Tot i que el pany de paret es el mes alt de l’escola (20m) i es una zona molt fresca per l’estiu, la roca es força dolenta i només sembla factible treure-hi un parell de vies bones per les fissures, massa poc per fer el sector mínimament atractiu.
Retornem a la cara Oest on tenim noves línies, una d'elles feta per nous equipadors:
Es fantàstic que hi hagi mes penya que cregui en aquesta escola i a mes equipant-hi vies dures, que son les que falten. Encara no he parlat amb ells però li vaig donar un pegue en top rope solitari i depèn per on s’entri pot sortir 7a o 7b, encara que falta netejar-la millor.
.jpg)
Ara ve la crítica constructiva: han trepitjat massa el Dièdre vaquilla, la línia semiequipada que queda a la seva esquerra i que era especialment maca. Els parabolts nous hi queden just a 1 metre. Es podrien haver situat mes a la dreta, quedant dues línies tototalment independents.
A mes un dels parabolts està posat en una llastra. Be, suposo que es pot arreglar...
Per part meva n’he equipat un altre una de nova:
La temptació viu a dalt (6c/+).
Si, es la peli on surt l'escena mes famosa de la Monroe. Com que l’altre dia a un post del Celiavern parlàvem d'ella, doncs el nom d’aquesta peli lliga molt amb l'escalada...
Entrada molt técnica, que es el crux de via
.jpg)
seguit d’una repriseta i segona meitat de dièdre final tieso
.jpg)
Ah, falta posar-li les xapes, ja que se’m van acabar les de M12. La setmana vinent ja estarà apunt.
Finalment he equipat amb un parabolt l’entrada directa de la nº 20.
Cal superar el sotre de la balma amb un llançament potent seguit de una tècnica incorporació a placa, enllaçant finalment amb la resta. Tot plegat queda un viote de 7a+.
7 comentaris:
bueno, a veure quan anem un matí a la Tossa ¡¡¡
Albert.
Osti Piju, no pares! I de moment sense subvenció, eh!, je,je,je...
No descarto passar un St.Joan a l'ombra de la Tossa, si el peu m'ho permet...que a mi els petards no m'agraden gens!
;)
Ombra i fresqueta asegurada al matí.
A la tarda al peu de via encara s'aguanta, ja que hi ha el bosc, però a les parts altes de les vies pot escalfar una mica...
Piju! La via dels nois enlluernats i confosos, és rollo adherència o molta força de dits?
A veure si m'aixeco del terra!!
;)
Adherència segur que no, perquè la roca no ho es gens, je, je...
Es una placa lleugerament tombada de 6c fins al crux: una secció de 4m, entre 3º i 4º xapa, on hi han vàries opcions de foradets regletosos pels dits i equlibri de peus.
Jo ja l’he abandonada fins després de l’estiu, pq sempre hi vaig a l’hora de dinar i ara li dona el sol. Posa-t’hi al matí.
A veure si la treieu!
Llàstima que no ens veiem, jo ja seré de viatge.
Sort
Hola PIju..a AGULLES també hi ha UNA "TEmptació"...ÉS A LA MIRNDA DE LES BOHIGUES, i es tracta de una via de quatre llargs ( 7a+,6a+,6b i un FINAL de 8a o Ae, on crec que han equipat una alternativa per sortir en 6c+...), e qualsevol cas la "temptació" és un pas de bloc de quatre metres a caldo..i la resta 3º!!!
Records
Es veritat, la del Edu i el Karki, oi?...cada cop es més difícil trobar noms originals ;-)
El que no m’agrada es deixar les vies sense nom, sembla que els falta alguna cosa, a part de la incomoditat alhora d’apuntar-les a la llibreta, je, je.
Publica un comentari a l'entrada