Ratikon

Tot i ser el principal objectiu del viatge, poca cosa puc dir: la muntanya no ens va deixar veure el seus secrets i la pluja i la neu persistent van fer-nos desistir al cap de dos dies i marxar de Suïssa cap a zones mes càlides.


Rrrrreeeetiraaadaa!!!


Us recomano aquesta web com a introducció al tema i aquesta altre web amb bastantes ressenyes disponibles tot i que pel meu gust no coincideixen amb les millors vies.


Pel que fa a guia, jo tinc aquesta:

Em sembla molt complerta, els croquis són bonissims i es d’una mida petita i reforçada que et permet pujar-la a la paret. L’inconvenient es que està en Alemany.


Pel que fa a l’escalada, les parets es divideixen en dos grans àrees depenent de l’accés:




La zona oest es històricament la mes famosa per quantitat i qualitat de les vies.
La nostra experiència es que aquesta banda sembla més abandonada. A finals de Juny no hi havia un ànima a dalt, el refu estava tancat i barrat. Fins i tot al pagès de la masia que hi ha a sota li vam fer pena i ens oferia les claus de refu.
La pista d’accés s’agafa al poble de Schuders, es molt llarga, estreta i penjada, fa una mica de por, sobretot si plou i està enfangada. No vull ni pensar que passaria si coincidissin amb un altre cotxe en sentit oposat en algun punt crític.

La zona est també te grans vies, però amb menys quantitat i ara com ara concentra les “lolades” mes modernes. L’accés des de St. Antonien es ràpid, asfaltat i fàcil. Es controla part la paret des de baix i fins i tot te una zona d’esportiva i via curta o sigui que amb temps inestable aquesta àrea es molt mes recomanable. Aquí, el refu de dalt estava obert i els guardes eren molt simpàtics.


Vista del Schijenfluh desde St. Antonien.