dimarts, de juliol 26, 2016

Les Vuardes, via Dérive, 300m, 7a


  
Les Vuardes és un paredot amb majúscules...300m verticals o desplomats amb molts sostres que ens poden recordar a primera vista Montrebei.
Ull!... tot i estar alta, es sud-est...a tenir en compte amb el sol que cada cop pica mes als Alps...nosaltres ens hi vam posar perquè donaven previsió de núvol...i vam sortir ben escaldats!
Vam escollir la Dérivee, una de les mes recomanades a la guia. La veritat es que te un traçat flipant i la marcaven poc obligada, (6b). es veritat que els parabolts estaven força propers en comparació a l’aire que solen tenir per aquest zona, tot i que algun tramet obligadet també hi és... i no és 6b.
La via comença molt xula i ben tibanera, amb uns primers llargs de pel.lícula, però aviat abunden les travesses tècniques amb uns graus surrealistes (vaig rapar en un 6b+), això,  junt amb la solana castigadora que ens va fondre, vam optar per sortir per dalt com fos i sense floritures.

Accès:
Just acabant el revolt d’esquerres al sortir del poble de Romme Sur Clusses, a l’esquerra agafem una pista cimentada amb forta pujada que posa prohibit el pas a vehicles no 4x4. La pista és estreta però està en molt bon estat. Poc després ja hi ha cartells de la cabana de les Vuardes, on arribem, sempre en pujada, en uns 15 min i aparquem (no mes de 4 places). Lloc molt tranquil per passar la nit. Nosaltres vam pujar perfecte amb autocaravana, però a la tornada el pastor ens va clavar la bronca, argumentant que nomès poden pujar 4x4 (???).
Un cop aquí, retornar a peu per la pista un 90 m i endinsar-nos a la dreta cap al bosc en sender molt poc definit, que es bifurca als 5 min...  tenim 2 possibilitats:
-A l’esquerra tenim accès amb varis rapels...alguna fita...ho vam veure realment poc marcat ...

- A la dreta, anem planejant fins trobar una gran canal boscosa que es va fen cada cop mes dreta i estreta. Surt algún cable passa-mà massa prim per agafar-s’hi, però tampoc fa falta...atents a quan el terra de la canal comença a ser un llit rocós amb rierol: aquí hem de flanquejar cap a l’esquerra (un cable mig enterrat i lligat a una soca ho senyala),  seguint pel peu d’un sòcol  de roca que cada cop es fa mes gran fins esdevenir la gran paret de les Vuardes (30’)




Les topos d'aquestes dues les podeu trobar al www.camptocamp.org , junt amb la descripció que he fet no heu de tenir problema. Després vam comprar la súper-recomanable guia local que cobreix tota les tàpies i esportiva de la vall de l'Arve: http://www.escalade-74.com/topos/topo_arve.htm





2 comentaris:

Nil Alcubilla ha dit...

molt bones
nantros fa cosa de tres setmanes vam fer la plénitude. no vam veure gens clar el tema de l' aprox, i quan ja dubtàvem de què fer vam veure una instal·lació de ràpel ben parida. Remirant vam veure que hi havia plénitude escrit, rapelar per allà és de puta mare i amb 4 ràpels de cadenafriki estàs a terra!! ah, la plénitude es molt bona i extremadament tècnica en algun punt...
salut i bones eskalades

Piju ha dit...

Hola Nil,

moltes gràcies per la info!

Hem sembla que la Plénitude es la que van fer els col.legues i els va agradar força.

La guia deia que l'accès ràpid als ràpels era d'un pàrquing anterior al de la cabana...potser està mes marcat. ..però com que vam dormir a la cabanna, ja vam fer aquest accès...

salut i bones trepades!