Paret de St. Jeroni, via Sàxia
Aquest dissabte vam fer una d’aquelles joies imprescindibles que hem faltava per la “cole”
Una topo amb graus baixos i només 4 tirades potser no motiva prou...la realitat és la d'una via psicològicament tensa i si volem apurar l’Ae, caldrà apretar fort...afegir que gaudirem d'una llarga excursió per assolir aquest remot recó del massís.
Les constants excursions són antològiques i sempre en escalada força tècnica, grau collat tipus nord, roca a estudiar i sense marques de repeticions... aquí s’ha de navegar!
A la segona meitat del tercer llarg comença un Ae amb les xapes a tocar: va sortint tot en lliure, potser 7a, molt guapo, però amb roca molt discreta on cal seleccionar contínuament (hem peten fins a 3 cantos però aconsegueixo aguntar-me) i a sobre cal anar recuperant exprés sense penjar-se. A punt d'arribar, consegueixo xapar l’spit de sobre el sostre, faig fins a 4 manxades amb les respectives destrepades per buscar totes les possibilitats...però res, allà no hi ha canto...al final hem llenço a la desesperada però tampoc surt res...1 pas d’Ae i tornar a arrancar en lliure el 4m que falten fins la R
La guia parla de 7b si s’encadena tot...a mi no em quadra...(ha petat algo?)
mar de pedra al LL3
En definitiva, via molt recomanable.... i si el tram inicial de la via l’haguessin encarat per la placa enlloc de la xemeneia i el LL3 sortís tot en lliure (per la dreta del sostre la línia es més factible) ja seria brutal!
Adjunto topo arreglada...
Més info al blog d'en Pastes
Una topo amb graus baixos i només 4 tirades potser no motiva prou...la realitat és la d'una via psicològicament tensa i si volem apurar l’Ae, caldrà apretar fort...afegir que gaudirem d'una llarga excursió per assolir aquest remot recó del massís.
Les constants excursions són antològiques i sempre en escalada força tècnica, grau collat tipus nord, roca a estudiar i sense marques de repeticions... aquí s’ha de navegar!
A la segona meitat del tercer llarg comença un Ae amb les xapes a tocar: va sortint tot en lliure, potser 7a, molt guapo, però amb roca molt discreta on cal seleccionar contínuament (hem peten fins a 3 cantos però aconsegueixo aguntar-me) i a sobre cal anar recuperant exprés sense penjar-se. A punt d'arribar, consegueixo xapar l’spit de sobre el sostre, faig fins a 4 manxades amb les respectives destrepades per buscar totes les possibilitats...però res, allà no hi ha canto...al final hem llenço a la desesperada però tampoc surt res...1 pas d’Ae i tornar a arrancar en lliure el 4m que falten fins la R
La guia parla de 7b si s’encadena tot...a mi no em quadra...(ha petat algo?)
mar de pedra al LL3
En definitiva, via molt recomanable.... i si el tram inicial de la via l’haguessin encarat per la placa enlloc de la xemeneia i el LL3 sortís tot en lliure (per la dreta del sostre la línia es més factible) ja seria brutal!
Adjunto topo arreglada...
Més info al blog d'en Pastes
Etiquetes de comentaris: Montserrat tradicional
posted by Piju at 9:26 AM
3 Comments:
Això del 7b... en una de les primeres repeticions de la via hi va anar el Salva de Santaceci i ell va escalar fins a 7b, això no vol dir que la via fos tota encadenada! La cosa va quedar així i, ja se sap, amb el temps tot es transforma i no s'acaba de dir tota la veritat. I l'Hita tan panxo, ho fot al llibre sense contrastar-ho.
Et dono tota la raó en això de entrar-hi tot recte i fer una variant al sostret...sempre s'està a temps de fer-ho!!
mercès x la info!...això ja hem quadra més...a veure qui s'anima!
JOder...IDEM grimpacodols...quines flipades que trascendeixen...era el 7b més txungo de l'univers...ni en tosrop em va sortir!!!!
Publica un comentari
Links to this post:
Crear un enllaç
<< Home