“l’Avi del mas de St. Pere” en lliure. Roc del Collars

Diumenge, amb el Pastes, vam treure a vista aquesta via d’artifo i de passada arreglar-la una mica.

Bona via per fer en lliure aquesta magnifica paret, apretant una mica mes el coco amb comparació a les vies veïnes equipades.

El Willow i cia ja l’havien alliberat i coincidim bàsicament amb els seu graus, la veritat es que surt bastant assequible, sense cap tram de gaire exposició. Adjunto topo del Miquel amb correccions.

El tema queda així:

LL1: 6c. Fisureta poc definida, aliens a caldo. Xapatge delicat al spit i passet de bloc.

LL2: 6c+/7a. Casi equipat, només algun alien pel tram fàcil del mig. Hem deixat instal.lada la 4ª xapa, que havia desaparegut.

LL3: 6c+. Paset de bloc a la secció inicial per encarar la fissura, excursioneta (tascó petit útil) a buscar un pitó afegit pel Miquel. Una mica mes amunt nosaltres n’hi hem posat un altra. Va ser l’únic punt on vam utilitzar el martell i ens el podríem haver estalviat, ja que just a sobre, uns matolls tapaven una bona fissura pel C3, però tot i això, l’hem deixat posat. Després secció fàcil amb dues xapes, de les quals s'en podria eliminar una perfectament.

LL4: 6b+. Llarg molt curt, equipat al inici, només cal alguna peça mitjana per entrar a R

LL5: 6c+. Excursioneta en el tram de dièdre per arribar al spit amb xapatge delicat.

Bavaresa yosemítica de friends grans i després molt flanqueig, ull al fregament. Tirar recte per placa mes o menys fàcil fins a la vira on cal montar R5 en algun arbre.

LL6: 6c bastant delicat, sortim en diagonal a buscar la punta del sostre vermell i continuem amunt en dièdre-esperó fins a la feixa cimera, on no hi havia cap reunió (sembla que aquesta tirada no la fa ningú). Deixem un bagueto per rapelar còmodament d’un sòlid arbre.

Hi ha un altre opció que es veia molt mes assequible: de la R5 flanquejar uns metres a la dreta fins localitzar el segon ràpel (baguetes i maillon en un arbre), fer-hi R i d’allà pujar recte, es veu fàcil i de seguida agafes la fissura per protegir-te.

Per baixar, fer dos ràpels mes, (3er i 4t) per la mateixa via o per la del costat, la Retirada Comanche.

Portar aliens, friends fins el 3.5 i tascons petits. Opcional repetir alien groc i vermell.

4h,30’ amb ràpels.

Pels que la facin en artifo: respecteu els claus posats!!!

Nota: A principis d'Abril vam fer la RETIRADA COMANCHE amb el Pastes, excel.lent línia de placa, amb roca flipant, massa equpada en general i en algún trams les expansions estan mal posades i no van per la línia lògica, sobretot al LL1 on per fer-la en lliure vam haver de prexapar les 3 primeres i encadenar-la per la dreta. També al últim llarg la línia no es la mes llògica, però es pot fer. Aquest llarg el podrien haver continuat amunt en diagonal esquerre i acabar-lo en un arbre de la feixa, sense interferir tant a "L'Avi"...llàstima!

Rotpunkt a nivell de cordada, però jo patino de 2on a l'últim llarg i he d'encadenar a partir del repós.

Per nosaltres els graus són: 7a (prexapant les tres primeres), 7a/+, 6c, 7b

2h 30' amb ràpels incl.

Wadi Rum (III). Enlluernats pel desert

fotos i comentaris de la segona part del viatge.

5º dia

INSHALLAH FACTOR, 6c, 450m, (5h 30’+3h baixada). Jebel Rum cara Est

Clàssica de dificultat amb ambient de big-wall, imprescindible repetició cinc estrelles

Línia hiper llògica de fissures d’encastament, bastant mantinguda, excepte quatre tirades de reprisa (s’empalmen en dues).

Alguna R desequipada però es monta fàcilment.

El mític llarg de 6c...no es fàcil: una fissura cega i peus llisos, però no tampoc tan dur com diuen algunes piades. Això si, cal escalar finet i dels pitons que hi havia nomès en queda un, però si t’ho mires be es pot protegir mínimament amb peces petites.

El crux...gloriós!

megaxemenèia final.

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.

La baixada no es tant dramàtica com la pinten, amb un mínim de idees clares, i un cop coneguda es pot fer molt mes ràpid, però com a mínim conteu 2h.

Sortint de la xemeneia caminar una vintena de metres pel passadís de roca i a l’esquerra ja trobem la cova anomenada “Ull d’Alah”. A la part superior a la dreta trobem un ràpel de pitons. El fem i quatre mes (ponts de roca) per una zona de reprises fins assolir un congost que talla la paret d’E a O.. El remontem cap al O. Sempre per la banda dreta (poc fitat) trobant un petit ràpel de 15m i alguna trepada i destrepada i dos flanqueigs de 5º expo (foto):

Seguim ambn alguna trepada mes i agafem un trencall a l’esquerra, passant a

l’altra banda, per un petit desviament del canyó que gira cap al est (poble) i que ens situa en un collet. Aquí ja trobem el camí marcat que baixa per una gran canal cap al poble, però al mig encara caldrà fer dos ràpels mes que ens situen ja a la tartera que seguim fins baix.

6º dia

LA GURRE SAINTE (YIHAD) 7b, 400m, (6h+1h de ràpels). Nassrani N, cara Est)

Psicodelica línia per flipar d’allò mes. Paret absolutament vertical amb gran varietat de passatges i un increïble “head wall” amb tres tirades de 7b de placa tècnica sorrenca.

Ens surt tota en lliure, però no a vista, ja que ens equivoquem tots dos un pas i en un repòs em va petar una regleta.

Es una via molt ben equipada en termes “de paret”, però no es esportiva, la roca es fràgil i cal estudiar-la, hi ha algun llarg tram a base de ponts de roca distanciats i el LL7 es 6a expo on et jugues la gran hòstia a la ruleta russa amb una regleta (potser algun alien mitjà pot ajudar)

El grau es d’esportiva moderna “suau” (El 7b del llarg 5 es 7a/+ màxim i el LL11 7a+).

Aproximació en 1h vorejant el Nassrani pel sud (grava dura còmode) o pel Rakabat Canyon o be en 4x4 (20 min.)

primer 7b del "Headwall"...al.lucinant!

Segon 7b del "Headwall"....insuperable!

7º dia

LION HEART. 6b, 350m, (4h 30’ amb ràpels). Jebel Rum. Abu Aina Towers.

Clàssica línia que ressegueix una fissura de set llargs, oferint superbs dièdres i fissures d’encastaments, fins i tot últim llarg, a base de sorra, es molt bo!.

Excepte el primer 6b, dur, la resta es grau “Rum” suau.

Reunions reequipades per rapelar dins la meixa via.

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.

Aproximació a peu pel desert molt còmode (grava dura) i pujar una tartera on cal superar un sòcol rocós per dins un forat.

8º dia

RAID MET CAMEL 6c+/7a, 500m. Jebel Rum cara Est. 6h + 2h descens (un cop trobat l’Ull d’Alah)

Brutal línia en lliure de gran paret, majoritàriament per plaques que porta directa al cim. Te algun parabolt (xapa inox artesanal, no confondre amb les vies noves equipades del costat “Rock Empire” i una variant) i per tant certa fama de via moderna però no hi ha mes de dues o tres xapes per llarg (en el difícils), així doncs, predomina l’autoprotecció.

LL2, LL3 i LL4 són per emmarcar, absolutament genials, li posen VIIIº UIAA, que dona una conversió de 7a/+. Realment es menys, però conteu amb 6c+/7a modern, potser obligadet.

LL2, un plaer pels sentits

Després ve un tram de 6b’s de típiques plaques fàcils amb ponts de roca on cal afinar l’olfacte per trobar el itinerari i un parell curiosos desploms de columnes sorrenques a tibar amb carinyo:

El final de festa son dues tirades de 6c molt bones i empalmem amb el fàcil dièdre de sortida.

Plaques finals...6c

Friends fins el 3.5, 4 opcional, aliens, tascons.

Descens: Ens va costar molt trobar l’Ull d’Alah. A veure si aquesta breu descripció ajuda:

Del final de la via, saltar al cim que hi ha immediatament al sud. Buscar un ràpel en l’eresta oest (15-20m). Caminar pel passadís de roca cap al sud. Destrepar una canaleta (4+) direcció oest i arribem a un altre passadís arenós que va cap a l’oest i que no s’ha de seguir, si no que hem de girar immediatament a l’esquerra i trepar una muret gris fissurat, d’uns 10m direcció est (cap al poble) al final de la trepada tenim una llarga i fonda xemeneia horitzontal que hem de destrepar (4+) fins assolir un passadís d’arena que connecta amb la xemeneia fnal de la Inshallah i just abans, a la dreta, amb la cova de l’Ull d’Alah (a partir d’aquí, veure la píada de la via Inshallah)

9º dia

PRIEZ PUR NOUS.

Molt bona via de placa que enllaça llastres i fissures amb algún parabolt esporàdic quan l’autoprotecció no es possible. Reunions equipades.

La línia està molt ben trobada i les expansions estan clavades en nº i ubicació.

La vam fer sense ressenya i no sabem els graus, però jo li posaria 6c, 6b, 7b, 6b, 6c ( graduació de compromís entre el modern i el “Rum”)

Es segueix be sense topo, només dos punts poden costar de veure: l’entrada a la R3 es cap a la dreta i al LL5 després de la fisureta cega, la R no es veu, a la reprisa cal anar 3m a la dreta i pujar recte, la R està en uns ponts de roca sobre nostre.

El pas de 7b es una putada, un marbre relliscós de peus ens va trencar la ratxa d’encadenaments de tot el viatge, en canvi, la última tirada de fissureta cega, va ser un final perfecte al viatge.

El mes còmode es baixar per la Beauty (ràpels molt nets)

Aproximació i descens (veure la piada del segon dia).

LL1

LL3

LL5...l'última fissura del viatge!

...i això es el que va donar de si el viatge. L’endemà ens recollien per tornar a Amman i vam aprofitar per fer una vista ràpida a Petra, molt recomanable...no tot es escalar...o si?

WADI RUM (II). descobrint el tresor d’Arabia

Breu descripció i fotos de la primera meitat del viatge.

1er dia:

INFERNO (150m, 6b) + FLIGHT OF FANCY (150m, 6b) 6h. Poble-poble

Dues preciositats, molt clàssiques i a prop del poble, ideals com a presa de contacte o per un dia de “descans actiu”.

Fissures i dièdres nets amb R’s reequipades.

La “Inferno” te un curiós pas de placa de 6b seqüencial on cal apretar i un últim llarg de fissura maca.

La “Fight of fancy” encara es mes bona, destacant el LL5, una perfecta fissura de dits de 6b i el flanqueig expo de V+ on està prohibit caure. Primeres tres tirades empalmables i també les dues últimes. Ràpels per la Inferno.

Aliens, friends fins el 3, 4 opcional i tascons.

2º dia:

THE BEAUTY (200m, 6a+) + ALAN AND HIS PERVERSE FROG (200m, 6b) + LITTLE GEMM (35m, 6b). 8h. Poble-poble

L’aproximació que recomana la guia es pel Rakabat canyon, força rebuscada, encara que ben fitada i molt maca.

El primer dia potser es mes recomanable accedir-hi per l’esquerra, pel Kharazeh Canyon. Sempre vas veient la via i no perds mai l’orientació. L’inconvenient es que per sortir del Canyó i accedir a la via, cal fer un llarguet de xemeneia de V+, just per on va el ràpel (químics) de tornada.

The Beauty.

Hiper-clàssica de Rum. 5 tirades de bavareses yosemítiques totalment netes, però de dificultat molt assequible i graduació suau. El llarg 4t, abans el mes fluixet, ara te una entrada directa (no surt a la guia) per placa de 6a+ equipada amb dos pitons però obligadeta, que el fa molt interessant. Reunions reequipades amb químics per rapelar. Aliens (semàfor) i friends fins el 4 amb el 4.5 interessant (si no fer l’últim llarg de 5º a pèl). 2h.

Alan and his perverse Frog.

Això ja es una via seria i cal concentrar-se. Genial línia per plaques netes que va enllaçant llastres per autoprotegir-se Grau sever. R1 un sol pitó sense possibilitat de reforçar, empalmar amb R2, desequipada. R3 amb parabolts, comuna amb la via nova del costat (Priez pour nous). R4 dos pitons. R5 desapareguda, empalmar amb R6, dos ponts de roca sorrenca en dues balmes distanciades. LL7 superar el desplomet i flanquejar en baixada a buscar la R5 de La Beauty i rapelar per aquesta. Aliens, friends fins el 3.5 i tascons.

Little Gemm

Un llarguet net de 35m molt maco en fissura-dièdre de dits. Li posen 6b, però es bastant dur, jo li posaria 6c “grau Rum”. Val la pena fer-la, ni que sigui per la passejada per dins canyó. Descens en top rope per una divertida R “british” a base de nusos encastats a la reprisa. Accès: de la Beauty cal baixar direcció sud, pel passadís de roca fins a una cruïlla de 4 carrerons. Agafar el de l’esquerra (est) (el de la dreta torna al poble) i tombar de nou cap a l’esquerra (nord) i pujar cap a un congost tancat. La via es a mig congost, a la dreta. Friends mitjans i algún tascó.

3º dia

MERLIN’S WAND (150 m, 6a+) + VOYAGE IN THE AURA (75m, 6b)

Agafem el 4x4 para anar al Barrah canyon (45 min i pre aprox 60 eur anada i tornada, a negociar...).

Un cop plantat el campament anem a fer la hiper-clàssica del sector:

Merlin’s Wand

Extasiant fissura de mans traçada amb regla, totalment neta, però que sorprenentment, està plagada de llastretes exteriors, facilitant, fins i tot en excés, l’escalada i quedant una activitat suau.

Ull als ràpels: entre les orelles i la pròpia fissura es un miracle si les cordes no es queden enganxades. Friends fins al 3.5, aliens, tascons

Voyage in the Aura.

Preciosa mini-via de tres tirades per completar el dia i que sense voler-ho, s’acaba convertint en la repetició puntera del viatge.

Les dues primeres tirades s’enpalmen, seguint un vistós dièdre vermellós de 5+ collat, fins arrivar a una precària R de tres pitons, dos dels quals he d’entrar de nou amb la mà (el pitons, en aquesta roca, no valen res, el forat es desfà progressivament), a reforçar mínimament amb alguna peça petita.

El LL3 es lo mes dur que vam fer a Wadi Rum i el Pastes va donar el callo, com no podia ser menys. Amb passos delicats xapar a 8m un pitó molt sortit , pendular a la placa on unes miniprotuberàncies de peus i adherència al límit permeten agafar in extremis una banya sorrenca que no sona lleig. Aquí neix una preciosa fissureta de llastres cutres i de mal protegir, amb un canvi de fissura antològic que porta a la R, de dos pitons una mica mes decents que l’anterior, d’on es rapela directa al terra.

Tot plegat una llarg infernalment guapo d'aquells que no s’oblida fàcilment. Grau? a casa, 7a/+ expo, a Rum...6b i punt.

Friends fins al 3.5, aliens, tascons

4º dia

THE STAR OF ABU JUDAIDAH. 220 m, 6c, 4h amb ràpels (reequipats)

Clàssica molt recomanable.

El 6c (grau “Rum”) li poso jo, es el que em va semblar apurant el A0 que marca la guia al segon llarg, pas de placa amb llençament sense peus, protegit amb dos pitons.

(aquests dos pitons i bastants mes que trobareu a les reunions d’altres vies, estan ficats en forat de broca i possiblement sikats interior, per tant son molt fiables encara que èticament equivalen a una expansió).

La resta son precioses tirades de fissura perfecta a dojo i 6b (suau “Rum”).

Sense adonar-nos empalmem vàries tirades i la via s’ens fa massa curta, però decidim agafar-nos la tarda de relax i gaudir de l’entorn.

Friends fins al 4, aliens, tascons.

En el pròxim post les cinc jornades restants...

WADI RUM (I). ALLAH ES GRAN!!!

Acabem de tornar amb el Pastes de Wadi Rum, Jordania.

Aquest nom ja us sona a tots, es la destinació de moda dels big-walleros catalans.

Si es vol combinar "viots" de màxima qualitat amb la bellesa i grandiositat i del desert... ALLAH AKBAR!!!... aquest es el lloc!


Disposàvem de 9 dies, que al final han sigut tots efectius i que en resum donen l’activitat següent:


1er dia: FLIGHT OF FANCY + INFERNO, 6b, 300m totals, 6h poble-poble.

2on dia: THE BEAUTY, 6a + ALAN AND HIS PERVERSE FROG 6b+ LITLLE GEMM, 6b, 435m totals, 8h poble-poble

3er dia: MERLIN’S WAND (6a+) + VOYAGE IN THE AURA, 6b , 225m totals



4t dia: THE STAR OF ABU JUDAIDAH. 6c (1p) i 6b, 220m 4h ràpels incl.



5º dia: INSHALLAH FACTOR, 6c, 450m, 5h.30 + 3h descens x “l’Ull d’Alah”



6º dia: GUERRE SAINTE, 7b, 400m, 6h + 1h ràpels

7º dia: LION HEART, 6b, 350m, 4h,30’ ràpels incl.

8º dia: RAID MET CAMEL, 6c/7a. 500m, 6h de via, descens x “l’Ull d’Alah” (2h, un cop localitzat...)

9º dia: PRIEZ POUR NOUS, 7b, 200m aprox, 5h poble-poble.

Tot en lliure excepte el 7b de l’última, un pas relliscós i molt cabró, que ens va tombar, llàstima!

Info pràctica:

Escalada:

Parets d’arenisca de totes mides, fins a 500m, predominant l’escalada tradicional en fissura “neta”, però comencen a obrir-se vies de placa mes o menys equipades.

El grau en fissura es mes o menys collat (algún 6b d’allà, expo, seria aquí 7a cosit amb parabolts!), seria un rotllo equivalent al yankee... En canvi les vies modernes de placa equipada tenen el grau “francès”, tirant a suau.

La roca es bona o molt bona (partint de l’stàndard Montrebeià). Algun tram però es de sorra compactada, encara que llavors el canto es generós i pots tibar-li... sempre amb prudència.

Les baixades son complexes i cal tenir bon sentit de l’orientació.

Les que es rapelen encara son pitjor, degut al alt risc de que s’enganxin les cordes i a vegades són irrecuperables (nosaltres en vam haver de tallar-ne una). Porteu-ne de recanvi.

En definitiva, aquí l’aventura no s’acaba fins arribar al terra.

Material:

Per a totes les vies del nostre repertori (excepte la “Guerre Sainte” on nomès calen cordinos i exprés) sempre portàvem un joc de friends fins el 4, aliens, tascons, cordinos i 12 exprés. Opcional repetir algún mitjà (sempre portàvem les dues talles dels Omega Pacific de comodí)

A la “Beauty” mola afegir un C-4.5 o morro (un llarg de 5º de bavaresa a pel)

Meteo:.

Al Desembre-Gener es l’època mes seca (al desert no es impossible que plogui, una tarda ho va fer just en acabar la via!) i també quan la temperatura es la mes baixa, però a nosaltres ens va semblar l’època perfecte: fresca a l’ombra (tres capes) i caloreta al sol (samarreta). L’inconvenient es que has d’arrossegar força roba i que el dia es curt (a les 17h es fosc)

Topos:

L’única guia existent només inclou topos fins al 1995, però continua sent imprescindible, ja que la majoria de vies clàssiques hi surten, així com plànols de gran utilitat.

Jo la vaig comprar a http://www.amazon.co.uk/Treks-Climbs-Wadi-Rum-Jordan/dp/1852842547. Trobareu algunes cites per actualitzar-la a la web de l’autor:

http://www.nomadstravel.co.uk/jordan.rum.hotstuff.html

Altres webs útils:

http://www.wadirum.net/ (llistat de vies)

http://www.christine-preis.de/photogallery/Jordan/Jordan-Info/Jor-NewRoutes2002.htm#pic-ziegen (vies noves de Bernd Arnold)

i aquests blogs catalans:
http://rumbateam.blogspot.com
http://gravetatludica.blogspot.com
http://laliquim.blogspot.com

i al blog dels Pastes aviat la seva piada
http://pastesdepedra-pastes.blogspot.com/

Transport:

Bus o taxi de la capital a Wadi Rum, 4h. Nosaltres vam acordar amb el taxista Mohamed que ens vingués a recollir a l’aeroport. 85 dinars (1 dianr=1 eur aprox.). Parla anglès i es legal. Qui vulgui el telèfon, li passo.

Dormir:

El mes habitual es fer-ho en tenda al rest House, on hi ha el llibre de piades. Nosaltres vam triar l’opció d’una casa particular, a ca l’Ali Hamad, la mitja pensió entre 15-25JD ( a negociar) depenent del grup. Parlen anglès i te 4x4 per aproximar-vos a les vies a un preu mes arreglat que els altres. Tot el servei ens va semblar molt correcte.

sun_rise_camp@yahoo.com

Altres:

Hi ha cobertura de mòbil al poble.

Tot i ser un destí de moda, vam escalar sols en totes les parets, amb els avantatges i inconvenients que suposa...segurament en període vacacional hi deu haver molt mes moviment.

En pròxims posts, comentaris de les vies i fotos.

correccions Vermell c. Est (part dreta)

http://www.onaclimb.com/

Adjunto correccions (sobre el meu punt de vista i de memòria, no es exhaustiu) de la topo d’onaclimb de la part dreta del vermell cara Est, en concret de les últimes vies que s’hi van obrir, de la nº 45 a la 53, que estaven mal ubicades o sense graduar:

topo "modificada"

La nº 45 està correcte en el dibuix, però de grau quedaria 7a/+ com a molt. Fissura, esperó i placa vermellosa.

La 46 m'han dit que pot rondar el 7c+, dura i poc tocada

la via 48 i 49 crec que son la mateixa, i el traçat real es una mescla de les dues. En la topo arreglada la 48 queda esborrada.

Inici sobre un tronc cremat, supera el desplom amb una secció de forats (al llistat d’onaclimb posa que son picats, jo diria que son naturals), secció de llastres resikades, tram d’esperó i final de placa.

Via boníssima, llàstima dels resikats, necessaris, però molt mal dissimulats.

Fa un parell d’anys es trencava tot i justificava el grau, ara que està sanejada quedaria 7b/+ suau.

La nº 50 es la fissura oberta en artifo que ara ha quedat xafada als primers metres amb els químics de la nº 51

La nº 51 en la topo original no te traçat. Realment comença igual que la nº 50, sobre el tronc cremat, agafant la fissura amb un pas dur i es passa posteriorment a la dreta cap a la placa en un pas finet. A la topo original no te grau. Per mi quedaria de 7a+

La nº 52 i 53 tindrien realment el mateix inici, desplomet de forats vermellosos i agafant fissura després del segon químic.

La nº 52 no segueix per la fissura, es passa a la placa de l’esquerra i segueix recte amb un crux molt fi que quedaria de 7b pel meu gust i acaba amb final i R comuns amb la nº 51

La nº 53, després del segon químic, si que seguéix un tram per la fissura, fins a un punt en que el seguro t’indica passar-se a la placa. Si es fa així queda de 7a+, però també es pot seguir per la fissura, escaquejant el crux, llavors es 7a com a molt.

La 54 està en interrogant, Te un sikat arrencat a l'alçada de la 1ª xapa. Algú l’ha feta?

nota del 11/03/10:

encadenada la nº 55: 7b/+ amb un bon flasejat del Josep.

Està ben bona i neta de sika (que ja es molt dir en aquest sector) i força marcada. Químics.

La R es mes aball del que marcava la topo original.

El Gerro d'aigua freda

L’altre dia vaig anar al Gerro (Vermell), seguint la la piada d’aquest nou blog, que aprofito per recomanar-vos:
http://grimpacodols.blogspot.com/2009/11/escalada-esportiva-la-pauta-i-el-gerro.html
son autèntics “activistes” amb moltes coses a explicar!

topo extreta de http://surgrimpi.blogspot.com/

Feia anys que no hi anava i volia catar alguna de les 5 noves vies (a afegir a les quatre que sortien a la guia del Luichy).

Amb una escapadeta a l’hora de l'entrepà provo (top-rope-solitari) el 6c, el 6c+ i el 7a centrals. Encadeno els dos primers i el 7a em tomba i l’he de deixar per un altre dia, que he de tornar al curro.

A mi el sector no m’agrada especialment

(excepte el 6c+ central, "Karma", realment bo):


Les vies son a bloc, sobretot, en l’arrancada de peus precaris.
El “a vista” es molt complicat, ja que vas en desplom i hi ha bastant còdol i forat rom.
Conteu amb graduació collada.
Malgrat tot, pot ser interessant si es te poc temps i ganes de variar.


Sobre ressenyar o no novetats (recordant la polèmica al bloc d’en K i les “males Puces”)...jo ho tinc clar... la roca es medi natural i per tant, es de tots.
Si la destrossem foradant amb un trepant, com a mínim que sigui pel be de la comunitat.

Un altre tema a favor es que, si augmenten la informació dels sectors, hi haurà menys massificació i menys impacte i tots i sortirem guanyant.

L’únic secretiu que defenso son els oberts absolutament en “clean” i no es per no compartir, es per que algú ho ompli de parabolts!

Saleretes, Ripollès.

Encara que el Ripollès queda fora del meu “àmbit d’actuació”, es imperdonable no haver visitat mai aquesta joia de Gombrèn.

Menys conegut i mes petit que “El Castell de les Dames”, però tot un sectoret ***** ben aprofitat.

Destaca per l’abundància de 7b’s (el 50% de vies) i no haver-hi res per sota del 6c.

Placa desplomada de 25-30m, rica en canto (tacs, llastres...) de morfologia molt similar a Tres Ponts, però amb roca blanca mes fràgil, en algun tram mola seleccionar la roca (ull a les pedres!).

Es Sud-Est, ideal per matins d’hivern.

Boniques vistes, tant per la banda catalana com per la Francesa...

En un matí ensaco “a vista” la meitat esquerra de la paret, amb dos 6c’s, un 6c+, un 7a i tres 7b’s, totes ens van semblar molt bones.

En general els 6c’s i 7a’s ben graduats i els 7b’s centrals bastant regalats (alguns mes que d’altres).

Ah!, hi ha una ha una via nova a l’esquerra del tot que no surt a la guia del Luichy, ens van dir que era 6c.

Supercrack a l'Arcada

A l’esquerra de la Cova de l’Arcada hi ha un subsector poc visitat on trobem vàries vies d’esportiva molt bones.

Entre elles ressalta una fissura tallada a ganivet.

Sobre ella, teniu un bon post i aquesta ressenya a

http://celiavern.blogspot.com/search/label/Montserrat%20Sud%3A%20Cova%20de%20l%27Arcada

Em va sortir tota la fissura a vista sense xapar cap burí, amb un semàfor alien + carbassa i camalots 1, 2 i 3. No calen tascons si xapem els tres primers parabolts.

En canvi, el pas de bloc inicial per incorporar-se a la fissura em va escopir tres intents i ja no en quedava pell ni temps per fer-ne mes. El col.lega si que el va treure.

Sobre la pregunta de treure els burins, jo penso que si, que val la pena eliminar-los (prèvia consulta als autors). Estan molt cascats i reequipar allò amb parabolts seria un crim. No hi ha massa fissures tan bones i assequibles com aquesta per gaudir de l’autoprotecció a Montserrat. Es convertiria en una clàssica del “clean”.

Els parabolts de la via del costat són imprescindibles i per altra banda sembla ètic respectar-los (la Supercrack ja tenia expansions abans en aquest tram de placa).

L’escarpia entre el primer i el segon parabolt la trauria, fa nosa per encastar, i la posaria per sobre del segon parabolt, allà la fissura es molt estreta i costa d’entrar res, així el tercer parabolt de la via del costat ja no caldria xapar-lo (ja queda una mica desplaçat i estèticament no interfereix).

També vam fer-li un pegue al 7a+ de la dreta, molt recomanable, però collat i dur a vista (zero magnesi).

Els rotpunkts i la resta de vies per un altre dia amb mes temps.