diumenge, de març 02, 2014

Talembote. Marroc

Durant la setmana passada vam fer una visita exprès al Marroc de 4 dies a la paret de Talembote amb tota una colla de fanàtics.
La zona ja surt per algún blog i hi ha bastanta info ala xarxa.
És prop de les muntanyes del Rif i ens va deixar molt bon gust de boca pel que fa a les vies llargues, especialment les equipades, llàstima que n’hi ha poquetes. També n’hi ha de semi-equipades, sobretot del Ravier, sembla que no tant espectaculars (els companys en van fer alguna, ja piaran).
També hi ha bastant d’esportiva, però el poc que vam tocar no ens va convèncer.
La paret on hi ha les vies llargues es sud-oest, o sigui que agafa ombra fins a mig matí. Als primers llargs podem passar fred els mesos d’hivern i en arribar a la segona meitat de la via ja agafem sol, però tampoc ens sobrarà massa roba ja que hi bufa el vent. Ull a la meteo, hi plou bastant.
Nosaltres vam dormir al alberg Caiat, tracte excel.lent i menjar bo i abundant.
(aprox 24 eur/dia per ½ pensió). També s’encarreguen de recollir-te i portar-te a l’aeroport de Tànger per 600 dh/viatge. www.caiat.com
Hi ha un altre alberg.mes econòmic al costat, el Rueda.
Article amb info al desnivel 297


El que vam fer:

Acheua cheua (Peret de Gaza)
Vieta curta on l’excusa és el bonic llarg de 7a, ben equipat. Per la resta, amb un semàfor d’aliens es suficient. LL1 i LL2 empalmables.
Ideal pel dia d’arribada o partida si es te poc temps.
Aprox: sortir del poble caminant per la carretera direcció Talembote, al cap d’un 5 min. passem per sota un gran bloc i just a sota de la carretera hi ha un contrafort de grades de pedra amb malla d’on surt un sender ben marcat fins al riu, un cop allà, seguir riu avall uns 50m (marques vermelles), creuar el riu (tira de plàstic carbassa penjat d’una branca) i pujar amunt sempre per sender ben marcat fins a peu de la via “Pueblo de Monos”. 40 min. La  nostra via està uns 30 m a l’esquerra.
Descens: Un cop a la feixa final, flanquejar uns 20m. a la dreta i uns 20m avall per trobar els ràpels de la “Pueblo de Monos”, que per cert, no ens va motivar gens.


Sàhara (Paret de Rueda):
Espectacular via de placa equipada pel Jesus Ibarz, una línia de brutal, mantinguda en el 7a-b, molt vertical i física, de regletes, forats, xorreres i mocs, equipada sense patir però on hi cal escalar. En bastants passos la xapa queda ubicada per sota i això et fa apretar un punt mes. Els graus ens van semblar correctes. Els 7a’s hem surten però punxo a la resta.
Aprox. idem a l’anterior, però poc abans d’arribar a la paret, agafem un trencall a l’esquerra i ascendim en diagonal (fites) per sobre un sòcol. (1h).
Descens: en ràpels (ull, algun de 45m) pujar una auxiliar fins R4 si es va amb corda simple.



Tsunami (Paret del Paraguas):
Molt bona i exigent via de scinc llargs, equipada amb grau collat i xapes distanciades,  amb segell txec. Nosaltres la vam fer amb pluja i gràcies el que desploma, no es mulla. Abunden les xorreres i mocs penjants. El 7c te dos passos que ni els oloro, la resta del llarg es maco i surt en 7a/b.
Aprox. sortir del poble caminant per la carretera direcció Talembote, al cap de 10 min divisem una petita presa al riu, la travessem i seguim per sobre el mur de formigó fins que acaba i just allà comença un bon sender fins al sector esportiu del “Kefi Shop” i per unes grades herboses fins a peu de via. (20 min)
Descens: Rapelable amb corda de 70m


Àfrica (Paret de Caiat)
Llarguíssima via equipada per gaudir sense problema de boniques plaques, físiques a la primera meitat i tombades, de peus, a la segona. A diferencia de les dues anteriors, l’equipament es generós o excessiu en alguns trams, pel que es recomanable deixar-la pel final del viatge, no sigui que ens malacostumem. Tot i això, el gust de boca es immillorable i cal felicitar a l’aperturista per la visió de la línia i la ingent feina feta. Surt a vista: 7a’s suaus i un 6b collat de mirar-s’ho be.
Aprox. sortir del poble baixant per la carretera cap a Oued Laou, fer el revolt de dretes, el d’esquerres i poc desprès, en el primer pàrquing, baixar cap al riu per sender poc marcat. Travessar el riu cap a una platja de grava i pujar per sender ja ben marcat, just al costat d’un petit barranquet argilós i desprès per una banda mes aclarida del bosc semblant a un tallafoc, fins a peu de via (nom pintat). 1h
Interessant pujar bambes per creuar la campa del mig.
Descens: en ràpels, factibles amb corda de 70m (R intermitja al LL1).