Difícil decisió, algunes idees per qui s’ho hagi de plantejar algun dia (parlem d'esportiva, es clar):
Durabilitat
Químics: estimada en 30 anys (50 anys per la Hilti RE-500)
Parabolts: Molt variable, depenent del material i la humitat (els de la Calavera, per exemple, porten deu anys i ja tenen mal aspecte). Els de inox duren molt mes, però la contínua micropresió dins el forat continua sent el perill de totes les expansions.
Resistencia:
Similar, per sobre dels 2000 kg-força en els dos casos si la feina es fa be. Ull a les incompatibilitats entre alguns tensors de poc relleu i algunes resines.
Idem amb els parabolts, no es pot mesclar inox i altres materials (zincats, bicromatats).
Estètica:
A mi el químic inox em sembla mes discret que el conjunt espàrrec + plaqueta.
Col.locació:
Aquí la diferència es abismal, pels químics cal:
- foradar, fer encaixos en el forat de sortida, raspallar, bufar, tornar a raspallar i bufar, insertar la resina (fàcil en cartutxos envasats, mes complicat amb el sikadur 31), girar uns quants cops el tensor per assegurar la mescla correcte i finalment netejar la superfície de resina sobrant...15 min. si es te pràctica
- El parabolt només cal enfonsar-lo en el forat i apretar la femella. Tot i la simplicitat, de n’hi do del munt de parabolts mal posats que es veuen (en particular, els Fixe M10 expansionen fatal). 4 min. en total.
Temps d’espera:
Pels químics, des de 2h a dos dies, depenent de la resina i la temperatura. Això es un problema en desploms on volem xapar de forma immediata el seguro per seguir equipant.
Normalment es fan tots els forats primer i posteriorment s’aplica la resina i tensor.
Si entre les dues operacions plou, cal esperar fins que el forat està totalment sec.
En l'altre extrem, si fa molta calor i ens distraiem uns minuts entre forat i forat, la resina pot assecar-se dins la boquilla.
El parabolt no te cap d’aquests problemes.
Eliminació:
Si l’has cagada amb un químic, ja pots buscar una radial. Serrar a mà o trencar-lo pot ser una odissea.
Enfonsar un parabolt es simple, si s’ha tingut la precaució de deixar el forat de la mateixa llargada que el espàrrec.
Incognita de la instalació.
Una resina en mal estat no es fàcil de detectar, ni pel equipador ni pel repetidor. Ull amb les Hilti, son molt delicades pel que fa a l’emmagatzematge, necessiten temperatures molt estables.
Per exemple: una via a Siuranella sud , no se que del “gusano”.
Els parabolts mal expansionats son evidents, per l'equipador i pel repetidor, tenen l’espàrrec sortit mes de 2cm de la femella.
Economia:
Preus de fabricant del 2007 (iva incl.):
0.82 eur/parabolt zincat M10x90+ 0.75 eur/plaqueta bicromatada= 1.57 eur/u. total
2 eur/tensor inox +2.5 eur/resina en cartutxo (per forat, aproximat) = 4.5 eur/u. total (per aquesta opció cal pistola específica)
casi el triple!
Conclusió:
Les tres característiques mes diferenciades son les que ens poden fer decidir, el factors mes determinants són:
Si entre les dues operacions plou, cal esperar fins que el forat està totalment sec.
En l'altre extrem, si fa molta calor i ens distraiem uns minuts entre forat i forat, la resina pot assecar-se dins la boquilla.
El parabolt no te cap d’aquests problemes.
Eliminació:
Si l’has cagada amb un químic, ja pots buscar una radial. Serrar a mà o trencar-lo pot ser una odissea.
Enfonsar un parabolt es simple, si s’ha tingut la precaució de deixar el forat de la mateixa llargada que el espàrrec.
Incognita de la instalació.
Una resina en mal estat no es fàcil de detectar, ni pel equipador ni pel repetidor. Ull amb les Hilti, son molt delicades pel que fa a l’emmagatzematge, necessiten temperatures molt estables.
Per exemple: una via a Siuranella sud , no se que del “gusano”.
Els parabolts mal expansionats son evidents, per l'equipador i pel repetidor, tenen l’espàrrec sortit mes de 2cm de la femella.
Economia:
Preus de fabricant del 2007 (iva incl.):
0.82 eur/parabolt zincat M10x90+ 0.75 eur/plaqueta bicromatada= 1.57 eur/u. total
2 eur/tensor inox +2.5 eur/resina en cartutxo (per forat, aproximat) = 4.5 eur/u. total (per aquesta opció cal pistola específica)
casi el triple!
Conclusió:
Les tres característiques mes diferenciades son les que ens poden fer decidir, el factors mes determinants són:
L’econòmic i disponibilitat de pistola, específica (hilti) o no (sikadur).
Pel que fa a durabilitat, guanyen el químics per golejada.
També el temps disponible, però aquest no hauria de ser tant important, la feina ben feta...
Altres factors com l'estètic ja no son tant importants i depenen dels gustos.
10 comentaris:
Ja,ja,ja,ja..... parabolt sens dubte!!
Com va acabar lo de la resina tova aquella?
A tibar-li!
;)
Doncs al final va curar be, els ancoratges estan comprovats, però li va costar massa, també degut al fred (noth face), però està clar que la resina no estava “fina”, la HY-150 seca en dues hores!.
Hilti em van dir que el tema d’emmagatzematge es molt delicat, com ja explico al post i aquest cartutxo ja el vaig desestimar.
La teva decisió no m’estranya, ja, ja... de cara a decidir-se, també hi ha la problemàtica de la roca tova, però per aquest tema hi ha solucions en parabolt (grans diàmetres i camises d’expansió)
Crec sincerament que amb parabolts ben posats és més que sufucient.
La opció químics és laboriosa i demana molta competència per part de l'instal.lador.
Completament d'acord amb tu.He provat els parabolts fixe inox.d'expansió simple i són un desastre.No saps mai(sorpresaaa!) quan expansionaran be i quan no!.
Una abraçada.
No hi entenc massa, però està clar que hem refio més d'un parabolt que d'un químic. Com dieu, el químic per adonar-te que està mal posat has de caure...llabors és massa tard!
L’equipador si que te indicis de que la resina no funciona be (tarda massa a curar, no s’endureix) o be no ha omplert prou el forat, llavors ja parlem d’irresponsabilitat.
El repetidor ho te pitjor per detectar un defecte, amb això tens raó.
Crce que si bé el sellament té un aspecte FINAL ( si esta ben posat), decisiu, el PARABOLT guanya per tenir una mitja de característiques favorables molt més alta.
Tantmateix al blog d'en KATX hi ha un article sobre parabolts curts i mal posats en roca tova..que fa angunia...
Jo deixaria els quimics per la roca tova, a mi la "perdurabilitat" i esportivitat que trascendeixen no em mola massa...
Si aneu a ULLDETER, ala paret del GNEISS, flipeu amb les REUNIONS de la via de la dreta ( el 6b+)...era una paranoia penjar-s'hi..brutal.
Per ecrt, en LUICHY em va copmentar que amb bufador desfas la resina i treus el tensor com si estés en plastelina....
Bones Oriol,
això del bufador es molt interessant, no la sabia!
El tema d’Ull de Ter ja l’havia llegit en algun lloc... m’imagino que la intenció era bona, però ja els val deixar una xapussa així.
Hola,
T'hi he afegit al llistat d'enllaços de blocs i blocaires del Penedès que pots trobar a http://www.danielgarciaperis.cat/2008/01/12/la-penedesfera-llistat-de-blocs-i-blocaires-del-penedes.
T'agrairia que per a difondre i augmentar aquesta llista de la Penedesfera facis un link del teu bloc cap a aquest llistat.
Gràcies i felicitats pel bloc!
Publica un comentari a l'entrada