dijous, de febrer 07, 2013

Síndrome de Paget-Schroette i escalada


Detallo el procés de la lesió, per si algú busca informació al respecte:

Primer vaig notar una baixada de rendiment escalant, bàsicament el braç no es descarregava durant els reposos, però no li vaig donar importància i ho vaig atribuir al cansament.

Al final, d’un dia per l’altre, els braç ja estava permanentment carregat, es va inflar bastant i va aparèixer una coloració rosada que hem va fer decidir anar d’urgències on van ingressar 4 dies.

La diagnosi, desprès d’un TAC (suposo per descartar un tumor) i una ecografia va ser d’una trombosi subclavio-auxiliar, es a dir, a  l’aixella.

Bàsicament el que passa es que una deformació del muscle entre la primera costella i la clavícula, va pressionant la vena, impedint el retorn del reg sanguini i causant, al final, un coàgul o  trombo
Es un problema que s’ha de tractar immediatament, ja que si el coàgul es desplaça al pulmó podem tenir un tromboembolisme pulmonar i palmar-la.

Hem van receptar un injectable diari d’anticoagulant durant tres mesos i posar-me una vena compressora feta a mida, per evitar que la circulació es desvii pels capil.lars superficials i així forçar-la a recanalitzar-se per la vena afectada.

Al cap de 2 mesos hem van fer un altre ecografia i van veure que flux sanguini s’havia recuperat bastant, però encara s’observava una obstrucció del 50% aproximadament.

Fins aquí tot va anar be amb la sanitat pública, però hem tocava fer una ressonància magnètica per detectar quin muscle provocava la pressió a la vena i potser tallar-lo quirúrgicament, però la llista d’espera era de ...7 mesos!

Vaig rascar-me la butxaca (500 eur) i me la vaig fer d’un dia per l’altre a Manresa (Institut Medic Imatge). Probablement a la Teknon de Barcelona la poden fer igual de ràpid.
El problema es que me la van fer estàtica, amb el braç baixat i no van veure res anormal.

El metge va allargar el tractament 3 mesos més amb la dosi d’anticoagulant diari.
En total ja són 6 mesos, que pel que m’han comentat altres metges, és el període normal de tractament.

Ara ja pagant una mútua privada, al 4t mes hem van tornar a fer una ecografia i el trombo havia desaparegut, però el braç se’m continuava carregant fent vida normal, per exemple aguantant el mòbil. Hem van advertir que m’oblidés de tornar a escalar mai mes i que hauria de portar la vena compressora de per vida.

Desprès de demanar més opinions, em vaig fer un altre ressonància magnètica, aquest cop amb contrast (t’injecten una sol.lució amb un metall anomenat “gadolinio” per augmentar el senyal magnètic) i posant també el braç estirat amunt, per veure l’efecte del moviment.

Tampoc van apreciar cap anomalia destacable.

Finalment, al no trobar la causa i no poder operar el múscul o la costella, optem per esgotar els tractament d’anticoagulant fins al complir els sis mesos i tornar a provar d’escalar molt suau. Al vuitè mes valorarem els efectes de fer treballar el braç i fer vida sense l’anticoagulant.

Aniré actualitzant el post a mida que tingui resultats



Salut (mai millor dit)

18 comentaris:

marc ha dit...

ànims...sort que a mesura que ens fem grans també ens fem més pacients.
Salut i a recuperar-se

TRanki ha dit...

bow, anims i a mort...si et recuperes tant rapid com escales FIJO que en quatre dies estar rebentant tapies de nou...una abraçada, pelq ue necessitis fes un toc...

TRANKI

Piju ha dit...

merci companys

ho porto bastant be, ja que vaig molt liat amb altres projectes personals.

Ja hi tornarem.

No hem sobeu gaire les vies!

Unknown ha dit...

Epa Piju, jo tinc el problema del síndrome compartimental i de moment, amb una visita regular al fisio m'estic escaquejant de la operació!
Ja em van operar del canal carpià de les dues mans i intento per tots els mitjans evitar l'operació del compartimental!
Si vols més info, ja diràs.
Salut

Anònim ha dit...

recuperat amic!
no paris de publicar,ets un referent d'idees bones, sobretot en quant a parets i projectes propers i mes fàcils als que fas tu, personalment no puc fer les vies q publiques pero si moltes veines de dificultat inferior amb el mateix plantejament, jo tb he estat parat per lesió, no consola, però els teixits tard o d'hora es possen a lloc paciència i recuperar activitats q tnies abandonades q segur q n'hi han

Piju ha dit...

Hola Tato,

doncs ja es algo saber que no soc un bitxo tan raro

Si hem passes el contacte del fisio o del metge que et va portar molaria ,
De moment estic seguint les instruccions del metge de la pública, però haviat m’hauré de moure i tenir alguna segona opinió

gràcies per la info i sort amb la teva recuperació!

.....................
merci pels ànims company!

no penso jubilar-me!...seguirem trepant, com sigui!

Piju

albertganxets ha dit...

Sembla que hi ha una passa de lesions entre els escaladors...
deu ser que ens apropem a la quarantena ? (o que l'excedim)

res, en dos dies a tibar. Una mica de temps per descansar, reflexionar i acabar projectes aparcats no poden mal

abraçada i cuida't

Piju ha dit...

ei Albert!

deu ser això, encara no hem assumit que hem entrat en la "quarentena"...

doncs res, deixem carregar les piles poc a poc i espero poder posar-me-les aviat!

Anònim ha dit...

Ostres... espero que la recuperació sigui total i tornis amb més força que mai, que et tinc preparat un sector nou per anar a tastar...

Albert. Lleida.

Piju ha dit...

gràcies Albert

no se quan tornaré però segur que portaré gana atrassada
Aneu graduant i marcant!

Anònim ha dit...

TITU!!!!! SOK L'ABEL... RES,NEN.. PER PRESUMIR S'HA DE PATIR!! JA KONTO ELS DIES PER TORNAR A LLEGIR AVENTURETES DE LES TEVES..!! SALUT!!

Piju ha dit...

hola Abel

gràcies company

espero que si!, que en veiem ben aviat apretant!

salut

Jordi ha dit...

Bones Piju soc el Jordi Ruana!!!

Res anims i recuperat aviat. Que hem mola llegir les teves aventures!!!

Piju ha dit...

gràcies Jordi

Ho porto molt be, però encara tinc per dies.

M'han allargat 6 mesos més de tractament i repòs...paciència

la part bona es que no m'he d'operar.

Espero que a tu et vagi molt be, feia temps que no parlàvem!

Salut company!

Anònim ha dit...

Bueno, ja he equipat "El Síndrome de Paget-Schroette" 6b, 25 metres... no massa difícil per tal que la puguis encadenar tan bon punt com tornis a esgarrapar parets !!

Albert. Lleida.

Piju ha dit...

Home, gràcies per col.laborar en el coneixement de les malalties rares!
Doncs ja m’anirà be ja fer un quants 6b’s...
Esperem les topos!

salut

KALAMONTSE ha dit...

Piju, a un company de feina, del ram de la bicicleta, li va passar pràcticament el mateix que a tu... Es va estar xutant els 6 mesos i, després de fer un retorn gradual a l'activitat, està com nou!!!

paciència crak!

Piju ha dit...

Mercès x la info Ricky!

de moment he de fer bondat fins l'octubre, escalant vies faciletes sense grans bloquejos i llavors decidirem amb el metge si operem o que...
salut!