GESAM (Aeri) en lliure i sense pitonar.

Comencem de nou el curs després de la parada per vacances familiars. Fa un mes que no toco roca seriosament i l’escollida per posar-me les piles es una vella coneguda que ja m’havia fet fora fa anys amb llamps i trons: la GESAM de l’Aeri. El Sergi s’apunta.

En lliure (6c de la cara nord) i sense pitons, surt dura i mantinguda, una de les bones si ets un fanàtic de la muralla, però amb compromís: cal escalar amb burins molt vells a les plaques i les fissures estan bastant desequipades (L1 i L2), tenen herba i costen de protegir.


Material: joc de micros complert (aliens groc i vermell repetits o be despenjar-se de la R intermitja del L2 per recuperar-los), friends fins el nº 2 (nº 3 prescindible, només serveix per reforçar un tac al Ll6), tascons i 5 plaquetes recuperables i 20 exprés mín.

Jo vaig anar amb el recull panoràmic del Desnivel nº192 (A. Ballart). La graduació es correcte tenint en conte que es cara nord (excepte el Ll6 i Ll5, intercanviats entre ells pel meu gust). La guia del Hita li baixa un plus a tot i marca unes “s” en aquests llarg que, en canvi, van rectes per la fissura.

Descripció dels llargs i algunes fotos:

LL1, 6b+, 40m: Primera meitat de preciosa placa amb burins molt vells però tots amb plaqueta. Al mig hi ha un spit nou. La línia va a buscar la fissura, on et trobes el tram dur i difícil de protegir. Poc després trobareu una falsa reunió, cal continuar, encara en fissura difícil, fins a la R bona. vam treure un pitó amb la mà que vam deixar de regal a la R1 per als pròxims repetidors.

Ll2, 6b+, 50m: Es el llarg dur. Dues fissures enllaçades per un flanqueig burinat. Son fissures molt mantingudes, herboses, difícils de protegir i desequipades. Només hi han 2 o 3 pitons amagats que, a mes, tenen l’ull tancat per cordinos podrits.

Ll3. 5+, 30m: Es el llarg fàcil. La Lotus surt del mateix punt i acaba en una reunió comuna i almenys va per la roca. La nostra via va uns dos metres a la dreta per unes reprises herboses. Nosaltres ho vam tenir clar...

Ll4, 6c, 35m: Llarg estrella. Placa vertical i mantinguda, equipada amb burins vells però sencers, cal posar 2 xapes recuperables.

Ll5, 6a+/b, 30m: Llarg de fissura mes curtet però cabró i mantingut, les peces no entren massa be però ja hi ha mes seguros que en el Ll2.

Ll6, 6a, 30m. Segueix la fissura però mes tranquil.la, surten còdols mes grans i hi trobem burins i pitons fixes i emplaçaments decents per friends.

Ll7, 6b, 40m. Sortida cabrona de R amb 6b i el burí lluny (hi ha un cap de burí abans que no vaig veure). Segueix en fissura franca i placa fàcil on calen 4 o 5 xapes recuperables. Remata la via una espectacular sortida per l’esperó penjat al buit.

Nota 1: Reequipament necessari?
Aquesta via es de les que sempre sona com a candidata a restauració. Jo l’he gaudit molt mes en l’estat actual. Es un al·licient afegit al joc de l’escalada que aviat desapareixerà, però entenc que això no es motiu suficient per deixar-la sempre així. Jo només substituiria algunes expansions de forma molt selectiva, una per reunió i als llargs alternades amb burins, als punts crítics, però encara es mes important netejar d'herba les fissures, que es el que trenca la qualitat de la via (jo ja li he fet una repassadeta). Mola que el segon porti nevalla per treure o canviar els cordinos podrits dels pitons.

Nota 2: Actualitat de la muralla nord:

He vist al refu que s’ha alliberat la Barrufets del Frare Gros, al voltant del 7a. Felicitats al autors!