+ actualitat de La Tossa

Nova vieta equipada, grau baix, 6a+, va per una placa lògica:



“IN A SILENT WAY” , que es un disc històric d’en Mails Davis, el primer considerat com a fusió Jazz-rock.

La via i el disc, que el posaré aquesta nit, van dedicats “in memoriam” al Melitó Queraltó.

El Mohawk m’ha demanat que li recomani un bon circuit per la seva propera visita.
Basada en la última panoràmica que adjunto en aquest post, començant per la dreta i de mes fàcils a mes difícils, totes equipades i amb desculgue:

Nº 5: ideal per catar la roca de les plaques. 6a
Nº 15 o 24 o les dues: per escalfar braços, 6b
Nº 19. entrada dura (6c) i desplom de canto. 6b+
Nº 21. de les millors, entrada idem , travessa fina i placa final. 6c
Nº 23. La millor, imprescindible. 7a
Nº 25. La dura...7b

Si encara et queda temps i per acabar:

Nº 18. Si es vol continuar apretant. 1 pas molt dur. 6c+
Nº 26. ja per relaxar braços , d’equilibris. 6a+


Esperem la crònica del Mohawk. ..

La Tossa. Nova vieta

Nova via a la Tossa: Corto Maltés. 6a/b.

Dos en una: entrada que consisteix a pujar-se bloc de 2m, amb mantel inclòs i que et situa sobre una reprisa, aquest tram és sense expansió, l’assegurador ha de cobrir la jugada.
Ja sobre la reprisa comença la via d’esportiva, 6-8m sobre una placa vertical amb forats curiosos i roca bona, 2 xapes i cadena.





En honor al mes intrèpid dels viatgers de l’univers del còmic, el Corto Maltés i al seu creador, Hugo Pratt.

BLOCS DE CLARAVALLS (URGELL)

Zona d’escalada en bloc que definiria com a mediocre... si seguiu llegint esteu avisats.

La meva relació amb el meu poble patern, Claravalls, consistia, en l’adolescència, a treballs forçosos en la recollida d’ametlles i a okupar la casa de l’àvia per anar de farra a la Fira del Teatre.
En l’última dècada, les visites ja es limitaven exclusivament a parar uns minuts per fer el cigaló al bar, tornant d’escalar de Vilanova de Meià.

Sabia que antigues generacions d’escaladors de Tàrrega ja s’havien enfilat per entrenar a una zona de blocs propera la poble i ara que el crash-pad ha entrat a casa, em va semblar casi un deure antropològic deixar-m’hi caure (en el sentit literal) un dia.

Com us deia, la zona es bastant mediocre, els blocs son d’arenisca, però falten netejar, son molt baixos, pràcticament amb un pas o dos ja estàs tibant les “estovalles” de sortida, que quan surt roma es realment difícil. Seguint la carena cap al N.E. hi ha molts mes blocs no ressenyats.
El terreny es coto privat de caça i els propietaris poden preguntar-vos que hi feu. Això d’escalar els sembla força estrany, però si els hi expliqueu amb tranquil·litat i educació no us hi posaran cap pega.

Si insistiu anar-hi us orientaré amb molt de gust.

Podeu baixar-vos les ressenyes i descripció de l’aproximació a la web de l’Agrupació Excursionista de l’Urgell:

http://aeurgell.gotdns.org/wiki/uploads/Escalada/blocs_claravalls.pdf