dijous, d’agost 02, 2007

Verdón, que te quiero Verdón

Últim post de la setmaneta de vacances.
Abans de marxar de Suïssa fem un intent desesperat d’acostar-nos al nostre estimat Wendestock, però no hi ha res a fer, mitja paret està nevada.
Aprofitem per saludar el l’amic propietari del càmping i fer-hi unes cervesetes que ajuden a prendre una dràstica decisió: fugim cap al Sud, al Verdón, son molts kilòmetres però l’endemà al matí podem estar-hi escalant.




La imatge del Verdón com a destí freeky està equivocada. Per mi es una escola predominantment de tàpia, amb totes les seves variants: equipada, tradicional, artifo... roca perfecta, longituds variables de fins a 400 m. amb panys de paret contundents i extensísims, sovint les aproximacions son en ràpel, complicant les retirades i el grau està bastant ajustat,... al·licients per visitar aquesta escola que pot oferir bones dosis d’aventura.

Diferents orientacions (nord a la paret del Duc, ombra a la tarda a la paret d’Escalés), el fantàstic riu al migdia i l’excel.lent prat del càmping municipal permeten fer-hi estada fins i tot en els mesos mes calorosos.

Foto: Paret del Duc.



Foto: el descens pot ser refrescant

Així que enxufem el turbo per fer quatre viotes en dos dies.
Fotos i una breu descripció de cada una:


A la paret d’Escalés:

- Demande: la clàssica per excel·lència, 400m de dièdres i xemeneies de gran bellesa al voltant del 6a. La guia la marca com equipada, però conteu amb unes bones excursions. Si voleu suavitzar el tema, porteu friends. Sobadeta.



- Ulla: Just al costat de la primera. Imprescindible. 400m desplomats i mantinguts, sobredosis d’encastaments. 6a/b (6b/c real). La guia la marca com equipada, però per fer-la només amb exprés cal anar molt lolo, si no, portar els friends mitjans/grans.



- Visión futeé: Via dels germans Rémy, tot un segell de qualitat i compromís. Curiosament marxem del seu país i ens els trobem aquí de nou, on conten amb bastants apertures. 4 llargs de placa mantingudíssima de 6c+ (7a/+ real) amb trams distanciats entre xapes.





A la paret del Duc:

- Série limiteé: 300m, primera meitat tranquil·la, 6b’s fàcils de dièdre i segona part mes dura i obligada, 6c collat. Últims tres llargs boníssims.

Foto 1º meitat.



Foto: un altre cordada a la segona meitat

6 comentaris:

PGB ha dit...

Joer quines fotos més guapes i quina sortida més xula. Al final podeu dir que veu poder aprofitar les vacances escalatorils, eh? ;)

Percert... quina por la foto barbuda! hehehe :P

Piju ha dit...

després de dos dies sense escalar, quan tornes a tocar roca, se't queda aquesta cara...je, je

Mohawk ha dit...

Esteu fets uns lolos!!

Per cert, aquests comentaris de "porteu friends" en vies equipades ja ho sabieu o vau anar "pillant" sobre la marxa, ja,ja,ja...

A tibar-li fuerte!!

Oriol ha dit...

Hi ha una altra raça de trepes...els MENJAROCA...!!!!!!!!!


Peaso viotes...4 en dos dies?????

a piñóóón!!!
joer...

Pekas ha dit...

jueeerrrrr... quins records... anda que no fa anys que no he tornat a trepitjar aquelles parets.. buuáááá.... :-))))))))

En fi... tindré que tornar algún día... mentres... babejaré na estona mirant les teves fotos...
:-)))))))))

Salut i muntanyes... :-)))

nil ha dit...

quan puguis fes la marches du temps i la au delà du delire! a dreta i esquerra, respectivament, de la via ULA. totes dues són 'superbes'!!