Pels que el vam conèixer, era una excel·lent persona i per la resta de la comunitat, el llegat de vies de qualitat que ens ha deixat arreu del mon es immillorable. Un dels seus llocs predilectes era Montrebei.
El Sam i l’Emili van enllestir a finals de Maig un dels projectes que van quedar pendents a la Paret de Catalunya.
La topo ja està a http://www.remi-thivel.com/, tambè us l'adjunto a continuació:
La vam fer diumenge passat amb el Josep “Pastes” i ens va agradar molt.
Es d’agrair la mentalitat de deixar-la arreglada per anar en lliure, a l’estil de l’última fornada de vies que han aparegut a aquesta escola: Incrèduls, Del Kike, De mica en mica...això implica molta mes feina que la de sortir per dalt com sigui (pensar mes, equipar i sanejar).
Josep al L1, traçat i roca complexes.
Els trams ressenyats en lliure (fins a 7a+) ens van sortir a vista i els graus proposats ens van semblar correctes.
Josep sortint del tram de 7a i entrant a R4 .
L6. La llastra d'equilibri impossible. Millor no tocar-la massa.
El A2 del L7 el vam apurar de segon i surt 7a+. De primer costa ja que es una fisureta que on caben els dits es on cal ubicar els micros, primer cal fer el pas desprotegit i colocar la peça després des de dalt. Ara, sabent el grau que queda dona mes moral per forçar-lo.
La sortida per les Rutas de Voyager es molt maca i queda en sintonia amb la via: L9 en lliure (6c/+) i L10 amb un A2 arreglat per fer ràpid en Ae de 2p. (bagueto abandonat llarg).
Amb els pas dels anys caldrà repetir-la amb un sortit de baguetilles per anar substituint les velles.
El camalot 2 repetit no el vam utilitzar.
En general cal negociar la roca. Algun susto, però s’anirà netejant.
Vam tardar 6h.45 min.
Foto tirada desde la R8. Hi ha una cordada en un dels millors llargs de Montrebei.
A veure qui adivina la via. Birra pagada.
6 comentaris:
Esteu fets unes bèsties!! No us deuen quedar gaires vies a la Paret de Catalunya (l'incontinència, la Olmo-Picazo, alguna del Paca i la M1G), em deixo alguna?
Felicitats per l'ascensió, bous!
Si moltes: totes les d’artifo amb vivac, quan siguem bons ja les farem en el dia, je, je.
Ah i les dures de veritat, Cor Salvatge, Espartans, l’Estaca
CAram Piju..quins bous...
Em quedo sense birra, ostres a mi si em treuen de MOntserrat sóc un bleda..
Saluteeee!
Oriol
El L7 de la Tempesta Nocturna
PREMI !
Encantat de convidar-te a una birra, ara només falta que coincidim algun dia.
sou unes bèsties. alguna d'aquestes vies "noves" he fet i son molt bones. Haig de dir però, que crec que la cosa es comença a desmadrar... anar per baix no justifica el ferro (a voltes massa) i la falta d'espai comença a ser evident. però en fi, és la moda i ja se sap: tothom vol deixar la seva cagadeta a la paret de torn per ser benerat (i jo el primer). És el nostre gran punt feble. Això que estem fent no és escalada "tradicional", és escalada moderna, igual que el Luichy o el Tarragó, que tant critiquem, però amb menys brillu... escalada de consum. Sinó mireu el prat (sembla el parquing de montserrat) i observeu que repeteix la gent. Quantes repeticions té la Tripanambuco i quantes la Globeros?
Salut i ànim que sou uns cracs.
Publica un comentari a l'entrada