dimarts, d’octubre 17, 2006

SEGELL VERGARA A AGULLES

Primer per curiositat i després com a incondicional, he anat repetint totes les ressenyes que m’han caigut a sobre i que he pogut fer del Juanillo Vergara.
Per mi es un dels millors aperturistes de Montserrat i ha signat a Agulles autèntiques lliçons magistrals de com obrir placa montserratina, sempre per sota, amb mínimes expansions i buscant la dificultat.
Encara que de forma no tant establerta com St. Benet, Agulles també te una tradició de escalada fina i grau local més dur. En Juanillo segueix de forma estricte aquesta norma. Jo entre () us poso el grau que ell ha proposat. Pugeu un punt (o mes) totes les seves ressenyes per equiparar-les a altres escoles.
A continuació una selecció de les que he fet:


LA VESPA, c. est:
- Juanito piquete y los mataesquiroles: Una joia. Placa fina al primer llarg amb spits justos (6c). Segon llarg de desplom amb canto i flanqueig finet (6b). Equipada. Molt complerta.
- Recuerdos del mundiello: Molt similar a l’anerior, (L1: 6b, L2:6c). Equipada. Les dues vies haurien d’estar dins de la llista de les millors de Montserrat.

LA FILIGRANA, c. oest:
- Sin bien común: molt ben oberta i original, seguros justíssims però sense ser expo. El primer llarg és de flanqueig molt fi per sobre un desplom, força obligat (6c) o sigui que els de segon també s’ho han de currar. L2 mes tranquil (6b) de bolos grans però més alejes. Últim llarg molt curiós, fent honor al nom de l’agulla, comença per la cara oest i donat la volta a esquerres, acaba a la cara est (6a+). Equipada. Imprescindible. Ràpel 30 m .

AGULLA SENSE NOM, c. Est.
Aquesta agulla està ja dins a Frares, però al costat d’Agulles, de fet s’hi accedeix per la canal ample, de forma que l’incloc en aquest article.
- Dicotomia: Preciosa. Encara que de dificultat mes baixa i asequible, no pots relaxar-te ja que segueix la tònica de grau ajustat i qualitat (L1:6a, L2: 6b). Pas al mig del 2on llarg “riglero”. Equipada. Ideal per agafar el to i passar-se a la via de l’esquerra que detallo a continuació...
- Refugios para naufragos: La mes extrema del recull, amb un domini absolut d’obrir placa montserratina. Es increïble com es pot tenir tant de morro per apurar tant les expansions. Aprofita flanquejant la llarga paret d’aquesta agulla fins plantar-se sota la bola final. El L1 te un inici finet i un tram d’aleje que cal estudiar be per anar a buscar un spit lluny (6b+). El L2 es de flanqueig molt fi, al final descendent i amb adrenalínica entrada a R. Els de 2on han de donar la talla. (li posa 6b però és mes difícil que el L1). El tercer és el mes dur de grau (també li posa 6b), però amb dues xapes no tan allunyats al tram difícil, encara que acaba amb un flanqueig de V+ de 12m per entrar a R on no es pot descartar la possibilitat de picar amb els arbres. Última tirada de Ae/7a de dos spits i després pitons amb tram final de V sense problemes. En lliure em va semblar surrealista sortir de la R, no queda clar si cal fer una tram d’Ae o no, en tot cas després entre la roca i els pitons em va fer mandra de provar. En tota la via es van trencar forces cantos de forma que ara estarà mes neta. Vam utilitzar els aliens groc, vermell i carbassa, un cop cada un, encara que ell marcava més friends però potser va ser per durant l’obertura. Una obra d’art per anar a fer grau i coco.


Inici del L2 de la Refugios para naufragos


Adjunto topo amb les dues vies, arreglada pel que fa a traçat i homogeneitzant els graus però mantenint el desfase de la escala "local".


Per últim una que encara no he fet però que segons els colegues no pot faltar al currículum, es tracta de la Josep Mº Alsina a l’Oest del SETRILL (6b).

9 comentaris:

Mohawk ha dit...

Caldria afegir la Hobbit al Setrill, oi que és seva? A mi em va agradar força... i com no l'Oriol Batallé!!

Ens veiem fuerte!!

Piju ha dit...

si es seva, de fet per fer la J.M. Alsina surts de la R1 del Hobbit.
Pensant m'he recordat de la Nordfeiss a la Bitlla, una tirada llarga de 7a excellent segons els col.legues (si mai hi vas combinala amb la Mº Antònia,6b+ també molt bona). Mes tranquiletes dels últims vèrtexs recordo una tirada de 6a a la O. de la Bessona Sup. i un altre al Broc del Setrill que creua la Bon Boyage.
Que tal la Batallé? es un 7a a la M. dels Ossos oi?

Mohawk ha dit...

El problema no és el 7a (3 burils) són les plaques de 6b, amb alejes i on els burils queden amagats per les roques i el color de la pedra...de patir! :P

També se que el Juanillo té un projecte a la Roca de St. Cugat que es veu força temible també... en el seu estil!

Mohawk ha dit...

Ey Piju!

L'altre dia parlava amb la Natalia (aperturista també de la Refugio de Naufragos) i m'explicava que alguns llargs eren surrealistes...

Dèu n'hi do amb en Vergara!!

Piju ha dit...

si, aquesta via està a un nivell superior: el Juanillo estava en estat de gràcia, cal anar-hi motivat. El problema es que fas el primer llarg de 6b+ pensant que ja has passat el pitxor...doncs no, els dos següents són més difícils. Jo la vaig fer tota de primer i vaig babejar, emocions garantides!

Anònim ha dit...

Epa Piju...

Com diu en Mohawk...qui paio en Juanillo!!!
Crec que és un dels tios que duu tota la vida movent-se per aquesta pedra, i potser un dels bons especialistes en aquest estil...és un altre rotllo, i coneix les formes i els còdols per poder "arriscar" a pillar un lloc on "sap" que es podrà parra..increïble...

LA Oriol Batallé....un pasote...tot i que com MOhawk dixit, repetir-la no és pitjor que obrir-la, donat que als llargs de damunt del bombo et perds i vas amb l'anguinia de si t'has saltat un burilillo. Al llarg de 7a ( abans 6c+), hi deu haver petat alguna cosa...ens va costar bastant d'encadenar...

La Hobbit també és una de les més clàssiquyes i "assequibles", igual que la RECUERDOS i LA JUANITO PIKETE...vaya arrencades del terra!!!

LEs de la Sense Nom no les he tocat..però pel que dius vaya yuyu...

A Agulles hi ha un altre rotllo...l'altre dia ( fa molts dies...), vam fer una a la cara Est de la Ag. de l'Arbret...no en recordo el nom...just a la esquerra del rappel...va acabar sortint 7b+ ( era 6c+/ae el primer llarg)...però el 6c+ era de flipar! Típcal...bona pedra, vertical, pastilles, spits allunyats, arrencada entre arbres, i maillons per doquier...una flipada també.

LA Norfeiss molt bonica...

Anònim ha dit...

Ei Piju,

POts enviuar-me un mail plis?

Un company vol localitzar-te i em caldria un telèfon per contyactar amb tu

Gracies!

Anònim ha dit...

yo tambien creo q es un muy buen escalador y mejor persona con sus defectos y superafectos(linknot).

Unknown ha dit...

Lo conocí en los 80, él tenía 24 y yo 17.Con el casette al hombro sonando Rory Gallager llegaba al boulder y lo veía superando a monodedo .Yo empezaba y era como nuestro gurú.
Mucha actitud y honestidad.Respiraba escalada.
Muy auténtico
Mundiellos a tope!!!!