Roc dels Collars, El 7º de los Cielos

Com que ens va quedar feina pendent al Roc del Collars, Diumenge vam anar a acabar els deures.

Si fem una selecció de vies d’esportiva en paret calcàrea, aquesta es de les millors del País, per qualitat del traçat, excel.lent roca i gran ambient, al nivell de les bones del Peladet o Sud del Pedraforca.

Porteu un parell mes de les exprés ressenyades.
Es pot fer amb corda simple. Si es de 80m es pot rapelar per la via i si es mes curta, per la canal arbrada de l’esquerra (ràpels al gust).

En general la via es obligada, amb alegria entre les xapes, però en general es segura.
Per altra banda, en algun curt tram de canto ens sobraven expansions.
Algunes xapes mal ubicades, però el conjunt es correcte i no desmereix la via.
Felicitats als equipadors (o obridors?) per aquest joia.

La topo es del blog de l’Alt Urgell (gràcies Xavi) on hi trobareu comentaris d’altres repeticions,com la del Willow en rotpunkt i en el dia.

Es va deixar encadenar tota, excepte el 7c+. El L1 al flaix (ja l’havíem fet) i la resta a vista, el L5 tots dos de primer.

L1, 25m. 7b: Al.lucinant llarg de xorreres, regletes i desplom. Equipament perfecte i abundant. Ell sol ja val la visita.

L2, 40m 7c+: No desvelo res si dic que el pas clau es entre la 1ª i 2ª xapa (es evident), una apretada dura. La resta es un 7b preciós, d’anar aguantant. Nosaltres estàvem congelats, provar el pas clau em va destrossar i vaig haver de penjar-me de nou a la meitat per recuperar-me. A l’esquerra s’està equipant una variant al sortir de la R, hi ha una corda fixada però no molesta.

L3, 45m, 7a+: Un altre llarga i excel.lent placa on cal anar pensant la línia a seguir. Per sort va tornar el sol i els encadenaments. Ull al 2º xapatge amb caiguda lletja, al forat amb arbust de punxes (son com claus!) i a la 7ª xapa, amagada dins les branques d’un matoll (catxondeo?). A l’esquerra s’està equipant una variant.

L4, 30m 7a+/b: Mes compacte que els anteriors, hi apareixen les adherències i cal intuïció per endevinar el traçat. El Josep li baixa un plus, però a mi em va semblar correcte.

L5, 55m, 6c: Bonica i llarguíssima tirada d’adherències amb alegria entre les xapes. La vam escalar tots dos de primer, la opció mes còmode si es vol repelar per la via (ull!, no arriba la corda al despenjar el company, vam deixar un maillon per fer-ho en dos trams però es per corda de 80m, cal desplaçar-lo mes amunt). El Pastes li fa el rècord de velocitat (l’escala en 3-4 min., corrent!)


Pel meu gust, amb l’obertura de la “Retirada Comanche”, la paret ja està saturada, les variants del “7º cielo” o qualsevol altra via queden molt apretades, espero que no ho espatllin.Per part nostre queda una visita per intentar en lliure “l’Avi del Mas de St. Pere”, potser per l’any vinent, ja veurem...