dimecres, de febrer 11, 2009

Plaques d’ECOS potagònics.

Teníem una visita pendent amb el Pastes a les Penyetes que Parlen (mal dites “Plaques de l’Eco”) a Alacant.

Ja la vam anular al Gener per una nevada i aquest cap de setmana Alacant ens ha tornat a rebre vestida de riguros hivern.

El Josep ja tenia al sac la “Pets & co” i la “cracks in the sky”, pel que la elecció va ser clara, la CIMERIA tot i seguint en la onda Ganxets que tants bons moments ens està donant.

+ info a http://vilaplain.blogspot.com/2008/12/alacant-ii-cimeria.html

Molt bona línia de fisures desplomades en quatre excel.lents llargs de 6c+, 7a, 7a i 7a, de grau “vidilla”

Nosaltres no vam utilitzar cap peça repetida i vam passar amb friends fins el 3.5 i joc de micros complert i algun tascó mitjà.
Amb algunes volves de neu i molt de fred surt tota al rotpunkt , excepte l’últim llarg on vaig volar al trencar-se un canto, però sol.lucionant-la en lliure partint del repòs anterior.
(si aneu amb la topo del especial del Sinivel, a aquest llarg s’han deixat de posar el 7a, ...jo anava flipant pensant que era 6b+!).
Vam deixar els ràpels equipats però cal vigilar, ja que s’enganxen les cordes i vam haver de remontar un llarg a prusiks.

Encara ens quedava força temps per intentar la “Moon”, però la tempesta de neu s’ens va tirar a sobre...retirada!.


Cap al tard comença a bufar una ventolera que a mitja nit casi ens tomba la caravana i que continuarà l’endemà... pel que decidim anar a SELLA a inflar-nos d’esportiva (5*).

El tercer dia tornem a les Plaques de l’Eco a repetir la ALPINISMO CALIENTE...amb el vent gelat que encara bufa el nom es com una broma.

http://www.matxinklimb.com/

Via dura, dura, dura...on vam passar bastanta por al 6a+, flipar al 6b+, apretar fort al 6c+, caure al 7a+ i sortir del 7b/c pillant-nos a tot. ...
Bona i de gran ambient, però mooolt desfassada de grau, obligada en 7a “real”, amb alguna hòstia mooolt considerable i lletja en trams de 6b raro, roca excelent però es pot trencar alguna cosa, ja que no està gens marcada...en definitiva, que en ho vam passar de conya!

Després vam llegir que estava “casi abierta por abajo” i que no estava encadenada... (mmmmm...sense comentaris)
Joc de micros i tascons.
La ressenya original deia que era rapelable, però amb el flanqueig que fa i els blocs que sobresurten, no us ho recomano. Decidim baixar per la canal de la dreta on la ressenya també marca dos ràpels... que no existeixen i on hem d’aplicar-nos a fons per desbroçar-la, però ara si que està mes neta i equipada per baixar-la amb 2 ràpels (60+40).

Tot plegat ens porta tot el matí i hem de donar per finalitzat el nostre mini-stage hivernal a Les penyetes que Parlen.

10 comentaris:

Raquel ha dit...

Quin parell... jo de gran vull ser com vosaltreeeees!!!

PGB ha dit...

Jo dic el mateix que la Raquel.

Llegeixo "Via dura, dura, dura...on vam passar bastanta por al 6a+, flipar al 6b+, apretar fort al 6c+, caure al 7a+ i sortir del 7b/c pillant-nos a tot. ..." i a sobre al final ho amenitzes amb un ...en definitiva, que en ho vam passar de conya!.

Em trec el barret!

Piju ha dit...

estàs segura Raquel?, ja has vist quin careto fem a les fotos?

PGB, es que se’t queda un gustet tan agradable al cos...adrenalina?, deformació mental?

Raquel ha dit...

Jejeje... sí, els he vist... je,je... però segueixo pensant igual!! L'important és l'esència!!!

Fernando ha dit...

Hi,coincido con PGB

TRanki ha dit...

Bow, si tu duis que "txunguilla", la resta del món ja ni parlar-ne! Si flutes per Montrebei!

UNa question: quan feu una rapada d'aquestes, l'esperit FRIKY no us impulsa a tornar i tornar fins que encadeneu o simplement heu passat i ja esta??

dew bow.

tesn una foto per a tu al meu blog...

Piju ha dit...

Hola Fernando, espero que la recuperación vaya a tope!

Ei Tranki!

Mola el ROTPUNKT PER SOBRE DE TOT!!!,...però falta temps!, personalment a la tàpia porto el xip “100% a vista”: apretar fort per apuntar-te el rotpunkt, però si no surt, sempre compensa el gust de l’aventura i perquè no dir-ho, el triomf de fer cim i sortir-ne sencer, encara que soni antiquat.

Ens podem donar una segona oportunitat si caiem al principi de la tirada, però mai he assajat en tàpia.

Un altre cosa es una obertura pròpia, on si el grau no ha quedat clar durant l’obertura perquè hem fet pedala, hi hem tornat a fer la primera intgral i el rotpunkt.

En aquesta via, l’Alpinismo deportivo, sembla que la ressenya no es massa “sincera” pel que fa a l’estil i al grau, diria que cal sumar-li entre 1 i 2 plus a tot, pel que el crux es dispara, no se, ja diran pròximes repeticions....

Juan korkuerika ha dit...

Al final acabaré aprendiendo catalán y todo jejejejjeje Enhorabuena...
Un saludico y hasta la vista alpinista

Piju ha dit...

Hola Juan,
que si hombre, "si es molt fàcil!" y siempre viene bien si nos haces una visita o te bajas a Valencia.
Saludicos!

Poc va lent ha dit...

upppps cada dia em deixes mes cagat!!!
si es que tiu no entenc com us o monteu...dona records al Pastes!!!