Ganxets de Catalunya, en lliure

Dissabte vam fer deures pendents amb el Jesus ..i van sortir amb nota, tota en lliure.

Cal agraïr al Willow i al Ganxets que la rescatessin de l’oblit, es una bona via per poder escalar en lliure la Paret de Catalunya.

Per concepció podria ser una de les modernes clàssiques de dificultat, a l’estil de la Globeros, amb equipament arreglat per facilitar el lliure, però puntualment hi han varis trams de roca delicada sense protecció que la mantindran en l’àmbit de via “autènticament montrebeiana”.

"Montrotei"

El llarg de 7a+ ens va semblar fàcil, mes aviat 7a i el 6c+ també se li podria baixar un plus, però tot plegat no es important.

Si que m’ha semblat útil modificar alguna altre coseta de la topo:

- He pujat la R3, ja que marcava el flanqueig massa avall i podia portar a confusió.

- Al la R7 hi he posat l’spit que faltava.

- També he modificat el LL8 on, en l’original, els seguros estaven invertits, primer ve un pitó, del qual flanqueiges a l’esperó i després ve l’spit.

També m’he pres la llibertat de regraduar-lo. Aquesta tirada te un tram casi tan dur com l’anterior i amb el seguro mes lluny (estava de 6b i hauria de ser 6c)

- El Ll9 cal fer-lo encordat, es una xemeneia de Vº.

- Finalment he posat el material que vam portar nosaltres i que ens va semblar mes que suficient, per si algú vol anar mes lleuger.

Vinga, a disfrutar-la, que son 4 dies!





LL2, 6b+


Ll3, travessa


LL7, 6c/+

correccions Vermell Maig 2010

Una mica mes de llum sobre l’embolic de vies que hi ha al Vermell Est (el "supermercat" tal i com alguns l'heu batejat…)

En l’últim post em va quedar pendent aclarir les variants i connexions de les vies del bombo que hi ha a l’esquerra de la Sidonie, ja les he anat fent i adjunto topo, amb els graus que m’han semblat:

Els 7c’s només els he intentat i no estan encadenats, son a bloc i no estic molt segur del grau, també m'he guiat amb els comentaris que vau deixar en el post anterior.

En general aquestes vies no son cap meravella, res a veure amb el brutal trio de “l’Avi” que hi ha a l’esquerra o la “Sidonie” a la dreta, però estan allà i mola anar fent-les, ni que sigui per apretar. Equipades amb químics.

Com sempre, s’agraeixen totes les aportacions que vulgueu fer...

CAN MASCLE

Ahir vaig fer-li una visita ràpida.
Baixant per la carretera cap a Monistrol , passar la Colònia Puig i el desviament a Marganell, just després, podem aparcar sota un gran bloc desplomat sobre la carretera (2 cotxes ben posats).
No hi ha camí, però l’accés està prou desbrossat per poder pujar, primer per una canaleta, a mig camí entre el bloc on hem aparcat i la paret, després grimpar un parell d’esglaons terrosos i flanquejar cap a l’esquerra en terreny mes o menys trepitjat, per sota d’una tanca amb filat.
La paret queda enclotada i te un aspecte interessant, desplomada i mantinguda, diria que mes alta del que diu la guia, ben be 15m, a mes es fresqueta (N.O.), peu de via estret però pla.
Les vies es veien tocades de feia poc.
Bastant equipat amb parabolts prou decents.
Fins aquí tot be...
Jo vaig probar el el 7a+ i el 7b i em van semblar molt desfasades, almenys a vista. A mes tenen algun picat que hem va acabar de desmotivar i pel que vaig veure en altres vies, es una tònica habitual del sector...no puc dir res més....algú sap si les altres vies valen la pena?

Maldita Sea Mi Suerte. ROCA REGINA

Aquesta es la frase que vull sentir dir al Maurinho demà a la nit, quan acabi el partit…i també es el viot d’esportiva equipat pel Luchy, Brascó i Cia. a Roca Regina que vam repetir diumenge amb el Paco.

www.lanochedelloro.com

Sense entrar en consideracions ètiques, que ens allargarien massa, la via està allà i val la pena fer-la, s’ha de reconèixer que vam disfrutar bastant.

En general totes les tirades son bones i alguna... molt bona.

L’únic que hem va agobiar una mica es que en vàries tirades ha canviat la dificultat, suposo que es perquè han anat petant coses:

- Així el 6c del segon llarg ara es 7a... ja mola!, mes mantinguda!

- El 7b del 4t llarg, després de superar una difícil primera placa, penses que ja es fet el pas, doncs ve un altre tram completament llis i ens vam haver de penjar, no quadra amb la resta de via.

- El 7a+ de la setena tirada també es "marciano" i tampoc quadra amb altres tirades.

Aquestes dues fan rabia, perqué vas apretant com un cabró per encadenar i s'et queda cara de tonto quan veus que no hi ha per on agafar-ho!

Pel que fa als cruxs del 7c+ (ja el van batejar com a "alien") i del 7b+, no puc valorar-los, em van semblar molt durs i també ens vam penjar sense miraments, venia tempesta i es tractava de sortir ràpid.

La resta de via ben graduada, sense regalar.

Al final vaig encadenar tirades fins a 7b i hem van caldre uns 10 pasos d’A0 en total, per sortir amb un horari de 6h30’.

La via comença just a la dreta de la Galí, (no confondre amb el parabolts de la reequipada Pere Camins)

LL6



LL9


LL10

En definitiva: molt bona via per apretar fort en paret, ben mantinguda fins dalt, algun tram trencat on cal escalar amb carinyo, però sense passar res de nervis, sempre perfectament equipada.

Lo nou de Can Jorba

Avui “lunch session” per fer aquesta vieta nova a Can Jorba

http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#

Surt a vista. 2h amb ràpels iclosos.

Es al sector “Odio Africano”, a la placa dièdre a la dreta de la “Pegaso...”

El LL1 està molt tocat, suposo que ja era un totxo equipat de fa temps, us podeu saltar parabolts al gust i empalmar amb el LL2.

El LL2 te un inici tieso...de xorreres!, ben inusual a Montserrat. La resta es una típica placa de la zona, mantinguda i guapa, sanejada, però encara peten coses. No estava gens marcada.

El LL3 es per donar-li menjar apart... una desplom de conglomerat bastant fràgil on cal tenir molta cura d’on t’agafes... si no, te’n vas avall!...això fa que la seva dificultat real, avui per avui, sigui superior, ja que cal aguantar bastant mes per poder seleccionar la roca i a mès, no esta gens marcat (encara que sentiu la tentació, les llastres de la dreta ni tocar-les!, poden caure sobre la R!).

Es important no fer aquest llarg si hi ha gent al sector “Odio Africano” o pactar amb ells que no sobresurtin gens del peu de via!!!.

Es una via d’esportiva molt equipada però en cap cas “comercial”, almenys de moment, degut a aquest últim llarg.

Aprofito el post per recomanar els nous totxos que ha equipat el Joan Vidal “Indi” a la dreta de la Arpía, al sector Guacamayo.

http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#

Tots els que hem fet ens han agradat. Línies bones, equipades amb criteri:

- Marea, 7a. Primera meitat de fisura i final de desplomet. Molt maca. Clarament sobrecotada.

- l’Enganyapastors, 6c. Placa amb cantos estranys, mantinguda i bona.

- El Duc, curiós inici d’encastaments i placa a la segona part. 7b, per mi bastant suau.

El 7c+ es veu a bloc de moment no m’ha motivat. El 6a+ tampoc l’hem fet.

LES NOVES DE LA PIULA (II)

Nova visita a les noves de La Piula, amb la Marian, així que vam poder catar els sisens i de pas apuntar-me el 7b que em va quedar pendent de l'anterior visita

També faig el rotpunkt a Botiflers 7a+, ja que l'altre dia la vaig encadenar sortint de la reprisa i no era "oficial"

En el sector Barretina fem les tres centrals, que ens semblen les mes interessants.

Son vies de placa montserratina, llargues i mantingudes en el seu grau i ens van semblar molt bones:

La del mig, PARIPÉ, 6b+, es el que a primera vista sembla millor. Així es confirma ja que es l’única que te alguna marca de repetició.

Tan la de la seva dreta LA FI D’EN CAGALASTICS (6B+) com la de l’esquerra FASTIC DE GALL D’INDI (6C) són igual de bones, però aquestes no estan gens tocades, cal anar totalment a vista i seleccionar la roca no fos cas que petés alguna cosa. Hi ha alguna llastra que millor tractar amb carinyo...ull a l’assegurador.

Passem al sector Carota:

Fem el 6c , PEP MACHINE, bon esperó desplomat d'estil "riglero", però amb tram sorrenc on cal tibar amb carinyo de les "patates".

Aprofito per encadenar el 7b que tenia pendent del costat, MARIO CONDE PLAYA, avui no peta res i surt a la primera. Via de bloc, nomès interessant com a complement de l'altre seté del costat .

Ull als turmells en la 3ª xapa, depenent de la seqüència que trieu, hi ha vol rasant...

La PAJARRACA, 6b+, també està força i es interessant per acabar fent tot el subsector

JOSEP ELENA, PARET DE CATALUNYA

Mini-via (per ser Montrebei) que ressegueix un bonic i mantingut pany de paret.

Te un inici delicat que obliga a afinar els sentits i promet una via dura, però poc després apareix un equipament comercial que baixa la tensió a mínims ... varis parabolts serien del tot prescindibles ja que estan al costat de fissura.

Tots els llargs son interessants, amb traca final per encendre els braços.

La roca es bona, però la via està molt poc repetida i s’ha de vigilar amb alguna llastra. L’últim llarg de curiós “crocant” vermell es una història apart, però està del tot equipat.

Ideal per combinar amb alguna altre via del sector, cosa que no vam poder fer degut al fred que em persegueix últimament com una maledicció.

Em va sortir tota en lliure (l’últim llarg em va tocar de segon, si no hauria punxat segur, ja que a vista es difícil de llegir i a mes, estava del tot congelat)

Vam passar amb els aliens verd, groc, vermell, carbassa i lila i dos tascons, un mitjà i un petit. Potser un c2 pot ser útil en vàries tirades.

Just a l’esquerra hi ha una via nova o projecte (?), una línia parabolada que fa mal als ulls i, sota el meu punt de vista, a Montrebei no hi pinta res.

Topo: (algun plus pujat i algun altre baixat) i foto del LL2

Bauma de les Estaques...segur que tomba, tomba, tomba...

Ahir, migdia de “freeky de investigació ” a la Balma de les Estaques.
Sectoret oblidat i , sincerament, no m’estranya....us explico:

Es l’agullla mes a l'est del serrat del que continua del Vermell cap a ponent, uns 200m a l’esquerra del Gerro, des de el qual hi accedim seguint la base de les agulles, en terreny fàcil però sense camí definit.

Ens vam decidir pels 3 mes difícils, els de l’Agulla de l’esquerra, la pròpiament anomenada Balma de les Estaques (hi han dos vies mes, un 6c i un 6b, a l’agulla de la dreta)

Son totxos de 15m, sense tocar, ni una sola marca, roca gens sanejada que peta sovint, graduació fantasia, parabolts en perfecte estat però en general mal ubicats...vaja, un lloc ben distret per anar a tibar-li!

Les vies:

La marabunta. 6c+. Es la de l’esquerra del tot, que resegueix el marcat diédre (on hi han les misterioses estaques) però obvia la sortida llògica buscant uns passos de desplom molt rebuscats que encara no entenc. Penso que ha petat algo i al final surto en A0. Excursioneta divertida a l’entrar a R, i, per mes emoció, petant-me mans i peus.
Després el Jesus veu una opció al crux amb una variant molt per la dreta que de primer queda massa illògica i una mica expo....passem de la via



Shaktale. 7a+. La mirem al baixar i ens sembla molt dura i amb xapatges raros. Per precaució li fem un top-rope. El presentiment es confirma, ja que la via es un desfassament de grau, amb l’afegit de xapatges cabrons i roca que peta.
Un cop matisada i marcada ja te un altra cara, però per mi s’acosta mes al "7c o +" que al 7a+ i em demanaria masses intents.



Trompicons 7a. Vista la mala llet que corre per aquí i el poc temps que queda, seguim amb l’estratègia del top rope per fer la de la dreta. Aquesta si que surt i em sembla ben graduada encara que el crux es un pas a bloc poc evident i de caiguda lletja.

En definitiva, sectoret recomanable per a col.leccionistes malalts i/o esportius antisocials....no se en quin grup entrem nosaltres, però m'ho he passat be!

LES NOVES DE LA PIULA.

La Piula m’encanta!... es un sector tranquil, on les primeres vies que es van equipar son variades i bastant bones, tot seté grau i de mida mitja, ideal per les visites "exprés a vista" que fem.



Del sector original, me'n queden ben poquetes , però fa semanes que estan molles, així que ahir ens vam decidir a tastar algunes de les noves que han obert en un nou sector mes a la dreta.

topos extretes de www.onaclimb.com

Nosaltres vam fer els tres setens.

La sensació es que no estan al nivell de qualitat de les antigues, aquí la roca es mes conglomerat fràgil (el sector antic es de forat en placa llisa) i encara es trenca bastanta cosa.

Malgrat tot, les que vam fer eren mantingudes, ben graduades i amb una escalada a vista autèntica, ja que encara no estan marcades.

L'equipament es abundant, tirant a excessiu en algún tram concret.

Com a conclusió es que si t'agraden les novetats i no tens maníes, val la pena fer-les, però les antigues son molt mes recomanables.

Començant per l’esquerra vam fer, :

BOTIFLERS, 7a+. Molt de compte amb la llastra del mig, te uns punts sika de “sutura”, que no crec que aguantin massa, jo no em fiaria!, tibeu-li el mínim possible i que l'assegurador es cobreixi. La via es llarga i contundent i cal seleccionar la roca contínuament, proporcionant una interessant "inflada de braços".

Llàstima al crux on un rom "trampa" em va espatllar el a vista. Encadeno sortint de la reprisa amb una versió estranya però mes controlada.

DEACATHLON. 7a. Roca molt millor que l’anterior, mes curta però ben intensa. Força bona. Un cop marcada potser quedarà suau. Surt a vista.

MARIO CONDE PLAYA, 7b: Pas a bloc regletero que es va escrostonar, escupint-me dos cops. La resta es maco i comparteix final amb l’anterior. De baixada sanejo una mica el crux i el company sol.luciona el tram clau. He de tornar al curro i no hi ha temps per mes pegues, el rotpunkt pel pròxim dia.

Moltes felicitats als autors pel sectoràs que s'estan currant!

CORRECCIONS VERMELL FEBRER 2010

Algún apunt mes sobre la zona mes "es-productiva" de Montse-Sud:

Basant-me amb la topo d’onaclimb, informar que falta una llastra sencera amb tres vies, que es troba just a l’esquerra de la Sidonie (nº 11) i a la dreta de nº 9b (un bombo amb vies curtes)

Adjunto dibuix aprox. modificant la topo d'onaclimb:

De moment només he fet la de la dreta (9III), un esperó desplomat d’uns 20m, molt bona, amb canto, física, amb entrada inicial burra per pujar-se sobre una reprisa. Me la van cantar de 7a+/b i jo la deixaria millor de 7b (encara que em va semblar bastant assequible al 2on intent surt dura a vista). Amb químics.

La de l’esquerra (9II), m'informen (veure comentaris d'aquest mateix post) que es la ms difícil del trio, 7b+/c o 7c, almb algún repicat i sikat, però maca, i la de mes a l’esquerra del tot (9I) em van dir que era 7b+/c, però falta contrastar-ho, la provaré aviat, ja piaré.

Mes cosetes:

Movent-nos mes cap a la dreta, la marcada de (14b), al llistat no te grau. Per mi es un 7a/+ de bloc, no es dura, però te una secció jeroglífica que a vista es molt rara i em va costar 2 pegues. Tot i això, val la pena. (parabolts)

La (14a) he vist que ja està acabada però no l’he feta. Hem van advertir que encara es trencava bastant i al mig se li veuen unes excursions amb caiguda lletja. (parabolts). Ara m'informen (veure comentaris a aquest mateix post) que es 7b...l'haurem de fer!

nota: encadenada al 2011, a vista es malparida, els parabolts no marquen la línia correcta i els xapatges tenen "susto"...si no surt a vista (com a mi) es recomanable montar-la per la via de la dreta i controlar-la be, llavors surt un "pegue disfruton" que no passa de 7a

Salut i Rotpunkts!

Ràpels “top”

Que malament estan muntats els ràpels en algunes vies llargues!

Com que si fas mes d'un llarg ja li diuen "escalada d’aventura”, sembla que ja es pot fer el qutre...

Doncs al contrari, a la paret s’haurien de minimitzar les expansions i si fem un forat ho hem de pensar una mica abans....quantes R’s amb 3 parabolts, tenen muntat un ràpel de pena!

El mes greu que he vist últimament, m’ha motivat a penjar aquest post:

unes reunions reequipades amb 2 químics inox de puta mare, li passaven un bagueto de 105.mm, del qual li penjaven un maillon…flipant!, després de tanta pasta i feina…acabaves rapelant d’un sol bagueto!.

Les cadenes de top-ropes d’esportiva tampoc es salven i a vegades hi ha veritables despropòsits. Tots hem desmontat una via desplomada de 35m a estrebades despenjant-te d’un mosquetó que es tanca gràcies a una mica d’esparadrap.

A continuació una idea de com muntar una R estil “Piola”, per mi el sistema mes barat i efectiu que hi ha…ja que hi actuen dos elements de seguretat.

L’únic a tenir en conte es que el bagueto sigui prou llarg per evitar que treballi, però tampoc massa sobrat per evitar-li massa impacte en cas de que saltés el parabolt inferior.

Per aquest motiu, aquesta proposta es molt adequada amb materials flotants (pitons, ponts de roca...)

Un altre ventatge es que els dos parabolts poden estar tant separats com calgui (i no com els limitats 20cm que obliguen les cadenes ---> exemple típic d'enllaçar sabina + assegurança que queda lluny) o en el cas que no ens agradi expansionar tota la R sobre el mateix tram de roca (bloc o llastra sospitosa )

L’únic inconvenient es que l’usuari ha de pensar una mica abans de passar la corda (tampoc es tan complicat, no?) i que el bagueto envelleix, però com que es l’element redundant i no treballa, no pateix fatiga i hauria d’aguantar uns forces anys (probablement mes que algunes cadenes que venen alguns fabricants).

WADI RUM (IV). Algunes topos de vies noves

Adjunto fotos d'algunes topos del llibre de piades que hi ha al rest House de Rum.

Son vies mes o menys noves que no surten a la guia i em semblen interessants per tenir-les en conte si esteu planejant anar-hi.

Nota: la via es toba a uns 400m de la Merlin’s, i no a 200 com posa la topo, en una entrada cap dins que fa la paret. Hombra total. Vam llegir una piada d'una repetició que deia que la roca es trencava bastant.

Nota: deu ser, mes o menys, davant de l’anterior, a l’altre banda del canyó.

Nota: Just a l’esquerra de la Raid Met Camel (es diferencien perquè aquesta última les xapes son artesanals i la primera està molt amunt) , i entre les dues, encara vam veure una nova variant que semblava d’un sol llarg.

Nota: A la foto posa Jebel Nasrani, però es un error, Aquesta paret es la continuació cap al Nord del Jebel Rum,separat d’aquest per un canyó. Desde el poble es veu la paret. Sol tot el dia.

D’aquesta ja teniu la meva piada aquí:

http://pijuclimb.blogspot.com/2010/02/wadi-rumm-iii-enlluernats-pel-desert.html

i no us oblideu de repassar les obertures dels francesos a:

http://www.remi-thivel.com/

http://www.christian-ravier.com/Accueil.html

“l’Avi del mas de St. Pere” en lliure. Roc del Collars

Diumenge, amb el Pastes, vam treure a vista aquesta via d’artifo i de passada arreglar-la una mica.

Bona via per fer en lliure aquesta magnifica paret, apretant una mica mes el coco amb comparació a les vies veïnes equipades.

El Willow i cia ja l’havien alliberat i coincidim bàsicament amb els seu graus, la veritat es que surt bastant assequible, sense cap tram de gaire exposició. Adjunto topo del Miquel amb correccions.

El tema queda així:

LL1: 6c. Fisureta poc definida, aliens a caldo. Xapatge delicat al spit i passet de bloc.

LL2: 6c+/7a. Casi equipat, només algun alien pel tram fàcil del mig. Hem deixat instal.lada la 4ª xapa, que havia desaparegut.

LL3: 6c+. Paset de bloc a la secció inicial per encarar la fissura, excursioneta (tascó petit útil) a buscar un pitó afegit pel Miquel. Una mica mes amunt nosaltres n’hi hem posat un altra. Va ser l’únic punt on vam utilitzar el martell i ens el podríem haver estalviat, ja que just a sobre, uns matolls tapaven una bona fissura pel C3, però tot i això, l’hem deixat posat. Després secció fàcil amb dues xapes, de les quals s'en podria eliminar una perfectament.

LL4: 6b+. Llarg molt curt, equipat al inici, només cal alguna peça mitjana per entrar a R

LL5: 6c+. Excursioneta en el tram de dièdre per arribar al spit amb xapatge delicat.

Bavaresa yosemítica de friends grans i després molt flanqueig, ull al fregament. Tirar recte per placa mes o menys fàcil fins a la vira on cal montar R5 en algun arbre.

LL6: 6c bastant delicat, sortim en diagonal a buscar la punta del sostre vermell i continuem amunt en dièdre-esperó fins a la feixa cimera, on no hi havia cap reunió (sembla que aquesta tirada no la fa ningú). Deixem un bagueto per rapelar còmodament d’un sòlid arbre.

Hi ha un altre opció que es veia molt mes assequible: de la R5 flanquejar uns metres a la dreta fins localitzar el segon ràpel (baguetes i maillon en un arbre), fer-hi R i d’allà pujar recte, es veu fàcil i de seguida agafes la fissura per protegir-te.

Per baixar, fer dos ràpels mes, (3er i 4t) per la mateixa via o per la del costat, la Retirada Comanche.

Portar aliens, friends fins el 3.5 i tascons petits. Opcional repetir alien groc i vermell.

4h,30’ amb ràpels.

Pels que la facin en artifo: respecteu els claus posats!!!

Nota: A principis d'Abril vam fer la RETIRADA COMANCHE amb el Pastes, excel.lent línia de placa, amb roca flipant, massa equpada en general i en algún trams les expansions estan mal posades i no van per la línia lògica, sobretot al LL1 on per fer-la en lliure vam haver de prexapar les 3 primeres i encadenar-la per la dreta. També al últim llarg la línia no es la mes llògica, però es pot fer. Aquest llarg el podrien haver continuat amunt en diagonal esquerre i acabar-lo en un arbre de la feixa, sense interferir tant a "L'Avi"...llàstima!

Rotpunkt a nivell de cordada, però jo patino de 2on a l'últim llarg i he d'encadenar a partir del repós.

Per nosaltres els graus són: 7a (prexapant les tres primeres), 7a/+, 6c, 7b

2h 30' amb ràpels incl.

Wadi Rum (III). Enlluernats pel desert

fotos i comentaris de la segona part del viatge.

5º dia

INSHALLAH FACTOR, 6c, 450m, (5h 30’+3h baixada). Jebel Rum cara Est

Clàssica de dificultat amb ambient de big-wall, imprescindible repetició cinc estrelles

Línia hiper llògica de fissures d’encastament, bastant mantinguda, excepte quatre tirades de reprisa (s’empalmen en dues).

Alguna R desequipada però es monta fàcilment.

El mític llarg de 6c...no es fàcil: una fissura cega i peus llisos, però no tampoc tan dur com diuen algunes piades. Això si, cal escalar finet i dels pitons que hi havia nomès en queda un, però si t’ho mires be es pot protegir mínimament amb peces petites.

El crux...gloriós!

megaxemenèia final.

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.

La baixada no es tant dramàtica com la pinten, amb un mínim de idees clares, i un cop coneguda es pot fer molt mes ràpid, però com a mínim conteu 2h.

Sortint de la xemeneia caminar una vintena de metres pel passadís de roca i a l’esquerra ja trobem la cova anomenada “Ull d’Alah”. A la part superior a la dreta trobem un ràpel de pitons. El fem i quatre mes (ponts de roca) per una zona de reprises fins assolir un congost que talla la paret d’E a O.. El remontem cap al O. Sempre per la banda dreta (poc fitat) trobant un petit ràpel de 15m i alguna trepada i destrepada i dos flanqueigs de 5º expo (foto):

Seguim ambn alguna trepada mes i agafem un trencall a l’esquerra, passant a

l’altra banda, per un petit desviament del canyó que gira cap al est (poble) i que ens situa en un collet. Aquí ja trobem el camí marcat que baixa per una gran canal cap al poble, però al mig encara caldrà fer dos ràpels mes que ens situen ja a la tartera que seguim fins baix.

6º dia

LA GURRE SAINTE (YIHAD) 7b, 400m, (6h+1h de ràpels). Nassrani N, cara Est)

Psicodelica línia per flipar d’allò mes. Paret absolutament vertical amb gran varietat de passatges i un increïble “head wall” amb tres tirades de 7b de placa tècnica sorrenca.

Ens surt tota en lliure, però no a vista, ja que ens equivoquem tots dos un pas i en un repòs em va petar una regleta.

Es una via molt ben equipada en termes “de paret”, però no es esportiva, la roca es fràgil i cal estudiar-la, hi ha algun llarg tram a base de ponts de roca distanciats i el LL7 es 6a expo on et jugues la gran hòstia a la ruleta russa amb una regleta (potser algun alien mitjà pot ajudar)

El grau es d’esportiva moderna “suau” (El 7b del llarg 5 es 7a/+ màxim i el LL11 7a+).

Aproximació en 1h vorejant el Nassrani pel sud (grava dura còmode) o pel Rakabat Canyon o be en 4x4 (20 min.)

primer 7b del "Headwall"...al.lucinant!

Segon 7b del "Headwall"....insuperable!

7º dia

LION HEART. 6b, 350m, (4h 30’ amb ràpels). Jebel Rum. Abu Aina Towers.

Clàssica línia que ressegueix una fissura de set llargs, oferint superbs dièdres i fissures d’encastaments, fins i tot últim llarg, a base de sorra, es molt bo!.

Excepte el primer 6b, dur, la resta es grau “Rum” suau.

Reunions reequipades per rapelar dins la meixa via.

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.

Aproximació a peu pel desert molt còmode (grava dura) i pujar una tartera on cal superar un sòcol rocós per dins un forat.

8º dia

RAID MET CAMEL 6c+/7a, 500m. Jebel Rum cara Est. 6h + 2h descens (un cop trobat l’Ull d’Alah)

Brutal línia en lliure de gran paret, majoritàriament per plaques que porta directa al cim. Te algun parabolt (xapa inox artesanal, no confondre amb les vies noves equipades del costat “Rock Empire” i una variant) i per tant certa fama de via moderna però no hi ha mes de dues o tres xapes per llarg (en el difícils), així doncs, predomina l’autoprotecció.

LL2, LL3 i LL4 són per emmarcar, absolutament genials, li posen VIIIº UIAA, que dona una conversió de 7a/+. Realment es menys, però conteu amb 6c+/7a modern, potser obligadet.

LL2, un plaer pels sentits

Després ve un tram de 6b’s de típiques plaques fàcils amb ponts de roca on cal afinar l’olfacte per trobar el itinerari i un parell curiosos desploms de columnes sorrenques a tibar amb carinyo:

El final de festa son dues tirades de 6c molt bones i empalmem amb el fàcil dièdre de sortida.

Plaques finals...6c

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.

Descens: Ens va costar molt trobar l’Ull d’Alah. A veure si aquesta breu descripció ajuda:

Del final de la via, saltar al cim que hi ha immediatament al sud. Buscar un ràpel en l’eresta oest (15-20m). Caminar pel passadís de roca cap al sud. Destrepar una canaleta (4+) direcció oest i arribem a un altre passadís arenós que va cap a l’oest i que no s’ha de seguir, si no que hem de girar immediatament a l’esquerra i trepar una muret gris fissurat, d’uns 10m direcció est (cap al poble) al final de la trepada tenim una llarga i fonda xemeneia horitzontal que hem de destrepar (4+) fins assolir un passadís d’arena que connecta amb la xemeneia fnal de la Inshallah i just abans, a la dreta, amb la cova de l’Ull d’Alah (a partir d’aquí, veure la píada de la via Inshallah)

9º dia

PRIEZ PUR NOUS.

Molt bona via de placa que enllaça llastres i fissures amb algún parabolt esporàdic quan l’autoprotecció no es possible. Reunions equipades.

La línia està molt ben trobada i les expansions estan clavades en nº i ubicació.

La vam fer sense ressenya i no sabem els graus, però jo li posaria 6c, 6b, 7b, 6b, 6c ( graduació de compromís entre el modern i el “Rum”)

Es segueix be sense topo, només dos punts poden costar de veure: l’entrada a la R3 es cap a la dreta i al LL5 després de la fisureta cega, la R no es veu, a la reprisa cal anar 3m a la dreta i pujar recte, la R està en uns ponts de roca sobre nostre.

El pas de 7b es una putada, un marbre relliscós de peus ens va trencar la ratxa d’encadenaments de tot el viatge, en canvi, la última tirada de fissureta cega, va ser un final perfecte al viatge.

El mes còmode es baixar per la Beauty (ràpels molt nets)

Aproximació i descens (veure la piada del segon dia).

LL1

LL3

LL5...l'última fissura del viatge!

...i això es el que va donar de si el viatge. L’endemà ens recollien per tornar a Amman i vam aprofitar per fer una vista ràpida a Petra, molt recomanable...no tot es escalar...o si?