dimarts, de novembre 14, 2006

Montroig. Pala Alta. Via Ambigú.

Penjo un altre de les vietes que tinc obertes per aquestes parets de Déu:
Al Montroig, a la Pala Alta, via: AMBIGÚ, en homenatge a l’excelent programa de R3 del Diego Manrique i perquè la vida es un prisma de molts i diferents cantons.


Sincerament, la via te un punt qutre i només es pot recomanar als col.leccionistes del sector, perfecte com a segona via del dia. L’objectiu era assolir una vistosa xemeneia al mur final. Te trams trencats de poc interès combinats amb d’altres de molt bons:
per exemple, el primer llarg, que un cop maquillat i equipat, surt 6c+ en roca molt especial. És seqüencial i tieso i a mes cal tibar amb molt carinyo dels cantos (ull a la llastra). En la 3º repetició va saltar el últim pitó o sigui que de moment i fins que no s’arregli el tema caldrà posar-hi mes morro (encara que la xapa no queda lluny). Es un misteri perquè jo juraria que hi vaig deixar un universal llarg i els col.legues diuen que van recuperar una V retallada (???).
A la 2º tirada hi destaca l’entrada a R, on cal tenir olfacte per no equivocar-se entre vàries opcions de fissures arrodonides (6a+).
Un cop a la R2 , vam veure un línia d’spits nous (exagerada) que venien per la dreta i moren just a l’inici de la xemeneia que era el nostre objectiu. Escalo la placa 6b, que m’hi porta, xapant un dels seus espits que em surt al pas i em fico a la xemeneia on trobo un R amb molts spits. Els blocs interiors inestables em donen a entendre que la xemeneia encara es verge, però decideixo respectar la línia. Destrepo i segueixo en tendència esquerra a buscar una plataforma on neix una fissureta de calcari perfecte, que resulta ser la cirereta del pastis, un passos tècnics de 6c molt macos que porten ja a la feixa de sortida. La via podria continuar pel bombo final fissurat, però sortiria un grau molt alt respecte la resta i caldria perforar molt i al final prefereixo deixar-la així.
Sorprenent la repeteixen al col.legues als pocs dies i com que estaven avisats de que anava el tema doncs l’acaben gaudint...mal gust o masoquisme?
Com deia la Emma Suarez a la Ardilla roja (Julio Medem): “A mi lo que me gusta es que me muerdan, no muy furte, pero tampoco flojo”.


La Pala Alta li tinc molt carinyo perquè m’ha regalat molt bons moments. Em recorda les parets marroquines de l’Atlas. És un lloc tranquil i apartat de qualsevol població i es perfecte a l’hivern ja que normalment queda per sobre la boira de la plana, amb una primera franja de fang solidificat i blocs sueltos i acabant amb calcari gris excel.lent. Consta d’un bon repertori de vies variades, des de artifos acrobàtics, difícils lliures d’autoprotecció i fins i tot freekies equipades molt bones. Us recomano les que mes m’han agradat a la Pala Alta:, de mes fàcils a més difícils:Del Llons, Capitan Veneno, Klan Homenauers, Rok & roll del kurriol, Gnoms, Trolls, Tridragons, La cara oculta.

8 comentaris:

TRanki ha dit...

Ei PIju...

Heheheh, bona la frase de la Suarez...molt bona...

La tenia al cap però no sabia d'on la havia tret...

Piju ha dit...

si, molt adequada al nostre monotema.

Pekas ha dit...

A parte de la frase de la estupenda Emma Suarez... que buen programa el Ambigú... :-))))

Muchos años currando en verticales y escuchando toda la programación de Radio 3... :-)))) Aunque yo soy más fan del querido y odiado Ramón Trecet... (Diálogos 3..)

Saludos radio-áfónicos...;-))))

Piju ha dit...

Hola Pekas, para Dialogos-Tres yo tengo que invertir el orden de la palabras: mi sentimiento es de odio-amor, ese tío está fatal pero coincido contigo, hay que reconocer que sabe un montón y la música es muy buena. Suerte en el curro y en las escaladas!.

Victor ha dit...

Bones, la via de la dreta que passa per la xemeneia més marcada, es diu Fiorel·la. Comença escalant la cova que hi ha al peu de la via del Llons en xemeneia interior fins un forat de sortida on hi ha la primera reunió. LLavors els espits et permeten passar el sostre descompost i arribar a la diagonal que amb tendència esquerra et porta a la xemeneia.
La ristra d'espits (exagerada) és per passar l'artifo amb roca guarra que de totes maneres s'ha de completar amb diferents peces. Desde la 2ª reunió fins la xemeneia hi han 2 spits. Ara la xemeneia te un spit al mig.

Si la l'escales guanyaràs el dret a criticar-la... de totes maneres deu ser molt fàcil per tu crak...

Salut i bones escalades!

Piju ha dit...

Hola Víctor,

Gràcies pel teu comentari.
M’agradaria veure la ressenya de la Fiorel.la, està penjada a algun lloc?

Tens raó, l’expresió “exagerat” no l’hauria d’haver utilizat. Seria mes correcte dir “amb aspecte d’exagerat” ja que es l’efecte visual que em va produïr (de fet ara ho canviaré al post).
Tampoc em va agradar l’espit que em va sortir al pas de mitja placa del L3 (quan jo anava amb micros) i a la súper R que teníeu montada al peu de la xemeneia.

No t’ho prenguis malament, la Fiorel.la es una via tan bona com la meva si vosaltres la vau gaudir, teniu el dret d’obrir-la com vulgueu.

Igualment jo tinc el dret a opinar al meu blog i qui vulgui que em faci cas.

Per descomptat que la millor manera d’opinar es escalar-la, però de moment es l’impresió que hem va donar, potser m'equivoco, els repetidors ja diran o si puc la faig algun dia.

Nota: Jo a totes les meves vies hi tinc expansions de mes, si m’ho hagués currat mes amb el nivell que tenia en cada moment, n’hauria estalviat unes quantes, però em vaig cagar. Això es una autocrítica.

Piju ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Victor ha dit...

Bones altre cop,

la ressenya la vaig deixar al bar de Sant Llorenç de Montgai i tb al de Vilanova de la Sal.

No ens hi capfiquem la qüestió es tenir una mica de conversa sobre els temes que ens agraden, jo tb penso que amb més criteri, nivell i mitjants, hauria sortit més bonica i menys perforada.

Bè de tot s'apren, val a dir que la vaig voler obrir en solitari per veure com m'espavilava, ara se que prefereixo obrir amb la complicitat d'un company.

Respecte a la supererre... sort d'ella, ja que intentant obrir la xemeneia solet i sense espits vaig ampliar el meu bagatge amb una caiguda factor 2, 1 corda tallada en rodó pel gran bloc que s'hem va despendre, i un parell de talls a les cames.

Al cap d'un temps prudencial vaig tornar amb un bon amic i un espit que hi vaig deixar al mig.

Apa salut!

(Si vols la ressenya te la puc enviar ylerget@yahoo.es)