dimecres, de febrer 03, 2010

Wadi Rum (III). Enlluernats pel desert

fotos i comentaris de la segona part del viatge.

5º dia

INSHALLAH FACTOR, 6c, 450m, (5h 30’+3h baixada). Jebel Rum cara Est

Clàssica de dificultat amb ambient de big-wall, imprescindible repetició cinc estrelles

Línia hiper llògica de fissures d’encastament, bastant mantinguda, excepte quatre tirades de reprisa (s’empalmen en dues).

Alguna R desequipada però es monta fàcilment.

El mític llarg de 6c...no es fàcil: una fissura cega i peus llisos, però no tampoc tan dur com diuen algunes piades. Això si, cal escalar finet i dels pitons que hi havia nomès en queda un, però si t’ho mires be es pot protegir mínimament amb peces petites.

El crux...gloriós!

megaxemenèia final.

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.



La baixada no es tant dramàtica com la pinten, amb un mínim de idees clares, i un cop coneguda es pot fer molt mes ràpid, però com a mínim conteu 2h.

Sortint de la xemeneia caminar una vintena de metres pel passadís de roca i a l’esquerra ja trobem la cova anomenada “Ull d’Alah”. A la part superior a la dreta trobem un ràpel de pitons. El fem i quatre mes (ponts de roca) per una zona de reprises fins assolir un congost que talla la paret d’E a O.. El remontem cap al O. Sempre per la banda dreta (poc fitat) trobant un petit ràpel de 15m i alguna trepada i destrepada i dos flanqueigs de 5º expo (foto):

Seguim ambn alguna trepada mes i agafem un trencall a l’esquerra, passant a

l’altra banda, per un petit desviament del canyó que gira cap al est (poble) i que ens situa en un collet. Aquí ja trobem el camí marcat que baixa per una gran canal cap al poble, però al mig encara caldrà fer dos ràpels mes que ens situen ja a la tartera que seguim fins baix.





6º dia

LA GURRE SAINTE (YIHAD) 7b, 400m, (6h+1h de ràpels). Nassrani N, cara Est)

Psicodelica línia per flipar d’allò mes. Paret absolutament vertical amb gran varietat de passatges i un increïble “head wall” amb tres tirades de 7b de placa tècnica sorrenca.

Ens surt tota en lliure, però no a vista, ja que ens equivoquem tots dos un pas i en un repòs em va petar una regleta.

Es una via molt ben equipada en termes “de paret”, però no es esportiva, la roca es fràgil i cal estudiar-la, hi ha algun llarg tram a base de ponts de roca distanciats i el LL7 es 6a expo on et jugues la gran hòstia a la ruleta russa amb una regleta (potser algun alien mitjà pot ajudar)

El grau es d’esportiva moderna “suau” (El 7b del llarg 5 es 7a/+ màxim i el LL11 7a+).

Aproximació en 1h vorejant el Nassrani pel sud (grava dura còmode) o pel Rakabat Canyon o be en 4x4 (20 min.)


primer 7b del "Headwall"...al.lucinant!


Segon 7b del "Headwall"....insuperable!


7º dia

LION HEART. 6b, 350m, (4h 30’ amb ràpels). Jebel Rum. Abu Aina Towers.

Clàssica línia que ressegueix una fissura de set llargs, oferint superbs dièdres i fissures d’encastaments, fins i tot últim llarg, a base de sorra, es molt bo!.

Excepte el primer 6b, dur, la resta es grau “Rum” suau.

Reunions reequipades per rapelar dins la meixa via.

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.








Aproximació a peu pel desert molt còmode (grava dura) i pujar una tartera on cal superar un sòcol rocós per dins un forat.




8º dia

RAID MET CAMEL 6c+/7a, 500m. Jebel Rum cara Est. 6h + 2h descens (un cop trobat l’Ull d’Alah)

Brutal línia en lliure de gran paret, majoritàriament per plaques que porta directa al cim. Te algun parabolt (xapa inox artesanal, no confondre amb les vies noves equipades del costat “Rock Empire” i una variant) i per tant certa fama de via moderna però no hi ha mes de dues o tres xapes per llarg (en el difícils), així doncs, predomina l’autoprotecció.

LL2, LL3 i LL4 són per emmarcar, absolutament genials, li posen VIIIº UIAA, que dona una conversió de 7a/+. Realment es menys, però conteu amb 6c+/7a modern, potser obligadet.

LL2, un plaer pels sentits

Després ve un tram de 6b’s de típiques plaques fàcils amb ponts de roca on cal afinar l’olfacte per trobar el itinerari i un parell curiosos desploms de columnes sorrenques a tibar amb carinyo:

El final de festa son dues tirades de 6c molt bones i empalmem amb el fàcil dièdre de sortida.

Plaques finals...6c

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.



Descens: Ens va costar molt trobar l’Ull d’Alah. A veure si aquesta breu descripció ajuda:

Del final de la via, saltar al cim que hi ha immediatament al sud. Buscar un ràpel en l’eresta oest (15-20m). Caminar pel passadís de roca cap al sud. Destrepar una canaleta (4+) direcció oest i arribem a un altre passadís arenós que va cap a l’oest i que no s’ha de seguir, si no que hem de girar immediatament a l’esquerra i trepar una muret gris fissurat, d’uns 10m direcció est (cap al poble) al final de la trepada tenim una llarga i fonda xemeneia horitzontal que hem de destrepar (4+) fins assolir un passadís d’arena que connecta amb la xemeneia fnal de la Inshallah i just abans, a la dreta, amb la cova de l’Ull d’Alah (a partir d’aquí, veure la píada de la via Inshallah)






9º dia

PRIEZ PUR NOUS.

Molt bona via de placa que enllaça llastres i fissures amb algún parabolt esporàdic quan l’autoprotecció no es possible. Reunions equipades.

La línia està molt ben trobada i les expansions estan clavades en nº i ubicació.

La vam fer sense ressenya i no sabem els graus, però jo li posaria 6c, 6b, 7b, 6b, 6c ( graduació de compromís entre el modern i el “Rum”)

Es segueix be sense topo, només dos punts poden costar de veure: l’entrada a la R3 es cap a la dreta i al LL5 després de la fisureta cega, la R no es veu, a la reprisa cal anar 3m a la dreta i pujar recte, la R està en uns ponts de roca sobre nostre.

El pas de 7b es una putada, un marbre relliscós de peus ens va trencar la ratxa d’encadenaments de tot el viatge, en canvi, la última tirada de fissureta cega, va ser un final perfecte al viatge.

El mes còmode es baixar per la Beauty (ràpels molt nets)

Aproximació i descens (veure la piada del segon dia).





LL1



LL3



LL5...l'última fissura del viatge!


...i això es el que va donar de si el viatge. L’endemà ens recollien per tornar a Amman i vam aprofitar per fer una vista ràpida a Petra, molt recomanable...no tot es escalar...o si?














2 comentaris:

juan carlos ha dit...

Hola,que guapo ,las paredes las fotos el ambiente,que envidia por los sitios y por el grado

Anònim ha dit...

carai Piju
com deveu haver xalat !!!
enhorabona i molta enveja.
pel que dius i per com ho expliques, sembla visita obligatòria

abraçada
albert. ganxets.