dimarts, de desembre 04, 2007

Femme Fatale a la Paret d'Aragó.

Entre la ressenya, els autors (Ganxets i A. Castellet) i el pany de paret per on va, no hi havia dubte de que aquesta nova via de la Paret d’Aragó no defraudaria...però al final les expectatives es van superar.
Amb tots aquests arguments no va ser complicat convèncer al Paco perquè s’apuntés.

A la Pilastra dels Voltors les he fet totes:
- La via que pren el mateix nom es la gran clàssica, molt bonica dins el seu grau.
- La de los Cuarentones, fins ara, era la de traçat mes espectacular, amb un llarg estrella d’artifo apurat en 7a+ que en aquell moment jo no vaig ni olorar.
- Mes tard es va obrir la Punyalada Trapera, la mes salvatge i mantinguda de totes.
...fins que ha arribat la última creació, que les supera a totes!


FEMME FATALE:
L1: Llarg plaquero de roca excel.lent que va buscant sinuosament els curiosos forats que hi ha per anar pujant. Alguna apretadeta difícil. Tot i estar força equipat, minimitza les expansions, cal reforçar amb algún micro. Obert amb “maestria”. Ull al fregament, en corda simple s’ha d’allargar molt les cintes. 6c



L2. Continua el festival de roca i forats perfectes. Un flanqueig finet per entrar a R. Es pot reforçar amb algún micro. Jo li pujaria un plus, 6b+.




L3: Fissureta a protegir i llarga placa excel.lent de 40m, mes fàcil que les anteriors i amb equipament potser massa generós. 6b.


L4. La tirada de 7a+/b. Cal tenir fe i creure-s’ho per encadenar, ja que l’aspecte monolític espanta. Molt tècnica de peus. Malgrat tot, els cantos van sortint i permeten respirar en varis punts de forma que la treiem a vista. Equipada.


L5. L’altre tirada difícil, 7a+. Comença amb una fissura a protegir que cansa mes del que voldries i tot seguit enfila el mega-desplom vermell de blocs dubtosos, primer xapant pitons i després ja parabolts. Tibades fortes amb passos llargs on cal anar seleccionant la roca.

- Just al final del tram difícil, amb la pila sota mínims, se’m trenca un canto de mà, aguanto la bandera de miracle, llenço al següent bloc a la deseperada i... no, uff, aquest no es trenca,...rotpunkt de la via salvat!.

Després de la secció equipada ve un tram amb un pitó que no es veu i mes distanciat del que pot semblar a la ressenya.

L6: 5+/6a. Llarg final on no es pot baixar la guàrdia. Els obridors van desestimar de la sortida fàcil pel dièdre i van enfilar recte per la placa equipada amb un sol pitó. Mola per seguir apretant però cal controlar, ja que pot arribar a ser expo en algun punt.

Topo:

Material: Joc simple de micros i de friends fins el nº3. Els tascons no els vam ni tocar.
A nivell de seguretat no es el mes recomenable però es pot fer amb corda simple, s’agraeix als llargs difícils. (ull al fregament del L1 i a una possible retirada)

Piades al
CARANORTE

Nota: La Feixa dels Espàrrecs que porta al peu de la Pilastra, costa molt de identificar. Per qui no la controli:
Baixant del cim, veureu ràpidament el inici de la primera feixa amb una pintada a la roca que posa “benvinguts”. Aquesta NO ES. Seguiu pel fil de la carena i poc després veureu el inici de la següent feixa, molt mes ample i dividida en varies sub-feixes o pisos que tenen diferents entrades. Heu d’agafar-la just al començament, es la principal. Hi ha tres fites seguides, una a costat de l’altre que marquen el començament i se’n van trobant mes durant els primers cent metres. Es un sender trepitjat. A mitja feixa hi ha un ressalt molt vertical d'uns 20m que es baixa amb cordes fixes, seguit d'algun destrepe mes (ull!!!) i camí pla de nou fins al peu de la pilastra on cal remontar un sòcol de 30m per accedir a la R0.

5 comentaris:

sam ha dit...

Piju no en deixas passar ni una quina enveja!
Quan ens haguem posat les piles i anirem amb el Jesus o l'Emili.
Per cert a la pista que puja cap al cim hi ha un cadenat o una barrera?
Salut!
Pd:felicitats pel blog que t'has currat.

Piju ha dit...

Hola Sam,
Ara es una "barrera inflanquable!", però caminant des de allà es un passeig per la pista de 40 min. fins al cim (una opció es fer-ho en bici i deixar-la al cim per la tornada, la pista es molt bona i suau).
Això del blog...mira, així se'm fa mes fàcil de superar la reclusió laboral.
A veure si quedem algún dia!
Salut i a tibar-li!.

Raquel ha dit...

Felicitats per l'encadenament del 7a+ a la tàpia!! No em puc ni imaginar tot el que se't deuria passar pel cap en trencar-se el canto... uaaaahhh!!!

Miquel Sabadell ha dit...

Quina bona pinta fa això! llàstima que encara no estik al nivell per encadenar ...somni-ho en poder passar com tu per aquests camins ,tot arribara! al menys això espero...bones escalades

Piju ha dit...

I tant que si, Miquel, segur que arribarà!
El secret de pujar grau en paret no es altre que fer molta esportiva a vista.