Brutal via i tot un màster en estil d’obertura…si la qualitat de la roca es excepcional, el compromís que hi aporten els amics francesos està a l’alçada... qui vulgui assaborir la seva essència, també s’haurà de posar al nivell.
Material proposat i graduació perfectes, sempre obligat... aquí l’aire serà el company de viatge... i el sol a partir de les 12h
Hem toquen les tirades “batejades”... en aquell moment intueixo que significa això, però després m’adono de la sort que he tingut: escalar la bellesa...
Llàstima del “rot punkt”, un error en un peu hem tanca les opcions... però ni això, ni els ràpels de nit, ni la corda enganxada que hem de tallar espatllen la jornada, al contrari, donen més caràcter a l’aventura.
Ara les R’s per rapelar per la via estan una mica millor, però continuen sent justetes...millor portar cordinos llargs per reforçar.
Genials tots els companys: els de cordada pel bon rotllo...i a tots els demés per esperar-nos a peu de via i portar-nos de tornada a les fosques i pel sopar preparat que ens trobem a la furgo...
Ah!, molts ànims a tots els que es puguin trobar mai sense casa...la vida et compensa per altres “vies”...
la topo de l'autor a
http://www.christian-ravier.com/Sites/Nouvelles/Entrees/2011/6/15_Sin_Casa,_ni_Perro,_ni_Jardin.html
i més info a
http://albertganxets.blogspot.com/2011/07/montanesa-sin-casa-ni-perro-ni-jardin.html
4 comentaris:
ep company, ha estat un plaer compartir una jornada intensa amb tu i l'olivetti i conèixer la teva escalada "a l'aire", fas por ... ets un d'aquests bous de via alpina, salut ! i fins la pròxima
igualment Vicenç! a veure si repetim!
...portaré frontal i una bona navalla!
bueno piju
encara conservo dues exprés i un parell de moscates de rosca...
així tindràs l'obligació de tornar algun finde
mus veiem company
Ei! encantat de la vida, a la que tingui un forat m'apunto!
Publica un comentari a l'entrada