Després d’un mes de parada tècnica per una petita averia interna, per fi he tornat a tocar roca....res millor que Cala Montse... i a sobre, un sector “vidilla” per no passar por...
Així cau el “game over” al Manantial… ja mola, perquè aquestes vies s’estan sobant a marxes forçades quan encara no tenen ni un any!
I per completar la “migdiada” , visita ràpida al nou sector de l’esquerra: “Bombo Infierno” on ja han caigut al primer "pegue" el 7a i el 7b(aquest molt regalat). Interessants i originals vies pels marcats desploms que creuen... anirem fent la resta.
Felicitats l'equipador pel curro... les topos, al seu blog:
En l'escapadeta habitual d'un parell d'horetes per dinar menú de conglomerat, hem anat catar aquest nou sector. Ens hi trobem el Pep, un dels equipadors, encara currant per enllestir la última via... Felicitats per la feina de descobrir, desbrossar, equipar i sanejar aquestes bones línies!!! topo acabada de sortir del forn de http://www.lanochedelloro.com/ Jo m'apunto les de seté grau que mes bona pinta hem fan : CRAZY WOMAN i la de la seva esquerra, la GIORGIO PARPADELLE, les dues hem semblen 7a, però això es el de menys, són molt bones, placa mantinguda, pràcticament desplomada, fins al tram final, on ja tomba una mica, però tampoc perdona. Encara poc tocades, així que cal seleccionar una miqueta i que l'assegurador es cobreixi, "per si de cas".
Jesus a la "Giorgio"
Tornarem per fer la resta....
14/04/11: avui li hem fet una visita d'escalada tranquila "en parella"...Recomano molt la "reabilitació contínua" una meravella de via La "Ziga-zaga" perd molt degut a la feixa, però el mur de dalt val força la pena.anirem tatxant...
Es al sector “Odio Africano”, a la placa dièdre a la dreta de la “Pegaso...”
El LL1 està molt tocat, suposo que ja era un totxo equipat de fa temps, us podeu saltar parabolts al gusti empalmar amb el LL2.
El LL2 te un inici tieso...de xorreres!, ben inusual a Montserrat. La resta es una típica placa de la zona,mantinguda i guapa, sanejada, però encara peten coses. No estava gens marcada.
El LL3 es per donar-li menjar apart... una desplom de conglomerat bastant fràgil on cal tenir molta cura d’on t’agafes... si no, te’n vas avall!...això fa que la seva dificultat real, avui per avui, sigui superior, ja que cal aguantar bastant mes per poder seleccionar la roca i a mès, no esta gens marcat (encara que sentiu la tentació, les llastres de la dreta ni tocar-les!, poden caure sobre la R!).
Es important no fer aquest llarg si hi ha gent al sector “Odio Africano” o pactar amb ells que no sobresurtin gens del peu de via!!!.
Es una via d’esportiva molt equipada però en cap cas “comercial”, almenys de moment, degut a aquest últim llarg.
Aprofito el post per recomanar els nous totxos que ha equipat el Joan Vidal “Indi” a la dreta de la Arpía, al sector Guacamayo.
