Actualització de la Tossa. 06.07

Després d’inspeccionar la cara nord, personalment l’he desestimada per equipar-hi vies.
Tot i que el pany de paret es el mes alt de l’escola (20m) i es una zona molt fresca per l’estiu, la roca es força dolenta i només sembla factible treure-hi un parell de vies bones per les fissures, massa poc per fer el sector mínimament atractiu.

Retornem a la cara Oest on tenim noves línies, una d'elles feta per nous equipadors:

Es fantàstic que hi hagi mes penya que cregui en aquesta escola i a mes equipant-hi vies dures, que son les que falten. Encara no he parlat amb ells però li vaig donar un pegue en top rope solitari i depèn per on s’entri pot sortir 7a o 7b, encara que falta netejar-la millor.


Ara ve la crítica constructiva: han trepitjat massa el Dièdre vaquilla, la línia semiequipada que queda a la seva esquerra i que era especialment maca. Els parabolts nous hi queden just a 1 metre. Es podrien haver situat mes a la dreta, quedant dues línies tototalment independents.
A mes un dels parabolts està posat en una llastra. Be, suposo que es pot arreglar...


Per part meva n’he equipat un altre una de nova:
La temptació viu a dalt (6c/+).

Si, es la peli on surt l'escena mes famosa de la Monroe. Com que l’altre dia a un post del Celiavern parlàvem d'ella, doncs el nom d’aquesta peli lliga molt amb l'escalada...
Entrada molt técnica, que es el crux de via

seguit d’una repriseta i segona meitat de dièdre final tieso

Ah, falta posar-li les xapes, ja que se’m van acabar les de M12. La setmana vinent ja estarà apunt.



Finalment he equipat amb un parabolt l’entrada directa de la nº 20.
Cal superar el sotre de la balma amb un llançament potent seguit de una tècnica incorporació a placa, enllaçant finalment amb la resta. Tot plegat queda un viote de 7a+.

El buit del mestre Tei-Chi. La última de Montrebei.

El Teixi va morir en un allau a Chamonix aviat farà un parell d’anys
Pels que el vam conèixer, era una excel·lent persona i per la resta de la comunitat, el llegat de vies de qualitat que ens ha deixat arreu del mon es immillorable. Un dels seus llocs predilectes era Montrebei.

El Sam i l’Emili van enllestir a finals de Maig un dels projectes que van quedar pendents a la Paret de Catalunya.

La topo ja està a http://www.remi-thivel.com/, tambè us l'adjunto a continuació:



La vam fer diumenge passat amb el Josep “Pastes” i ens va agradar molt.
Es d’agrair la mentalitat de deixar-la arreglada per anar en lliure, a l’estil de l’última fornada de vies que han aparegut a aquesta escola: Incrèduls, Del Kike, De mica en mica...això implica molta mes feina que la de sortir per dalt com sigui (pensar mes, equipar i sanejar).


Josep al L1, traçat i roca complexes.


Els trams ressenyats en lliure (fins a 7a+) ens van sortir a vista i els graus proposats ens van semblar correctes.


Josep sortint del tram de 7a i entrant a R4 .





L6. La llastra d'equilibri impossible. Millor no tocar-la massa.

El A2 del L7 el vam apurar de segon i surt 7a+. De primer costa ja que es una fisureta que on caben els dits es on cal ubicar els micros, primer cal fer el pas desprotegit i colocar la peça després des de dalt. Ara, sabent el grau que queda dona mes moral per forçar-lo.

La sortida per les Rutas de Voyager es molt maca i queda en sintonia amb la via: L9 en lliure (6c/+) i L10 amb un A2 arreglat per fer ràpid en Ae de 2p. (bagueto abandonat llarg).

Amb els pas dels anys caldrà repetir-la amb un sortit de baguetilles per anar substituint les velles.

El camalot 2 repetit no el vam utilitzar.

En general cal negociar la roca. Algun susto, però s’anirà netejant.

Vam tardar 6h.45 min.




Foto tirada desde la R8. Hi ha una cordada en un dels millors llargs de Montrebei.
A veure qui adivina la via. Birra pagada.