Trollrygen a l'Aeri

Línia boníssima, llàstima que l’equipessin per dalt, si no, seria una obra mestra.

A part de la falta d’estil, mes o menys greu segons el criteri de cada un, això provoca que bastants xapatges estiguin mal ubicats i algun petit tram mal traçat.

Si li afegim que alguns parabolts estan a distancies considerables, que en algun tram la roca s’hagi d’estudiar, que no estigui gens marcada i que el grau està ben collat (com marca el cànon de la cara nord)...doncs tenim tots els ingredients per gaudir d’una escalada antològica!!!!

El tema va exclusivament de finura montserratina: molt mantinguda, de petit còdol, equilibris i constants recolocacions on sempre seran bàsics els peus... i obligada (potser 6c/7a “actual”?)

Hi ha unes plaquetes xafades per un despreniment: una al LL4 i un parell mes al LL6 (la primera d’aquestes últimes cal xapar-la per sota amb una mica de gest, mola un mosquetó petit).

El grau del LL4 varia segons la ressenya, 7a+ o 7b, (tan fa, es cara nord i tots dos quadren), però per mi, el LL6 te mes d’un plus de diferència, per tant, aquest hauria de ser 7b+ o 7c en proporció.
Jo fallo tant en l'una com en l'altre, amb dues volades respectives i una mala aterrissada...el Troll li recorda als meus ossos que el “a vista” aquí està fora de les meves possibilitats..

Calen unes 16 exprés, alguna llarga si anem amb corda simple.

Jesus i Piju el 26/09/09

LL1. Panoràmica de l'espectacular placa de la via, a la dreta de la bavaresa de la "Valentín", per on van també la "Olesa" i la "Del Xavi".

Flipant LL4, 7a+ o 7b.

Nota apart 1: sense ofendre a ningú i amb tot el respecte pel dolor dels seus pròxims... la foto de la noia morta a peu de la canal em sembla que està fora de lloc (igual que la via d’homenatge, però aquest tema ja es mes complicat). La muntanya hauria d'estar al marge de tot això.

Nota apart 2: Deu n’hi do la porqueria de cables i cordes fixes per pujar la canal...Qui vol fer una via a l’Aeri no pot pujar sense tot aquest muntatge?. Si els escaladors presumim de no degradar el medi, aquí ens hi hem lluït. No m’estranya que ens caiguin prohibicions.

Fins al moll de l'os. La Geganta.

Via “fins el Moll de l’os”. Paret de la Geganta. Tossal de l’Aguila, Collegats.

Diumenge vam fer la aquest viot amb el Jesus.
Ruta brutal i dura, dura, dura....
Tot un manual de com obrir grau per baix... felicitats als autors.
Majoritàriament en placa, monolítica i molt vertical, primer de roca coral.lina vermella i després de calcari gris adherent per acabar amb placa llisa i forats roms.
Protegida amb parabolts força distanciats, que en algun tram es combinen amb friends.
Sempre obligada, potser 7a+ (si no s’abusa del ganxo) i grau molt apretat.
Excepte el LL1 (l’únic que vaig encadenar) es pot pujar un plus a tot i encara queda collada.
Joc complert d’aliens i friends fins el 3. Ganxo interessant . (jo vaig haver de posar-lo en un pas de peu relliscós).
Doble corda imprescindible degut a la sinuositat dels traçats.
Ull a la sortida del LL2, va petar un pitó i ara cal fer uns 5m nets sense veure el primer parabolt, però amb un parell de camalots podem reduir el factor dos sobre la R.
Ombra a partir de les 13h.aprox.
Horari variable depenent de les ganes d’encadenar, però en general es una via lenta.

Topo original i mes info a
http://www.caranorte.com/foros/read.php?106,9923,9923#msg-9923

ull, a la ressenya estan malament les orientacions de la bruixola, on posa sud hauria de ser EST i així successivament.

Foto panoràmica i descripció d’altres itineraris aquí.
http://escaladatradicional.blogspot.com/2008/10/la-geganta-adormida.html


Aproximació: de Montcortés (Pallars) agafem la pista al poble de Peracalç. Aparqueu abans d’entrar al poble. Travesseu-lo fins a l’extrem nord i baixeu als prats de baix. Allà agafeu un sender que va per sobre el prats, per dalt d’un marge de pedres i a costat mateix dels sòcols de roca, sempre direcció Est, fins arribar a un collet on ja veiem la paret E. de la Geganta. Atents aquí (fita) per agafar un sender molt estret que va baixant prop de la paret. (45’).


Descens: De l’última R, saltar l’aresta i flanquejar baixant direcció O, primer destrepant fins situar-nos al torrent, on ja caminant, continuemt baixant buscant la línia mes fàcil (alguna destrepada de II al final) fins a baix de tot on retrobem el sender per pujar de nou cap el coll i al poble (1h15’)



vista des del collet, la via es a la paret de baix.



LL1




LL2




LL3






LL4



LL5





Selectes plaers locals per acabar la jornada

Cavallers. YÚ-YÚ a l’African i les noves del Cajón

Fa unes setmanetes vam pujar amb el Paco a buscar la fresca de Cavallers i treballar amb la ferralla.

A l’African Wall vam fer la YÚ-YÚ, 115m, 7b.

Via que destaca per un gran sostre fissurat d’invertits, al mes pur estil Yosemític...però amb parabolts, li posen 7a+...per mi molt suau.
La idea era fer tota la via en “clean”, però al inici del segon llarg hi ha un tram de placa on no entra res i vaig xapar-hi dos parabolts. Un cop al sostre em va entrar la mandra i al final vaig ho vaig fer al revés...només amb expréss :-(

si ens veiés el Bridwell...

El LL3 s’empalma amb el LL2 o amb el LL4, al gust.
El LL4 supera un desplom amb les xapes a desmà, ja que es va obrir en artifo buscant la roca bona. La veritat es que tibar-li d’aquest mega-bloc no fa gaire gràcia i algún dia anirà avall (potser amb escalador inclòs) però val la pena el risc, surt un tram interessant. Superes un sostre amb passos llargs i canto, volant peus i t’equilibres sobre un fi esperó penjat del buit. Quan sembla que ja està, et ve la clatellada...tres pegues i em va tombar!

En definitiva, la via no es que compensi el viatge, però com a complement d’un altre activitat, val la pena fer-la, ni que sigui com a curiositat. Si es convina amb esportiva, podeu anar-hi només amb exprés i una mica de morro.

Amb una caminadeta poc agraida, pugem cap al Cajón, on l’últim Vèrtex ressenyava unes fissures, mes o menys clean, de 7c.
La paret es veu guapa de lluny, però un cop allà ens va decepcionar. Els llargs previs per arribar-hi son un pastel i l’últim pany de paret, el Cajón, quan li has tret les reprises, es redueix a un petit tram de 15m. La que ens va semblar mes interessant era la via Cortesia, 7c, una fissura tallada a ganivet, però al final va resultar que calia tibar-li majoritàriament per la placa, protegida amb xapes. El grau molt collat i a bloc.

Paco apretant al tram maco...

El Paco passa de fer-li un segon pegue i jo ni la toco.
Els panys de paret a esquerra i dreta del Cajón també son discontinus, però potser les tirades plaqueres de les vies “Foc al Faro” i “Sol i birres” son mes agraïdes, vaig fer el LL2 d’aquest última (6c) i era maco...algú ho pot confirmar? ... potser en un altre visita.

Misoginos. Ordesa

Diumenge vam fer la Misogenos amb el Pastes.

Pel que fa a l’accident mortal, no hi ha cap indici a la via. No falta cap pitó bàsic i no hi ha cap parabolt ni espàrrec del rescat (només hem vam detectar un mes a la dreta, dins el traçat de la Sol Negro).

Tota en lliure excepte dos trams del 7a+, que ens va semblar galàctic tot i ser Ordesa.

Algú sap qui la va alliberar? ... te tota la meva admiració!

Dos jocs de camalots fins el 3, un 3.5 dos jocs d’aliens a partir del verd i tascons. 8h.

Topos: original del Papila, força detallada però amb mala ressolució aquí:


o be Desnivel 252, del mateix autor i també del Soldevila al Vèrtex 195.

Alguna informació útil:

Ll0: Inici a la vertical del sostre característic del mig de la Sol Negro.
Flanquejar horitzontal ( i no en ascens com diuen les topos) peruna vira (II) amb un pas al mig en descens, 30m, fins a una reprisa gran amb un spit antic amb xapa quadrada al terra (hi he deixat una fita), al peu de la torre característica del LL1.

Ll1+Ll2: Empalmables, 50m. La R1 te un tascó i un pont de roca (i no 2 pitons com diu la topo).




Ll3: Ja ens havien avisat que faltava el segon spit i n’hem pogut deixar un amb plaqueta collat fins al fons a mà. Un cop instal.lat, torno a la reprisa i encadeno el tram de 6c+, genial a base de varis “cops gas”.

Ll4: El pont de roca del que tibes per superar el 6c+ es mou (“crec-crec”, “glups”!), mola posar-hi abans un friend a sota i assegurar mes la jugada. Ull al delicat tram final , amb uns grans blocs sueltos.

Ll5: Compte amb la “Travessa del toreros”, poc evident (el primer pont de roca no hi es i no hi ha referències) i es de mal protegir (expo). Potser es el tram clau de la via, cal afinar l’olfacte. Hi ha dos R’s juntes, mola la de l’esquerra, mes còmode (2 spits M10).



Ll6: Mes desequipat del que pot semblar a la ressenya, sobretot el primer tram de 6c, net. A la travessa del sostre ja surten dos pitons amagats. Després ve el primer tram de 7a+ galàctic o A1 per nosaltres. AL mig un tram de canto molt desplomat permet uns passos en lliure i de nou un altre tram galàctic (A1).

Ll7: Preciós i “tranquilet”,6b+ ben protegible i amb roca bona, seguit d’un tram de 6a comú amb la Sol Negro, molt equipat.

Ll8. Comú amb la Sol Negro. Tram dur al sostre. Diria que ha petat un peu i cal tenir vista per encertar la jugada, (pujar-li un grau).

Ll9: El segon tram d’aquest llarg està mal ressenyat i pot ser perdedor. A la del Vèrtex després del dièdre, marca un flanqueig a dretes que no s’ha de fer. Cal seguir recte a buscar la xemeneia gris, per uns blocs carbassa (uns 2 m. a la dreta del dièdre) i quan s’entra en una zona gris ja surten dos pitons amagats. Passar una berruga de blocs per l’esquerra i fer R en una coveta, just al inici de la xemeneia gris.

Ll10. Inici en xemeneia gris que es transforma al final en preciós flanqueig per placa calcaria dins d’un gran ambient. R10 desequipada, assegurar a cos.

Ll11. Cap problema. Recte, IV.


Nota: Ens van caure dos exprés amb un tascó a peu de via. Si algú passa per allà, a veure si s’enrolla...gràcies

fissures equipades...no gràcies!

Una petita paret verge i desconeguda.
L’escassa alçada, fa que sigui un objectiu menor i massa temps posposat.
Al final li passo el mapa del tresor al col.lega fanàtic, que no perd temps per encetar el botí...però uns altres pirates han arribat abans i van desembarcar l’artilleria pesada....
La visó es desagradable: l’excel.lent fissura, motiu principal de la paret està paraboltada de dalt a baix!

Pirates verticals:
Una fissura que ratlla tota una possible via mola deixar-la desequipada. Si no et va el rotllo de l’autoprotecció, munta-li un R a dalt de tot i fes-li els top ropes que vulguis però deixeu lloc a l’estil “net”... les futures generacions t’ho agrairan.

un exemple: “Afluixa maduixa”, 6c, a El Casot.

Un sector 100% esportiu on han deixat amb molt bon criteri aquesta bona fissura desequipada.

RACS. ORDESA

Ahir va caure un mite personal: la RACS (aquest nom sempre m’ha sonat a saque amb cremallera, uff!) amb el Paco (encolomant-li les tirades parells perquè es menges la mes dura)

Rotpunkt a nivell de cordada, tots vam encadenar de primer, però no personal, ja que vaig fallar de segon al 7a+ encara que després ja va sortir, llàstima!

Vam anar amb la topo de l’Albert, boníssima, com totes les seves, però en concret, el recull que està fent d’Ordesa son imprescindibles. (podeu trobar-les a www.caranorte.com).
La penjo aquí, on m'he pres la llibertat de posar-hi anotacions meves en verd.

La ressenya del Papila del article de desnivel 252 es nefasta, això si, amb el material i la foto panoràmica l’encerta.

No cal martell. Si que vam carregar 2 jocs de camalots fins el 3, un c3.5 i un c4. Dos jocs d’aliens i un de tascons.
Es pot passar amb menys, però val la pena dur aquesta xatarra per poder anar ràpid (7h) i centrar-se en el rotpunkt.
La via es brutal, ambient únic, lliure de pel·lícula, dominant la fissura desplomada d’encastament i la superació de sostres. Sempre dura (ull als dos últims, no ets pots relaxar!) però relativament ben protegible, encara que cal dominar els típics cops de gas d’Ordesa...porteu el carburador ben afinat!



Algunes fotos:





lluvia dorada...no em vaig treu-re del cap la cançó del Prince amb tot el dia!







entrada a R1











LL2







inici LL4







entrada a R5

ni a les reprises et pots relaxar!, inici del LL6







bucolisme cimer


NOTA: vam retirar i deixar plegada a dalt de tot una corda fixa que ajudava a superar els trams herbosos finals. Estava en molt mal estat i algú s’hi podria matar, a part que ens va semblar innecessària.

El retorn a Taghia

Resumet de la segona visita que hem fet a Taghia amb el Pastes i el trio "calavera": Jesus, Javi i Paco "el mulero".
La meteo va ser millor que l’any passat, així que inspirats amb el Barça, amb el Pastes ens apuntem 8 vies en 8 dies non-stop.

Valoració de les vies i detalls pràctics que us interessants:


-L’ALLUMEUR DU REVE BEREBER. 6c (sortida variant dreta), 320m. (Ifrig, sector Akka N’Tafrawt). Equipada amb amb parabolts i long-life’s inox.
1er dia, arribem a Taghia al migdia. Ens baixem del primer llarg, de la LIBITI BITO, massa expo, excursió de 10-15m sobre reprisa i sense veure on està la següent xapa...potser ha desaparegut, potser amb uns aliens la cosa es mes humana...no se, no volem trencar-nos les cames el primer dia i ens fiquem sense ressenya una nova via que no coneixem a l’esquerra de la Cañon Apache, amb idèntic estil i qualitat, totalment equipada. Als primers metres ja identifiquem la ma del Piola, i després ens assabentem que l’ha acabada just feia 4 dies i sembla que ens emportem la segona repetició. Es molt maca i ràpida (3h).



- BARRACUDA, 7c+, 7a+ obl. 600m (Oujdad S). Equipada amb parabolts M8. No utilitzem cap friend per dalt.
2on dia. Al Taghia es recomanable fer les vies dures quan abans millor. Les punxes et destrossen la pell ben aviat i el “virus de la gite” amenaça el el sistema intestinal. Així que ens fiquem aquest viot, el mes dur del recull. Per sort s’apunta el Paco i repartim les forces entre tres.
Ull amb les vies polaques!: sempre per les plaques mes dures i punxoses, graus desfaçats, excursions de 6c, xapatges raros (i sospitosos)...a mitja via desistim del rotpunkt i l’objectiu es sortir en el dia, ho aconseguim en 10h.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad23.html




- A BOIRE OU JE TUE LE CHIEN, 6c/+, 250m, (Taoujdad O).
El 3er dia toca “descans actiu” i optem per aquesta joia. S'apunta el Jesus. Un punt mes dura i picant que la veïna “Reforme”, es de visita obligada. Portar un alien carbassa i un vermell pel Ll5, la resta està equipat i s’escala ràpida (3h).
Per baixar ràpid: No fer cim!!!, un cop al collet de la última R, destrepar (III) uns 15m direcció S. a buscar un arbre i rapelar (sense instal.lació directament del tronc) 20m fins un gran prat penjat que s’estreny fins fer-se una feixa que connecta amb la canal de marbre blanc entre el Taoujdad i l’Oujdad (45 min)
http://www.onaclimb.com/taghia/re_taoujdad9.html




- L’AXE DU MAL, 7c+, 7a obl. 500m, (Tadrarate S.O.). Equipada.
4t dia, ens encordem de nou amb el Paco per afrontar un altre de les dures. Una gran planxa llisa on la cordada Petit-Piola dibuixen una obra mestra.
Ja en els primers llargs veiem que aquí no regalen tant com a la “Rivieres” i que caldra apretar en cada una de les 14 tirades. El rotpunkt queda molt lluny però gaudim de l’estètica de tots i cada un dels llargs. Sortim en 9h.
Per baixar ràpid: Del “plateaux” cimer on acaba la via cal flanquejar primer sense perdre alçada i després en lleugera baixada sempre en direcció N (cap a Taghia) fins situar-nos davant per davant del ràpel de baixada del Oujdad (extrem dret de la seva cara S.), llavors baixem per una ample i evident canal amb passos berebers i un cop al collet, saltem a la dreta a buscar la canal de marbre blanc ntre el Oujdad i el Taoujdad. (només 1h!!!)
http://www.onaclimb.com/taghia/re_tadrarate2.html




- HABEN ODER SEIN. 6b+. 250m, (Paret de la Cascada, cara E). Equipada amb parabolts M8.
5é dia, molt bona via de tarda per a un descans “actiu”. S'apunten el Javi i el Jesus.
De grau mig, però colladet i amb excursions considerables, cal anar sobrat.
A mitja via comença a tronar i llampegar de forma que apretem el gas per sortir en 3h, total, que no descansem gaire...
Si us emporteu el mòbil, al cim hi ha una ratlleta de cobertura.
La curiosa baixada per la xemeneia del camí del Tirabuixon acaba de arrodonir la sortideta.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_cascada1.html




- WHISKY BEREBER, 7a, 400m, (Oujdad N.) tascons, aliens i friends fins el 3.
6é dia. Ens llevem cansats i pensem que aquesta clàssica es una bona opció per no tibar-li massa. El grau no està gens collat, però la veritat es que via cal escalar-la i tampoc es curta. (5h)
Bona opció per variar de les plaques punxoses, ja que agafa bones fisures i plaques de roca mes gris. Alguna reprisa herbosa.
No son spits, si no parabolts de M8, el primer costa de veure, a uns 10m del terra, per sobre i a l’esquerra d’un bombo fisurat a protegir.
Al segon llarg hi ha un error a totes les ressenyes, en lloc de 7a+ es 6a+.
Per baixar ràpid: No feu la última tirada i rapeleu de la R10 fins a la vira del mig de les tres que ratllen el terç inferior de la pare, entre la R3 i la R4. D’aquí flanquejar caminat per la feixeta cap al E fins connectar amb el plateaux penjat de la cara S.O. per on passa el camí que va a la Baraka.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad15.html




- TOUT POR LE CLUB. 7c, 6c obl., 270m (Oujdad S.O). Equipada
7é dia. 48h després de la final de la Champions ens assabentem que va guanyar el Barça. Aquesta es doncs la via perfecta per rendir el nostre homenatge a en Guardiola i el seu equip.
El Paco també s’apunta.
De nou ens enfrontem a plaques dures amb grau mol collat.
El virus gite s’ha instal.lat definitivament als budells (tot i la tàctica de substituïr al màxim l’aigua per birra) i literalment ens arrosseguem per la via. El Paco es l’únic que deixa el pabelló alt, emportant-se algun 7b.
Està amb parabolts i no espits del 10 com diu la guia, molt ben equipada.
De la R5 rapelem a R3 i de la R2 al terra.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_oujdad26.html



- IL ETAIT UNE FOIS DANS L’OUED. 7b, 120m, 6b+ obl., (Akka’n Tazarte, E). Equipada
8é i últim dia. Volíem escalar una del Ravier en aquest congost però les tempestes de tarda i el vivac ens van tallar. Al final ho compensem una mica repetint aquesta bona vieta que ve mig de pas per anar a Zaouia, ja que al migdia hem d’agafar el taxi. Està amb parabolts M10. El primer llarg es un 7b que ens sembla estratosfèric. Els altres 3 molt macos per disfrutar amb 6c’s i 7a poc collats. Amb 2 ràpels de 50m ets al terra.
http://www.onaclimb.com/taghia/re_atzarte6.html



+ fotos i info a:
http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/2009/06/taghia-2009.html

La Tossa al dia

11/3/14. TOPOS ACTUALITZADES SEGONS COMENTARIS QUE M'HAN PASSAT

....................................................................................................................................
18/05/09
Sembla que definitivament la Tossa ha ressuscitat del regne de les escoles mortes:

http://fernando-espacioamorylocura.blogspot.com/2009/05/la-tossa-de-montbui.html
Bon reportatge de la vista de Fernando a la Tossa amb algunes aportacions interessants sobre la graduació d’algunes vies:

- Sostret Fisurat al Mig. En las reseñas está de 7a; en nuestra opinión no lo es, 6c le queda bien. Una vía muy guapa.

- Sostret Fisurat al Mig, entrada directa. 6c/c+. McKey se lo saca al primer pegue. No le ve diferencia con la anterior, si bien el paso largo puede ser morfo y alguien tenerlo más difícil.

- Galifardeus, 6b/b+. Otra vía bonita. Nos metemos en ella pensando que era la Nexus 7. McKey se la hace a vista, yo me hago en top; ambos hubieramos firmado la vía como 6c:7a

Adjunto topo arreglada segons suggerencies:

Gràcies a tots per mantenir-la en vida ...i neta!

Nàufrags a vista!

En veure la ressenya d’en Quicu i Willow amb lliure, ens vam animar a repetir la Náufagos amb el Sergi aquest Dissabte.


http://www.caranorte.com/foros/read.php?49,6037,10659#msg-10659

El primer cop que la vaig repetir ni em podia imaginar que sortis en lliure. Després de deu anys, ja li puc pintar el punt vermell a vista.

La topo d’aquests dos bous es molt encertada, ben colladeta però, només alguns comentaris:

Vam anar sense friends 3.5 ni 4 i cap problema.

En corda simple es fa be.

Ll1: Molt trencat, ull!

Ll2: La nova via del Paca (burins i ponts de roca) va just 2m a l’esquerra a mitja tirada, ull a no confondre-les. Ells marquen 6b que amaga un pas de bloc dur i enganyós que pot espatllar-te fàcilment el “a vista”. Se li pot posar 6c i tot i això queda collat.

Ll5: Millor no fer la R del sostre (molt incòmode) i seguir 15m mes (6b) i fer la R opcional (2 burins). Llarg antològic.





Ll6: catxondo "Montrotei"


Ll7 i Ll8: Empalmar-los. Es la tirada dura, bidits pels forats de pitonatge a protegir amb aliens, seqüencial i deplomadet però evident i amb bons peus (semi-dièdre). Als 20m per sobre uns llavis cal anar 2m a la dreta a buscar un burí (no seguir recte per una fissura amb forats de pitons). Seguir empalmant ja amb roca excel·lent.


Ll9: Una mica de morro si no agafem el friends grans, després ve un dur tramet de off-width desplomat on cal creure-t'ho, protegit però amb 2 burins a prop.





Ll10: falta el segon pitó i diria que un canto. Dur, cal morro.



Ll11: Flanqueig de 4m al final a montar R desequipada al peu de la xemeneia final .



Nota apart: suspens a l’amic Paca en els primers llargs de la seva obertura “Paca is back”. Moltes expansions massa a prop i fins i tot a tocar que desvirtuen la Náufragos, però encara es mes greu expansionar una R just al costat de la R d’una clàssica que cal montar de fissurers...

Siurana, alguns dubtes

Escapadeta a Siurana per gaudir dels millors “a vista” del mon (= tècnica+física+roca excelent+metres).

Siuranella Central, El Pati i El Cargol (foto: gencat.cat)

Varis dubtes i novetats que no aconsegueixo aclarir entre la macedònia de ressenyes que tinc...algú dels que no teniu vacances em pot ajudar?

Comencem escalfant-nos al sol matinal la SIURANELLA NORD (perquè van batejar així aquest sector si es 90% cara est?):

-A l’esquerra de la famosa “Lo dejé todo blanco” (7a suau, que per cert, a mi “me dejó indiferente”) tenim el genial esperó blanc de la “Brigadistak”.
Aquesta te una variant d’entrada a l’esquerra per un tècnic dièdre cec que li puja un plus (per mi 7a/b) i deixa una línia brutal, 35m ben siuraneros (obligadet, que també treballi el coco)

- D’aquest sector fa temps que vull fer els dos impresionants-súper-dièdres-desequipats: “Roig” (6c+) i “Blanc” (7a+), algú els ha fet? Hi ha cadena? Alguna expansió a la tirada? quan material cal?

Després arriba l’hora de “EL PATI” i podem anar a jugar, de dreta a esquerra:

- La primera i just al costat del Cargol trobem la curiosa “Crosta pànic” (L1,7a+ recomanable, L2 7c, que no he fet)

- Just a la seva esquerra hi ha una via gens tocada de placa de 25m rematada a dalt per un impressionant bombo fissurat de 25m mes, espectacular però no se el grau...qui m’ajuda?

- Després crec que ve un 6b curtet i la següent, la 4ª, deu ser la “Prado del rei (7b+/c), no?

Llavors venen dues que no tinc ressenyades enlloc:

- crec que es la 5ª, un bonic 7a de 28m que em va semblar molt suau.

- A l’esquerra d’aquesta un 7a+ de 35m, orgàsmic...antologia siuranera.

Sense moure’ns gens, recomanar-vos totes les vies del CARGOL Est, (ull! 40m si no es fa R intermitja) abans de que s’ensorri definitivament...
- El 6a,7a+ del mig bonic i suau.
- El 5+,6c+ de l’esquerra preciós.
- El 7a,6c+ de l’esquerra del tot, ben colladet i orgàsmic

veure http://www.onaclimb.com/luichy/lg_varios6.htm

ULTRA-VOX- POPULI

Ja es al sac la preciositat ULTRAVOX –allargada- del Vermell.

7c com diu l’autor?

7b+ tal i estava abans d'allargar-la?

Tan fa, es un monument i punt...


Vàries caigudes a la segona xapa, 3 pegues fins dalt i temperatura ben fresca per finalment poder aguantar-me dels cantells inicials...la resta 35m de somni fins i tot “humit” (el forat de la xorrera estava ple d’aigua!!!)

La de la seva dreta, la nova VOX POPULI ens ha sortit fins a la primera cadena (7a+/b difícil a vista), però per sobre d'aquesta em vaig caure en al pujar-me sobre el sostre final i amb les presses habituals no vaig poder mirar-m’ho.

Algú sap el grau de tota aquesta via encadenada fins dalt?

Mercès!

Nota del 01/2010:
Segon intent a la Vox Populi...rotpunkt al primer llarg, aquest any molt marcat (7a+/b) i torno a caure al segon llarg (també molt marcat), morfològic, per mi 7c.

Seguint la Pauta

Com ja anunciava K al seu blog, La Pauta es un sector proper a Alòs que han redescobert l’Albert Cortès i el Pete O'Donovan amb molt bon criteri.

Excel.lents línies llargues de 35m, predomini de setens en placa vertical a vegades amb fissura.
Xapes molt ben posades, sense allunyar però que et deixen escalar entre elles.
Roca excel.lent però vies poc tocades, encara es pot trencar alguna cosa (ull !!!).
Grau correcte, de placa, sense regalar, en consonància a l’antiga tradició lleidatana.
Entorn bucòlic, espero que duri!

Jo hi he fet poca cosa, que anava sol amb la família, però qualitat 5*.

Marian topropejant la genial Homo Sapiens, 7a

Senyalar que la Crackers, que estava en interrogant, jo li dono 6c/+, molt bona i complerta, amb un pas a estudiar (ull a uns petits blocs del final de la primera fissura-dièdre).

També hem va dir l’Albert que Alvalle quedava de 6b/+ i Gegantots L1:6c+, L2:7a+,L3:7c, es així, oi?

El Jesus i el Pastes en una visita anterior van fer-hi feina, apuntant-se moltes vies i ja em van comentar la qualitat del sector.

Combinant-t’ho amb l’Antepauta ens donarà joc per buscar ombra si quan apreti mes el sol.

Que aquestes alçades de la pel·lícula surtin joies com aquesta no deixa de sorprendre, però es que la roca de la Terra Ferma es infinita... i ben aviat mes!

Felicitats als autors, us ho heu currat de conya!

08/03/09, excel.lent matinal a La Pauta:

Al Valle Gazpatxo, *****
Malongo, *****
Secreto Aneto, *****
Cos de gestió, ****
Realina’m el xacra, *****

Ariete, **
El Pastes s’ho emporta tot a vista,...i a dinar a casa!

.............................................................................

01/01/10

Avui ja he acabat d'encadenar els 7a i 7a+ del sector central, tots a vista menys "Cos de gestió" al 2on. Quin sectoràs!!!

..........................................................................

20/02/10: venint de Roca Alta i aprofitant les últimes llums, ens acostema a tatxar alguna cosa:

Gat torçat, 7b. Molt maca, dues seccions dures que fent-les per la dreta amn sembla que podrian baixar el grau a 7a+

Natura: Una duríssima secció de picats roms i relliscosos desmereixen aquesta via. No encadeno, em sembla 7b/+. La resta es maco.

...............................................................

07/03/10: un altre excel.lent matinal a la Pauta, per acabar de tatxar 7a's i 7b's

-Si la meteo en ho permet...em pensava que ja havia fet tots els 7a's del sector central i aquest em faltava!preciosa fissureta, estava de 6c+ i després la van confirmar a 7a. Pot servir tant un com l'altre.

Passem al subsector de la dreta de l'agulla:

-Innominata: molt dura, un xapatge molt cabró si vas recte, potser a petat algo? el supero però patino un cop superat el crux, llàstima, es la única que no surt avui a vista, encadeno partint del repós inferior...un bon 7b.

-Argonautes de la Pauta: està de 7a+ i a nosaltres ens sembla 6c+ màxim. Bonica.

tornem al sector central

-Ilusió de vol, 7b. Preciosa via.

***************************************

15/01/011

Encadenats els 7b's que faltaven:

Natura: per mi 7b/+, llàstima dels dos picats, es molt bona

Primer món 7b/+ suau, però una meravella de via.

La próxima visita ja haurem d'anar pels 7c's!

Plaques d’ECOS potagònics.

Teníem una visita pendent amb el Pastes a les Penyetes que Parlen (mal dites “Plaques de l’Eco”) a Alacant.

Ja la vam anular al Gener per una nevada i aquest cap de setmana Alacant ens ha tornat a rebre vestida de riguros hivern.

El Josep ja tenia al sac la “Pets & co” i la “cracks in the sky”, pel que la elecció va ser clara, la CIMERIA tot i seguint en la onda Ganxets que tants bons moments ens està donant.

+ info a http://vilaplain.blogspot.com/2008/12/alacant-ii-cimeria.html

Molt bona línia de fisures desplomades en quatre excel.lents llargs de 6c+, 7a, 7a i 7a, de grau “vidilla”

Nosaltres no vam utilitzar cap peça repetida i vam passar amb friends fins el 3.5 i joc de micros complert i algun tascó mitjà.
Amb algunes volves de neu i molt de fred surt tota al rotpunkt , excepte l’últim llarg on vaig volar al trencar-se un canto, però sol.lucionant-la en lliure partint del repòs anterior.
(si aneu amb la topo del especial del Sinivel, a aquest llarg s’han deixat de posar el 7a, ...jo anava flipant pensant que era 6b+!).
Vam deixar els ràpels equipats però cal vigilar, ja que s’enganxen les cordes i vam haver de remontar un llarg a prusiks.

Encara ens quedava força temps per intentar la “Moon”, però la tempesta de neu s’ens va tirar a sobre...retirada!.


Cap al tard comença a bufar una ventolera que a mitja nit casi ens tomba la caravana i que continuarà l’endemà... pel que decidim anar a SELLA a inflar-nos d’esportiva (5*).

El tercer dia tornem a les Plaques de l’Eco a repetir la ALPINISMO CALIENTE...amb el vent gelat que encara bufa el nom es com una broma.

http://www.matxinklimb.com/

Via dura, dura, dura...on vam passar bastanta por al 6a+, flipar al 6b+, apretar fort al 6c+, caure al 7a+ i sortir del 7b/c pillant-nos a tot. ...
Bona i de gran ambient, però mooolt desfassada de grau, obligada en 7a “real”, amb alguna hòstia mooolt considerable i lletja en trams de 6b raro, roca excelent però es pot trencar alguna cosa, ja que no està gens marcada...en definitiva, que en ho vam passar de conya!

Després vam llegir que estava “casi abierta por abajo” i que no estava encadenada... (mmmmm...sense comentaris)
Joc de micros i tascons.
La ressenya original deia que era rapelable, però amb el flanqueig que fa i els blocs que sobresurten, no us ho recomano. Decidim baixar per la canal de la dreta on la ressenya també marca dos ràpels... que no existeixen i on hem d’aplicar-nos a fons per desbroçar-la, però ara si que està mes neta i equipada per baixar-la amb 2 ràpels (60+40).

Tot plegat ens porta tot el matí i hem de donar per finalitzat el nostre mini-stage hivernal a Les penyetes que Parlen.