- Canyon Apache. Ifrig. S. 280m 6a,6b+,6a+,6c+,6a,6b,6b+,6c,6b+,5+. 3h.45’. Tota a vista.
Segell Piola/Petit per a la via que ha esdevingut, només en cinc anys, la gran clàssica per excel·lència de Taghia. Equipament generós i poc obligada (6b).
Per molt altes que porteu les pretensions, no us defraudarà. Val la pena.
Es pot continuar al pis superior per la “Princesa Msmrir” de condicions semblants i diuen que recomanable. . Nosaltres vam preferir reservar braços que a l’endemà teníem feina.
L4. 6c+
- Zebda. Ifrig. S./S.O.: 260m 7b+, 6a+, 6c+, 7b, 7a, 6c, 6c+, 6b. Equipada. 2 Ao’s a l’entrar a R1, la resta tota a vista.
Era una via que teníem per descansar i va resultar difícil i mantinguda, amb graus collats, obligadeta al 6c+ i amb la millor i mes dolorosa roca que us podeu imaginar. Ens va acabar de rebentar el dits, ja tocats. El primer llarg es 7a fins a les últimes dues xapes on ens hem de penjar, es un tram duríssim a vista. A la resta també cal apretar per encadenar.
Era una via que teníem per descansar i va resultar difícil i mantinguda, amb graus collats, obligadeta al 6c+ i amb la millor i mes dolorosa roca que us podeu imaginar. Ens va acabar de rebentar el dits, ja tocats. El primer llarg es 7a fins a les últimes dues xapes on ens hem de penjar, es un tram duríssim a vista. A la resta també cal apretar per encadenar.
L5. 7a
L6. 6c (uff!)
- Baraka. Oujdad S. O. 680m. 6b+, 6b, 6b+, 7b, 6b+, 6c, 6a+, 5+, 6a, 5, 6a, 4, 6a, 6a+, 6b. Algun friend mitjà opcional. Tota a vista.
Superba ruta, imprescindible. Una de les mes llargues que es poden escalar al circ. La primera part es mantinguda, amb un 7b d’estètica pura i un 6c d’antologia, per emmarcar. La segona part es mes discontínua i ràpida. Com que amenaçava pluja, enxufem el turbo i sortim en 6h. Nosaltres vam col.locar un alien carbassa en tres punts, però en podríem haver prescindit, llavors conteu trams llargs de 5 expo, si no, cal portar mes material.
A la baixada ens emmerdem... destrepant aconseguim estalviant-nos el ràpel i ja a peu pla ens muntem una pel·lícula curiosa: mirant la canal de front, pensem que es massa dreta per baixar-la. Després de molta estona intentant agafar-la mes avall, decidim tornar amunt a buscar el ràpel. Al cap d’uns dies, baixant pel mateix lloc ens adonem de l’error òptic. Conclusió: les baixades a Taghia son complexes, si et pilla la nit a dalt, el vivac està assegurat.
Superba ruta, imprescindible. Una de les mes llargues que es poden escalar al circ. La primera part es mantinguda, amb un 7b d’estètica pura i un 6c d’antologia, per emmarcar. La segona part es mes discontínua i ràpida. Com que amenaçava pluja, enxufem el turbo i sortim en 6h. Nosaltres vam col.locar un alien carbassa en tres punts, però en podríem haver prescindit, llavors conteu trams llargs de 5 expo, si no, cal portar mes material.
A la baixada ens emmerdem... destrepant aconseguim estalviant-nos el ràpel i ja a peu pla ens muntem una pel·lícula curiosa: mirant la canal de front, pensem que es massa dreta per baixar-la. Després de molta estona intentant agafar-la mes avall, decidim tornar amunt a buscar el ràpel. Al cap d’uns dies, baixant pel mateix lloc ens adonem de l’error òptic. Conclusió: les baixades a Taghia son complexes, si et pilla la nit a dalt, el vivac està assegurat.
2/3 de l'esperó Baraka
L4. final del 7b
L6. 6c. Orgàsmic.
3 comentaris:
Buffff per mi aquestes "vietes" són viotes, vosaltres esteu fortissims.
El lloc es dels que m'agraden i tinc pendent un viatge, que espero fer algun dia, ara que el lloc que m'agradaria anar però actualment és complicat són les muntanyes de l'Hoggar.
Vinga Piju enhorabona per la feina, que continui
Buahhh, i buaahhhh i buahhhh!! Esteu fets unes màquines!!
hola piju!molt xulo tot aixos,encara hi ha racons força exotics i tu els saps trobar.Segueix entrenan aixis i algun dia podras venir a escalar amb mi...jiji-jaja. adeuguapu
Publica un comentari a l'entrada