divendres, de novembre 03, 2006

Noves vies a la Tossa de Montbui.


He equipat aquests dies dues noves microvies (10-12m) a la Tossa. La de la dreta es diu la via de la Mila i la de l’esquerra la via d’en Lluc que son els noms dels meus fills bessonets.


Ambdues són de 6b i estan amb parabolts M10 i cadena amb mosquetó.

La via d’en Lluc te l’inici en una bavaresa blanca en deplomet i la primera xapa una mica alta a uns 5m, era l’única opció degut a la qualitat de la roca i buscant la comoditat del xapatge, però no te massa problema, un cop superat el primer i segon pas de ja hi ha molt de canto. La R cal buscar-la, un cop dalt de tot de la paret, flanquejant 1m. a la dreta, per sobre un arbre.














La de la Mila totalment plaquera i ja l’han repetit confirmant el grau.


Perdoneu el baix nivell informàtic de les ressenyes.

Intentaré equipar més línies que queden i millorar alguna instalació. Aniré informant.

NOTA: L’últim dia em va caure l’anima als peus, quan recollint la corda des de dalt vaig veure una bossa d’escombraries rebentada a baix al bosc... no m’entra al cap com hi pot haver gent tant porca. Cada cop que hi vaig m’emporto brossa amunt, però he de confessar que no dono a l’abast i cada cop n’hi ha mes. Una pena.








10 comentaris:

Anònim ha dit...

Felicitats per ajuntar fills (en aquest cas dobles) + paret, això si que és fanatisme!!

Veig que hauré d'anar a veure el teu sector, je,je,je... i tranquil que segur que em mola, a mi aquests llocs olvidats m'encanten, per exemple tot lo de Centelles que la gent diu que és un rostoll (menys l'Edu G. Palma), etc ...

Sort amb els nous equipaments!

Anònim ha dit...

Primer de tot enhorabona per la bessonada! :D

Potser m'apunto amb el Mohawk a ferli una visita al sectorillo, podria provar alguna via de les desequipades i aixi vaig practicant amb els catxarros i tambe algun dels 6a i pq no, provar les vies dels fills del piju ;)
Tenen molt bona pinta aquestes, suposo que a la d'en Lluc li pots posar algun friend o tasco a la babaresa, abans del primer parabolt, no?

Piju ha dit...

Doncs benvinguts tots, només m’heu de trucar abans , però esteu avisats que el lloc te interès limitat. Es podria comparar amb les zones de Moià però amb cinc metres menys d’alçada i roca “especial”.
Les desequipades que vaig obrir jo m’estava plantejant d’equipar-les, però el comentari d’en PGB m’ha fet veure que val la pena mantenir-les així. També poden aprofitar-les al club com a lloc proper per fer pràctiques d’autoprotecció.
La via del Lluc el mes efectiu es que l’assegurador “cobreixi” al de primer durant els primers passos. De fet això s’hauria de fer sempre però a les escoles normalment l’assegurador passa de tot fins al primer xapatge i molt cops són caigudes curtes i tontes però on et pots fer mal.

pgb ha dit...

Ei ei! Si les vols equipar... endavant eh? jejeje.
Tambe es podrien deixar semi equipades, de tal manera que siguin vies d'iniciacio a l'auto-proteccio pero sabent que si caus i has posat els tascons o friends malament, com a minim hi ha un bolt o dos que et salvaran de fer-te mal... Com tu vegis :)

Sobre el portejar l'assegurador fins la 1ra xapa tens molta rao, molt poca gent ho fa i es aqui on et fas mal :S

Gatsaule ha dit...

Tu que sembla que coneixes la zona, tens informació actualitzada dels Mollons ? Val la pena d'anar-hi a treure el cap ?

És un lloc que fa temps que hi vull anar a conèixer, més que res pel tema històric.

Piju ha dit...

Ostres, de que coneixes els Mollons (o Moions)?
Doncs era el típic lloc on practicaven i es barallaven els escaladors Igualadins i Capelladins cap als 70 i alguna via a quedat; fa molt anys que no hi vaig i que jo conegui hi ha: la xemeneia (Vº, 50m, burins i pitons) potser es la mes representativa, un parell de plaques amb burins de IV-Vº , una directíssima (burinada) i algún sostre d’artifo a equipar. El Millet hi va obrir un totxo amb pitons i spits durant un curset als 80 i poca cosa mes. Tot plegat molt dispers i de poc interès (a part de l’històric). No hi ha cap via i no crec que al club tinguin un recull ordenat de les topos. Als veterans mes o menys els conec però tampoc m’he dedicat a investigar. La nova fornada d’escaladors que hi ha al club parlaven de restaurar-ho i jo potser mi apropo algun dia per veure el potencial d’esportiva i de bloc.

Piju ha dit...

Perdó volia dir que “ No hi ha cap guia i no crec que al club tinguin un recull ordenat de les topos”.

jclaramunt ha dit...

Això és anar a escalar en familia! Felicitats!
Tinc familia a St Joan de Mediona i pujo sovint per la zona. Només he anat a escalar a aprop del Castell de Mediona i no coneixia aquestes vies que comentes. Fan bona pinta, m'apunto la ressenya per anar-hi la pròxima vegada.
Ets d'Igualada tu?

Piju ha dit...

Home prop de Mediona hi ha el Coll de la Barraca, la millor zona de les rodalies, encara que ja queda fora la comarca, deu ser Penedès.
La Tossa...doncs mira, per tibar-li prop de casa meva està be. Jo soc de Tous.

jclaramunt ha dit...

Per cert! Jo en dic fer de porter (protegir al company avans de xapar la primera xapa), i penso com tu que es molt important. Normalment la gent es fa mal als primers metres de la via.
Apa Salut!