Sectoret oblidat i , sincerament, no m’estranya....us explico:
Es l’agullla mes a l'est del serrat del que continua del Vermell cap a ponent, uns 200m a l’esquerra del Gerro, des de el qual hi accedim seguint la base de les agulles, en terreny fàcil però sense camí definit.
Ens vam decidir pels 3 mes difícils, els de l’Agulla de l’esquerra, la pròpiament anomenada Balma de les Estaques (hi han dos vies mes, un 6c i un 6b, a l’agulla de la dreta)
Son totxos de 15m, sense tocar, ni una sola marca, roca gens sanejada que peta sovint, graduació fantasia, parabolts en perfecte estat però en general mal ubicats...vaja, un lloc ben distret per anar a tibar-li!
Les vies:
La marabunta. 6c+. Es la de l’esquerra del tot, que resegueix el marcat diédre (on hi han les misterioses estaques) però obvia la sortida llògica buscant uns passos de desplom molt rebuscats que encara no entenc. Penso que ha petat algo i al final surto en A0. Excursioneta divertida a l’entrar a R, i, per mes emoció, petant-me mans i peus.
Després el Jesus veu una opció al crux amb una variant molt per la dreta que de primer queda massa illògica i una mica expo....passem de la via
Shaktale. 7a+. La mirem al baixar i ens sembla molt dura i amb xapatges raros. Per precaució li fem un top-rope. El presentiment es confirma, ja que la via es un desfassament de grau, amb l’afegit de xapatges cabrons i roca que peta.
Un cop matisada i marcada ja te un altra cara, però per mi s’acosta mes al "7c o +" que al 7a+ i em demanaria masses intents.
Trompicons 7a. Vista la mala llet que corre per aquí i el poc temps que queda, seguim amb l’estratègia del top rope per fer la de la dreta. Aquesta si que surt i em sembla ben graduada encara que el crux es un pas a bloc poc evident i de caiguda lletja.
En definitiva, sectoret recomanable per a col.leccionistes malalts i/o esportius antisocials....no se en quin grup entrem nosaltres, però m'ho he passat be!
5 comentaris:
jejeje... jo fa més d'un anyet tb vaig pillar de valent! poc recomanable per disfrutar...bo per controlar les furies internes!!
un altre sector proper io molt nou i tb molt raret i especial són les vies que hi ha tot pujant pel gerro amunt cap al refu, ala cara oest dels pallers. Una dotzena de vies "marginals" noves amb roca poc agraïda en algunes vies.....
uri marfull
Hola Uri,
I com ho vas veure això dels graus?...s’em va l’olla a mi o als equipadors? (be, a aquests últims ja sabem que a vegades si…quins elements!)
Aquestes del Pallers Oest, quins Graus són? hi han topos?
A les de la Est, sempre hi he passat de llarg, es veuen molt abandonades i algun parabolt robellat, una llàstima!
Ei gent! Les vies són de l'Ajipi...
Kin mestre, però. Els graus si que són colladets però potser les animalades del vermell ens estan atontant... Pel que fa a l'equipament si que tens raó que està un xic estranyot... I sort que no vas probar l'altre 6c...
Salut i bnes tibades!
Llullu
Hola,he fet totes 3 víes i no trobo cap anada d'olla tant en l'equipament com en el grau, encara que contrasti molt amb el centre comercial esportiu que hi ha a la Sud. (Llullu, tienes toda la razón, el Vermell es una involución...)
Penso que el jipi sap molt bé el que es fa... Tan sols ha plasmat la versió esportiva montserratina més exigent a le sseves víes. La de tota la vida.
Ara, el 7a+ em va semblar molt ajustat (7b?) però tant se me'n fot. Escaladors antisocials? Pot ser...
Per cert, bon blog el teu. Salut!
Francisquillo.
Hola Francisquillo,
doncs mola saber que algú les ha encadenades, està clar que als St. Beneteros aquests desfases no us afecten.
Potser a l’hivern que ve hi torno, a veure si encadeno, es qüestió de canviar el xip adaptar-se.
Salut
Publica un comentari a l'entrada