Un Viot de 7b+ al Vermell.
Ahir va sortir al segon intent (+ un altre de fa un mes).
Te de tot: fisura, dièdre, una bona excursió, desplom, placa tècnica i molts metres, tot natural.
En contra: alguna xapa mal ubicada i un repòs sense mans que li treu conti.
Una de les bones del Serrat, felicitats a l'equipador!
Aquí, un tema místic de la penya que dona nom a la via:
5 comentaris:
Hi.
Felicidades,coincido en todo. Vía guapa con un equipamiento mejorable.
Fuerte tienes que estar para saltarte la chapa del bombo e ir a la siguiente.
La tengo pendiente, pero ahora no tengo el poderío físico ni el mental para acometerla
Felicidades
Buenas Fernando,
En efecto, la segunda xapa del bombo es una putada.
No hace falta saltartela, solo con hacer un paso mas hay un canto mejor y la chapas a la altura del pecho, pero es cierto que ya tienes la siguiente muy cerca y casi no vale la pena.
Yo encadené al segundo pegue del día con las cintas puestas, que te ahorran ese problema...vaya un "puntito rosa".
Animo que seguro que la sacas!
hahah!
Ei PIju...com a fanatic et diria que si, que la via s'ho val....
Però no la posaria com a "de les bones" del serrat...bé, va a gustos...
Jo em vai saltar la xapa i vaig xapar des de dalt ( no la deixo passar ni locu...)..o si? No me'n recordo. però í que dels roms no hi ha qui xapi abans...vaya passt borde a bloc eh? Però bé.. allà vas per feina i no t'hi fixes..on havies de "mirar" molt més era a baix! Hi ha una mena de "columna" que per pujar-hi a sobre hi ha un parell de moviments de bon canto ( forats) per``o amb el seguro a cal déu i amb peus una mica estressants..a més és elq ue em va ratllar...El repòs sense mans era una mica abans del pas del bombo oi?
En realitat és una via per tatxar..jo com a mínim a les bones els hi recomano de fer sèries, i a les molt bones de repetir-les sempre que puguis..i crec que aquesta no és el cas...
Et sobra cantu bow..aprofita les tardes de ombra ja que ho tens proper i ja tardes en catar el VIANANT...et diria que és més atlètica, però no tant "bloquera" com la Sidonie...
Sidonie goes to Xincarró...
Ja, ja,...veig que te’n recordes be!!!
De fet anàvem al Vianant i jo que soc una mica bestia, em vaig posar a la Sidonie per escalfar, però com que no va sortir, em vaig picar a fer-li un segon pegue.
Després estava massa inflat i vam anar a un altre 7b+ de l’esquerra (deu ser la nº 5) també bona però amb els típics sikats de reforç mal fets que es gasta l’autor.
Li tinc moltes ganes al Vianant, ja t’escriuré per que m’expliquis els “secrets”.
Ei Piju..compta amb mi que aquesta via m'agrada molt i la tinc al cap !!!
Té trucs, però no rebuscats..amb un bon flash hi ha penya pilosa que la fa xiulant...i no sé perquè em dóna la sensacióq ue hi flotaràs..els passos són aeris, de resistència i amb ambient..i com que això a tu te la bufa ja tens un 30% de la via a la butxaca..la resta és saber on són els cantos i encadenar.
Ojo amb la via de la esquerra ( PAU BARRIOS), és molt més Santbenetera i pot ser tant dura com el Vianant (o més si no tens els dits forts).
Tinc un post amb la ressnya i descripció de les vies d'aquesta enclusa
Ja diràs bow!
Publica un comentari a l'entrada