ja cal mirar-s’ho força, però totes son interessants, no hi ha cap marca i la veritat es que vam gaudir-les…

fins i tot les del sòcol i la ultima, per la canal de fang solidificat que va a parar a l’estació de l’Aeri.

El problema son les tirades de setè (que son 4 i no 3 com marca la ressenya del Vèrtex) on continua la proporció de la graduació, que sumades a la morfologia de la roca, ens fa impossible escalar 4 metres seguits sense haver de pillar-nos. Aquí la roca es fràgil, els còdols son roms, cal tibar de llastres que peten sovint, no hi ha el mínim indici de marques, els pocs forats que hi ha estan bruts o queden fora de la línia de xapes...en definitiva, un tram frustrant que amb el poc temps que tenim, hem de csolucionar a base de molts A0’s

Potser per això vam llegir a la llibreta de piades que era la segona ascensió...

Un cop abaix, parlant al refu, vam deduir que la graduació es la antiga que va proposar el Rubio en el seu alliberament en top-rope i que el Tarragó la ha copiat tal qual...sense sanejar ni encadenar.

No es una via que es pugui recomanar, però qualsevol col·leccionista de la cara nord si que l’hauria de fer...millor anar-hi amb temps i paciencia...a mes, amb repeticions s’aniria sanejant i guanyaria molt.

Adjunto topo arreglada. El 7b amb interrogant es la tirada “extra” que ens vam trobar.

LL1...això comença guapo!

LL4...6b+ "mirat’ho amb calma"

LL5+LL6...empalmada poc recomanable, cal recuperar moltes cintes.

LL7 ...que guai, fissura!!!...pero, collons, això es 6b?

LL11...tibant a mort per poder fer algun tram en lliure

LL12...qui diu que no hem encadenat?

Mes fotos i comentaris a:

http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2010/07/grau-tarrago-paret-de-laeri.html