En un intent a la “Lluna vagabunda lluna”, que vam abandonar per fred, vaig fixar-me en la línia verge que quedava a la seva esquerra, lògica i directa, però monolítica i tiesa, de forma que necessitaria moltes expansions i hem va tallar l’impacte visual que suposaven tantes xapes noves en un lloc relativament salvatge.
Després d’uns anys vaig tornar-hi per repetir la “Lluna...” i a l’últim llarg vaig veure que començaven el seu reequipament ...això eliminava les meves reserves estètiques i vam posar-nos mans a l’obra.
L’obertura havia de ser per sota, apurant en lliure, però amb el nostre nivell limitat, la poca presa que fa aquesta paret i que la roca no arriba a ser del tot excel.lent, van obligar-nos a treure el pedal en alguns trams.
De totes formes, en aquests punts la ubicació de les expansions es va estudiar per repetir-la posteriorment en lliure.
De seguida vam veure que els punts on tirar d’autoprotecció eren anecdòtics i vam optar per deixar-la tota equipada, encara que amb alguna excursió.
Com que anàvem amb trepant lleuger de mol poca autonomia, vam utilitzar parabolts M8, que per altra banda, van quedar homologats amb alguna volada.
La clau per aconseguir un traçat totalment en lliure era a la part superior, on una planxa desplomada rematada per una barrera de sostres obliga a les altres vies a passar en artifo. Estudiant la paret s’endevinava una canaleta que moria just en el punt feble dels sostres, un regal dels Déus que calia aprofitar. El problema era que un cop a la paret no teníem referències per arribar a aquest punt que quedava ocult.
Amb intuïció de navegant, un flanquig providencial al L2 i molta sort, al final del L3 casi em caic de l’alegria: estava ben be al peu de la desitjada canaleta.
Els dos últims llargs.
En tres tardes, després de la feina, pujant i baixant corrents, vam obrir pràcticament tota la via, però just a l'última expansió es va acabar la bateria. Els següents dies ja van entrar les gelades i vam aparcar el projecte fins a la primavera següent.
Una nota curiosa es que durant aquest període, el Paca volia obrir la mateixa línia amb el seu estil, amb la boira no va veure les nostres cordes fixes fins que va ser a peu de paret.
Segons ens va dir “li havíem pres la última gran placa de Montserrat” (ho sento Paca...una festa menys!) però no es va resignar i va obrir la via Joana (A4+) a la dreta de la Lluna.
Per fi va tornar la caloreta i vam pujar per obrir el muret final i a l’endemà mateix hi vaig tornar amb el Paco que va apuntar-se la primera en lliure i graduar la via.
Alguns dels repetidors han deixat critiques (bones) AQUÍ:
9 comentaris:
Tela quin viote Piju!! Felicitats!!
En Josep ja em va passar la ressenya en el seu dia, però la vaig guardar en la de: pendents però quan estigui més forta... je, je... i encara haurà de passar una bona temporada allí!! (però està ben guardada, eh!!).
I vistes les crítiques, encara venen més ganes d'ana-hi!!
Felicitats altra vegada!!
A mi me pasa com a la raquel, la tinc a les de pendents quan tingui bou, po no acabo mai de trobar el moment, jee,je.
excelent via i molt ben trobada.
salut bous
Felicitats per la obertura! quin plaer poder obrir i encadenar això.
Ja ens arribarà el moment de probarla...
Gràcies penya, doncs si algun dia voleu anar-hi i no teniu company doneu-me un toc que m’hi apunto. Vaig deixar la repetició en mans del Paco i encara tinc pendent el rotpunkt personal.
iepa PIJU...
Si vols ja tens company...a mni tamb´ñe em queda de fer-la.
Darrerament passo de llargs però una joia com aquesta NO ES POT OBVIAR,encara que sigui asseguran-te.
Els 7b's són molt a bloc?
SaluuuuT
OK, donc quedem cap a la primavera, i cap problema en alternar llargs si vols, que jo no tinc manies, mentre em surti en lliure ja estic content.
Els 7b, son dos trams de dues xapes, ben protegits.
Ja parlarem!
Hola Piju!!
Ahir vam repetir la via amb el Kiku d Manresa i res... QUIN TROS DE VIA!! però ja és d'esperar, aquest pany de paret no decepciona mai. A destacar l'últim llarg, la travessia acrobàtica per sota la llastra amb aleje inclòs. Sort dels bolos!! Atenció als qui la repeteixin perquè a la R opcional falten totes les xapes i val la pena pq si montes al cim tens un fregament de la òstia. Potser és que no vam trobar bé la línia del V+??? la cosa és que de la última R al cim vam esgotar els 60 m de corda.
Felicitats Piju i Pastes per l'obertura.
Hola Aniol!, me n'alegro molt que la gaudíssiu! com dius, aquella paret te un ambientasso brutal.
La R opcional suposo que la van instal.lar per reequipar la "vagabunda Lluna"...nosaltres no hauriem expansionat allà, ja va be que l'hagin retirada, d'aquí recordo que anàvem recte, una manxada de pujar peus, com mes a l'esquerra mes fàcil, per accedir al cim.
Gràcies per deixar-me el comentari, anima molt saber que una via teva agrada a la penya.
Salut!
Hola, per Sant Jordi del 2021 en Maik Casas i jo l'hem repetit. Felicitats als aperturistes! Enfilar-se per sota i en lliure amb una roca on cada moviment cal negociar-lo,amb molta verticalitat i amb uns códols discrets està a l'abast de poca gent. Cal tenir templança a l'ultim llarg! Vaig caure al bloc del segon llarg, però això no va impedir una disfrutada brutal! Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada