Aquest estiu hem fet un intensiu a St. Benet. De tots es coneguda la qualitat de les vies a aquesta zona montserratina i sempre hi he anat fent visites per “tatxar” les clàssiques, però he de confessar que m’ha sorprès de nou la concentració de viotes per m2.
Després d’un mes de la meva paternitat vaig tornar-me a posar el gats, però amb el temps justet ja que només disposo de matinals. M’he de limitar a Montserrat i descartant les grans tàpies i amb la zona d’Agulles bastant esgotada, reviso les topos de St. Benet i m’adono de tot el que em falta. Amb diferents companys anem repetint autèntiques meravelles que us detallo a continuació:
- 1º dia: Amb el Juanillo torno a repetir la Brown Sugar (6b+, je, je) , a la MOMIA, una mica per força perquè no m’agrada repetir però és la única que queda a l’ombra. Flipo mandarines, que guapa que és!!! No la recordava tant difícil!, la inactivitat passa factura i tot i que surt en lliure vaig molt a límit. Sortim per la Valor, 6a+ i no dona temps per res més ja que hem anat lents.
- 2º dia: Amb el Juanillo camviem d’agullla i ens dirigim a LA TRUMFA per fer la Obstaculo impertinente, 6b+, llargs empalmables al gust, L2 sorprenentment riglero i últim llarg amb obstaculo peleón; un altre joia!. Acabem el matí fent la Babacul (6c+) a la S.E. del CONTRAFORT DE LA PRENYADA, mooolt guapa i seguros justets. Un error al pas clau i no l’encadeno.
- 3º dia: la calor apreta. De nou busquem l’ombra de la S.O. de la MOMIA amb el Juanillo. Torno a repetir la Albert Cervera, 7a+, però vull sortir per dalt (l’altre cop vaig fer la integral Cirili Climb). Els dos primers 6c/+ surten en lliure, el L2 molt al límit, però el 7a+ em destrossa, els primer passos em semblen inhumans i això que es dièdre!, la resta guapíssim, últim llarg amb ambient picant. Acabem fent totxos a l’espatlla de la Mòmia.
- 4º dia. Canvi de company. Pujo amb el Jesus però comença a ploure. Fem esportiva, primer a la S. de l’ELEFANT amb roca molla. Quan seca baixem a la XIRIMOIA, La del Xavo, La somnis humits amb la Destivelle, molt guapes i acabem a la S.E. del CONTRAFORT DE LA PRENYADA, aquí és on disfruto més amb el L1 de la Cal Magre (6c)
- 5º dia: S.E DE L’ELEFANT amb el Pastes, una integral que feia molt de temps que volía fer: apurar en lliure la Cerdà-Pokosky (6c+) i el dièdre Capeta del costat (6a+). A la primera via, jo fallo al 6c+ al no entrar-me el mosquetó a l’espit que te la placa retorçada. Si hi aneu passeu d’ell, el pitons estan a caldo i són més fàcils de xapar. Material: friends i tascons mitjans.
A la segona via, el dièdre Capeta, al mig del L1 hi ha un spit força nou i sorprèn el L2, bastant dur i raro de protegir. Uns metres abans d’acabar, el dièdre pinta molt qutre i hem sembla que la via surt per la reprisa de l’esquerra. Després veig que la topo marca més o menys fins dalt. Algú ho ha fet?. Material: frineds fins al 2, aliens i 3 plaquetes.
Una simpàtica escaladora veneçolana fent esportiva a la sud de l'elefant.
L1 del capeta
El salvatge L2
- 6º dia: apoteòsic: amb el Josep a La MOMIA, Sangre de barrio (6c+) sortint per la Variant Camacho del 90 (6b, expo) . Empalmable cada dos llargs. El pas inicial del L1 de 6c+ no surt, patinada mútua, la resta de la via obligada i amb ambient, fins a la variant al L5, sort que li va tocar al Pastes, només tres seguros a la tirada. Ell es planta al últim parabolt sense inmutar-se (6b, alejes de 8m) però allà cal fer un desplom, 6c “real” amb hòstia a la reprisa que et queda a 6m. Li entra, s’ho mira, destrepa, s’ho pensa, li manxa de nou i ufff, surt..jo de 2on flipo. Continuem amb la S.E. de la MOMIETA, via Quinzmaníacs, una passada de guapa, empalmable al gust, oberta per baix pel Ajipi, amb algun tram picantet i sortida de desplomet curiós.
7º dia: La Mòmia. C. Sud. Escándalo público. Un altre imprescindible, al nivell de les seves veines. Reequipada ja fa anys amb parabolts, tots els llargs són bonics i obligadets, com el mantingut 6a+ del L3, el espectacular desplom de 6c+ del L4, el mantingut pilar de 6b del L5 i un dels llargs amb mes patata de momtserrat, el 6a del L6.
Si algú li falta alguna d’aquestes vies, no ho dubteu, són una meravella.
Em queden bastantes de pendents: la Inòpia, la Pleniluni, Kumbaya...són tan guapes com m’imagino?
i si algú dia m’inspiro vull fer la Kung-Fu i la Trencaigües...són suïcides?
5 comentaris:
Felicitats Piju!!
A l'Albert-Cervera, tu tranquil, jo no el vaig ni olorar el 7a, ja,ja,ja...
Felicitats per la Sangre de Barrio, una entrada que té molta tela, i simplement dir-te que l'Escandalo és una obra d'art, el pas de 6c+ no el recordo molt complicat, però no t'he l'explico que tu el treus a vista...
Sort!!
JOer PIju...quin fanatoisme que m'agafa...
Precisament a St BEnet m'he dedicat molt als totxos i poc a vies llargues equipades ( les del Contrafort, l'Albert Cervera- Avbre cerveza" li deien...), etc..
La Quizmaniacs de la Momieta la va obrir també en Toni Cugat
LA variant de l'Endika a la Sangre..per matar-se...la vaig fer en toprope...des de la repisa de la HAus veiem una baga abandonada i ens va agafar yuyu...
La INopia semblava una linia guapà però no em va molar massa.
LA Kungfu em queda el llarg de 7a i el de 6b+ de dalt. Són seguros posats a lloc però que allunyen, bauma amb seguro i a correr...però son bolts.
LA trencaïgües es pot fer suicida..o no...a l'inici hi a mlt de forats i es pot falcar ( l'alsina recordo que em fotia la bulla per anbar amb martell...però a mi això de posar camalots en forats em fa por...). Més amunt es fa un xic fàcil, arribes a un spit sota una baumeta, i potser n'hi ha una altre-crec-passat un tram dur..el que fa més yuyu és l'entrada a R..més vermella i llisa encara que no tan txunga com la resta...
El ll2 el va fer un colega pedalero...recordo que va fer un gantxo txungo a l'inici ( hi ha un cap de burí), que va posar algun clau i tsacó, i que va patir a la sortida del bombo...jo vaig desmuntar-loa jumar i la veritat és que anava com un xoriço...
LA BROWN..que guapa eh? Es pot fer en un sol llarg amb corda de 70...és un tripi. la Ceci la va empalmar tota i també va flipar...els seguros del darerr tram ( llarg) estàn apart de lluny fets una merda...crec que és una via a Actialiutzar...tantes ganes que té la penya de foradar a veure si es curren les vies que s'ho mereixen ostia!
La PLENILUNI GUAPÍSSIMA!!! ës com la Brown, però sense el picats. 13 xapes de continuïtat molt tècnica i vertical ( 7a) al ll1...el ll2 és de 6a/b, i el LL3 és una sortida de la R de la Brown, molt atlètica ( 7a, bidit inicial i planets amb pas final), i menys a bloc que la de Aranyes (6c+)...MOLT RECOMANABLE!!!!
TAmbé son molt guapes les de la PRENYADA...LLAMP DE LLAMPS...i un petit tresor de autoprotecció POC CONEGUT..la FADA MALDÍ ( 6a+). a la Nord de la prenyada....un llarg final de escàndol...ojo però, un xic expo....millor dur claus i estris si no ets un artiodta dels merlets ( l'Alsina era l'Alsiina)...jo el LL final el vaig fer en Toprope i quan el vaig tenir controlat m'hi vaig posar per sota...el col.lega va pujar col.locant un clau i penjant-se, i va passar molta por...
LA escàndalo diuen que és un tripi, dura al ll de Ae (7b o 7c depèn de per oo pugis), i un lL3 de 6b amb "aire"...si hi vols anar jo m'apunto, igual que la Kumbayà...fa dies que no vaig " a vista" a Montserrat i la veritat es que aquestes vies han de ser de pel.lícula 8 vaig veure unvideo del Rosso i el Batlle encadenant-la...
BRRRRRRRRR!
Que guay!, mes propostes, me les appunto totes!
Així doncs em guardo la Escándalo per quan tu també tinguis només els matins lliures, je,je.
Salut!
la kung fu no és gens suïcida, és molt xula i el 7a+ surt bé.
salut i a tibar-li
nil
Arribo ANYS TARD al post, de nou. La Sangre de Barrio ABANS tenia l inici més alt (es va descalçar) i crec q s havia ja endurit quan ls vau fer. Un coo superat l inici nl recordo res més dur....ja anaves cap a la Cesa....ootser vau fer el segon desolom (6c d ostión) de la KUNG FU...comoarteuxen teunió les tres no?
Publica un comentari a l'entrada