Com que són dues bones línies, es mereixen estar dedicades, totes dues, a uns vells coneguts:
La 1º via es diu MOBY DICK. Consisteix en una dura entrada desplomada de bavaresa i espectacular esperó, que sembla inaccessible, però aguantant, pots trobar els secrets que et porten a la cadena. Xapes a prop. Ja l'he encadenada en top rope solitari. Li dono 7a pendent de confirmar amb el rotpunkt "oficial".
La 2º via, ENLLUERNAT I CONFÒS es una tècnica placa llisa, que no arriba a la vertical, entrada de sostret i al mig un tram clau de molt poca presa i roma. Xapes a prop. Encara no l’he sol.lucionat, crec que anirà pel 7c.
Be, si heu llegit fins aquí, entre la foto i els noms de les vies, hauríeu de saber a qui estan dedicades...birra pagada al primer que l’encerti.
5 comentaris:
Veig que segueixes obrint vies, encara ens hi faràs fer una segona visita!!
Més si podem escalar, mentre la música d'aquests "xicots" tan "Dazed & Confused" ens ho permeti, i acavar amb els biceps com a "Moby dick"'s.
A tibar-li fiera!!
je, je...Veig que a part de la Carrá també et va “hard”.
A veure si baixant de l’aeri queda algun bar obert per convidar-te...
Ei Piju!
Aquestes dues vies deuen ser molt dures, perquè has triat el nom de dues de les cançons més dures dels Zeppelin. Sobretot si són les versions en directe del "The Song Remains the Same".
Salut!
Difícil triar cançons. Per mi el àlbum I i II son els millors i totes són imprescindibles. Senzillament em quadraven els noms amb les línies.
A la placa realment acabes confós amb tanta ratlla i cap cantell bo.
L’esperó recorda un vaixell...i com el capità Ahab, tots perseguim un Moby Dick
Ostres Piju...
Crec que amb tu mai pillaré cap borratxera de gorra...
No pagues birres als primers repetidors...així potser si..o ni així la pillo...
ostres ostres...
a tibar fiera!
oriol
Publica un comentari a l'entrada