Aquests dos noms, junt amb el de Frares Nord, ja son prous al·licients per decidir-nos...i la via no defrauda: qualitat i ambient!
Un viot imprescindible per a qualsevol col·leccionista de la cara nord.
Topo actualitzada i fotos:
LL5
Amb les catastròfiques previsions meteorològiques, el finde ha estat del tot casolà.
L’activitat mes destacada va estar (4 anys desprès de néixer els bessons) assistir a
un concert!...de rock!!...dur!!!
El Uge Ortiz, exguitarra d’Extremoduro venia a la capital de comarca i calia aprofitar-ho.
Igualada va fer honor al títol de ciutat mes avorrida de Catalunya i molt poca gent es va presentar a la cita, però el tio va ser prou professional i va donar força canya als incondicionals. Us el recomano.
http://www.myspace.com/ugeortiz
CAU DE LLOPS
Ben equipada, amb grau dur a vista i roca trencada en bastants punts. El resultat final no es massa aconseguit.
Segon llarg amb inici molt bo de bavaresa desplomada, però amb final rebuscat, on, entre cantells molls, peus que se’m trenquen i errors de lectura, caic tres cops i al final desisteixo.
El tercer llarg surt gràcies al flash del Pastes, ja que te un xapatge cabró.
SIOUX PARTY
Molt mes aconseguida que l’anterior. També amb bastants punts de roca trencada on sincerament, s’agraeix el sobreequipament que hi ha a tota la via. En conjunt val força la pena.
Segon llarg preciós, ens surt tot en lliure i els primers passos d’Ae no son més difícils que la resta del llarg. A mi em sembla tot plegat 7a (ho afegeixo a la topo en vermell)
En canvi, el tercer llarg em sembla mes dur i li queda millor 7a+, sobretot a vista, ja que la línia de roca sanejada ens porta a equivocar-nos a tots dos. Després surt, partint del repòs anterior, però es un tram poc evident.
Últim llarg de dièdre fàcil però molt maco.
Unes 3 horetes per fer les dues vies i els ràpels pel “Son de la llarga”
Fotos i comnetaris al blog del Pastes
Dissabte vam fer deures pendents amb el Jesus ..i van sortir amb nota, tota en lliure.
Cal agraïr al Willow i al Ganxets que la rescatessin de l’oblit, es una bona via per poder escalar en lliure la Paret de Catalunya.
Per concepció podria ser una de les modernes clàssiques de dificultat, a l’estil de la Globeros, amb equipament arreglat per facilitar el lliure, però puntualment hi han varis trams de roca delicada sense protecció que la mantindran en l’àmbit de via “autènticament montrebeiana”.
El llarg de 7a+ ens va semblar fàcil, mes aviat 7a i el 6c+ també se li podria baixar un plus, però tot plegat no es important.
Si que m’ha semblat útil modificar alguna altre coseta de la topo:
- He pujat la R3, ja que marcava el flanqueig massa avall i podia portar a confusió.
- Al la R7 hi he posat l’spit que faltava.
- També he modificat el LL8 on, en l’original, els seguros estaven invertits, primer ve un pitó, del qual flanqueiges a l’esperó i després ve l’spit.
També m’he pres la llibertat de regraduar-lo. Aquesta tirada te un tram casi tan dur com l’anterior i amb el seguro mes lluny (estava de 6b i hauria de ser 6c)
- El Ll9 cal fer-lo encordat, es una xemeneia de Vº.
- Finalment he posat el material que vam portar nosaltres i que ens va semblar mes que suficient, per si algú vol anar mes lleuger.
Una mica mes de llum sobre l’embolic de vies que hi ha al Vermell Est (el "supermercat" tal i com alguns l'heu batejat…)
En l’últim post em va quedar pendent aclarir les variants i connexions de les vies del bombo que hi ha a l’esquerra de la Sidonie, ja les he anat fent i adjunto topo, amb els graus que m’han semblat:
Els 7c’s només els he intentat i no estan encadenats, son a bloc i no estic molt segur del grau, també m'he guiat amb els comentaris que vau deixar en el post anterior.
En general aquestes vies no son cap meravella, res a veure amb el brutal trio de “l’Avi” que hi ha a l’esquerra o
Com sempre, s’agraeixen totes les aportacions que vulgueu fer...
Aquesta es la frase que vull sentir dir al Maurinho demà a la nit, quan acabi el partit…i també es el viot d’esportiva equipat pel Luchy, Brascó i Cia. a Roca Regina que vam repetir diumenge amb el Paco.
Sense entrar en consideracions ètiques, que ens allargarien massa, la via està allà i val la pena fer-la, s’ha de reconèixer que vam disfrutar bastant.
En general totes les tirades son bones i alguna... molt bona.
L’únic que hem va agobiar una mica es que en vàries tirades ha canviat la dificultat, suposo que es perquè han anat petant coses:
- Així el 6c del segon llarg ara es 7a... ja mola!, mes mantinguda!
- El 7b del 4t llarg, després de superar una difícil primera placa, penses que ja es fet el pas, doncs ve un altre tram completament llis i ens vam haver de penjar, no quadra amb la resta de via.
- El 7a+ de la setena tirada també es "marciano" i tampoc quadra amb altres tirades.
Aquestes dues fan rabia, perqué vas apretant com un cabró per encadenar i s'et queda cara de tonto quan veus que no hi ha per on agafar-ho!
Pel que fa als cruxs del 7c+ (ja el van batejar com a "alien") i del 7b+, no puc valorar-los, em van semblar molt durs i també ens vam penjar sense miraments, venia tempesta i es tractava de sortir ràpid.
La resta de via ben graduada, sense regalar.
Al final vaig encadenar tirades fins a 7b i hem van caldre uns 10 pasos d’A0 en total, per sortir amb un horari de 6h30’.
La via comença just a la dreta de la Galí, (no confondre amb el parabolts de
En definitiva: molt bona via per apretar fort en paret, ben mantinguda fins dalt, algun tram trencat on cal escalar amb carinyo, però sense passar res de nervis, sempre perfectament equipada.
Avui “lunch session” per fer aquesta vieta nova a Can Jorba
http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#
Surt a vista. 2h amb ràpels iclosos.
Es al sector “Odio Africano”, a la placa dièdre a la dreta de
El LL1 està molt tocat, suposo que ja era un totxo equipat de fa temps, us podeu saltar parabolts al gust i empalmar amb el LL2.
El LL2 te un inici tieso...de xorreres!, ben inusual a Montserrat. La resta es una típica placa de la zona, mantinguda i guapa, sanejada, però encara peten coses. No estava gens marcada.
El LL3 es per donar-li menjar apart... una desplom de conglomerat bastant fràgil on cal tenir molta cura d’on t’agafes... si no, te’n vas avall!...això fa que la seva dificultat real, avui per avui, sigui superior, ja que cal aguantar bastant mes per poder seleccionar la roca i a mès, no esta gens marcat (encara que sentiu la tentació, les llastres de la dreta ni tocar-les!, poden caure sobre la R!).
Es important no fer aquest llarg si hi ha gent al sector “Odio Africano” o pactar amb ells que no sobresurtin gens del peu de via!!!.
Es una via d’esportiva molt equipada però en cap cas “comercial”, almenys de moment, degut a aquest últim llarg.
Aprofito el post per recomanar els nous totxos que ha equipat el Joan Vidal “Indi” a la dreta de la Arpía, al sector Guacamayo.
http://www.lanochedelloro.com/montserrat/ressenyesecos.html#
Tots els que hem fet ens han agradat. Línies bones, equipades amb criteri:
- Marea, 7a. Primera meitat de fisura i final de desplomet. Molt maca. Clarament sobrecotada.
- l’Enganyapastors, 6c. Placa amb cantos estranys, mantinguda i bona.
- El Duc, curiós inici d’encastaments i placa a la segona part. 7b, per mi bastant suau.
El 7c+ es veu a bloc de moment no m’ha motivat. El 6a+ tampoc l’hem fet.
També faig el rotpunkt a Botiflers 7a+, ja que l'altre dia la vaig encadenar sortint de la reprisa i no era "oficial"
En el sector Barretina fem les tres centrals, que ens semblen les mes interessants.
Son vies de placa montserratina, llargues i mantingudes en el seu grau i ens van semblar molt bones:
La del mig, PARIPÉ, 6b+, es el que a primera vista sembla millor. Així es confirma ja que es l’única que te alguna marca de repetició.
Tan la de la seva dreta
Passem al sector Carota:
Fem el 6c , PEP MACHINE, bon esperó desplomat d'estil "riglero", però amb tram sorrenc on cal tibar amb carinyo de les "patates".
Aprofito per encadenar el 7b que tenia pendent del costat, MARIO CONDE PLAYA, avui no peta res i surt a la primera. Via de bloc, nomès interessant com a complement de l'altre seté del costat .
Ull als turmells en la 3ª xapa, depenent de la seqüència que trieu, hi ha vol rasant...
La PAJARRACA, 6b+, també està força i es interessant per acabar fent tot el subsector
Nosaltres vam fer els tres setens.
La sensació es que no estan al nivell de qualitat de les antigues, aquí la roca es mes conglomerat fràgil (el sector antic es de forat en placa llisa) i encara es trenca bastanta cosa.
Malgrat tot, les que vam fer eren mantingudes, ben graduades i amb una escalada a vista autèntica, ja que encara no estan marcades.
Començant per l’esquerra vam fer, :
BOTIFLERS, 7a+. Molt de compte amb la llastra del mig, te uns punts sika de “sutura”, que no crec que aguantin massa, jo no em fiaria!, tibeu-li el mínim possible i que l'assegurador es cobreixi. La via es llarga i contundent i cal seleccionar la roca contínuament, proporcionant una interessant "inflada de braços".
Llàstima al crux on un rom "trampa" em va espatllar el a vista. Encadeno sortint de la reprisa amb una versió estranya però mes controlada.
DEACATHLON. 7a. Roca molt millor que l’anterior, mes curta però ben intensa. Força bona. Un cop marcada potser quedarà suau. Surt a vista.
MARIO CONDE PLAYA, 7b: Pas a bloc regletero que es va escrostonar, escupint-me dos cops. La resta es maco i comparteix final amb l’anterior. De baixada sanejo una mica el crux i el company sol.luciona el tram clau. He de tornar al curro i no hi ha temps per mes pegues, el rotpunkt pel pròxim dia.
Algún apunt mes sobre la zona mes "es-productiva" de Montse-Sud:
Basant-me amb la topo d’onaclimb, informar que falta una llastra sencera amb tres vies, que es troba just a l’esquerra de la Sidonie (nº 11) i a la dreta de nº 9b (un bombo amb vies curtes)
Adjunto dibuix aprox. modificant la topo d'onaclimb:
De moment només he fet la de la dreta (9III), un esperó desplomat d’uns 20m, molt bona, amb canto, física, amb entrada inicial burra per pujar-se sobre una reprisa. Me la van cantar de 7a+/b i jo la deixaria millor de 7b (encara que em va semblar bastant assequible al 2on intent surt dura a vista). Amb químics.
La de l’esquerra (9II), m'informen (veure comentaris d'aquest mateix post) que es la ms difícil del trio, 7b+/c o 7c, almb algún repicat i sikat, però maca, i la de mes a l’esquerra del tot (9I) em van dir que era 7b+/c, però falta contrastar-ho, la provaré aviat, ja piaré.
Movent-nos mes cap a la dreta, la marcada de (14b), al llistat no te grau. Per mi es un 7a/+ de bloc, no es dura, però te una secció jeroglífica que a vista es molt rara i em va costar 2 pegues. Tot i això, val la pena. (parabolts)
La (14a) he vist que ja està acabada però no l’he feta. Hem van advertir que encara es trencava bastant i al mig se li veuen unes excursions amb caiguda lletja. (parabolts). Ara m'informen (veure comentaris a aquest mateix post) que es 7b...l'haurem de fer!
nota: encadenada al 2011, a vista es malparida, els parabolts no marquen la línia correcta i els xapatges tenen "susto"...si no surt a vista (com a mi) es recomanable montar-la per la via de la dreta i controlar-la be, llavors surt un "pegue disfruton" que no passa de 7a
Salut i Rotpunkts!
Que malament estan muntats els ràpels en algunes vies llargues!
Com que si fas mes d'un llarg ja li diuen "escalada d’aventura”, sembla que ja es pot fer el qutre...
Doncs al contrari, a la paret s’haurien de minimitzar les expansions i si fem un forat ho hem de pensar una mica abans....quantes R’s amb 3 parabolts, tenen muntat un ràpel de pena!
El mes greu que he vist últimament, m’ha motivat a penjar aquest post:
unes reunions reequipades amb 2 químics inox de puta mare, li passaven un bagueto de 105.mm, del qual li penjaven un maillon…flipant!, després de tanta pasta i feina…acabaves rapelant d’un sol bagueto!.
Les cadenes de top-ropes d’esportiva tampoc es salven i a vegades hi ha veritables despropòsits. Tots hem desmontat una via desplomada de 35m a estrebades despenjant-te d’un mosquetó que es tanca gràcies a una mica d’esparadrap.
A continuació una idea de com muntar una R estil “Piola”, per mi el sistema mes barat i efectiu que hi ha…ja que hi actuen dos elements de seguretat.
L’únic a tenir en conte es que el bagueto sigui prou llarg per evitar que treballi, però tampoc massa sobrat per evitar-li massa impacte en cas de que saltés el parabolt inferior.
Per aquest motiu, aquesta proposta es molt adequada amb materials flotants (pitons, ponts de roca...)
Un altre ventatge es que els dos parabolts poden estar tant separats com calgui (i no com els limitats 20cm que obliguen les cadenes ---> exemple típic d'enllaçar sabina + assegurança que queda lluny) o en el cas que no ens agradi expansionar tota la R sobre el mateix tram de roca (bloc o llastra sospitosa )
L’únic inconvenient es que l’usuari ha de pensar una mica abans de passar la corda (tampoc es tan complicat, no?) i que el bagueto envelleix, però com que es l’element redundant i no treballa, no pateix fatiga i hauria d’aguantar uns forces anys (probablement mes que algunes cadenes que venen alguns fabricants).
Adjunto fotos d'algunes topos del llibre de piades que hi ha al rest House de Rum.
Son vies mes o menys noves que no surten a la guia i em semblen interessants per tenir-les en conte si esteu planejant anar-hi.
Nota: la via es toba a uns 400m de la Merlin’s, i no a 200 com posa la topo, en una entrada cap dins que fa la paret. Hombra total. Vam llegir una piada d'una repetició que deia que la roca es trencava bastant.
Nota: deu ser, mes o menys, davant de l’anterior, a l’altre banda del canyó.
Nota: Just a l’esquerra de la Raid Met Camel (es diferencien perquè aquesta última les xapes son artesanals i la primera està molt amunt) , i entre les dues, encara vam veure una nova variant que semblava d’un sol llarg.
Nota: A la foto posa Jebel Nasrani, però es un error, Aquesta paret es la continuació cap al Nord del Jebel Rum,separat d’aquest per un canyó. Desde el poble es veu
D’aquesta ja teniu la meva piada aquí:
http://pijuclimb.blogspot.com/2010/02/wadi-rumm-iii-enlluernats-pel-desert.html
i no us oblideu de repassar les obertures dels francesos a:
