Rapelar d’una via llarga amb gri-gri

En una via equipada de varis llargs on decidim assegurar amb un fre automàtic , si hem de baixar en varis ràpels, hi han dues opcions habituals, però tenen alguns inconvenients.

Al final us detallo una tercera que m’he inventat i que penso que millora les altres.

1) L'opció mes coneguda es passar la corda fins la meitat per les anelles, fer un bucle a la corda just al sortir de les anelles i posar-hi un mosquetó per agafar i escanyar l’altre extrem que surt pel cantó contrari de les anelles i rapelar per aquest tram de corda, que queda fixada i per recuperar-la tibant del tram amb nus.

Es bastant perillosa per l'alta probabilitat de que s’enganxi el mosquetó o el bucle en branques i desaconsellable pel desgast a la zona del nus pel fregament.

També es la mes lenta ja que cal recuperar sempre tota una meitat de corda, desfer i tornar a fer el nus.

A mes, llencem les dues puntes avall amb el risc de que s’enganxin, sobretot si fa vent o be l’hem de portar tota plegada a sobre.

2) Rapelar els dos de cop.

Només recomanable si les reunions son a prova de bomba. Cal tenir clar que si un dels dos s'ancla a una assegurança i obra el fre, precipita el company al buit.

Es mes ràpida que l’anterior, ja que no cal esperar a que baixi el company, però també es perd molt temps localitzant la meitat de la corda i passant tota la meitat per l’anella. També cal llençar puntes avall o be l’hem de portar tota plegada a sobre.

3) Ara l’altra opció que m’he inventat:

Figura A: 

Cal passar una punta per les anelles, encordar-se-la a l’arnés i passar pel grigri l’altre extrem que surt de l’anella  i despenjar-se un mateix fins la R inferior (Veure figura A).

Es aconsellable que el col.lega et vagi donant corda des de la R, així que no cal llençar-la de cop i diminuim riscs d'enganxades o encara millor, baixar-la un mateix enrotllada al peu.

Passem a la Figura B

Un cop arribes a la R inferior, t’hi ancles i sense desencordar-se, fas de CONTRAPES, així que pot baixar el company per l’altre extrem lliure ( aquest fixar-lo també a la R, no fos cas que el company s’equivoqués de punta!)

Un cop sou tots dos a la R, desfer el nus i només cal recuperar el tram just del ràpel, i no tota la meitat com en els cassos anteriors, guanyant temps i energia.

Tampoc no cal buscar cada cop la meitat de la corda, amb això estalviem molt de temps.

No cal tirar puntes avall, per tant, anul.lem el risc de que s’enganxin. 

Tampoc hi han nusos que es puguin enganxar o desgastar la corda.

NOTA: Això no un mètode exhaustiu, es una experiència personal, cadascú l’ha d’intepretar amb la precaució necessària.