dimarts, de gener 26, 2010

WADI RUM (II). descobrint el tresor d’Arabia

Breu descripció i fotos de la primera meitat del viatge.



1er dia:

INFERNO (150m, 6b) + FLIGHT OF FANCY (150m, 6b) 6h. Poble-poble


Dues preciositats, molt clàssiques i a prop del poble, ideals com a presa de contacte o per un dia de “descans actiu”.
Fissures i dièdres nets amb R’s reequipades.
La “Inferno” te un curiós pas de placa de 6b seqüencial on cal apretar i un últim llarg de fissura maca.

La “Fight of fancy” encara es mes bona, destacant el LL5, una perfecta fissura de dits de 6b i el flanqueig expo de V+ on està prohibit caure. Primeres tres tirades empalmables i també les dues últimes. Ràpels per la Inferno.



Aliens, friends fins el 3, 4 opcional i tascons.



2º dia:


THE BEAUTY (200m, 6a+) + ALAN AND HIS PERVERSE FROG (200m, 6b) + LITTLE GEMM (35m, 6b). 8h. Poble-poble



L’aproximació que recomana la guia es pel Rakabat canyon, força rebuscada, encara que ben fitada i molt maca.



El primer dia potser es mes recomanable accedir-hi per l’esquerra, pel Kharazeh Canyon. Sempre vas veient la via i no perds mai l’orientació. L’inconvenient es que per sortir del Canyó i accedir a la via, cal fer un llarguet de xemeneia de V+, just per on va el ràpel (químics) de tornada.






The Beauty.


Hiper-clàssica de Rum. 5 tirades de bavareses yosemítiques totalment netes, però de dificultat molt assequible i graduació suau. El llarg 4t, abans el mes fluixet, ara te una entrada directa (no surt a la guia) per placa de 6a+ equipada amb dos pitons però obligadeta, que el fa molt interessant. Reunions reequipades amb químics per rapelar. Aliens (semàfor) i friends fins el 4 amb el 4.5 interessant (si no fer l’últim llarg de 5º a pèl). 2h.





Alan and his perverse Frog.

Això ja es una via seria i cal concentrar-se. Genial línia per plaques netes que va enllaçant llastres per autoprotegir-se Grau sever. R1 un sol pitó sense possibilitat de reforçar, empalmar amb R2, desequipada. R3 amb parabolts, comuna amb la via nova del costat (Priez pour nous). R4 dos pitons. R5 desapareguda, empalmar amb R6, dos ponts de roca sorrenca en dues balmes distanciades. LL7 superar el desplomet i flanquejar en baixada a buscar la R5 de La Beauty i rapelar per aquesta. Aliens, friends fins el 3.5 i tascons.







Little Gemm


Un llarguet net de 35m molt maco en fissura-dièdre de dits. Li posen 6b, però es bastant dur, jo li posaria 6c “grau Rum”. Val la pena fer-la, ni que sigui per la passejada per dins canyó. Descens en top rope per una divertida R “british” a base de nusos encastats a la reprisa. Accès: de la Beauty cal baixar direcció sud, pel passadís de roca fins a una cruïlla de 4 carrerons. Agafar el de l’esquerra (est) (el de la dreta torna al poble) i tombar de nou cap a l’esquerra (nord) i pujar cap a un congost tancat. La via es a mig congost, a la dreta. Friends mitjans i algún tascó.







3º dia


MERLIN’S WAND (150 m, 6a+) + VOYAGE IN THE AURA (75m, 6b)


Agafem el 4x4 para anar al Barrah canyon (45 min i pre aprox 60 eur anada i tornada, a negociar...).


Un cop plantat el campament anem a fer la hiper-clàssica del sector:



Merlin’s Wand

Extasiant fissura de mans traçada amb regla, totalment neta, però que sorprenentment, està plagada de llastretes exteriors, facilitant, fins i tot en excés, l’escalada i quedant una activitat suau.



Ull als ràpels: entre les orelles i la pròpia fissura es un miracle si les cordes no es queden enganxades. Friends fins al 3.5, aliens, tascons



Voyage in the Aura.


Preciosa mini-via de tres tirades per completar el dia i que sense voler-ho, s’acaba convertint en la repetició puntera del viatge.



Les dues primeres tirades s’enpalmen, seguint un vistós dièdre vermellós de 5+ collat, fins arrivar a una precària R de tres pitons, dos dels quals he d’entrar de nou amb la mà (el pitons, en aquesta roca, no valen res, el forat es desfà progressivament), a reforçar mínimament amb alguna peça petita.


El LL3 es lo mes dur que vam fer a Wadi Rum i el Pastes va donar el callo, com no podia ser menys. Amb passos delicats xapar a 8m un pitó molt sortit , pendular a la placa on unes miniprotuberàncies de peus i adherència al límit permeten agafar in extremis una banya sorrenca que no sona lleig. Aquí neix una preciosa fissureta de llastres cutres i de mal protegir, amb un canvi de fissura antològic que porta a la R, de dos pitons una mica mes decents que l’anterior, d’on es rapela directa al terra.



Tot plegat una llarg infernalment guapo d'aquells que no s’oblida fàcilment. Grau? a casa, 7a/+ expo, a Rum...6b i punt.

Friends fins al 3.5, aliens, tascons


4º dia



THE STAR OF ABU JUDAIDAH. 220 m, 6c, 4h amb ràpels (reequipats)


Clàssica molt recomanable.

El 6c (grau “Rum”) li poso jo, es el que em va semblar apurant el A0 que marca la guia al segon llarg, pas de placa amb llençament sense peus, protegit amb dos pitons.

(aquests dos pitons i bastants mes que trobareu a les reunions d’altres vies, estan ficats en forat de broca i possiblement sikats interior, per tant son molt fiables encara que èticament equivalen a una expansió).


La resta son precioses tirades de fissura perfecta a dojo i 6b (suau “Rum”).




Sense adonar-nos empalmem vàries tirades i la via s’ens fa massa curta, però decidim agafar-nos la tarda de relax i gaudir de l’entorn.

Friends fins al 4, aliens, tascons.




En el pròxim post les cinc jornades restants...

6 comentaris:

Llorenç ha dit...

Brutal!!! impresionants fotos i parets, i escalades....quina enveja!!!

TRanki ha dit...

Buff...com tot el que feu ...increïble...

HI bha fotos que sembla puro utah!!!

felicitats bow, de veritat...

Piju ha dit...

Bones a tots,

celebro que us molin les fotos, aviat mes...

Grimpacòdols, Llullu ha dit...

Ei lolailos!
Que vertical que es The Beauty... Jejeje. quina mala memòria que tinc...
Felicitats per l'excursió pel Rum!
El tema dels pitons me'l va explicar uns mica el Ravier: En les vies més repetides si que és possible trobar-los sikats però a les no tan fetes normal-ment estan a "lo buril". El motiu de posar pitons és que les expansions tipus spit o parabolt generalment són menys fiables.
Independenment de la fiabilitat crec que són de puta mare ni que sigui per un tema romàntic i que mola que no es perdi (al Wadi Rum).
En fi, seguiu practicant que algun dia n'apendreu... Jejeee.

Piju ha dit...

que passa Llullu!

la Beauty ja desploma!... la veritat es que tira mes cap a rampa...
Això de les V's...que cadascú obri com vulgui, la veritat es que queden molt discretetes, però si reequipes mola sikar-lo.
En les fissures vaig treu-re tres pitons amb la mà...
salut i rotpunkt!

grimpacòdols ha dit...

que temerari ets, bouot! Mira que probar els pitons de via...!!!Je jeeeeeee!!!