Nosaltres hi vam anar una mica per casualitat, perquè la vam detectar des de la carretera i portàvem la informació.
Les 2 hores de pujada contínua per fer 6 tirades en van semblar justificades gràcies a l’ambient totalment desplomat i pel fet de catar una de les roques mes rares que hàgiu escalat mai.
Es tracta d’esquistos que formen franges desplomades semblant a Ordesa, però en làmines molt mes fines, que li donen un aspecte molt fràgil.
A mes de la considerable distància entre seguros en algún tram, la morfologia de la roca amaga la situació de les xapes, vaja, que aquí es nota l’aire sota els peus.
Nosaltres vam fer “IL VOLO DE L’ANIMA”, fins a 6c+. Ens va semblar la més homogènia, però n’hi ha de mes difícils que prometen grans sensacions.
2 comentaris:
Ei, em pots aclarir una mica millor on està això ? Jo conec un pas del Stelvio que no es troba precisament a la frontera italo-suïssa sinó entre la Valtellina i la Val Gardena.....
Hola, no se si n'hi ha un altre...es el coll que hi ha just sobre Bormio, la frontera es al coll, però la carretera que baixa a l'altre cantó també es vessant italià.
Publica un comentari a l'entrada