dilluns, de juliol 09, 2007

COLÒNIA PUIG

Incomprensiblement oblidat, aquest sector de la nord és pel meu gust boníssim:
Varietat total de graus (collat), ombra a la tarda, equipament excel.lent amb parabolts (a vegades fins i tot excessiu), vies molt llargues i també de curtes.
Sovint són vies d'entrada dura de desplomet i placa posterior, però també hi ha fisures d’encastament, dièdres, sostres...
Porteu moltes cintes per empalmar llargs i una corda de 70m. mín.
El camí, al principi estava indefinit i l'hem marcat una mica més. Després sense ser una autopista, tampoc està massa tapat i es passa perfectament.
Possibilitats de nous equipaments i allargar-ne d’existents.
Li auguro una nova etapa de glòria gràcies a la nova guia d’esportiva de la cara Nord. També he llegit que s’està obrint un camí que el comunicarà amb les Guillaumes, un altre excel.lent sector, bastant més petit que ampliarà així el seu repertori.


Algunes que he fet de cada grau que més m’han agradat:

Deixalles no gràcies: V+. Placa mantinguda. L1+L2=35m. justos!. Única a Montserrat en el seu grau.
Kokinski: 6a. Placa molt mantinguda L1+L2=35m. justos!.
Golimbrea: 6b. Curta i estètica. La segona via que es troba en l'aproximació.
Hay que calor!: 6b+. Entrada de bavaresa dura i curiosa placa vermella calcària de regletes poc comuna a Montserrat.
Sensació de buit: 6c. Dièdre i desplom final (al revés de les altres). Curteta. Una joia.
Me abruma tu intensidad gorda: 7a i 6b+. L1+L2=35m. Sugerent nom per una via brutal.
(no vaig localitzar el descuelgue, nosaltres vam destrepar de a l’últim parabolt a la cadena de la via del costat. També podeu posar un maillón i baixar amb un prusik amb les expres xapades.)
Los viejos pellejos: 7b. La mes estètica de les que supera la barrera de sostres de la part dreta. (Ull, hi ha un vesper entre la 4º i 5º xapa, a l'esquerra, però que no afecta pel rotpunkt).

14 comentaris:

PGB ha dit...

Carai si hi ha graus baixos a la Nord de Montserrat! :D

S'hi haurà d'anar ;)

Anònim ha dit...

Hola Piju!

Tens rao en lo de sector oblidat. De fet jo només he estat una vegada i la veritat és que em va agradar.
Suposo que amb la quantitat de sectors a la banda sud, aquest no va acabar de triomfar.
Suposo que com tu dius, amb la nova guia es revaloritzarà com les accions de Repsol.

Aufwiedersehen!!!

jaumeppiqueras ha dit...

No he estat encara en aquest sector, per on s'hi accedeix?
Ha sortit ja la guia del vessant Nord?

TR ha dit...

Iepa tots.

La guia ja és al mercat.

Com a ZONES HUMANES a la Nord hi destaca:

Camping: el de sempre amb algun reequipament. Util per a curiosos i romàntics dels 80, i hi surt alguna via llarga a tenir en compte...tants espits com parabolts...seria interessantq ue els AVIDS REEQUIPADORS hi fixessin les mirades i s'oblidessin de les clàssiques. realment al càmping hi ha vies esportives amb equipament pRECARI...és molt curiós.

LA FUNDICIÓ: Grau MIG, entre V+ i 6c, accés ràid i unes quantes vies.

Parets del cap a MARGANELL: No en recordo el nom..hi ha moltes plaquetes de 6a i semblants...és interessant!

La COLONIA PUIG: Bufffff...no sé, com a vies "facils" les vaig trobar molt semnblants a un retall de l'Aeri o de Parets...plaques de presa petita i escalada poc ampulosa...suposo que en una època en que l'esportiva mirava als desploms i al canto mig, aquells trams tècnics no acabaven de ser tant interessants com St Benet o la Sud...

Curiosament hi ha zones que de seguida PETEN comercialment i altres que no sortiràn mai de l'oblit,,,qui recorda cap moment de popularitat de CAN MASCLE? ( del nostre benvolgut amic TARRAGÓ). Paret guapa, accés rapid..però vies TOTES AMB PICATS dolents i per a dits petits...resultat, després de un reequipament i una ampliació el sector no surt de la misèria i el camí ha mort...

En canvi no trobareu cap sector manresà en aquest oblit.

Per alguna cosa serà. A mi la COLONIA PUIG no em va molar massa, igualq ue u sectoret que se'n diu la COVA DE L'ÖS a MONISTROL..

No sé tot són gustos...tant de bo es torni a omplir, hi ha mltes vies!!!!

TR ha dit...

Ah! Per cert!!! ( això va pel més LOLOS i per la Colonia Puig).

Oju que el SOL ( sí el LLORENÇ!!!), a la tarda dóna de biaix o de plè a zones com CAN DUBTES, part de Guilleumes, part del SECRETIVO, part dels AVellaners i les Guilleumetes, i part de la Colònia Puig.

Vam anar a les 14:00 el diumenge a estrenar la guia i vam acabar arraconats al secretivo, amb un sol que no parava de donar la pallissa des de sobre diables i l'Aeri...se'n va MOLT TARD, cap a les 20:00...!!!!

les zones a l'Ombra són el Càmping, Guilleumes, Calavera,Casots, Les coves de Sta ceci, i trossos de la resta. A CAn Dubtes hi dóna de plè...

el que en la guia marca com a NORD és W-NW, pel qual oju si sortiu escopetejats de casa per fer una Summer Afternoon session i us trtobeu que l'objectiu encara s'està "torrant"!!!!

Saluuuuut!

Piju ha dit...

Eii penya,
Hola Jaume, accés: des del peatge del monestir, agafa la carretera q baixa a Monistrol i al cap de 1 km i escaig, a mà esquerra i ha l’hotel abandonat de la Colònia Puig i poc metres després a la dreta agafa el trencall que entra al pàrquing (plaça gran) del monestir de St. Benet. Tal com entres, a la meitat de pàrquing, a la dreta (cap a l’est) entre al final d’una tanca d’arbust i el primer xiprer agafa un camí que comença amb uns esglaons empedrats. Veuràs alguna marca blanca i groga i un parell de trams amb esglaons sikats. Després de baixar uns 30 metres, agafa un trencall poc definit a mà dreta, a l’alçada d’un poste d’electricitat de fusta . Seguir-lo fins a peu de paret. Total 5 o 6 min.
La primera via que troves és la Cantimpal.
A kpujo.com hi ha les topos.

A partir de les 15h no li dona el sol a enlloc.

Tr, que passa! Ets un enxufat, jo vaig demanar les guies dimecres i encara no m’han arribat!

Home personalment la Calavera i les Guillaumes em van agradar mes, l’escalada és molt més espectacular, però la Colònia te una varietat de grau molt interessant per anar amb penya que no està tant forta i una escalada potser mes de paret, amb alguna joia que val molt la pena.

PGB ha dit...

Molen els comentaris del TR :)
I si... és un enxufat! :P

K. ha dit...

Si el meu mecànic vol, dimecres començo la ronda d'escalades friki-asequibles a la cara Nord (thanks to Xavi and Luichy).

Com que ens queden 3 dimecres abans de marxar a Eslovenia suposso que probarem els dos sectors assequibles de la pista a Marganell i potser la Colonia Puig o La Fundició o la Cova de l'Ós.

Recomaneu alguna de les tres més que les altres? (per escalfar amb 5º+ o 6a fàcil i tirar fins a màxim 6c+/7a super fàcil). Via ben equipada, please. :)

Piju ha dit...

Hola Óscar, no puc comparar amb els sectors de la pista de Marganell o la Cova de l’Ós, no hi he estat. Pel que fa a la Fundició, pel lloc, quantitat i varietat, no te color, molt millor la Colònia.
Has d’anar-hi a la tarda si vols hombra i ull amb el grau, no es St. Benet, però tranquil·lament puja-li un plus (o en algunes mes).
Ja ens ho explicaràs...

Xavi ha dit...

A la colòlnia Puig recordo haver-hi passat bones tardes d'estiu, fa anys. Hi vaig estar per última vegada fa un parell d'anys i es veia bastant abandonat i molta herba, a veure si amb la guia es revitalitza una mica aquest sector. Adéu.

Jortx ha dit...

Bones Piju!

Entre aquest article i la nova guia m'havieu fet entra ganes de provar aquest sector i avui hi he anat.

No recordava el nom de les vies que recomanaves i no n'he provat cap, però diria que he trobat el primer error en la Guia de Montse Nord. A veure si m'ho pots confirmar.

Resulta que m'he posat a la via 13 Mainard V+ que diu que comença en un diedre... i m'ha semblat una placa tècnica. Després m'he posat a la via del costat que també seria V+ de dos llargs i és un esperó.

Crec que la primera via que he fet és el 6a+ Xavier... o sigui, les observacions de la guia estan intercanviades la 12 i la 13.

Només és per curiositat :) Moltes gràcies per tot i per l'article!

Piju ha dit...

Ostres, diria que et vas liar en algun lloc... La Xavier recordo que si que era un esperó...la Mainard no l’he feta, però la de la dreta, de dos llargs de V+ si, és la “deixalles no, gràcies” i no es cap esperó; va per la banda esquerra d’un altre placa, tombada i interminable, d’uns 50m, d’alçada, comença molt aprop de la Kokinki i flanqueja a l’esquerra al inici per seguir recta en dos tirades empalmables de 35m

La veritat es que amb la guia nova no hi he tornat i no se que tal són els croquis. Jo funcionava amb un vèrtex especial Montserrat i m’aclarava bastant.
Sort en la pròxima visita!

Jortx ha dit...

És perfectament possible que m'hagi equivocat, però el que és cert del tot és que m'explico com el cul!

De fet, no vaig fer cap via de dos llargs. En teoria, si feia la via que jo creia fer, hauria d'haver tingut dos llargs (deixalles no gràcies), però en tenia un de sol i era un esperó...

Ja ho anirem trobant, de totes formes, moltes gràcies per la resposta :)

Anònim ha dit...

19/06/2018
tot i que els comentari són de fa molt temps, donat que hi ha molt poca informació a la xarxa aprofito per deixar aquí la meva experiència escalant al sector d'escalada de la Fundició (Montserrat Nord).

Sortim de Sta Cecilia caminem fins la corba on hi ha el sector i ens enfilem per l'extrem dret de la valla, on al final hi ha un curt tram de corda lligada que marca que l'accés al túnel de vegetació que ens permet accedir al senderó. El senderó continua existint malgrat que està molt tapat. S'arriba fins a un base de torre elèctrica tallada i d'allà es tomba a l'esquerra per accedir al peu de paret. Haguéssim pogut deixar el cotxe més aprop, al túnel o la corba, però amb el perill de robatori que comporta.

Passem el cable totalment rovellat per començar per la via més fàcil del sector: Ariadna, V+ via que marca l'estil del sector, s'assembla més a una via de parets que d'esportiva, amb els seguros justos posats just on toca i grau ben collat.Primer tram molt compacte lleugerament tombat i després un mur vertical de roca molt bona que va tombant.

Passem de fer la veïna que es veu molt similar i té el final comú, a més de començar al mig del passamà i que fa incòmode d'assegurar.
Fem una ullada a les vies de l'esquerra. La vida en un pas, 6c, es veu una entrada similar a la que hem fet, compacte i lleugerament tombada fins a un gran forat. Té tota la pinta que el pas és aixecar-se del forat amb pocs peus i presa petita.
Abre los ojos, 6c i Fina filipina, 6b+ van per unes plaques que es veuen verticals i molt compactes.
El rei dels gobblins, 6b+ i El rebote de Don Pericón, 6b+ no els he pogut veure bé. L'accés era complicat i la corda que penja de la base de les vies es veia mig podrida, essent obligat tibar-hi perquè va per un tram de roca vertical.

Veient tot això ens movem a la dreta a fer la Rampells, 6a més paternalista que l'anterior, amb el pas de la via molt ben assegurat i la igual però al ser més ramposa no es nota tant les xapes lluny. La via podria haver acabat tranquil·lament 5m per sota de la reunió de burils que va a buscar.

Passem de fer la via dels burils grocs i anem més a la dreta. Per accedir-hi també hi ha una corda fixa però com que l'accés es fa per una canaleta pots anar mig escalant ajudant-te amb la corda. A peu de via hi ha un espit per penjar-se el que assegura. La ressenya d'aquestes vies està mal dibuixada, les dues vies de 6a surten juntes i es separen a la segona xapa, malgrat que van molt juntes fins al sostret. La reunió intermitja està força per sobre del sostret.

Comencem per El guitarrista de la Fundación Tony Manero, 6a la millor via de la jornada. Entrada per fissura i després per la placa fins al sostret on s'ha d'apretar una mica per passar-lo i tornar a entrar a la placa. Després la placa es va tombant i tot i que no es veuen hi ha força forats prou bons, amb roca tipus el Prohibitivo. Passada la reunió intermitja hi ha algun espit, però en general són parabolts a una distància esportiva.
Aprofitem per fer la veïna Enderrocs Bin Laden, 6a+, entrada per la fissura on a la segona xapa hi ha un bloc que cal anar en compte no tocar i t'has de forçar escalar per la placa quasi per la via veïna. A l'alçada del sostret just per on toca passar hi ha un ginebró que molesta molt, les preses petites per accedir a la placa i la falta de xapa per protegir el pas fan que costi fer el pas. Després cal anar a buscant fent zigues-zagues entre les xapes lluny anant a buscar els forats, alguns amagats entre la vegetació i controlant els trams de roca crosteta. No crec que s'hagi fet massa aquesta via.
En baixar aprofitem la reunió intermitja per estalviar-nos de baixar per la corda fixa.

L'esperó Wayoyo, 6b+ es veu un esperó poc interessant.

En resum un sector que no es polirà mai i feina hi haurà que les vies s'acabin de netejar de crostetes.