CARREU

Vam pujar l’altre dia amb el Jesus a aquest preciós racó pre-pirinenc a fer les dues vies que va obrir el Blanco i el Ganxets i que ja van penjar a la web de Caranorte.


Topo del Miguelón i de l’Albert. Hi ha un altre versió pujant els graus un punt mes.


De la primera, la NI CONTIGO NI SINTIGUI teniu una molt bona descripció al bloc del Xavi (Alt Urgell)
A nosaltres no ens va agradar, la vam trobar massa rebuscada, com ho diria... amb regust “prefabricat”.
Ull, si ha plogut els dies anteriors, la travessa del primer llarg queda totalment mullada per una xorrera, però es pot fer en A0.
Tot i estar pràcticament equipada i ressenyada amb un grau mig-baix, aquesta via no es fàcil, sobretot a la placa xarter del L3, el millor de la via, on les adherències hi són obligades (6b) amb bons pinyos.
Recomenable si es vol completar la jornada apretant o com deia el company, posar-se de vi de garrafa...però atenció que la via següent ja és un bon reserva:

L’AROMES DE CHIRLA es un altre història. Es un línia excel·lent de tres llargs mantinguts en el 6c, lògica i semiequipada per gaudir de l’autoprotecció.
No cal un friend del 4, però un 3.5 si que el vam utilitzar. També pot anar be repetir peces intermitges, però es passa be amb un joc complert, economitzant material, sobretot al L2, que no perdona en tots els seus 55m.
Al tram final del L3 hi ha un Ae de 3 passos que surt en 7a. Nosaltres congelats pel fred que feia i que ja anàvem tard, no el vam lliutar gens...llàstima.
Per baixar ràpid i encadenar les dues vies, millor fer-ho caminant per la canal amb un ràpel final de 40m.

Fa uns set anys també vam fer la pionera del Sector, la RATIKON, del A. Ballart i Cia. mes tranquil·la (MD+) però que també ens va agradar. El pèndol central i el tram final d’A1 els vam apurar en lliure i tot plegat no superava el grau màxim de la via (6b). Material: 4 pitons variats, micros i friends fins el nº 3