Diumenge vam fer la Misogenos amb el Pastes.
Pel que fa a l’accident mortal, no hi ha cap indici a la via. No falta cap pitó bàsic i no hi ha cap parabolt ni espàrrec del rescat (només hem vam detectar un mes a la dreta, dins el traçat de la Sol Negro).
Tota en lliure excepte dos trams del 7a+, que ens va semblar galàctic tot i ser Ordesa.
Algú sap qui la va alliberar? ... te tota la meva admiració!
Dos jocs de camalots fins el 3, un 3.5 dos jocs d’aliens a partir del verd i tascons. 8h.
Topos: original del Papila, força detallada però amb mala ressolució aquí:
o be Desnivel 252, del mateix autor i també del Soldevila al Vèrtex 195.
Alguna informació útil:
Ll0: Inici a la vertical del sostre característic del mig de la Sol Negro.
Flanquejar horitzontal ( i no en ascens com diuen les topos) peruna vira (II) amb un pas al mig en descens, 30m, fins a una reprisa gran amb un spit antic amb xapa quadrada al terra (hi he deixat una fita), al peu de la torre característica del LL1.
Ll1+Ll2: Empalmables, 50m. La R1 te un tascó i un pont de roca (i no 2 pitons com diu la topo).
Ll3: Ja ens havien avisat que faltava el segon spit i n’hem pogut deixar un amb plaqueta collat fins al fons a mà. Un cop instal.lat, torno a la reprisa i encadeno el tram de 6c+, genial a base de varis “cops gas”.
Ll4: El pont de roca del que tibes per superar el 6c+ es mou (“crec-crec”, “glups”!), mola posar-hi abans un friend a sota i assegurar mes la jugada. Ull al delicat tram final , amb uns grans blocs sueltos.
Ll5: Compte amb la “Travessa del toreros”, poc evident (el primer pont de roca no hi es i no hi ha referències) i es de mal protegir (expo). Potser es el tram clau de la via, cal afinar l’olfacte. Hi ha dos R’s juntes, mola la de l’esquerra, mes còmode (2 spits M10).
Ll6: Mes desequipat del que pot semblar a la ressenya, sobretot el primer tram de 6c, net. A la travessa del sostre ja surten dos pitons amagats. Després ve el primer tram de 7a+ galàctic o A1 per nosaltres. AL mig un tram de canto molt desplomat permet uns passos en lliure i de nou un altre tram galàctic (A1).
Ll7: Preciós i “tranquilet”,6b+ ben protegible i amb roca bona, seguit d’un tram de 6a comú amb la Sol Negro, molt equipat.
Ll8. Comú amb la Sol Negro. Tram dur al sostre. Diria que ha petat un peu i cal tenir vista per encertar la jugada, (pujar-li un grau).
Ll9: El segon tram d’aquest llarg està mal ressenyat i pot ser perdedor. A la del Vèrtex després del dièdre, marca un flanqueig a dretes que no s’ha de fer. Cal seguir recte a buscar la xemeneia gris, per uns blocs carbassa (uns 2 m. a la dreta del dièdre) i quan s’entra en una zona gris ja surten dos pitons amagats. Passar una berruga de blocs per l’esquerra i fer R en una coveta, just al inici de la xemeneia gris.
Ll10. Inici en xemeneia gris que es transforma al final en preciós flanqueig per placa calcaria dins d’un gran ambient. R10 desequipada, assegurar a cos.
Ll11. Cap problema. Recte, IV.
Nota: Ens van caure dos exprés amb un tascó a peu de via. Si algú passa per allà, a veure si s’enrolla...gràcies
2 comentaris:
Hola!
Los croquis por lo menos el de la izquierda es de Gabriel Martin, es inconfundible su letra y su buen hacer de las reseñas.
Gabriel Martin tambien abrió esta via, no solo el Papila, aunque él se currara los largos duros.
Saludos
Hola Javi,
gracias por la info!
Al Cesar lo que es del Cesar...felicidades a Gabriel Martin por sus croquis y su aportación al viote!
Publica un comentari a l'entrada